La «nueva inmigración» de personas que escapan de la pobreza y la opresión en busca de mejores condiciones de vida en Europa, constituye un fenómeno importante y muy debatido. No obstante, dado que la incorporación de inmigrantes no sucede en un ambiente social homogéneo, sino en uno caracterizado por la heterogeneidad, las divisiones y los conflictos, resulta indispensable estudiar las diversas respuestas que dicho ambiente ofrece a la inmigración. Mientras que un considerable número de estudios académicos se ha dedicado al análisis de instituciones políticas y a las actitudes de la derecha, se sabe poco sobre la manera en que el flanco igualitario del espectro político, comúnmente conocido como la «izquierda», ha reaccionado frente a la inmigración. El presente artículo analiza a la izquierda en términos de la retórica oficial de partido, los discursos y prácticas de su base política, así como de las políticas públicas y la sociedad civil, tomando a Boloña, ciudad de tradición izquierdista, como caso de estudio etnográfico. El artículo argumenta que, en su forma de encuadrar a los inmigrantes, la corriente principal de la izquierda se ha movido desde un reduccionismo socioeconómico hacia uno de carácter etnocultural y enfatiza cómo esta actitud se caracteriza por un «multiculturalismo no integrador», es decir, por una política que no logra «integrar» el reconocimiento etnocultural con la justicia material y que, en parte debido a dicha carencia, contribuye escasamente a la «integración» de los inmigrantes.La «nova immigració» de persones que fugen de la pobresa i l'opressió cap a la recerca de condicions de vida millors a Europa, constitueix un important i molt debatut fenomen. Amb tot, atès que la incorporació d'immigrants no té lloc en un ambient social homogeni, sinó en un ambient caracteritzat per l'heterogeneïtat, les divisions i els conflictes, esdevé indispensable estudiar les diferents respostes que aquest ambient ofereix a la immigració. Mentre un nombre considerable d'estudis acadèmics s'han dedicat a fer l'anàlisi d'institucions públiques i a les actituds de la dreta, no se sap gairebé res sobre la manera com el cantó igualitari de l'espectre polític, conegut familiarment com l'«esquerra», ha reaccionat enfront de la immigració. Aquest article analitza l'esquerra en termes de la retòrica oficial del partit, els discursos i les pràctiques de la seva base política, com també de les polítiques públiques i la societat civil, prenent el cas de Bolonya, ciutat tradicionalment d'esquerres, com a exemple d'estudi etnogràfic. L'article argumenta que, en la seva manera d'emmarcar els immigrants, el corrent principal de l'esquerra s'ha mogut des d'un reduccionisme socioeconòmic cap a un de caràcter etnocultural i emfasitza com aquesta actitud es caracteritza per un «multiculturalisme no integrador», és a dir, per una política que no aconsegueix «integrar» el reconeixement etnocultural amb la justícia material i que, en part a causa d'aquesta mancança, contribueix poc a la «integració» dels immigrants.Les «nouvelles immigrations» des peuples fuyant la pauvreté et l'oppression, à la recherche de conditions de vie meilleures en Europe, constituent un phénomène important et très débattu. Cependant, parce que l'insertion des immigrés n'a pas lieu dans un milieu social homogène mais dans un milieu hétérogène caractérisé pas des divisions et des conflits, il est important de prendre en compte la variété de réponses à l'immigration qu'offre un tel contexte. Alors que les institutions politiques et la droite politique ont été l'objet de nombreuses études, on sait moins de quelle façon le côté égalitaire de l'éventail politique, communément appelé la «gauche», répond à l'immigration. Dans cet article, la gauche est examinée dans ses rhétoriques officielles, les discours et les pratiques de sa base politique, les politiques publiques et la société civile, prenant Bologne, une ville Italienne de gauche, comme une étude de cas ethnographique. Cet article soutient que dans la façon dont il perçoit les immigrants, le courant principal de la gauche a évolué d'un réductionnisme socio-économique à un réductionnisme ethnoculturel, et souligne la façon dont la gauche est actuellement caractérisée par ce que j'appelle «le multiculturalisme non assimilant», c'est-à-dire, une politique qui n'allie pas la reconnaissance ethnoculturelle à la justice matérielle, et qui, en partie à cause de cet échec, contribue peu à l'assimilation des immigrés.The «new immigrations» of people fleeing poverty and oppression in search of better life conditions in Europe constitute an important and much debated phenomenon. However, since the incorporation of immigrants does not take place in a homogeneous social environment but in one characterized by heterogeneity, divisions, and conflict, it becomes important to consider the variety of responses to immigration that such environment provides. Whereas considerable scholarship has gone into the analysis of political institutions and the political Right we know less about how the egalitarian side of the political spectrum, commonly referred to as the «Left», has been responding to immigration. In this article the Left is examined in terms of official party rhetoric, grassroots discourses and practices, public policies and civil society, taking the Italian Left-wing city of Bologna as ethnographic case study. The article argues that in its framing of immigrants the mainstream Left has moved from socio-economic to ethno-cultural reductionism and highlights how it is currently characterised by what I call «non-integrating multiculturalism», i.e. a politics that fails to «integrate» ethno-cultural recognition with material justice and that, partly because of such failure, contributes little to the «integration» of immigrants
