L'article es proposa descriure i analitzar les contradiccions i les incoherències disciplinàries que viu, d'uns anys ençà, l'estudi de la comunicació periodística, situació que es pot definir raonablement com una crisi de paradigma o de perspectiva hegemònica. Així mateix delimita els que al nostre entendre són els principals efectes d'aquesta crisi o transformació disciplinària, com la reformulació de la teoria dels gèneres o les noves definicions de conceptes axiomàtics com els de llenguatge, objectivitat o periodista. Aquesta feina es fa des de les aportacions de la filosofia del coneixement i del llenguatge, com també des de la lingüística.The article aims to describe and analyse the disciplinary incoherence and contradictions that the study of journalistic communication has been going through for some years, a situation that can justifiably be defined as a paradigm crisis and of hegemonic perspective. Delimited here are what we believe to be the main effects of this crisis or disciplinary transformation, such as the reformulation of the theory of genres and the new definitions of axiomatic concepts such as those of language, objectivity or journalism. This work is based on contributions from the philosophy of knowledge and language, as well on linguistics
