L'article parteix de la idea que els espais rurals de baixa densitat no es troben forçosamen condemnats al declivi, tal com fins ara ha mostrat la visió històrica del procés d'urbanització de la societat i el seu corol·lari, la desertificació rural. Diversos signes van a favor d'un canvi de tendència en aquests dos espais oposats: aquests signes són de tipus social - desig de nous estils de vida, rebuig de les concentracions urbanies, etc.- i econòmic- possibilitats d'instal·lació més lliure de certes activitats (especialment de serveis); o bé inducció d'activitats destinades a l'estabilització o l'augment de població-. Les noves tendències han fet sorgir problemes a causa de la visió i la voluntat diferents de desenvolupament entre la població autòctona i la nouvinguda
