Obra ressenyada: Tovi FENSTER (ed.), Gender, Planning and Human Rights. Londres: Routledge, 1999

Ortiz Guitart, Anna

Diposit Digital de Documents de la UAB

Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 221-231RESSENYESDurant molts anys i en moltes ocasions,els geògrafs i les geògrafes ens havíemdeixat atrapar per l’enfocament de les nos-tres recerques, per una sèrie de temes d’in-vestigació i metodologies «políticamentcorrectes», fàcilment catalogables dins l’e-tiqueta d’estudis geogràfics. Cada vegadamés, i sobretot en les dues darreres dèca-des, ens hem deixat atreure per fets i rea-litats que consideràvem exclusius d’estudid’altres disciplines socials, i ens hem deixatenriquir per perspectives provinents de lasociologia, l’antropologia, la història, lesciències polítiques… Sembla com si, final-ment, la multidisciplinarietat que hacaracteritzat des dels seus inicis la nostradisciplina es comencés a acceptar, en cer-cles acadèmics, sense cap mena de reserva.La geografia anglosaxona ha estat una deles primeres que ha trencat aquestes barre-res disciplinàries, i el llibre que es presen-ta, Gender, Planning and Human Rights,n’és un bon exemple.Les investigacions recollides en aquestllibre no es limiten només a aprofundir icontextualitzar en diverses regions delmón els mateixos temes tractats prèvia-ment en d’altres publicacions, no menysinteressants, com Gender, Planning andDevelopment (1993) o Planning, Deve-lopment with Women (1993). El que faque aquest llibre sigui realment innova-dor és l’anàlisi, des de la perspectivageogràfica, dels drets humans, tema finsara monopolitzat pels estudiosos del dreti les lleis, politòlegs o historiadors. L’excel-lent treball d’edició realitzat per la geò-grafa israeliana Tovi Fenster ens demostrafins a quin punt la nostra disciplina haobert nous horitzons a temes fins araallunyats del nostre punt de mira; els tre-balls de gènere, per un costat, i els estu-dis sobre les relacions espai-poder, per unaltre, han estat molt útils per obrir elcamp dels drets humans a la geografia. Laimportància que rep un concepte tanessencialment geogràfic com és l’espai enl’estudi dels drets humans queda consta-tat amb les paraules de l’editora, en afir-mar: «l’espai és un factor imprescindibleper entendre la violació dels dretshumans» (p. 3). La falta de llibertat permoure’s dins un espai imposada per raonsculturals, per por o amenaces físiques ipsicològiques; les dificultats que pateixenles dones a l’hora de treballar fora de l’am-bient domèstic o les limitacions a les qualses veuen sotmeses en la seva participacióFENSTER, Tovi (ed.) Gender, Planning and Human Rights.Londres: Routledge, 1999, 182 p.DAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 221política són alguns dels exemples que ensdemostren com l’espai no és mai neutrali com les relacions espacials es podenveure afectades per les relacions socials ide poder dins una societat. L’objectiu principal del llibre és l’estu-di de les geografies i les espacialitats (espaissocialment construïts) dels drets humans,fent un èmfasi especial a la relació d’a-quests amb el gènere, la planificació i eldesenvolupament. Per portar-lo a termees compta amb la participació de sis geò-grafes, dues urbanistes i dues sociòloguesque, des de realitats culturals, socials i polí-tiques diferents, contextualitzen el discursdels drets humans. La varietat d’òptiquespolítiques queda ben palesa en la varietatde casos d’estudi i contextos espacials quees presenten en cadascun dels nou capí-tols del llibre: països occidentals ambrègims democràtics liberals (Austràlia,Canadà, Estats Units, Israel, Regne Uniti el conjunt de la Unió Europea), païsosamb règims semitotalitaris (Perú i Singa-pur) i països postcomunistes (RepúblicaTxeca). Cal destacar, també, com a aquestampli ventall geogràfic s’afegeix la varie-tat d’escales —dimensió sempre presenten la nostra disciplina— sobre les qualsels drets humans poden ésser tractats: elcos, la llar i l’esfera privada, el carrer,el barri, els espais públics, les regions, elsEstats  i el món.El llibre es divideix en quatre parts. Laprimera i l’última, escrites per la mateixaeditora i corresponents, respectivament,a la introducció i a les conclusions; i lasegona i la tercera part, formades pels noucapítols centrals del llibre escrits per lesdiferents investigadores participants. Tovi Fenster ens aporta una molt bonapart introductòria definint, emmarcant,i relacionant cadascuna de les paraulesclau que donen títol al llibre: gènere,planificació i drets humans. Segons l’edi-tora, els drets humans poden definir-se adiferents escales i en relació amb espais iespacialitats diferents. El fet que el cossigui considerat com el territori bàsic pera l’assoliment dels drets humans és el queexplicaria la importància de considerar laperspectiva de gènere en estudis dels dretshumans. La interrelació entre gènere idrets humans serà el fil conductor de totsels capítols del llibre; interrelació que per-metrà explicar perquè els drets humansno són neutres i perquè, a més de consi-derar com a drets humans totes aquellesnecessitats bàsiques humanes (alimenta-ció, salut, educació, habitatge…), s’hi hand’englobar, també, tots aquells aspectesrelacionats amb l’empowerment de lesdones, així com la necessitat d’assegurarla seva participació en el desenvolupamenti en la planificació del lloc on viuen.L’accés a la planificació, definida com «unconjunt d’accions que tenen l’objectiud’organitzar l’ús de l’espai d’acord ambels principis i objectius determinats pelpoder» (p. 8), serà un dels debats centralsdel llibre, ja que la seva accessibilitat deter-minarà la plena participació de les donesen la construcció de la societat on viuen,assegurant, d’aquesta manera, els dretshumans de les dones.La segona part del llibre està formadaper quatre capítols que analitzen la rela-ció entre els tres temes principals en qua-tre contextos geogràfics diferents. Enprimer lloc, trobem el capítol «Women,planning and local central relations inthe UK», de la geògrafa anglesa Jo Little(University of Exeter, Regne Unit), on,a través del cas d’estudi del tipus de pla-nificació urbana portada a terme pelBristol City Council, denuncia, a escalaestatal, la falta de representació de lesdones en els cossos de planificació oficiali la manca d’implicació d’aquestes en lesdecisions polítiques planificadores. Tanten aquest capítol com, de manera insis-tent, al llarg del llibre, veurem com lademanda de més accés al poder políticde les dones i, estretament relacionadaamb aquesta, la de més accessibilitat alconeixement, seran dos objectius fona-mentals per a l’assoliment de l’empower-ment de les dones.222 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 RessenyesDAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 222El capítol següent, «Culture, humanrights and planning (as control) for mino-rity women in Israel», corre a càrrec de lamateixa Tovi Fenster (Tel Aviv University,Israel). L’objectiu d’aquest és assenyalarels problemes que s’esdevenen quan la pla-nificació per a dues minories ètniques aIsrael, la beduïna musulmana i la etíopjueva, segueix la direcció top-down. Segonsl’autora, pel fet que la planificació siguiuna eina de poder tan important ésimprescindible veure sobre quin dels dosdiscursos es basa: si sobre l’enfocamentuniversalista (criticat per veure el món desde l’òptica de la filosofia liberal occiden-tal) o sobre la del relativisme cultural (cri-ticat per justificar els abusos individualsen nom de la cultura i dels drets col·lec-tius). Així, per exemple, quan la planifi-cació elaborada per l’Estat no té encompte els valors culturals de la poblacióa la qual va dirigida, pot provocar, comen el cas dels beduïns els anys setanta ivuitanta, efectes contradictoris. Per unabanda, l’interès per part de l’Estat israe-lià de controlar aquesta minoria, traslla-dant la població dels seus assentamentsrurals a les ciutats millorant l’accés als ser-veis i a les infraestructures, va provocar larestricció de la mobilitat i la llibertat deles dones canviant dràsticament les fron-teres culturals entre els espais «prohibits»i els «permesos». Per altra banda, però, esva poder observar com, a través de l’en-focament universalista de planificació, esva accelerar un canvi social visible en lapercepció dels homes beduïns relaciona-da amb l’acceptació del dret de les donesa treballar fora de casa. Malgrat tot, perla geògrafa israeliana, la planificació per aminories culturals hauria de passar persobre d’aquests dos discursos i centrar-seen la concepció multicultural de la ciuta-dania. Aquesta concepció, influenciadaper l’emergència de la perspectiva postes-tructuralista, mostra el seu interès en elrespecte de les minories ètniques i el dretde la igualtat entre gèneres amb l’objec-tiu d’aconseguir establir al màxim la par-ticipació i el diàleg entre les entitats pla-nificadores i les persones beneficiàries.Seguint amb aquesta mateixa línia, elcapítol quart, «Intersecting claims: possi-bilities for planning in Canada’s multi-cultural cities», de les canadenques MarciaWallace (University of Waterloo, Canadà)i Beth Moore Milroy (Ryerson Poly-technic University, Canadà), emfatitza,primer, el concepte de poder en la plani-ficació i, segon, la necessitat que hi hagiintercanvis d’idees i d’opinions entre lesètnies minoritàries i els diferents grupsplanificadors de les ciutats on viuen.Segons les autores, i a partir del cas d’es-tudi de la ciutat d’Ontàrio, l’absènciad’una plena acceptació i d’un explícitreconeixement a la diversitat cultural,social, econòmica, de gènere i de classeper part dels grups de planificació urba-na és una de les problemàtiques comunesi més importants en les ciutats multicul-turals occidentals actuals.El darrer treball de la segona part delllibre, «The gender inequalities of plan-ning in Singapore», realitzat per la geògrafabritànica Gillian Davidson (Centre forApplied Population Research, Regne Unit),ens dóna una visió molt completa de lasituació de desigualtat que viuen les donesal petit Estat del sud-est asiàtic. Malgratque des dels anys vuitanta Singapur hagiestat, per molts països de la zona, un exem-ple a seguir pel seu espectacular creixementeconòmic, els seus governs no ho hanacompanyat, ni de bon tros, d’una autèn-tica promoció dels drets humans i de lesdones. Des del punt de vista del gènere,les raons principals que explicarien aquestfracàs seria, segons l’autora, la promociódels valors culturals asiàtics per part delpartit al poder des de la independència, elPeople’s Action Party. La construcció de laidentitat nacional sota la base de la famíliai les responsabilitats filials ha provocat, peruna banda, el desenvolupament de políti-ques pronatalistes que coaccionen la lli-bertat sexual de les dones i, per l’altra, lamarginació de les mares solteres.Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 223DAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 223La tercera part del llibre, amb un totalde cinc capítols, ens apropa al món deldesenvolupament i de les polítiques pla-nificadores a partir de la interrelació delsdrets humans i el gènere. Un bon treballintroductori sobre el tema, amb el títol«Households, violence and women’s eco-nomic rights: a case study of women andwork in the Appalachia», ens l’aporta AnnOberhauser (West Virginia University,Estats Units). Des d’una perspectiva femi-nista i amb l’ajut de la metodologia quan-titativa (anàlisi d’estadístiques sobreeducació, treball i violència domèstica) ila qualitativa (entrevistes en profunditat),s’estudien els llaços existents entre lesrelacions de gènere a la llar, la violènciabasada en el gènere i la desigualtatd’oportunitats econòmiques per a lesdones en una de les regions més pobresdels Estats Units.L’aproximació a l’Amèrica Llatina ensarriba a través de Perú en mans de la nord-americana Maureen Hays-Mitchell (Col-gate University, Estats Units) a «Gender,informal employment and the right toproductive resources: the human rightsimplications of micro-enterprise deve-lopment in Peru». L’autora estudia laincidència i les repercussions del modeleconòmic neoliberal en la vida quotidia-na dels homes i les dones peruanes. Si béés cert que els programes d’ajustamentestructural i, en general, els efectes de lareestructuració econòmica portada aterme pel govern peruà afecten totesaquelles persones d’ingressos més baixos,també és cert que s’ha de tenir en comp-te l’augment considerable de la feminit-zació de la pobresa. L’estudi demostra comels programes estatals de creació de micro-empreses van dirigits només a treballa-dors informals del sexe masculí, mentreque les de sexe femení en resten totalmentexcloses. Aquesta marginació dels recur-sos productius representa en si mateixauna clara violació dels drets humans deles dones. A partir del treball de camp ensuburbis al voltant de la ciutat de Lima,l’autora ens explica com, gràcies a l’ajutde petites agències de desenvolupamentinternacionals, moltes dones participenen diferents programes col·lectius de tre-ball destinats a integrar-les al món laboralremunerat, a augmentar la seva qualitatde vida i a millorar la seva autoestima.El capítol vuitè, «Gender, migrants andrights in the European Union», d’Eleo-nore Kofman (Nottingham Trent Uni-versity, Regne Unit), ens aproxima a laprecarietat legal, laboral i d’habitatge quepateixen les persones immigrades en lessocietats europees d’acollida. Les conclu-sions a les quals arriba la geògrafa brità-nica desprès de molts anys dedicats a lainvestigació en temes relacionats ambdones, immigració i reunificació familiarno són gaire esperançadores, fins al puntd’arribar a afirmar que els Estats de laUnió Europea no consideren els drets delshomes i les dones immigrants com a dretshumans.A «Does cultural survival have a gen-der? Indigenous women and humanrights in Australia», de Deborah Bird Rose(Australian National University, Australia),es descriu la dramàtica situació que viu lapoblació indígena a Austràlia com «el ter-cer món immers al primer». L’autoraexplica com any rere any, des dels primersassentaments de colonitzadors britànicsa l’illa (1788) fins al nostre segle, els dretshumans dels aborígens (1,7% de la pobla-ció total) han estat totalment obviats, aixícom la seva cultura greument afectada perles institucions colonitzadores. La margi-nació del dret a la terra, per exemple, haprovocat greus conseqüències en les rela-cions de gènere, ja que han trencat la sevaharmonia en el domini d’espais sagratsdiferenciats entre homes i dones. Lesdones han anat perdent, així, la seva par-cel·la «sagrada» de poder amb l’obligaciód’aprendre a conviure amb les normespatriarcals imposades des de fora. Comassenyala la investigadora australiana, perles cultures aborígens, la terra (com a llocconcret) no només és important per la224 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 RessenyesDAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 224subsistència, sinó que també ho és per-què a partir d’ella els aborígens cons-trueixen la identitat, les relacions socials il’espiritualitat.La contribució final, «Women andhuman rights in Post-communist coun-tries: the situation in the Czech Republic»,corre a càrrec de la txeca Jirina Siklova(Charles University, República Txeca),qui ens apropa, en primer lloc, a la cons-trucció que va caracteritzar la conceptua-lització dels drets humans i els drets deles dones als Estats socialistes de l’Europade l’Est i, en segon lloc, a les connota-cions actuals d’aquests dos termes a laRepública Txeca. La manipulació i apro-piació que els règims socialistes van ferdel terme dels drets humans definint-loscom a drets col·lectius necessaris per la«construcció del socialisme» (obviant, d’a-questa manera, el sentit individual delterme) i el fet de considerar la lluita perl’emancipació de les dones una demandaburgesa va suposar, segons l’autora, lamanca de debat social sobre el tema, i aixòva fer més difícil per a les dones actualsposicionar-se pels seus drets.Enllaçant amb la presentació inicialde la publicació i després d’haver-nosaproximat al contingut general del llibre,només ens resta insistir en l’extraordinà-ria i ambiciosa tasca d’edició realitzadaper la geògrafa Tovi Fenster. La dificul-tat que representa haver d’agrupar en unmateix llibre recerques portades a termeper investigadores socials amb bagatgestan diferents i sobre contextos geogrà-fics tan diversos, queda superada gràciesa l’homogeneïtzació temàtica i d’interes-sos que aconsegueix l’editora en la intro-ducció i en les conclusions del llibre. Nohi manquen tampoc elogis per a les auto-res a l’hora d’aconseguir escriure textosaccessibles i de lectura recomanada, tantper als nois i noies estudiants de llicen-ciatura —per les molt bones contextua-litzacions que s’hi fan sobre els països iels temes debatuts— com pels estudiantsde postgrau —per les aproximacions teò-riques i metodològiques, i per l’acuradabibliografia donada.Bibliografia citadaMOSER, C.O.N. (ed.) (1993). Gender, Planningand Development: Theory, Practice andTraining. Londres i Nova York: Routledge.YOUNG, K. (1993). Planning, Developmentwith Women. Londres: Macmillan.Anna Ortiz GuitartUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de GeografiaRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 225Globalització, postmodernitat, dretshumans, necessitats bàsiques, desenvolu-pament sostenible, degradació ambien-tal, empowerment, gènere… En els darrersanys aquests conceptes i temàtiques s’hananat introduint d’una manera acceleradadins la literatura de les ciències socials ihan centrat l’atenció de nombroses recer-ques dins la geografia humana i regional.La diversitat del món que ens envolta,amb les seves desigualtats i injustícies, lacomplexitat de les relacions entre els paï-sos desenvolupats i subdesenvolupats, i lavoluntat d’entendre millor el món en quèvivim són algunes de les raons que podenexplicar la proliferació d’aquests estudisen geografia.Geographies of development, escrit pelsgeògrafs britànics Robert Potter, TonyBinns, Jennifer Elliott i David Smith, ensPOTTER, Robert B.; BINNS, Tony; ELLIOTT, Jennifer A.; SMITH, David.Geographies of development.Londres: Longman, 1999, 312 p.DAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 225

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n35/02121573n35p221.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB