Index de les obres ressenyades: Frederic CHAUME, Doblatge i subtitulació per a la TV. Vic: Eumo Editorial, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Vic, Universitat Jaume I, 200

Bartoll, Eduard

Diposit Digital de Documents de la UAB

Quaderns. Revista de traducció 10, 2003 185-200RESSENYESEns trobem davant una obra que fa una pre-sentació teòrica, però partint de la pràctica,per explicar el procés i el resultat de la tra-ducció audiovisual. L’autor sap aprofitar laseva dedicació professional com a traduc-tor per a la televisió per tal de reflexionarsobre aquesta modalitat de traducció,emmarca aquesta pràctica en la teoria delque s’ha investigat fins a aquests moments iaporta una reflexió nova, o si més no, la rea-litza per primera vegada en aplicar els estu-dis d’anàlisi fílmica a la traducció audiovi-sual. El llibre de Chaume, tal com eldefineix el mateix autor, és una obra inter-disciplinària, ja que és un estudi descriptiui analític de la traducció audiovisual, ambla finalitat de servir tant al traductor, en laseva formació i en el seu exercici profes-sional, com també al docent i a l’investiga-dor que volen conèixer tant el vessant teòriccom el pràctic d’aquesta activitat. L’objectiudel llibre és ajudar a entendre el fenomencomplex de la comunicació interlingüísticai intersemiòtica codificada i transmesa a tra-vés dels mitjans audiovisuals, sumant elsresultats de la investigació dels estudis detraducció amb els estudis cinematogràfics ibuscant-ne els punts d’intersecció quepuguin explicar les convencions d’aquesttipus de traducció. La motivació d’aquestllibre, segons paraules del mateix Chaume,és que es dediqui més atenció acadèmica ala traducció audiovisual, pel que el seu estu-di pugui aportar a les teories generals detraducció. En aquest sentit, es podria dir queel llibre és un al·legat en defensa del reco-neixement de la professió del traductor engeneral i, en particular, del traductor audio-visual. Com molt bé denuncia l’autor, nieconòmicament ni social, la feina deltraductor audiovisual no es veu recompen-sada.El llibre consta de dues parts diferencia-des: l’una, titulada «Entendre el Context»,centrada en aspectes contextuals, com el seunom indica, i l’altra titulada «Traduir el Text»,on fa una anàlisi microtextual del text audio-visual des d’una perspectiva traductològica.El primer capítol ofereix una definició delconcepte de traducció audiovisual, englobant-la dins la traducció general, però establint-ne els trets que fan que la puguem considerar,segons Chaume, una traducció especialitza-da. En aquest capítol també es fa un repàs detots els termes emprats fins als nostres diesper a definir aquesta modalitat de traducciói presenta una llista exhaustiva de les dife-rents modalitats de traducció audiovisual, perCHAUME, FredericDoblatge i subtitulació per a la TVVic: Eumo Editorial, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Vic, Universitat Jaume I, 2003, 286 p.Quaderns 10 001-207  18/4/05  10:45  Página 185centrar-se en les dues que seran objecte d’es-tudi en aquest llibre, el doblatge i la subtitu-lació, ja que es tracta de les dues modalitatsmés usuals a Europa. Chaume ja ens adver-teix de bell antuvi que no pensa caure en lapolèmica de contrastar doblatge i subtitula-ció amb l’ànim de veure quin sistema ésmillor que l’altre. L’objectiu del llibre és,bàsicament, descriptiu i, per tant, una valo-ració prescriptiva com aquesta es deixa debanda. Això sí, no per això es deixa de com-parar les dues modalitats, precisament desd’aquesta perspectiva descriptiva, i per tant,al llarg del llibre s’analitzen qüestions comara els costos d’una i altra, el procés, els ele-ments i personatges que hi intervenen, etc. El capítol segon està dedicat a la històriad’aquestes dues modalitats de traduccióaudiovisual, el doblatge i la subtitulació. S’hifa un breu repàs, començant des del cinemamut i l’ús dels intertítols, fins a les tècniquesde doblatge actual i de la subtitulació mit-jançant làser. Aquest capítol també analitzaper què una tècnica ha resultat més popularque l’altra segons cada país, com és el casdel doblatge a Espanya. El següent capítol, el tercer, presenta unrepàs exhaustiu i de gran utilitat de la inves-tigació en traducció audiovisual des dels seusinicis. L’autor hi analitza, en primer lloc, lespossibles causes de per què la traduccióaudiovisual ha gaudit de tan poc interès idedicació durant tant de temps, i per a fer-ho, el capítol es divideix en la consideracióde la traducció audiovisual com a procés,entès com les fases, les estratègies, la con-figuració textual, etc. que comporta la tra-ducció d’un text audiovisual a un altre, i coma producte, és a dir, el text audiovisual ja tra-duït. Dins el primer tipus, l’estudi se centraen les tipologies generals dels textos i en elparadigma general de la traducció; o sigui,que defineix l’especificitat del text audiovi-sual a partir de la configuració textual, elscanals d’emissió, els codis de significació iel mode del discurs; i també té en compteels estudis teòrics sobre la ubicació del textaudiovisual i els que atenen a l’acte decomunicació del text audiovisual i a la sevatraducció. Pel que fa al producte, també espot entendre o bé com els estudis que abor-den el text audiovisual com a traducció d’untext literari anterior o bé com els estudis ambbase polisistèmica que s’interessen per lesnormes de traducció, l’impacte cultural dela traducció de textos audiovisuals, la gene-ració de nous tipus de textos en les culturesreceptores i les adaptacions necessàries delstextos en què s’inspiren. El quart capítol del llibre se centra en latraducció audiovisual com a procés de comu-nicació; és el cas de les transferències audio-visuals. Aquest capítol fa referència sobretota les característiques de la traducció com aprocés de comunicació i als aspectes quedepenen de la relació del missatge lingüís-tic amb altres missatges transmesos a travésde sistemes no lingüístics. En aquest capí-tol, Chaume analitza els models de comu-nicació i el procés de comunicació en la tra-ducció audiovisual i fa una proposta declassificació de les categories de canal, mitjài codi en traducció audiovisual, cosa que elporta a concloure que el text audiovisual estransmet a través de dos canals, el visual il’auditiu; i, per tant, els codis que transme-ten significat, en un text audiovisual, són ellingüístic, el paralingüístic, el musical,el d’efectes especials i l’icònic; i els dife-rents mitjans pels quals es pot transmetreaquest text són la televisió, el cinema i elsordinadors, amb la possible inclusió del tea-tre i dels còmics. El capítol acaba amb unaproposta, molt útil, de model del procés decomunicació en traducció audiovisual.El capítol cinc es basa en la recepció deltext audiovisual traduït; i es fa un intentd’anàlisi del perfil de l’audiència i de comaquesta pot influir en la traducció. Aquí s’in-dica com la recepció de l’audiència es potveure alterada per diferents tipus de diacro-nies en doblatge, com són els movimentsbucals, l’actuació dels actors de doblatge ila credibilitat dels diàlegs. Aquest darrer apar-tat també és compartit per la subtitulació. El capítol sis està dedicat a la situaciólaboral i professional dels traductors de tex-tos audiovisuals. És sobretot aquí que l’au-186 Quaderns. Revista de traducció 10, 2003 RessenyesQuaderns 10 001-207  18/4/05  10:45  Página 186tor fa una defensa aferrissada en favor delreconeixement de la figura del traductoraudiovisual —i del traductor en general.Repassa els diferents temes que ha de teniren compte un traductor a l’hora d’establir-se com a tal, com els aspectes fiscals i cor-poratius, les tarifes, les fases i elements quehi intervenen, tant en doblatge com en sub-titulació. El capítol acaba amb aquestes rei-vindicacions que no per conegudes deixende ser importants per a un futur laboral digned’aquesta professió. A partir d’aquí, comença la segona partdel llibre, dedicada al text en si, «Traduir eltext». Així, el capítol set se centra en la pràc-tica de la traducció audiovisual, i s’hi ana-litzen els materials que fa servir el traduc-tor i la temporització, és a dir, els terminisde temps de què disposa generalment el tra-ductor i com això l’influeix, encara quesovint no es tingui en compte, en el resultatfinal del seu exercici. Chaume fa una ulla-da a la preparació que requereix el traduc-tor de textos audiovisuals, segons el quen’han dit diferents autors, i, sens dubte,segons la pròpia experiència com a traductoraudiovisual per a televisió. Seguidament,descriu les convencions del doblatge, comara les unitats del doblatge, els símbols uti-litzats i altres qüestions tècniques de conei-xement obligat per part del traductor, com,per exemple, les diferents pistes sonores delproducte audiovisual que cal doblar i l’ús decadascuna. També repassa les convencionsde la subtitulació, com la forma que ha detenir un subtítol, els diferents criteris orto-tipogràfics, la necessitat de sintetitzar lainformació que s’haurà de plasmar en unsubtítol i altres restriccions derivades de lainteracció entre el text verbal i el no verbal. El capítol vuit analitza la situació delsgèneres i els tipus de textos audiovisuals,començant amb una al·lusió a la confusióterminològica i passant per una definiciódels gèneres que pot trobar el traductor detextos audiovisuals. En aquest apartat l’au-tor inclou tant classificacions proposadesdes de la teoria del cinema com des delsEstudis de Traducció; i s’acaba centrant enels trets d’aquests gèneres que puguin serd’interès per a la pràctica de la traduccióaudiovisual. Això es complementa, a l’apar-tat dedicat als tipus de text, amb la funcióque tenen aquests gèneres, el seu propòsitretòric i els trets discursius que presenta cadatext. Per a fer-ho, Chaume repassa els crite-ris de classificació dels tipus de text segonsels Estudis sobre Traducció. El capítol s’a-caba, però, amb la sàvia insistència que calanar enllà del gènere i la funció textual iindagar què fa que aquests textos (els audio-visuals) siguin específics i requereixin unaatenció especial i una aplicació diferent deles estratègies de traducció respecte a d’al-tres modalitats de traducció, qüestió a la quall’autor dedica els dos darrers capítols i queserà la gran aportació del llibre.Al capítol nou, Chaume fa una anàlisidels codis sonors dels textos audiovisuals ide com interactuen i com afecten el sentitdel text: així, l’autor afirma que el text audio-visual es compon de codi lingüístic, para-lingüístic, musical i d’efectes especials i decol·locació del so. En el primer cas estudiaels efectes de l’oralitat prefabricada amb lesseves característiques, a nivell prosòdic, mor-fològic, sintàctic, lexicosemàntic, una qües-tió cabdal en l’elaboració del text audiovi-sual que el traductor haurà de tenir encompte. En aquest sentit, Chaume destacal’aportació que va suposar —i suposa enca-ra— l’aparició del llibre de Televisió deCatalunya sobre criteris lingüístics per a latraducció i el doblatge, de l’any 1997. És,potser, un dels capítols més interessants delllibre, ja que hi tracta de la qüestió essencialdel registre i el discurs en traducció audio-visual, però sobretot d’aquesta falsa sensaciód’espontaneïtat del discurs dels textos audio-visuals, que el traductor ha de tenir en comp-te a partir d’un seguit de punts que Chaumeenumera i defineix: al nivell prosòdic, almorfològic, al sintàctic i al lexicosemàntic.Per això, l’autor insisteix en la necessitat deconèixer també qüestions relacionades ambl’elaboració de guions.El darrer capítol, el deu, és dedicat alscodis visuals, al llenguatge fílmic i a la sevaRessenyes Quaderns. Revista de traducció 10, 2003 187Quaderns 10 001-207  18/4/05  10:45  Página 187Les relacions entre la traducció/interpreta-ció i la sociolingüística, i més concretamentamb la política/planificació lingüística, sóntan evidents com han estat poc estudiades.En els darrers temps, autors tan prestigiososcom Toury han reivindicat la connexió entretots dos àmbits de recerca, si bé des d’unaperspectiva més teòrica que aplicada, cosaque pot semblar sorprenent en un dels paresde la traductologia descriptiva. En aquestcontext, el llibre Traducció i dinàmica socio-lingüística és una contribució valuosa al’agermanament entre la traducció/interpre-tació i la sociolingüística, que combinasàviament l’ambició teòrica amb estudis decas rellevants.Traducció i dinàmica sociolingüísticarecull treballs de professors i investigadors dedues universitats capdavanteres en estudisde traducció (amb el permís de la UAB,s’entén): la Universitat de Vigo (represen-tada per Oscar Diaz, Marta García, CarlosGarrido, Joan Miquel, José Henrique Peresi Joquín Sueiro) i la Universitat PompeuFabra (representada per Victòria Alsina,Jenny Brumme i Yannick Garcia). L’ediciótambé és compartida, i la signen Oscar Diazi Marta García per Vigo i Joan Costa per laUPF —el qual compensa l’absència d’uncapítol seu amb el seu paper de revisor detots els textos.El llibre s’estructura en tres seccions dedi-cades a la relació entre el que els autors ano-menen «mediació lingüística» i tres activi-tats que podem situar en l’òrbita de lasociolingüística: el que els editors anome-nen «agençament lingüístic» (gal·licismeque ha fet poca fortuna entre nosaltres perdesignar sobretot la planificació de l’esta-tus), la configuració de la llengua estàndard(que en la divisió de Kloss correspondria a laplanificació del corpus), i «la configuraciódels discursos socials», un enunciat que apa-rentment ens transporta a l’anàlisi crítica deldiscurs.A la primera secció trobem els treballsde Yannick Garcia (un estudi de cas sobreCatalunya), Marta Garcia (un estudi de cassobre Galícia) i Oscar Diaz (una aproxima-ció teòrica a la planificació de la mediacióincidència en la traducció. Aquí és on raula gran aportació de Chaume. Segons l’au-tor, si la finalitat d’un text fílmic és entre-tenir l’espectador, els films tendiran aemular la realitat, per això la noció de ver-semblança juga un paper rellevant en la con-fecció i traducció, doncs, del text audiovi-sual. I això no tan sols pel que fa al codilingüístic, sinó també al visual: les imatgeshan de recordar imatges reals, els movi-ments han de ser coherents amb l’acció;així, els codis iconogràfics (icones, índexs,símbols), els codis fotogràfics (il·lumina-ció, perspectiva, color), el codi de planifi-cació (els plans), els codis de mobilitat(mobilitat dels personatges i objectes i dela càmera): proxèmica, cinèsica, articulacióbucal, codis gràfics (títols, rètols, didascà-lies) i codis sintàctics (muntatge) incidei-xen decididament en la transmissió del sen-tit global del text audiovisual, i cal tenir-losen compte a l’hora de traduir aquest text.Com ja s’ha esmentat, aquesta és segura-ment l’aportació d’aquesta obra, tot i que,en conjunt, es tracta d’un llibre molt útil,tant per al traductor professional, en la sevaformació, com per als investigadors, ja queofereix un repàs exhaustiu de tot el que s’haescrit sobre la traducció audiovisual fins alsnostres dies. Eduard BartollUniversitat Pompeu FabraFacultat de Traducció i Interpretació188 Quaderns. Revista de traducció 10, 2003 RessenyesDIAZ FOUCES, Oscar; GARCÍA GONZÁLEZ, Marta; COSTA CARRERAS, JoanTraducció i dinàmica sociolingüísticaBarcelona: Llibres de l’Índex, 2002, 293 p.Quaderns 10 001-207  18/4/05  10:45  Página 188

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n10/11385790n10p185.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB