Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaVegeu tes

Martí Escayol, Maria Antònia

Manuscrits Revista d història moderna

La construcció del concepte de natura a l'edat moderna. Natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII

Diposit Digital de Documents de la UAB

La Construcció del concepte de natura a l'edat moderna : natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII

Tesis Doctorals en Xarxa

Catalan

La tesi analitza les relacions entre natura, cultura i identitat, i dilucida l’aportacióde vuit textos moderns catalans on es recull el testimoni directe de vuit escriptors1que participaren en el procés d’exploració i anàlisi del territori. Aquest testimonipermet avaluar fins a quin punt les idees són configuradores d’alguna actitud huma-na que permet variar l’entorn natural. La tesi rastreja el tarannà de la mentalitatterritorial moderna, analitza el llenguatge de la relació entre home i natura i estu-dia el pes de la vinculació dels grups socials a un lloc concret. Tot plegat permet ava-luar l’aportació d’aquests vuit autors al pensament científic i econòmic de laCatalunya moderna.Al primer capítol de la primera part, s’hi aporta un estat de la qüestió de lahistòria ambiental. I en el segon capítol, s’hi presenten els textos estudiats a la tesides d’una perspectiva historiogràfica (des de la seva anàlisi per part dels integrantsManuscrits 22, 2004 161-163La construcció del concepte de natura a l’Edat Moderna. Natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII*Maria Antònia Martí Escayol* Tesi doctoral presentada el juny de 2004 al Departament d’Història Moderna i Contemporània dela Universitat Autònoma de Barcelona, i dirigida per Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d’HistòriaModerna i Contemporània de la UAB. Tribunal de lectura: Joaquim Nadal, Ramon Garrabou,Eulàlia Duran, Enric Tello i Agustí Alcoberro. Qualificació: Excel·lent cum laude.1. L’escriptor, donzell i membre de l’oligarquia tortosina Cristòfor Despuig (1510-1574), amb Loscol·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) (edició a cura de Joan Tres, Curial, Barcelona,1996). L’historiador i doctor en drets tarragoní Lluís Ponç d’Icard (1518-1578), amb el text Llibrede les grandeses de Tarragona (1564) (edició a cura d’Eulàlia Duran, Curial, Barcelona, 1984).L’historiador i eclesiàstic de Reus Pere Gil (1551-1622), amb el Llibre primer de la història cata-lana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya(1600). Josep Iglésies, Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Seguit de latranscripció del Libre primer de la historia cathalana en lo qual se tracta de Història o descrip-ció natural, ço és de cosas naturals de Cathaluña, Societat Catalana de Geografía, Institut d’EstudisCatalans, Barcelona, 2002 (primera edició de 1949). L’eclesiàstic i historiador barceloní OnofreManescal (s. VI - s. XVII) i el Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon(1602). El cavaller, baró d’Àger, senyor de la Vansa i Tudela de Sió Francesc Gilabert i d’Alentorn(1559-1638), amb els Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña, inclinación de sushabitadores, y su govierno (1616) (edició facsímil a Fundación Conde de Barcelona, Barcelona,1999). El jurista, historiador, burgès honrat de Perpinyá i terciari franciscà Andreu Bosc (s. XVII)i el Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló iCerdanya (1628) (edició facsímil a Curial, Sueca-Barcelona, 1974). I l’historiador i ciutadà hon-rat de Barcelona Esteve de Corbera (1563-1633?) i la Cataluña ilustrada (1633) (Nàpols, 1678).del moviment de la Renaixença i del moviment de l’excursionisme científic, finsa les edicions i les diferents perspectives analítiques que han rebut les vuit obresa principis del segle XXI).Al primer capítol de la segona part, «Un món abreviat i un paradís imperfecte.Comentari a Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa(1557)», s’hi explora la imbricació entre descripció ambiental, creació d’identitatterritorial i possibilitat d’intervenció sobre el medi per canviar-lo i augmentar-nel’eficàcia. S’hi estudia quins objectius té la descripció del medi natural als Col·loquis;com s’incita als propietaris de terres a augmentar el seu poder sobre el control delmedi, i de quina manera el text ajuda els habitants a definir-se a ells mateixos coma productes del seu lloc i del seu temps tot establint la identitat a través de la des-cripció i la classificació d’un territori amb unes particularitats ambientals molt con-cretes. Al segon capítol, «Pensament ambiental i identitat al Llibre de les grandesesde Tarragona (1564) de Lluís Ponç d’Icard», s’hi analitza la idea de medi ambientde l’autor com a sistema interdependent entre Déu, els astres, l’aigua, el sòl, laflora, la fauna i la salut dels éssers humans. Al tercer capítol, «Pere Gil i la sevaGeografia de Catalunya (1600), un model d’història natural i moral», s’hi estu-dien les idees científiques a partir de les quals es defineix l’entorn ambiental. S’hianalitza el posicionament de l’autor davant d’alguns debats econòmics de l’èpocai quines reformes proposa per fer prosperar el país. Al quart capítol, «Els projectesper la construcció del Canal d’Urgell durant l’Època Moderna», s’hi treballen elsarguments en contra i a favor de la construcció del Canal d’Urgell.Al cinquè capítol, «El Sermó (1602) d’Onofre Manescal. L’agricultura com acivilització», es discuteix entorn de l’entrellaçament de conceptes com ara nació,terra, treball, cultura i autoria. Tot plegat, permet d’apreciar en quina mesura perManescal el paisatge cultivat i la cultura escrita avaluen el grau de civilització delterritori i com l’elogi de totes dues coses expressa la lleialtat vers la pròpia nació.Al sisè capítol, «Francesc Gilabert, Discursos sobre la calidad del Principado deCataluña, inclinación de sus habitantes y su govierno (1616)», s’hi dilucida eltractament de la natura com a model per l’ordre del govern; els punts de conne-xió entre l’obra de F. Gilabert i d’altres teòrics de les influències del clima sobrela història humana, com Jean Bodin; l’efecte de l’entorn sobre les lleis i els costums;les analogies entre allò moral i allò natural; fins a quin punt, segons l’autor, lescrueltats, les guerres i les traïcions es poden explicar a través del clima; o en quinamesura l’entorn ha forjat les diferències entre els homes i n’ha determinat les hos-tilitats. Al setè capítol, «El Summari, índex o epítome (1628) d’Andreu Bosc»,s’hi exposa la importància del context natural pel dret català. L’objectiu és des-cobrir i aïllar les diverses significacions del terme de natura en l’obra, dilucidarcom la filosofia del dret condiciona la percepció del funcionament de la natura,la manera d’entendre l’organització social respecte als diferents models d’ús delsrecursos o la manera de descriure les creacions artificials de l’home. Al vuitè capí-tol, «La Catalunya Il·lustrada (anterior a 1633) d’Esteve de Corbera. Catalunya,un territori entrellaçat, coherent i perfectament delimitat», s’hi analitza la des-cripció del país, com s’empren alguns elements com ara el relleu, l’aigua, l’aireo la mateixa població, per crear nexes d’unió entre les diferents parts del territori162 Manuscrits 22, 2004 Maria Antònia Martí Escayoli dibuixar, així, la natura de Catalunya com un tot tancat per uns límits perfectamentdefinits.Finalment, a les conclusions se sintetitzen els cinc punts bàsics de la tesi: a) laidentificació d’una estreta relació entre la descripció de la natura i la creaciód’identitat; b) la inclusió dels textos catalans dins la «revolució geòrgica» i l’elogial treball manual; c) la identificació d’uns determinats mètodes i fonts per definir laidea de medi ambient; d) la constatació que la descripció de l’entorn constitueixuna tasca política per als escriptors moderns, i e) la constatació també que exis-teix un pensament natural modern.La construcció del concepte de natura a l’Edat Moderna Manuscrits 22, 2004 163

La construcció del concepte de natura a l'Edat Moderna. Natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La tesi analitza les relacions entre natura, cultura i identitat, i dilucida l’aportació
de vuit textos moderns catalans on es recull el testimoni directe de vuit escriptors1
que participaren en el procés d’exploració i anàlisi del territori. Aquest testimoni
permet avaluar fins a quin punt les idees són configuradores d’alguna actitud huma-
na que permet variar l’entorn natural. La tesi rastreja el tarannà de la mentalitat
territorial moderna, analitza el llenguatge de la relació entre home i natura i estu-
dia el pes de la vinculació dels grups socials a un lloc concret. Tot plegat permet ava-
luar l’aportació d’aquests vuit autors al pensament científic i econòmic de la
Catalunya moderna.
Al primer capítol de la primera part, s’hi aporta un estat de la qüestió de la
història ambiental. I en el segon capítol, s’hi presenten els textos estudiats a la tesi
des d’una perspectiva historiogràfica (des de la seva anàlisi per part dels integrants
Manuscrits 22, 2004 161-163
La construcció del concepte de natura 
a l’Edat Moderna. Natura, cultura i identitat 
en el pensament català dels segles XVI i XVII*
Maria Antònia Martí Escayol
* Tesi doctoral presentada el juny de 2004 al Departament d’Història Moderna i Contemporània de
la Universitat Autònoma de Barcelona, i dirigida per Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d’Història
Moderna i Contemporània de la UAB. Tribunal de lectura: Joaquim Nadal, Ramon Garrabou,
Eulàlia Duran, Enric Tello i Agustí Alcoberro. Qualificació: Excel·lent cum laude.
1. L’escriptor, donzell i membre de l’oligarquia tortosina Cristòfor Despuig (1510-1574), amb Los
col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) (edició a cura de Joan Tres, Curial, Barcelona,
1996). L’historiador i doctor en drets tarragoní Lluís Ponç d’Icard (1518-1578), amb el text Llibre
de les grandeses de Tarragona (1564) (edició a cura d’Eulàlia Duran, Curial, Barcelona, 1984).
L’historiador i eclesiàstic de Reus Pere Gil (1551-1622), amb el Llibre primer de la història cata-
lana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya
(1600). Josep Iglésies, Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Seguit de la
transcripció del Libre primer de la historia cathalana en lo qual se tracta de Història o descrip-
ció natural, ço és de cosas naturals de Cathaluña, Societat Catalana de Geografía, Institut d’Estudis
Catalans, Barcelona, 2002 (primera edició de 1949). L’eclesiàstic i historiador barceloní Onofre
Manescal (s. VI - s. XVII) i el Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon
(1602). El cavaller, baró d’Àger, senyor de la Vansa i Tudela de Sió Francesc Gilabert i d’Alentorn
(1559-1638), amb els Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña, inclinación de sus
habitadores, y su govierno (1616) (edició facsímil a Fundación Conde de Barcelona, Barcelona,
1999). El jurista, historiador, burgès honrat de Perpinyá i terciari franciscà Andreu Bosc (s. XVII)
i el Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i
Cerdanya (1628) (edició facsímil a Curial, Sueca-Barcelona, 1974). I l’historiador i ciutadà hon-
rat de Barcelona Esteve de Corbera (1563-1633?) i la Cataluña ilustrada (1633) (Nàpols, 1678).
del moviment de la Renaixença i del moviment de l’excursionisme científic, fins
a les edicions i les diferents perspectives analítiques que han rebut les vuit obres
a principis del segle XXI).
Al primer capítol de la segona part, «Un món abreviat i un paradís imperfecte.
Comentari a Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
(1557)», s’hi explora la imbricació entre descripció ambiental, creació d’identitat
territorial i possibilitat d’intervenció sobre el medi per canviar-lo i augmentar-ne
l’eficàcia. S’hi estudia quins objectius té la descripció del medi natural als Col·loquis;
com s’incita als propietaris de terres a augmentar el seu poder sobre el control del
medi, i de quina manera el text ajuda els habitants a definir-se a ells mateixos com
a productes del seu lloc i del seu temps tot establint la identitat a través de la des-
cripció i la classificació d’un territori amb unes particularitats ambientals molt con-
cretes. Al segon capítol, «Pensament ambiental i identitat al Llibre de les grandeses
de Tarragona (1564) de Lluís Ponç d’Icard», s’hi analitza la idea de medi ambient
de l’autor com a sistema interdependent entre Déu, els astres, l’aigua, el sòl, la
flora, la fauna i la salut dels éssers humans. Al tercer capítol, «Pere Gil i la seva
Geografia de Catalunya (1600), un model d’història natural i moral», s’hi estu-
dien les idees científiques a partir de les quals es defineix l’entorn ambiental. S’hi
analitza el posicionament de l’autor davant d’alguns debats econòmics de l’època
i quines reformes proposa per fer prosperar el país. Al quart capítol, «Els projectes
per la construcció del Canal d’Urgell durant l’Època Moderna», s’hi treballen els
arguments en contra i a favor de la construcció del Canal d’Urgell.
Al cinquè capítol, «El Sermó (1602) d’Onofre Manescal. L’agricultura com a
civilització», es discuteix entorn de l’entrellaçament de conceptes com ara nació,
terra, treball, cultura i autoria. Tot plegat, permet d’apreciar en quina mesura per
Manescal el paisatge cultivat i la cultura escrita avaluen el grau de civilització del
territori i com l’elogi de totes dues coses expressa la lleialtat vers la pròpia nació.
Al sisè capítol, «Francesc Gilabert, Discursos sobre la calidad del Principado de
Cataluña, inclinación de sus habitantes y su govierno (1616)», s’hi dilucida el
tractament de la natura com a model per l’ordre del govern; els punts de conne-
xió entre l’obra de F. Gilabert i d’altres teòrics de les influències del clima sobre
la història humana, com Jean Bodin; l’efecte de l’entorn sobre les lleis i els costums;
les analogies entre allò moral i allò natural; fins a quin punt, segons l’autor, les
crueltats, les guerres i les traïcions es poden explicar a través del clima; o en quina
mesura l’entorn ha forjat les diferències entre els homes i n’ha determinat les hos-
tilitats. Al setè capítol, «El Summari, índex o epítome (1628) d’Andreu Bosc»,
s’hi exposa la importància del context natural pel dret català. L’objectiu és des-
cobrir i aïllar les diverses significacions del terme de natura en l’obra, dilucidar
com la filosofia del dret condiciona la percepció del funcionament de la natura,
la manera d’entendre l’organització social respecte als diferents models d’ús dels
recursos o la manera de descriure les creacions artificials de l’home. Al vuitè capí-
tol, «La Catalunya Il·lustrada (anterior a 1633) d’Esteve de Corbera. Catalunya,
un territori entrellaçat, coherent i perfectament delimitat», s’hi analitza la des-
cripció del país, com s’empren alguns elements com ara el relleu, l’aigua, l’aire
o la mateixa població, per crear nexes d’unió entre les diferents parts del territori
162 Manuscrits 22, 2004 Maria Antònia Martí Escayol
i dibuixar, així, la natura de Catalunya com un tot tancat per uns límits perfectament
definits.
Finalment, a les conclusions se sintetitzen els cinc punts bàsics de la tesi: a) la
identificació d’una estreta relació entre la descripció de la natura i la creació
d’identitat; b) la inclusió dels textos catalans dins la «revolució geòrgica» i l’elogi
al treball manual; c) la identificació d’uns determinats mètodes i fonts per definir la
idea de medi ambient; d) la constatació que la descripció de l’entorn constitueix
una tasca política per als escriptors moderns, i e) la constatació també que exis-
teix un pensament natural modern.
La construcció del concepte de natura a l’Edat Moderna Manuscrits 22, 2004 163


La construcció del concepte de natura a l'Edat Moderna, Natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII

http://www.tdx.cat/bitstream/10803/4798/1/mame1de2.pdf

La construcció del concepte de natura a l'Edat Moderna. Natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

TDX

Diposit Digital de Documents de la UAB

Tesis Doctorals en Xarxa

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert