Fustegueres, Sílvia

Tradumàtica tecnologies de la traducció

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 revista.tradumàtica-octubre 201-núm. 0 
http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista 
 
 1
Qui té por de les memòries de 
traducció? 
Sílvia Fustegueres, Ampersand Traducció 
Automàtica 
Introducció 
Vivim en un món cada vegada més tecnificat i, com és lògic, aquesta tecnificació també 
afecta la traducció. Durant el segle qu acabem de deixar s'han produït més canvis i 
avenços en l'à mbit de la traducció que al llarg de tota la història. En un temps 
relativament curt và rem passar de la ploma a la mà quina d'escriure, i en encara menys 
temps hem deixat de banda la mà quina i ens hem abocat a l'ús de l'ordinador.  
Paral· lelament a l'evolució del maquinari, en el sentit més estricte de la paraula, s'ha 
produït el naixement d'eines d'ajut a la traducció: diccionaris electrònics, sistemes de 
traducció automà tica, de traducció assistida, de reconeixement de veu, i moltes més. 
Aquestes eines han propiciat l'aparició d'una nova manera de treballar, i ja no ens hem 
d'enfrontar a un paper en blanc on hem d'escriure la traducció de cap i de nou. A pèl. 
Sense cap mena d'ajut. Havent de reconstruir tot el format que pugui tenir el document 
original. Per començar, en el pitjor dels casos, disposem d'un document amb format que 
podem sobreescriure. Amb això aprofitem les xifres, el format i els noms propis que no 
caldrà  traduir. Ja és alguna cosa.  
Però l'aparició de les eines de traducció assistida ens ha permès anar més enllà  i 
reaprofitar el material que havíem traduït amb anterioritat, reaprofitar una mateixa frase 
dins d'un mateix projecte, reaprofitar tota la terminologia que haguem anat acumulant 
traducció rere traducció, etc.  
Mà gia? No. Memòries de traducció.  
Quina olor fan els núvols? 
Què és una memòria de traducció? Com funcionen els programes que s'hi basen? Qui té 
els drets de propietat intel· lectual d'aquestes memòries? Quins avantatges té treballar 
amb aquestes eines? 
Les memòries de traducció no són res més que bases de dades que acumulen la 
informació relativa a les traduccions que fem utilitzant un sistema de traducció assistida. 
Quan traduïm fent servir aquests sistemes, el motor del programa en qüestió busca en la 
memòria material igual o similar al que hem de traduir i ens el proporciona perquè el fem 
servir. Així de fà cil (o de difícil, segons com es miri). 
La por habitual al que ens és desconegut ha fet aparèixer molts recels davant l'impuls 
dels sistemes de traducció assistida. Però aquests recels comencen a desaparèixer, i 
cada vegada hi ha més professionals que s'adonen dels avantatges que implica treballar 
amb memòries de traducció. 
El primer avantatge que ens ve al cap és l'estalvi de temps de traducció. D'una banda, el 
traductor s'estalvia de traduir les coses dues vegades (pel cap baix). De l'altra, cal 
remarcar que això també implica una reducció, en alguns casos força significativa, del 
termini de lliurament de la traducció. 
També cal remarcar el reaprofitament terminològic. Grà cies a l'acumulació de material 
traduït, el traductor pot garantir que sempre traduirà  els termes de la mateixa manera. 
Estem dient, doncs, que les memòries de traducció ens asseguren una uniformitat i una 
coherència que no es limiten a la traducció de termes, sinó que també inclouen frases o 
sintagmes complets. 
El dit a la nafra 
 revista.tradumàtica-octubre 201-núm. 0 
http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista 
 
 2
El dit a la nafra 
Tot aquest estalvi, però, també sol repercutir en els preus que es paguen. És força 
habitual que els consumidors de les traduccions produïdes amb sistemes de traducció 
assistida demanin una reducció més o menys important, més o menys raonada, més o 
menys encertada, del preu que correspon al material reaprofitat (tant si es tracta de frases 
que es repeteixen dins del text que hem de traduir com de frases que ja apareixen a la 
memòria). 
Aquesta opció, que d'entrada no sembla gaire atractiva, té una segona lectura: el 
traductor no ha de fer la mateixa feina quan es reaprofita un segment idèntic a un altre 
que hi havia a la memòria que si ha d'escriure la traducció d'una frase nova. I cal deixar-
ho clar quan s'accepta una feina d'aquest tipus: Cal revisar totes les traduccions dels 
segments que ja estaven inclosos en la memòria? El material que ja ens ve traduït és 
aprofitable? Cada feina és un món, i les condicions de l'encà rrec poden variar molt.  
Així doncs, ens trobem amb una nova manera de treballar: deixem de ser 100% 
traductors per convertir-nos en traductors-revisors i apareix el concepte de postedició: 
deixem de treballar sobre un paper en blanc per treballar sobre propostes de traducció 
que, en molts casos, ni tan sols són nostres. 
Retornem a la qüestió del descompte: és ètic? Si està  ben fet, sí. El que cal fer és 
implantar alguna mena de normes que permetin establir uns escalats adequats i 
coherents que corresponguin a la feina que caldrà  que faci el traductor. Actualment s'està  
començant a treballar en aquest aspecte, i espero que en un futur molt proper s'estableixi 
un sistema coherent, més o menys està ndard, de descomptes per repetició o per 
correspondència exacta.  
Drets? Asseguts? 
Una altra qüestió és la dels drets de propietat intel· lectual d'aquestes memòries de 
traducció. Sembla que aquest tema preocupa més ara que no pas quan les traduccions 
es feien a pèl, sense eines d'ajut. Ben poca gent es plantejava aleshores si tenia drets 
sobre la traducció d'un contracte, d'un manual tècnic, d'un anunci publicitari... Per què ens 
ho preguntem ara? Per què som més conscients del reaprofitament, potser? 
No sembla que hi hagi cap llei o normativa que es pronunciï sobre aquest tema, però hem 
de tenir en compte que, en general, hi ha traduccions que generen drets de traducció i 
n'hi ha que no. Per tant, seria lògic pensar que això també s'ha d'aplicar a les memòries 
de traducció. I cal que tinguem en compte que les traduccions fetes amb eines de 
traducció assistida solen ser de les que no generen drets de traducció... 
Així mateix, cal afegir que les memòries solen estar integrades per la feina de més d'un 
traductor, o sigui que, en les situacions més habituals, el traductor X no té els drets 
corresponents a una memòria completa, la qual cosa faria encara més difícil l'aplicació 
dels drets i dels avantatges que comporten. 
Si em permeteu la broma fà cil, doncs, sembla que els que esperen el reconeixement 
d'aquests drets més val que s'esperin asseguts. 
En Joan Sense Por 
Descomptes no desitjats, haver d'aprendre a fer servir noves eines, adaptar-nos a una 
nova manera de treballar i d'entendre la nostra feina... més d'un deu pensar que tot això 
fa por. 
Però no ha de ser així. Tal com estan les coses, és fonamental que tots i cadascun dels 
traductors trobin la millor manera de reciclar-se, prendre coses noves i, en definitiva, 
pujar al tren tecnològic que està  començant a arrancar. 
No hem de tenir por de les innovacions tecnològiques. No són un destorb ni una 
amenaça: al contrari, ens faciliten la feina i ens proporcionen recursos per a l'optimització 
del temps i de la nostra feina, i també ens ofereixen la possibilitat de crear uns productes 
(les traduccions) de més qualitat. 
 revista.tradumàtica-octubre 201-núm. 0 
http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista 
 
 3
La tecnologia evoluciona, i la professió també. Hem de perdre la por i adaptar-nos al nou 
entorn de treball i a la nova manera de fer que preconitzen les noves tecnologies.  
Cal aprendre a posteditar, tant amb programes de traducció assistida com de traducció 
automà tica. Cal que ens esforcem per implantar els sistemes que més ens puguin ajudar 
a millorar la nostra feina i, no ho oblidem, la nostra qualitat de vida. I això implica una 
inversió de temps i diners en equipament i formació. 
Sempre s'ha dit, i ara és més veritat que mai, que un traductor ha d'estar ben equipat. Cal 
que disposem del programari i el maquinari que ens permetran fer una bona feina i 
optimitzar el nostre temps i els nostres recursos. Hem d'investigar les novetats del mercat 
i incorporar al nostre cicle de treball les que ens semblin més productives i adequades.  
Pel que fa a la formació, també és evident que no podem limitar-nos a dominar les eines 
habituals. Cal ampliar l'espectre d'eines que dominem, i cal que ens mantinguem al dia 
aprenent a utilitzar les versions més actuals i noves dels programes que utilitzem. 
Un aspecte de la professió del traductor que s'ha negligit fins fa molt poc és la 
importà ncia d'estar comunicat i informat. És vital estar informat dels avenços que es 
produeixen, i també és vital intercanviar la informació que rebem amb altres traductors 
que, al seu torn, ens fan saber notícies i ofertes que ells reben per altres bandes. Internet 
hi ha contribuït molt, ja que ha aparegut un gran nombre de llistes de correu electrònic 
que faciliten l'intercanvi i la col· laboració entre traductors. I també cal tenir en compte el 
paper de les associacions, que cada vegada aglutinen un major nombre de traductors i 
que duen a terme una funció social, lúdica i d'assessorament força important. 
En poques paraules: CAL ESTAR AL DIA. 
Sabem d'on venim, però... cap on anem? 
Actualment la presència de documents originals en paper encara és força important (fora 
de l'à mbit de la localització de programari i de les traduccions de gran volum, és clar). 
Això fa que encara hi hagi molts professionals que no s'han plantejat començar a utilitzar 
eines d'ajut a la traducció. 
No obstant això, els traductors que reben els documents originals en format electrònic ja 
s'estan començant a plantejar aquest canvi de manera de treballar i, poc o molt, van fent 
el pas. 
És evident que els sistemes de traducció són un company de viatge cada vegada més 
imprescindible si volem optimitzar temps, recursos i creativitat i si volem poder respondre 
a la demanda dels consumidors de traduccions, que ens demanen una gestió integral del 
projecte, coherència terminològica i estilística i uns terminis de lliurament força reduïts.  
També hem de ser conscients que existeix una tendència cada vegada més 
generalitzada d'integrar la traducció assistida amb l'automà tica amb l'objectiu d'aprofitar 
les millors qualitats de totes dues. Els fabricants de programari estan començant a 
establir passarel· les d'intercanvi d'arxius entre programes de l'un i l'altre tipus, de manera 
que el traductor pugui aprofitar la riquesa de la memòria del sistema de traducció 
assistida i, a la vegada, es pugui beneficiar dels aspectes més positius de la traducció
automà tica. 
Així doncs, en un futur el nostre entorn de treball i la manera de traduir evolucionaran 
encara més. Cada vegada tindrem més necessitat de formar-nos i reciclar-nos 
contínuament a fi de tenir un coneixement raonable de les innovacions que vagin 
apareixent. 
Per acabar, hem dir que hi ha actituds que cal desterrar: alguns podrien dir allò tan 
conegut de "les mà quines ens prendran la feina". No. Incorrecte. Falten molts i molts i 
molts anys perquè una mà quina, ella sola, sigui capaç de fer una traducció que no 
requereixi cap tipus de revisió humana, si és que algun dia pot arribar a fer-ho. Les 
traduccions sempre necessitaran un toc intuïtiu. I aquí entra el revisor humà . 
Les mà quines no tenen intuïció, però sí que tenen memòria. Aprofitem-nos-en. 
 revista.tradumàtica-octubre 201-núm. 0 
http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista 
 
 4
    
 
  
Octubre 2001  


Qui té por de les memòries de traducció?

Fustegueres i Rosich, Sílvia

Diposit Digital de Documents de la UAB

 revista.tradumàtica-octubre 201-núm. 0 http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista   1Qui té por de les memòries de traducció? Sílvia Fustegueres, Ampersand Traducció Automàtica Introducció Vivim en un món cada vegada més tecnificat i, com és lògic, aquesta tecnificació també afecta la traducció. Durant el segle qu acabem de deixar s'han produït més canvis i avenços en l'à mbit de la traducció que al llarg de tota la història. En un temps relativament curt và rem passar de la ploma a la mà quina d'escriure, i en encara menys temps hem deixat de banda la mà quina i ens hem abocat a l'ús de l'ordinador.  Paral· lelament a l'evolució del maquinari, en el sentit més estricte de la paraula, s'ha produït el naixement d'eines d'ajut a la traducció: diccionaris electrònics, sistemes de traducció automà tica, de traducció assistida, de reconeixement de veu, i moltes més. Aquestes eines han propiciat l'aparició d'una nova manera de treballar, i ja no ens hem d'enfrontar a un paper en blanc on hem d'escriure la traducció de cap i de nou. A pèl. Sense cap mena d'ajut. Havent de reconstruir tot el format que pugui tenir el document original. Per començar, en el pitjor dels casos, disposem d'un document amb format que podem sobreescriure. Amb això aprofitem les xifres, el format i els noms propis que no caldrà  traduir. Ja és alguna cosa.  Però l'aparició de les eines de traducció assistida ens ha permès anar més enllà  i reaprofitar el material que havíem traduït amb anterioritat, reaprofitar una mateixa frase dins d'un mateix projecte, reaprofitar tota la terminologia que haguem anat acumulant traducció rere traducció, etc.  Mà gia? No. Memòries de traducció.  Quina olor fan els núvols? Què és una memòria de traducció? Com funcionen els programes que s'hi basen? Qui té els drets de propietat intel· lectual d'aquestes memòries? Quins avantatges té treballar amb aquestes eines? Les memòries de traducció no són res més que bases de dades que acumulen la informació relativa a les traduccions que fem utilitzant un sistema de traducció assistida. Quan traduïm fent servir aquests sistemes, el motor del programa en qüestió busca en la memòria material igual o similar al que hem de traduir i ens el proporciona perquè el fem servir. Així de fà cil (o de difícil, segons com es miri). La por habitual al que ens és desconegut ha fet aparèixer molts recels davant l'impuls dels sistemes de traducció assistida. Però aquests recels comencen a desaparèixer, i cada vegada hi ha més professionals que s'adonen dels avantatges que implica treballar amb memòries de traducció. El primer avantatge que ens ve al cap és l'estalvi de temps de traducció. D'una banda, el traductor s'estalvia de traduir les coses dues vegades (pel cap baix). De l'altra, cal remarcar que això també implica una reducció, en alguns casos força significativa, del termini de lliurament de la traducció. També cal remarcar el reaprofitament terminològic. Grà cies a l'acumulació de material traduït, el traductor pot garantir que sempre traduirà  els termes de la mateixa manera. Estem dient, doncs, que les memòries de traducció ens asseguren una uniformitat i una coherència que no es limiten a la traducció de termes, sinó que també inclouen frases o sintagmes complets. El dit a la nafra  revista.tradumàtica-octubre 201-núm. 0 http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista   2El dit a la nafra Tot aquest estalvi, però, també sol repercutir en els preus que es paguen. És força habitual que els consumidors de les traduccions produïdes amb sistemes de traducció assistida demanin una reducció més o menys important, més o menys raonada, més o menys encertada, del preu que correspon al material reaprofitat (tant si es tracta de frases que es repeteixen dins del text que hem de traduir com de frases que ja apareixen a la memòria). Aquesta opció, que d'entrada no sembla gaire atractiva, té una segona lectura: el traductor no ha de fer la mateixa feina quan es reaprofita un segment idèntic a un altre que hi havia a la memòria que si ha d'escriure la traducció d'una frase nova. I cal deixar-ho clar quan s'accepta una feina d'aquest tipus: Cal revisar totes les traduccions dels segments que ja estaven inclosos en la memòria? El material que ja ens ve traduït és aprofitable? Cada feina és un món, i les condicions de l'encà rrec poden variar molt.  Així doncs, ens trobem amb una nova manera de treballar: deixem de ser 100% traductors per convertir-nos en traductors-revisors i apareix el concepte de postedició: deixem de treballar sobre un paper en blanc per treballar sobre propostes de traducció que, en molts casos, ni tan sols són nostres. Retornem a la qüestió del descompte: és ètic? Si està  ben fet, sí. El que cal fer és implantar alguna mena de normes que permetin establir uns escalats adequats i coherents que corresponguin a la feina que caldrà  que faci el traductor. Actualment s'està  començant a treballar en aquest aspecte, i espero que en un futur molt proper s'estableixi un sistema coherent, més o menys està ndard, de descomptes per repetició o per correspondència exacta.  Drets? Asseguts? Una altra qüestió és la dels drets de propietat intel· lectual d'aquestes memòries de traducció. Sembla que aquest tema preocupa més ara que no pas quan les traduccions es feien a pèl, sense eines d'ajut. Ben poca gent es plantejava aleshores si tenia drets sobre la traducció d'un contracte, d'un manual tècnic, d'un anunci publicitari... Per què ens ho preguntem ara? Per què som més conscients del reaprofitament, potser? No sembla que hi hagi cap llei o normativa que es pronunciï sobre aquest tema, però hem de tenir en compte que, en general, hi ha traduccions que generen drets de traducció i n'hi ha que no. Per tant, seria lògic pensar que això també s'ha d'aplicar a les memòries de traducció. I cal que tinguem en compte que les traduccions fetes amb eines de traducció assistida solen ser de les que no generen drets de traducció... Així mateix, cal afegir que les memòries solen estar integrades per la feina de més d'un traductor, o sigui que, en les situacions més habituals, el traductor X no té els drets corresponents a una memòria completa, la qual cosa faria encara més difícil l'aplicació dels drets i dels avantatges que comporten. Si em permeteu la broma fà cil, doncs, sembla que els que esperen el reconeixement d'aquests drets més val que s'esperin asseguts. En Joan Sense Por Descomptes no desitjats, haver d'aprendre a fer servir noves eines, adaptar-nos a una nova manera de treballar i d'entendre la nostra feina... més d'un deu pensar que tot això fa por. Però no ha de ser així. Tal com estan les coses, és fonamental que tots i cadascun dels traductors trobin la millor manera de reciclar-se, prendre coses noves i, en definitiva, pujar al tren tecnològic que està  començant a arrancar. No hem de tenir por de les innovacions tecnològiques. No són un destorb ni una amenaça: al contrari, ens faciliten la feina i ens proporcionen recursos per a l'optimització del temps i de la nostra feina, i també ens ofereixen la possibilitat de crear uns productes (les traduccions) de més qualitat.  revista.tradumàtica-octubre 201-núm. 0 http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista   3La tecnologia evoluciona, i la professió també. Hem de perdre la por i adaptar-nos al nou entorn de treball i a la nova manera de fer que preconitzen les noves tecnologies.  Cal aprendre a posteditar, tant amb programes de traducció assistida com de traducció automà tica. Cal que ens esforcem per implantar els sistemes que més ens puguin ajudar a millorar la nostra feina i, no ho oblidem, la nostra qualitat de vida. I això implica una inversió de temps i diners en equipament i formació. Sempre s'ha dit, i ara és més veritat que mai, que un traductor ha d'estar ben equipat. Cal que disposem del programari i el maquinari que ens permetran fer una bona feina i optimitzar el nostre temps i els nostres recursos. Hem d'investigar les novetats del mercat i incorporar al nostre cicle de treball les que ens semblin més productives i adequades.  Pel que fa a la formació, també és evident que no podem limitar-nos a dominar les eines habituals. Cal ampliar l'espectre d'eines que dominem, i cal que ens mantinguem al dia aprenent a utilitzar les versions més actuals i noves dels programes que utilitzem. Un aspecte de la professió del traductor que s'ha negligit fins fa molt poc és la importà ncia d'estar comunicat i informat. És vital estar informat dels avenços que es produeixen, i també és vital intercanviar la informació que rebem amb altres traductors que, al seu torn, ens fan saber notícies i ofertes que ells reben per altres bandes. Internet hi ha contribuït molt, ja que ha aparegut un gran nombre de llistes de correu electrònic que faciliten l'intercanvi i la col· laboració entre traductors. I també cal tenir en compte el paper de les associacions, que cada vegada aglutinen un major nombre de traductors i que duen a terme una funció social, lúdica i d'assessorament força important. En poques paraules: CAL ESTAR AL DIA. Sabem d'on venim, però... cap on anem? Actualment la presència de documents originals en paper encara és força important (fora de l'à mbit de la localització de programari i de les traduccions de gran volum, és clar). Això fa que encara hi hagi molts professionals que no s'han plantejat començar a utilitzar eines d'ajut a la traducció. No obstant això, els traductors que reben els documents originals en format electrònic ja s'estan començant a plantejar aquest canvi de manera de treballar i, poc o molt, van fent el pas. És evident que els sistemes de traducció són un company de viatge cada vegada més imprescindible si volem optimitzar temps, recursos i creativitat i si volem poder respondre a la demanda dels consumidors de traduccions, que ens demanen una gestió integral del projecte, coherència terminològica i estilística i uns terminis de lliurament força reduïts.  També hem de ser conscients que existeix una tendència cada vegada més generalitzada d'integrar la traducció assistida amb l'automà tica amb l'objectiu d'aprofitar les millors qualitats de totes dues. Els fabricants de programari estan començant a establir passarel· les d'intercanvi d'arxius entre programes de l'un i l'altre tipus, de manera que el traductor pugui aprofitar la riquesa de la memòria del sistema de traducció assistida i, a la vegada, es pugui beneficiar dels aspectes més positius de la traduccióautomà tica. Així doncs, en un futur el nostre entorn de treball i la manera de traduir evolucionaran encara més. Cada vegada tindrem més necessitat de formar-nos i reciclar-nos contínuament a fi de tenir un coneixement raonable de les innovacions que vagin apareixent. Per acabar, hem dir que hi ha actituds que cal desterrar: alguns podrien dir allò tan conegut de "les mà quines ens prendran la feina". No. Incorrecte. Falten molts i molts i molts anys perquè una mà quina, ella sola, sigui capaç de fer una traducció que no requereixi cap tipus de revisió humana, si és que algun dia pot arribar a fer-ho. Les traduccions sempre necessitaran un toc intuïtiu. I aquí entra el revisor humà . Les mà quines no tenen intuïció, però sí que tenen memòria. Aprofitem-nos-en.  revista.tradumàtica-octubre 201-núm. 0 http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista   4       Octubre 2001  

http://ddd.uab.cat/pub/tradumatica/15787559n0/15787559n0a3.pdf

Qui té por de les memòries de traducció?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB