In this talk I argue that in Spanish there is a type construction, involving a verb with the unaccu-sative seclitic and a dative, where the dative is in fact the external argument, which renders the construction comparable to a transitive structure (in the well-established unaccusative-transitive alternation). A number a tests and criteria are reviewed to support the external argument status of the dative (which in fact can be assimilated to the status of locatives and datives with some impersonal verbs, see Fernández Soriano 1999). These are: unmarked word order, raising and binding. On the other hand, there is also evidence for the non externalized status of other, internal, argument: impossibility of anaphor binding, possibility of being a bare NP, inability to control, among others. I conclude that in this constructions the dative is an instance of quirky case.En aquesta xerrada defenso que en castellà hi ha un tipus de construcció, que conté un verb amb la marca sed'inacusatiu i un datiu, on el datiu és, de fet, l'argument extern, cosa que fa aquesta construcció comparable a una estructura transitiva (dins l'alternança ben coneguda inacusatiu-transitiu). S'hi revisen tots de proves i criteris que donen suport al caràcter d'argument extern del datiu (que, de fet, és assimilable a l'estatus dels locatius i datius amb alguns verbs impersonals, vegeu Fernández Soriano 1999). Com a indicis, tenim: ordre de mots no marcat, elevació i lligam. D'altra banda, hi ha també indicis del caràcter no externalitzat de l'altre argument, l'intern: impossibilitat de lligam d'anàfores, possibilitat de ser un SN nu, incapacitat de controlar, entre d'altres. La conclusió és que en aquestes construccions el datiu és un exemple de cas capri-ciós (quirky case)
