Index de les obres ressenyades: Romà GUBERN, Viaje de Ida. Barcelona: Anagrama, 1997

Berrio, Jordi

Diposit Digital de Documents de la UAB

Anàlisi 21, 1997 275-283RESSENYESSom al davant de les memòries de RomàGubern, reconegut especialista en histò-ria del cinema, assagista sobre temes cultu-rals i un dels fundadors dels estudis sobrecomunicació de massa a Catalunya.Suposo que passa a molts de nosaltresque, en arribar a la sisena dècada de la nos-tra vida, comencem a mirar enrere i a veureun llarg camí ple d'esdeveniments i d'ex-periències. També passa que en l'etapamadura de la vida hom sent la necessitatd'explicar als altres els seus èxits i els seuserrors. Volem ser reconeguts pels nostressabers quan ja els atributs de la jovenesas'han esvaït, i també volem que la nostramemòria perduri en els altres. Des del puntde vista dels receptors, les memòries repre-senten els testimonis de les experiènciesvitals de persones més o menys notables,les quals poden servir de models o d'anti-models per organitzar llur projecte vital.És així, doncs, que les memòries in-clouen, necessàriament, un repàs del ques'ha viscut, amb un contingut variable devivències personals i dels contextos fami-liars i socials en què s'han desenvolupat,i tot això explicat de forma més o menyshonesta. Davant de qualsevol llibre dememòries, sempre es planteja fins a quinpunt s'explica tot el que pot ser conside-rat essencial, ja que és impossible fer unrepàs minuciós de tot el que hi ha en unavida. Cal seleccionar; el problema, però,és com cal fer-ho.En el cas de Romà Gubern, la sevanarració, polida i elegant des del punt devista literari, pel que jo sóc capaç de cop-sar, és força detallada i està feta des d'undistanciament aparent. Els seus recordsestan sempre situats dins l'àmbit social ipolític de la Barcelona que li ha tocat deviure. Perquè, malgrat que la vida deRomà Gubern s'ha desenvolupat en dife-rents contextos geogràfics, podríem dir(segons la impressió que m'ha quedatdesprés de la lectura) que la ciutat de Bar-celona, amb els seus ambients polític,cultural i social, és, segons el meu parer,la protagonista més important dels seusr e c o r d s .Una Barcelona en el calvari dels anyssota el franquisme. Des de la ciutat derro-tada, on viu un Romà Gubern infant iadolescent; la renaixent de la joventut iprimera maduresa del nostre autor, a laBarcelona de la democràcia, de la madu-resa plena del nostre autor. El protago-nisme de la capital catalana i dels seus cer-cles culturals i intel·lectuals emergeix enel relat sense que l'autor ho hagi volgut,GUBERN, RomàViaje de IdaBarcelona: Anagrama, 1997sense que potser en sigui plenament cons-cient.Hi ha memòries intimistes en les qualsels sentiments, les reflexions, les il·lusionsi les desil·lusions ocupen un lloc rellevant.No és el cas del llibre que ens ocupa. Elnostre autor s'erigeix com a cronista del'època i ens descriu el que succeí des de laseva perspectiva, sense que això no vulguidir que ell, la persona, no hi sigui; ben alcontrari, Romà Gubern ens proporcionauna visió molt personal, fins i tot, en oca-sions, discutible. Hi ha també reflexionsíntimes, no gaires, la veritat; el que hiabunda és la visió personal sobre les cir-cumstàncies que li han tocat de viure;reflexions sobre els esdeveniments socialsi polítics del seu temps. El que resulta inte-ressant de remarcar és que tot això, fins itot els comentaris més íntims, ens ho dónanarrat d'una manera distanciada, cosa queli permet de passar d'un tema a un altreamb una gran desimboltura.Abans he dit que Romà Gubern ha estatun cas atípic en la seva formació i dedica-ció. Des de jove se sentí atret pel mónaudiovisual, malgrat que tenia una forma-ció convencional, com tothom en aquellaèpoca. Romà Gubern ha estat i és encaraun dels màxims representants del mónaudiovisual en el nostre país. La seva cultu-ra cinematogràfica és realment molt exten-sa i pregona. Amb ella ha edificat la sevapersonalitat cultural, de tal manera que lescitacions, els llocs comuns, les anècdotesque li serveixen de punts de referència per-tanyen a l'univers cinematogràfic i no almón literari i artístic convencional, tal comera norma en la gent de la seva generació.Romà Gubern adopta aquesta actitudd'una manera espontània, d'acord amb laformació que s'havia donat ell mateix, peròtambé amb la consciència de voler trencaramb els esquemes que tots hem heretat.La veritat és que per a tots els qui vamviure la postguerra barcelonina, el cinema,i especialment el cinema nord-americà, esconvertí en un marc d'experiències, de sen-sacions i d'emocions impagables. Els filmsque arribaven de l'estranger representavenuna alenada d'aire fresc, una possibilitatd'escapar del panorama trist i boirós quedominava la vida quotidiana. Però RomàGubern aná més enllà que el comú de lagent que formava la seva generació; ell sabéque el cinema era un mitjà fonamental pera la cultura del segle X X. És així que, d'unamanera constant i eficaç, es dedicà a expli-car-nos les misèries i les grandeses de lacultura audiovisual. El fet de dedicar-se ala cultura de massa contemporània, queper alguns representava una presa de posi-ció antiintel·lectual, en el seu cas ha estatuna mena de reivindicació de l'estatus cul-tural. Efectivament, el nostre autor, si enalguna cosa ha estat combatiu, al llarg delseu camí d'anada, és en l'exigència que homatorgui a la cultura audiovisual el prestigique al seu entendre mereix.Un dels aspectes que resta evident de lalectura de les seves memòries és la importàn-cia que ha tingut la presència i l'activitat deRomà Gubern pel cinema espanyol. Es trac-ta d'una evidència prou coneguda però noper això menys significativa. Ell ha treba-llat activament, a través dels seus cursos illibres, d'una manera intensa i eficaç, en ladifusió de la coneixença de la produccióespanyola arreu i, especialment, a la matei-xa Nord-amèrica, considerada tòpicament«la Meca del cinema»El relat de l'activitat docent del nostreautor ens mostra dos àmbits acadèmicsdiversos i en alguns aspectes contraposats.D'una banda, el de Nord-amèrica i lesseves universitats, ben dotades, esplendo-roses; d'una altra, el nostre, el de les uni-versitats catalanes, petites intel·lectualment,desafortunades i gairebé miserables. L e snostres universitats eren miserables, hanmillorat i ho poden seguir fent; depèn,parcialment, de nosaltres mateixos. Totsels qui creiem en la universitat apostemper això. Hem de pensar, doncs, que lacrítica que fa Gubern de les facultats decomunicació respon a una intenció demillora, ja que ell hi ha seguit treballant,cosa que vol dir que, malgrat tot, com-276 Anàlisi 21, 1997 Ressenyesparteix la nostra aposta i manté els seuslligams professionals amb la universitatcatalana. Romà Gubern ha tingut unavida intensa i, a voltes, excitant. S'ha mo-gut dins els ambients culturals catalans,espanyols i internacionals, amb una per-fecta desimboltura, sense mai perdre laseva compostura, com aquell qui diu:sense descabellar-se. Les seves memòriesens mostren clarament com han estat devariades i interessants les seves experièn-cies. Representen una crònica d'un àmbitcabdal en la cultura del segle XX.Malgrat les seves memòries, RomàGubern encara pot oferir-nos noves apor-tacions a l'estudi del món de la cultura demassa, un dels aspectes més dinàmics deles societats desenvolupades. Segur que hofarà. Jo li demanaria que la seva feina larealitzés sota la convicció que allà on la sevatasca tindrà més repercussió, malgrat queen ocasions pugui semblar el contrari, seràa casa seva, en aquesta Barcelona que con-tinua sent el casal de tots nosaltres.Jordi BerrioRessenyes Anàlisi 21, 1997 277El treball de Lorenzo Vilches forma partd'una antologia de textos generats perl'interès de pensar sobre els efectes con-t e mporanis produïts pels fenòmens deglobalització de la comunicació.Mentre el conjunt d'autors insisteixenen un tòpic encara lligat a conceptes com«centres hegemònics», «oligarquies», «oli-gopolis», «imperialisme cultural» etc., lesvisions que ens transmet Vilches hansuperat aquesta etapa de l'anàlisi socio-p o l í t i c a .Deixant de banda els prejudicis ideo-lògics d'una línia de pensament críticabasada en el marxisme vulgar, Vilchesintenta explicar-se i explicar de quinamanera els nous mitjans de comunicació,les noves xarxes telemàtiques, la interac-tivitat que produexin els canvis tecnòlo-gics tenen efectes culturals i de tot tipusper afaiçonar la societat de la informació.Una de les primeres conseqüències de laglobalització i de la interactivitat que hompot constatar és que es produeix una reor-denació de l'espai i del temps.Malgrat la posició de Vilches de supe-rar els esquematismes en què s'haviamogut una certa teoria desenvolupada desde les posicions d'esquerra tant a Amèricacom a Europa, segueix utilitzant el con-cepte d'«alienació» en denunciar el con-trol que es realitza a través de les tecnolo-gies en ús. Les noves tecnologies basadesen la digitalització no només transformenel sistema productiu, sinó que també arri-ben a influir en la dimensió simbòlica delsproductes fabricats. D'altra banda, la pro-pietat en el sistema capitalista està con-centrada en sectors determinats de la socie-tat. Aquestes dues constatacions sobreaspectes de la realitat actual fan que sesegueixi parlant de manipulació.Dedica una atenció especial a escatir lanaturalesa de la realitat virtual. Amb aques-ta noció vol fer referència als nous espaisde relació i a les noves realitats lògiquescreades a través dels mitjans electrònics,les xarxes i els procediments informàtics1.Vilches també ressalta la nova interac-tivitat que proporciona la xarxa Internet.VILCHES, Lorenzo«Globalização comunicativa e efeitos». A: MORAES, DÊNIS DE (org.)Globalização, Mídia e Cultura ContemporãneaCampo Grande: Letra Livre, 19971 . En parlar en aquest context de realitat virtual hom vol referir-se a les construccions que provo-quen percepcions de realitat encara que siguin en sentit estricte. Probablement, en lloc d'emprarl'adjectiu v i r t u a l hagués estat millor, per mor de la claredat i la precisió, cercar un neologisme.

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n21/02112175n21p275.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB