L'article tracta del treball que realitzen les dones a domicili en àrees rurals d'Espanya en el marc de la internacionalització de la producció, de la consegüent flexibilització del treball i de la recerca d'estratègies d'adaptació en la població rural davant de la nova situació. El treball a domicili coneix una recuperació i una expansió en tots els països, tant en zones rurals com urbanes, amb la finalitat, des d'una perspectiva empresarial, de minimitzar els costos laborals per afrontar una demanda variable, tant quantitativament com qualitativament. Malgrat això, a diferència d'èpoques anteriors, s'ha feminitzat i prolifera en àrees sense tradició en aquesta forma de treball i sense tradició industrial. En aquest sentit, el treball a domicili apareix integrat a una nova estratègia de producció que utilitza una mà d'obra considerada perifèrica des d'un punt de vista social i es localitza en àrees més o menys perifèriques des d'una perspectiva econòmica. L'article estudia el treball de les dones a domicili en àrees rurals de Catalunya, Andalusia, Galícia i València; les particularitats d'aquesta forma de treball, i els seus efectes econòmics, socials i personals en la vida de les dones.El artículo trata del trabajo que realizan las mujeres a domicilio en áreas rurales de España en el marco de la internacionalización de la producción, de la consecuente flexibilización del trabajo y de la búsqueda de estrategias de adaptación en la población rural ante la nueva situación. El trabajo a domicilio conoce una recuperación y una expansión en todos los países, tanto en zonas rurales como en zonas urbanas, con la finalidad, desde una perspectiva empresarial, de minimizar los costes laborales para hacer frente a una demanda variable, tanto en términos cuantitativos como cualitativos. Sin embargo, a diferencia de épocas anteriores, se ha feminizado y prolifera en zonas sin tradición de trabajo domiciliario y con ausencia de un tejido industrial destacado. En este sentido, el trabajo industrial a domicilio aparece integrado a una nueva estrategia de producción que utiliza una mano de obra considerada periférica desde una perspectiva social y se localiza en áreas más o menos periféricas desde una perspectiva económica. El artículo estudia el trabajo de las mujeres a domicilio en las áreas rurales de Cataluña, Andalucía, Galicia y Valencia; las particularidades de esta forma de empleo, y sus efectos económicos, sociales y personales en la vida de las mujeres.L'article porte sur le travail exercé à domicile par les femmes dans les zones rurales de l'Espagne dans le cadre de l'internationalisation de la production, de la flexibilisation logique du travail et de la reccherche de stretégies d'adaptation dans la population rurale face à la nouvelle situation. Le travail à domicile est l'objet d'une récupération et une expansion dans tous les pays, aussi dans les zones rurales que dans les urbaines, afin de minimister les frais de travail depuis une perspective d'entreprise pour affronter une demande variable en quantité et depuis une perspective d'entreprise pour affronter une demande variable en quantité et en qualité. Malgré ce fait, à différence d'époques précedantes, il s'est féminisé et prolifère aux zones sans tradition dans cette sorte de travail ni tradition industrielle. Dans ce sens, le travail à domiccile appraît intégré dans une nouvelle stratégie de production qui se sert d'une main d'oeuvre cconsidérée péripherique, du point du vue social et elle est localisée sur des aires plus ou moins périphérique, du point de vue social et elle est localisée sur des aires plus ou moins périphériques depuis une perspective écconomique. Dans l'article, on étudie le travail à domicile des femmes dans les milieux rurals de la Catalogne, l'Andalousie, la Galice et Valence; les particularités de cette sorte de travail et leurs effets économiques, sociaux et personnels dans la vie des femmes.This article refers to the work undertaken by women in their homes in rural areas of Spain, within the framework of the internationalization of production; the resulting increasing flexibility of work; and the search for adaptation strategies among the rural population in face of this new challenge. Home industry is recovering lost ground and expanding in all countries, in both rural and urban areas, with the financial objective of minimizing labour costs to confront a demand wich fluctuates in quantity and varies in quality. Nevertheless, in contrast to previous eras, such activity has become female-dominated and has spread to areas with no tradition in this type of work nor even in industry in general. As a result, home industry appears as an integral part of a new production strategy wich uses labour considered socially peripheral and located in areas also considered more or less economically peripheral. The article examines the work of women at home in rural areas of Catalonia, Andalusia, Galicia and Valencia, analysing, in particular, the peculiarities of this work and the economic, social and personal effects on the life of women
