L'article parteix de la lectura dels dos primers capítols de l'obra de Sigmund Freud El malestar en la cultura, publicada el 1930, i n'examina la vigència. El que Freud hi ensenya és que, partint de la contingència de l'existència, tant de l'un com de l'altre (jo i el proïsme), no es troba fonament necessari per a cap ètica regulada exclusivament pel prin-cipi de plaer. La realitat no és adequada a l'ésser humà, i això perquè ella mateixa prové de les obres de defensa fetes per les generacions anteriors contra la pulsió. Aquesta és definida per Freud com el desacord fonamental de l'ésser que parla, que tendeix a expulsar-lo constantment fora de si mateix i de tota obra civilitzada. L'imperatiu ètic és aleshores el de, amb aquest impossible interior, fer-nos un estil de vida. La civilització, és a dir, el que podem tenir en comú amb els altres que porten a terme la mateixa lluita, prové de la necessitat de domesticar la pulsió amb el treball, la creació, l'establiment de lligams socials, sense que cap valor suprem, ni cap nom absolut no ens alliberi de l'opressió ni de la destrucció.The starting point of this article is a reading of the first two chapters of Sigmund Freud's Civilisation and Its Discontents, published in 1930, and an assessment of their validity. What Freud indicates in these chapters is that, starting from the contingency of existence, both of the one and of the other (I and my fellow), neither finds any fundamental necessity for an ethics regulated exclusively by the principle of pleasure. Reality is not suitable to the human being, because it derives directly from the defence work carried out by earlier generations against the drive. This is defined by Freud as the fundamental disagreement of the speaking being, who tends to expel it constantly outwith itself and outwith all civilised works. Thus, the imperative ethic is, with this impossible interior, that of creating a style of life for ourselves. Civilisation, that is, the things we may have in common with others who are carrying out the same struggle, comes from the need to domesticate this drive with work, creation, the establishment of social connections, without any supreme value or absolute Name guaranteeing us from oppression or destruction
