Obra ressenyada: Jorge DÍAZ CINTAS, La traducción audiovisual : el subtitulado. Salamanca: Almar, 2001

Bartoll, Eduard

Diposit Digital de Documents de la UAB

Quaderns. Revista de traducció 9, 2003 169-182RESSENYESCal donar la benvinguda al llibre de JorgeDíaz Cintas La traducción audiovisual: Elsubtitulado, ja que constitueix una de lespoques obres, i no tan sols en castellà, quetracta de la subtitulació, tant des del punt devista professional, com del purament divul-gatiu. Aquest fet en si, per tant, ja dóna unaidea de la importància d’aquesta obra. El llibre és el volum número sis de lacol·lecció «Biblioteca de Traducción», del’editorial Almar, de Salamanca, l’objectiude la qual, com indiquen els mateixos direc-tors, Román Álvarez i María del CarmenÁfrica Vidal, és facilitar l’accés a obres clàs-siques que encara no s’han traduït al castellài donar a conèixer estudis d’investigadorsespanyols que, per la seva qualitat i rigor,mereixin ser difosos. Segons els mateixosdirectors, aquest és el primer llibre en cas-tellà exclusivament sobre subtitulació. Defet, podríem afirmar que és un dels primersllibres sobre subtitulació, no tan sols en cas-tellà, sinó en qualsevol altra llengua, adreçattambé al públic. Fins ara disposàvem delsllibres d’Ivarsson, Subtitling for the media:A Handbook of an art, del 1992, i la revisiódel 1998, Subtitling, feta amb la col·labora-ció de Mary Carroll. Tant l’un com l’altre,però, estan exhaurits i no es troben al mer-cat. A més, cal dir que eren obres adreçadesmés aviat a professionals que al públic engeneral. També hi ha el llibre de Zoe deLinde, del 1999, de l’editorial St. Jerome,The Semiotics of Subtitling, però es basaexclusivament en la subtitulació per a sords.I, per descomptat, la tesi de Gottlieb publi-cada el 1997, Subtitles, Translation andIdioms, però que no deixa de ser una tesi, iper tant, tampoc no gaire accessible al granpúblic. Així doncs, l’aportació de Díaz Cintasés clara: fer el primer llibre centrat exclusi-vament en subtitulació i adreçat tant a pro-fessionals com al públic. És clar que Cintastambé ha aprofitat la seva tesi del 1997, Elsubtitulado en tanto que modalidad de tra-ducción fílmica dentro del marco teórico delos Estudios sobre Traducción. (MisteriosoAsesinato en Manhattan, Woody Allen, 1993),però ha sabut extreure’n el que tenia de mésdivulgatiu i ajustar la resta a aquest fi. El llibre comença, a banda del prefacidels directors de la col·lecció, com ja hemindicat, amb un pròleg del mateix YvesGambier, reconegut estudiós de la traduccióaudiovisual —gairebé el pare, podríem dir-ne—, on destaca, precisament, el fet que vagiadreçat tant als espectadors de subtítols, alsprofessionals, als estudiants interessats enaquest tipus de traducció i als investigadorsen traductologia.DÍAZ CINTAS, JorgeLa traducción audiovisual: El subtituladoSalamanca: Almar, 2001, 173 p.Quaderns 9 001-192  6/6/03  11:50  Página 169En la introducció, Díaz Cintas defensa latraducció audiovisual com a tal traducció ino com a adaptació, com sovint hom l’havolguda considerar, per, en segon lloc, jus-tificar el seu treball, si tenim en compte quela traducció audiovisual és, com afirma idemostra, l’activitat traductora més impor-tant de la nostra època. La reflexió sobre lamateixa subtitulació també ha de compor-tar, segons l’autor, un nivell d’exigència mésalt per part de professionals i públic. El llibre consta, a banda del prefaci i delpròleg, ja esmentats, de nou capítols, un epí-leg, un glossari de termes, apèndixs i biblio-grafia. El primer capítol està adreçat alsaspectes generals. Per exemple, s’hi defi-neix la subtitulació —ell s’estima mésdenominar-la subtitulat—, justifica que esconsideri traducció i no adaptació, fet que,probablement, ha impedit tradicionalmentque la subtitulació, com els altres tipus detraducció audiovisual, fos un camp d’inves-tigació. Al capítol també presenta una breuclassificació dels diferents tipus de subtítols,de l’estil de les que han presentat altresautors, com ara Georg-Michael Luyken,Gottlieb o Ivarsson. En tractar de la dimen-sió semiòtica dels subtítols, l’autor fa unareflexió sobre la inclusió que suposen elssubtítols dins les imatges, i com aquestss’han d’adequar al conjunt d’imatges i soque ja duu el producte fílmic. Díaz Cintascompara també l’evolució del doblatge i dela subtitulació a Espanya, per constatar queaquesta última ha anat avançant i ha guanyatterreny. Analitza el valor educatiu dels sub-títols com a eina d’aprenentatge de llengües,i assenyala que això es pot tenir en compteo no a l’hora d’elaborar-los. Pel que fa a la qualitat dels subtítols, l’au-tor afirma que, en subtitulació, predominala manca de qualitat. Aquest fet, segons DíazCintas, ens porta a preguntar-nos si elsespectadors no prefereixen el doblatge peraquesta manca de qualitat, o si els subtítolstenen poca qualitat per la poca popularitatde què gaudeixen. D’altra banda, però, comque, segons es veu, Espanya no és l’únic llocon els subtítols presenten una qualitat insu-ficient, Díaz Cintas fa referència a la con-ferència internacional de Berlín, del 1998,Languages and the Media II, centrada en eltema de la qualitat en la traducció audiovi-sual. En aquest sentit, Díaz Cintas apel·la al’elaboració d’unes directrius de treball con-sensuades, si pot ser d’àmbit internacional,que contribueixin a homogeneïtzar aquestapràctica i a establir uns criteris mínims dequalitat. Però, com l’autor mateix reconeix,les condicions laborals dels subtituladors noafavoreixen, precisament, aquesta situació. El segon capítol del llibre repassa algu-nes de les diferents modalitats de traduccióaudiovisual, a banda de la mateixa subtitu-lació, entre les quals hi ha el doblatge i diver-sos tipus de subtitulació. Això serveix debase per al capítol següent, on comparadirectament doblatge i subtitulació. Enaquest capítol, Díaz Cintas exposa el que noés cap secret per a ningú, que a Espanya pre-domina el doblatge. Amb tot, analitzant lacartellera dels cinemes de la ciutat deValència, d’un dia triat a l’atzar de l’any1995 i d’un altre de l’any 1999, s’observaun augment del 12% de les pel·lícules sub-titulades. Un cop feta aquesta anàlisi, DíazCintas enumera els desavantatges i avantat-ges —en aquest ordre— de la subtitulació;tot seguit compara directament uns i altresentre el doblatge i la subtitulació. Hem d’en-tendre aquest capítol com una mostra del fetque el llibre també va adreçat als especta-dors i que, per tant, sembla una mena dedefensa de la subtitulació, atesa la inferio-ritat de condicions en què està respecte deldoblatge a Espanya. Al capítol quatre repassa la història de lasubtitulació, partint dels intertítols i llur tra-ducció, però centrant-se en els subtítols: elspossibles primers subtítols, els països quemés es van dedicar a la subtitulació i, de nou,compara doblatge i subtitulació per tal d’ex-posar per què a Espanya va tenir més accep-tació el primer. En aquest sentit, el capítolsegüent, el cinc, un dels més interessants delllibre, ja que analitza la influència de la legis-lació en la tria d’un sistema o un altre. Així,s’esmenta la censura, que el 1941 va arribar170 Quaderns. Revista de traducció 9, 2003 RessenyesQuaderns 9 001-192  6/6/03  11:50  Página 170a prohibir la projecció de pel·lícules en capaltra llengua que no fos el castellà, fet queindubtablement havia d’influir en la margi-nació —hauríem de dir eradicació— de lasubtitulació a Espanya, però aquesta llei fouderogada cinc anys més tard i, cosa curiosa,el 1967 fins i tot es va establir un decret queautoritzava la creació de sales de cinemaespecials per projectar-hi pel·lícules en ver-sió original subtitulada. Altres lleis poste-riors han intentat afavorir la distribució depel·lícules europees, o fins i tot, controlar laqualitat de la traducció fílmica, tant deldoblatge com de la subtitulació. El capítoltambé repassa programes comunitaris pertal d’afavorir la distribució de films euro-peus. L’últim apartat del capítol repassa lasituació de la traducció audiovisual al PaísBasc i a Catalunya, tant pel que fa a la tele-visió com al cinema, on destaca l’incompli-ment per part del Govern de la Generalitatde Catalunya de posar en pràctica la llei denormalització lingüística del 1998 que ellmateix havia endegat. Del capítol sis endavant, el llibre se cen-tra en els aspectes més rellevants per als pro-fessionals. Així, el mateix capítol sis tractadels aspectes professionals i econòmics rela-cionats amb la subtitulació. Per exemple, s’hiesmenten les diferents etapes per les qualspassa —o hauria de passar— des de l’encà-rrec de la feina fins a la seva consecució.Com el mateix Díaz Cintas indica, aquestes17 etapes no sempre es donen de forma com-pleta, cosa que dificulta la feina del subtitu-lador. Al capítol també esmenta els diferentsagents que prenen part en el procés completde subtitulació, ja que, de fet, el traductornomés compleix una de les feines que impli-ca tot el procés; amb tot, i com recomanaDíaz Cintas, és aconsellable que el subtitu-lador desenvolupi el màxim de tasques, perdonar subtítols de més qualitat i per aconse-guir una remuneració millor del traductor. Elcapítol també aborda altres qüestions pro-fessionals, com ara el tema dels drets d’autoren subtitulació, els clients, les tarifes, els trà-mits fiscals que cal fer per poder exercir lafeina dins la legalitat i els impostos que calpagar, el temps i el cost que representa sub-titular un film sencer (comparat amb altresmodalitats de traducció audiovisual, sobre-tot amb el doblatge) i els estudis de subtitu-lació que hi ha a Espanya, tot i que no és finsa l’apèndix 2 que trobem una llista exhaustivad’aquests estudis. El capítol set va adreçat als aspectes tèc-nics de la subtitulació i s’hi presenta: un breurepàs de la història dels diferents sistemesd’impressió de subtítols; altres tipus de sub-titulació, com ara l’electrònica; alguns delsprogrames informàtics de subtitulació i altresaspectes, com ara la utilitat del codi de tempsper tal de realitzar una subtitulació més ajus-tada i el fet de disposar de llistes de diàlegsper a poder dur a terme una bona traducció,cosa que no és habitual, però que recomanenorganismes com l’European BroadcastingUnion (EBU). Al capítol vuit, Díaz Cintas aborda elsaspectes formals dels subtítols. Aquest capí-tol, ultra l’interès que té per als professio-nals, també resulta altament recomanableper als estudiants, ja que presenta qüestionstan rellevants com l’ús dels signes de pun-tuació en els subtítols, la divisió entre lesdiferents línies i, en definitiva, les conven-cions ortotipogràfiques, com les anomena elmateix autor. A més, reprodueix les pautesque Ivarsson i Carroll ofereixen en el seu lli-bre del 1998, tenint en compte les dimen-sions professional, tècnica i lingüística delssubtítols. El capítol següent, el nou, se cen-tra exclusivament en els aspectes lingüísticsdels subtítols i Díaz Cintas tracta de qües-tions com ara la reducció de text, imposadaper les restriccions de temps i espai; el canvide mitjà que implica la subtitulació, d’orala escrit, amb tot el que això implica; lesvarietats lingüístiques, com els col·loquia-lismes; la traducció de l’humor i, per aca-bar, el fet que la subtitulació sigui de lespoques modalitats de traducció que presen-ten alhora original i traducció, cosa que hacomportat que sigui considerada una tra-ducció vulnerable, com recull Díaz Cintas. Després dels nou capítols, el llibre ofereixun epíleg del mateix autor que, en definitiva,Ressenyes Quaderns. Revista de traducció 9, 2003 171Quaderns 9 001-192  6/6/03  11:50  Página 171no és sinó una crida al respecte d’uns mínimsde qualitat, com en qualsevol altra modali-tat traductora, per part de tots els agentsimplicats en l’elaboració dels subtítols i, comja hem indicat més amunt, la justificació d’a-questa obra. El llibre també presenta, encara,una llista dels termes específics utilitzats alllarg de tot el llibre i uns apèndixs amb adre-ces, postals i electròniques, d’associacionsprofessionals i estudis de subtitulació espa-nyols i internacionals, molt útils per als estu-diants i professionals. Tanca el llibre unabibliografia molt completa que demostra,d’altra banda, l’escassetat de llibres centratsexclusivament en la subtitulació, fet queaquesta obra pal·lia amb escreix.Eduard BartollUniversitat Pompeu FabraFacultat de Traducció i Interpretació172 Quaderns. Revista de traducció 9, 2003 RessenyesNo son muy abundantes todavía hoy, por des-gracia, las entregas editoriales que vienen apa-reciendo desde Portugal en el terreno de lainvestigación traductológica, aunque no porello, sin embargo, haya que dejar de destacarla publicación paulatina de algunas muestrasrelevantes como este A tradução nas encru-zilhadas da cultura. Se trata de un volumencolectivo, preparado por João Ferreira Duarte,que tiene origen en el coloquio con el mismotítulo que tuvo lugar durante el mes dediciembre de 1999 en la Faculdade de Letrasde la Universidade de Lisboa, promovido porel Centro de Estudos Anglísticos y el Centrode Estudos Comparatistas de este centro uni-versitario gracias a una comisión organiza-dora integrada por Alexandra Assis Rosa,Helena Agarez de Medeiros y João AlmeidaFlor, además de por el mencionado FerreiraDuarte.Precisamente una breve «Nota introdutó-ria» firmada por éste subraya cómo en losúltimos años, de modo no poco sorprenden-te, se ha podido asistir al surgimiento de latraducción como campo de conocimiento dela misma manera que se puede ser testigode algunos fenómenos cósmicos. Tal proceso,así descrito figuradamente, lo cifra FerreiraDuarte en el paso de una situación de subor-dinación con respecto a disciplinas tradicio-nales, en las que aquella se encuadraba comorama, a otra fase en la que es de destacar elpeso de la interdisciplinariedad de diferen-tes saberes, desde la antropología o la socio-logía hasta la filosofía o la teoría literaria, loque conduce a este autor, en la estela deJames S. Holmes, a catalogar los estudiosde traducción como de «trans-disciplina».Tras este preámbulo que adquiere dimen-siones de declaración de principios, la auto-ridad del mismo teórico de «The Name andNature of Translation Studies» es utilizadaen líneas sucesivas por Ferreira Duarte paraindicar que el cambio de rumbo culturalistaes el vínculo que une justamente a los tra-bajos que se recogen en este libro. Y es que,en efecto, en todos ellos está presente la con-cepción, señalada ya en el propio título delvolumen, de que la traducción es un acto queprimordialmente posibilita el cruce deculturas, levantando fronteras y al mismotiempo, por paradójico que en un primer ins-tante parezca, eliminándolas. Una últimaidea en este prefacio de Ferreira Duarte sobrela que parece oportuno llamar la atención esaún la indicación de las diversas iniciativasque, en los tiempos más recientes, preten-den invertir la escasez de los estudios de tra-ducción en territorio portugués, plasmán-dose principalmente tales iniciativas, comoel mismo autor apunta, en conferencias,publicaciones y cursos. Conviene advertir,DUARTE, João Ferreira (org.)A tradução nas encruzilhadas da cultura - Translation as/at crossroads of culture - La traduction aux carrefours de la cultureLisboa: Edições Colibri, 2001. 197 p.Quaderns 9 001-192  6/6/03  11:50  Página 172

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n9/11385790n9p169.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB