Cruz Palma, Óscar Luis de la

Cruz Palma, Oscar de la

Secretaría de Estado de Cultura

Taula rodona "Ramon Llull i la Mediterrània. Treballs en curs sobre Ramon Llull"

Cruz Palma, Óscar de la

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Faventia 26/1, 2004 115-119
Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 115El 14 de maig de 2004, sota l’organització del professor Pere Villalba i Varneda
de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el si de les activitats orga-
nitzades per l’ARCHIVIVM LVLLIANVM, va tenir lloc una taula rodona dedi-
cada als estudis en curs sobre Ramon Llull. Plantejada en forma de debat cientí-
fic, les intervencions es van centrar en dues línies: la necessitat d’aprofundir en la
relació de Ramon Llull amb la cultura de la Mediterrània de la seva època i l’es-
tat dels treballs sobre les edicions de les obres llatines de Ramon Llull. La taula
rodona, a més del professor Pere Villalba, la van formar els professors doctors
Alessandro Musco (Univ. de Palerm), José Martínez Gázquez (UAB), Fernando
Domínguez Reboiras (Univ. de Friburg de Brisgòvia, Raimundus-Lullus-Institut),
Jaume Medina (UAB), Marta Romano (Univ. de Palerm), Josep Enric Rubio
(Univ. de València), Óscar de la Cruz (UAB) i els doctorands Jordi Pardo i Núria
Gómez (UAB).
Després que el professor Villalba va haver obert l’acte presentant tots els con-
vidats, el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Dr. Carlos Sánchez, va felicitar
el Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana per l’organització de
l’acte, i va encoratjar els presents a continuar amb l’organització d’actes semblants
en el marc de la nostra facultat, cosa que enriqueix objectivament les relacions
intel·lectuals i acadèmiques entre universitats.
El professor Dr. Alessandro Musco, que feia de president de la taula, va obrir
el torn d’intervencions de contingut. La seva intervenció tenia per objectiu propo-
sar als especialistes presents la implicació en projectes interuniversitaris centrats
en els estudis sobre la Mediterrània. En concret, va proposar tres línies d’acció i
de direcció dels estudis:
1) Fent referència a l’organització de la propera SIEM a Palerm, probablement
entre els mesos d’agost i setembre de 2007, demana la consideració dels espe-
cialistes presents sobre la seva intenció de proposar a la reunió de treball, que
tindrà lloc a Bari l’11 de juny de 2004, els dos temes següents: a) que hi hagi
un capítol de ponències sobre Ramon Llull, b) que hi hagi un capítol sobre l’es-
Taula rodona «Ramon Llull i la Mediterrània.
Treballs en curs sobre Ramon Llull»
Òscar de la Cruz Palma
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
08193 Bellaterra (Barcelona). Spain
116 Faventia 26/1, 2004 Òscar de la Cruz Palma
Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 116tat de la cultura europea en el període que va des de les incursions sueves i nor-
mandes fins al regnat de Frederic III (c. 1300), sota un títol que caldrà definir,
perquè els treballs presentats guardin unes certes línies argumentals.
2) El professor Musco va referir-se a la conveniència d’unificar projectes de cen-
tres i universitats europees. En aquest sentit, va citar les condicions que cal
reunir per a l’obtenció del reconeixement del màster europeu de segon nivell.
Per a aquest objectiu, es requereix la redacció d’un projecte comú entre, almenys,
tres universitats o centres d’estudi europeus, públics o privats. El projecte va
encaminat a concentrar els esforços que ara fan les universitats de Friburg a
través del Raimundus-Lullus-Institut (Alemanya), de Palerm (Itàlia), de Porto
(Portugal), de Sâo Paulo (Brasil) i de la UAB, a través de la recerca dirigida
des de l’ARCHIVIVM LVLLIANVM del nostre departament. Els estudiants
de doctorat amb beques especialitzades, regulades per numerus clausus, podrien
beneficar-se d’aquest projecte, segons va informar el professor Musco, i es va
referir a la impartició de les disciplines que continguin el projecte en les uni-
versitats organitzadores.
3) Per tal de donar suport a l’èxit de la proposta anterior, el professor Musco fa
evident la necessitat d’obtenir un bon nivell en la formació dels joves investi-
gadors, amb la seva formació en el si del Seminario Antonianum, que pertany
a la Commissione su Duns Scoto dell’Ordine dei Frati Minori. Una altra via
de repercussió en la comunitat científica podria ser l’edició de recopilacions de
treballs o assaigs en monografies que serveixin de llibres de formació i de con-
sulta per als investigadors. Alhora seria oportú obrir-se a la publicació d’obres
científiques amb finalitat divulgativa. Finalment, el professor Musco va posar
com a model el projecte d’edició de la col·lecció Machina Philosophorum:
Testi e Studi dalle Culture Euromediterranee, que ja consta de quatre volums,
amb la idea fonamental de donar a Itàlia (en aquest cas) la lectura de fonts
medievals àrabs, hebrees, bizantines, etc., poc conegudes en l’actualitat, però que
han estat fonamentals per a l’estudi i la comprensió de la convivència cultural
a les regions de la Mediterrània medieval.
Les propostes del professor Musco van ser rebudes amb entusiasme pels assis-
tents, de tal manera que el diàleg posterior va quedar marcat per les reflexions
esmentades. En primer lloc, el professor Martínez Gázquez va manifestar la idoneïtat
de les propostes i va identificar les línies de recerca i els resultats dels tres últims
projectes que ha dirigit amb les propostes del professor Musco. Així, el professor
Martínez va citar la coordinació dels seus projectes de recerca amb el profes-
sor Pedro Bádenas del CSIC, els quals, en suma, havien aprofundit en temes
d’intercanvi cultural entre el món bizantí i el món llatí, per una banda, i entre el
món islàmic medieval i el món cristià, per una altra. Tot plegat, va argumentar que
el tema de les traduccions a l’Edat Mitjana podia ser un argument científic en favor
del desenvolupament de les propostes que havia suggerit el Dr. Musco, ja que és
un tema que afecta els textos de naturalesa diversa (astronomia, medicina, hagio-
grafia, diàleg interreligiós, etc.), i està directament relacionat amb els problemes
del contacte intercultural. Així doncs, va citar els treballs que centren l’atenció del
Taula rodona «Ramon Llull i la Mediterrània» Faventia 26/1, 2004 117
Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 117seu equip de recerca: l’edició crítica de la primera traducció llatina de l’Alcorà
(Robert de Ketton, 1142), la segona traducció del mateix text (Marcos de Toledo,
c. 1210), i la traducció atribuïda al patriarca de Constantinoble (Ciril Lúcaris, c. 1630),
tots tres textos en un estat avançat del seu procés d’edició.
El professor Pere Villalba va resumir la seva dedicació més recent a Ramon
Llull parlant dels treballs de doctorat que dirigeix, elaborats per Jordi Pardo i Núria
Gómez. Va afegir que està ultimant un estudi biogràfic de Llull on quedaran deta-
llades cronològicament les dades biogràfiques i de producció intel·lectual. Aquest
estudi formarà part del llibre Introduction to the study of Ramon Llull, escrit per
diversos professors especialitzats en Llull i coordinat per ell mateix i el Dr. Alexander
Fidora. Va instar els redactors dels diversos capítols a continuar treballant sobre
aquesta obra. El professor Musco va afegir respecte d’aixó que seria una bona idea
publicar-lo simultàniament en italià (per a aquesta edició va proposar la col·lecció
Machina Philosophorum, citada anteriorment) i en altres llegües europees. El
Dr. Fernando Domínguez va afegir que seria convenient buscar un editor per a la ver-
sió castellana. El Dr. Medina, per la seva part, va dir que, ja que es tracta de Llull,
no seria cap mala idea publicar-lo també en català.
A continuació, el Dr. Domínguez, director de les Raimundi Lulli Opera Latina
(ROL), va citar els treballs que estan en premsa (vol. XXIX-XXXII) i els que sor-
tiran publicats més aviat. A més, va recordar que també està en premsa la reedi-
ció facsímil de la compilació Moguntina feta per Iu Salzinger (s. XVIII).
El professor Jaume Medina, tot seguit, va exposar algunes de les característiques
filològiques i crítiques de la seva edició de les obres de Llull, que sortiran publicades
al vol. XXX de les ROL: La Rhetoria noua (1301), el Liber de natura (1301), el
Liber quid debet homo credere de Deo (1302) i el Liber de mille prouerbiis (1302),
les tres primeres escrites durant l’estada de Llull a Xipre i a Cilícia i la quarta en el
camí de tornada. Quant a la Rhetorica noua, va citar els sis manuscrits que es con-
serven (s. XIV-XVI) i l’única edició feta per M.D. Johnston (Califòrnia, 1994).
D’aquest text, no se’n conserva la versió original catalana, i la llatina és una traducció
feta a Gènova l’any 1303. Del Liber de natura n’hi ha vint-i-dos manuscrits (s. XIV-
XVII) i l’edició de Miquel Cerdà i Miquel Amorós (Palma de Mallorca, 1749). El pro-
fessor Medina va descobrir que aquest títol, en realitat, s’ha transmès en dues ver-
sions, que sortiran publicades a les ROL XXX en paral·lel. De la versió llatina del
Liber quid debet homo credere de Deo es conserven dos manuscrits, un a la
Biblioteca Ambrosiana (s. XVI) i un altre resultat de la traducció llatina d’Antoni
Ramon Pasqual (1775), que finalment no va ser publicada. Aquest títol té una ver-
sió catalana, que ha estat publicada a les NEORL vol. III (1996), per Jordi Gayà.
Vistes les condicions textuals de la versió llatina de l’Ambrosiana, l’edició que ha
elaborat el Dr. Medina proposa restablir a partir de la versió original catalana, per
coniecturam, els passatges corromputs. Finalment, el Liber de mille prouerbiis pre-
senta uns problemes similars a l’anterior. Conservat en un manuscrit de la Biblioteca
Ambrosiana (s. XVI-XVII) i gràcies a una impressió feta per Miquel Cerdà i Miquel
Amorós (Palma de Mallorca, 1746), el text transmès pel manuscrit presenta molts
problemes textuals (nombroses incorreccions i llacunes), mentre que la versió de
Mallorca presenta un text diferent de la del manuscrit. L’edició llatina s’ha fet a
118 Faventia 26/1, 2004 Òscar de la Cruz Palma
Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 118partir del text del manuscrit, que ha estat igualment restituït gràcies al testimoni
català i al llatí imprès de 1746, amb conjectures basades en expressions d’altres
passatges del text.
La Dra. Marta Romano va anunciar la aparició imminent a les ROL XXIX de
dues edicions crítiques més: l’Ars amatiua boni i les Quaestiones quas quaesiuit qui-
dam frater minor, la primera de les quals ha estat elaborada per ella mateixa i la
segona per Francesco Santi. En canvi, la seva intervenció va anar encaminada a
convidar els presents al seminari dedicat a Llull que s’està organitzant per a la pri-
mavera de 2005 a Palerm. La seva proposta és fer concórrer les lectures diverses
que s’estan fent de l’autor, per presentar al públic culte un diàleg viu i divers sobre
les doctrines lul·lianes. Va argumentar la idoneïtat de Sicília per referir-se a Llull,
ja que és una terra que va conèixer i estimar, i és on Llull va poder comprovar la
diversitat cultural i exercir el diàleg amb altres civilitzacions i religions. En con-
cret, a més del diàleg interreligiós, la Dra. Romano va proposar els temes que
podrien tractar-se a Palerm: l’anticipació de la combinatòria lul·liana a la informà-
tica actual, l’estil demostratiu i la lògica de les definicions lul·lianes, la metàfora
mística, la forma de la psycomachia com a creació narrativa, els trets caracterís-
tics de la llengua llatina lul·liana, la composició dels scriptoria de les seves obres,
els recursos de traducció del català, l’heterodòxia lul·liana i la postura de la
Inquisició. La confluència de discussions sobre aquests punts per part d’especialistes
de disciplines diverses oferirà una aproximació complexa al pensament lul·lià i,
sobretot, farà palesa la necessitat de combinar les especialitzacions per arribar al
coneixement complet del pensament de Ramon Llull.
El Dr. Alexander Fidora es va centrar a transmetre l’estat en què es troben els
seus estudis per a la preparació de l’edició crítica del Liber de anima rationali,
transmès per vint-i-set manuscrits (s. XIV-XVIII). Per les referències que fa al Liber
de anima rationali, al Liber de articulis fidei i a l’Arbor scientiae, el Dr. Fidora
proposa revisar la data acceptada tradicionalment per a aquesta obra (1293-1294),
a favor de la segona meitat de l’any 1296, a Roma. Els colofons de la majoria de
manuscrits, doncs, sembla que són posteriors a Llull, transmesos a partir de lectu-
res errònies de les dates originals. Al final de la seva intervenció, el Dr. Fidora va
anunciar l’organització d’un congrés el pròxim hivern, a Bozen-Brixen (el Tirol),
dedicat a Ramon Llull i a Nicolau de Cusa, que inclourà el dia 27 de novembre
una visita a la Biblioteca Cusana i a la Collegiata di San Candido. Va convidar tots
els presents a participar-hi. 
El Dr. Josep Enric Rubio, en referir-se als treballs que duu a terme enguany,
va parlar de l’imminent aparició a les ROL XXXII de l’Ars demonstratiua, con-
servada en vint-i-tres manuscrits, edició que anirà acompanyada de figures dels
manuscrits il·lustratives de la combinatòria lul·liana. L’estudi d’introducció se cen-
trarà en la descripció de l’epistemologia de l’art lul·liana. Simultàniament, el
Dr. Rubio redacta una traducció castellana de l’Ars breuis, acompanyada d’un
estudi sobre l’estat de la qüestió referent a l’evolució de l’ars; i ha començat a tre-
ballar en l’elaboració d’una antologia del monumental Llibre de contemplació de
Déu, per encàrrec de l’editorial Barcanova, que veurà la llum l’any 2005. Arran
d’aquesta última notícia, el professor Jaume Medina es va referir a la necessitat
Taula rodona «Ramon Llull i la Mediterrània» Faventia 26/1, 2004 119
Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 119d’establir criteris d’edició per als textos medievals de Ramon Llull (sobretot per a
la sèrie NEORL), tal com les ROL ho han fet per a les obres llatines. 
L’autor d’aquesta notícia es va referir breument a l’estat del treball en curs per
a l’edició crítica del Liber de gentili et tribus sapientibus. La seva intervenció es
va centrar en la conveniència de publicar, en el mateix volum que contindrà aques-
ta obra en les ROL, el text de Tomàs le Myésier Parabola gentilis. La proposta
argumentava que aquest text va ser compost com a alternativa al pròleg escrit per
Llull per al Llibre del gentil, el qual ha estat extret i substituït per la Parabola en els
manuscrits que depenen de l’Electorium, és a dir, del testimoni transmès per l’alumne
de la Cartoixa de Vauvert. Des d’aquest punt de vista, la Parabola gentilis s’ha de
llegir en relació estreta amb el Liber de gentili, ja que soluciona la identitat del
gentil, amagada per Ramon Llull per tal d’aconseguir l’efecte pedagògic que pre-
tén la seva obra.
La taula rodona es va tancar amb la intervenció dels dos doctorands presents i
igualment convidats a l’acte sobre els estudis de Ramon Llull. Primerament, el
Sr. Jordi Pardo va parlar del seu interès per l’estudi del lul·lisme hispànic, ampliat
a les repercussions de Llull a Itàlia i França. A més d’aquest tema, s’ocupa d’ela-
borar l’edició crítica del Liber prouerbiorum, del qual es conserven trenta-dos
manuscrits. 
Finalment, la Sra. Núria Gómez va comunicar que fa poc temps que ha començat
la preparació de l’edició del Liber de potentia, obiecto et actu, íntegrament transmès
per un manuscrit (Bibl. Nac. de Roma, s. XVI) i parcialment, per tres més. Aquest
escrit, va assenyalar, va ser un dels textos utilitzats per a la composició del
Breuiculum, conservat a Karlsruhe (Alemanya), per la qual cosa la seva edició crí-
tica haurà de constar, també, de fonts indirectes. 
Les propostes exposades a la taula rodona fan evident que les línies de recerca
obertes entorn de les obres llatines de Ramon Llull són moltes, no tan sols quant a
les edicions crítiques de les versions llatines, sinó també quant als estudis teòrics
sobre el seu pensament i la transcendència de les seves obres. L’organització inter-
universitària farà possible l’aprofundiment d’aquests estudis i els posarà en rela-
ció amb la història i la cultura de la Mediterrània d’època medieval i moderna. 
L’ARCHIVIVM LVLLIANVM de la UAB encara té molta feina. Ara, la taula
rodona ha plantat unes quantes llavors més que caldrà cultivar sàviament.


Taula rodona «Ramon Llull i la Mediterrània. Treballs en curs sobre Ramon Llull»

Diposit Digital de Documents de la UAB

Faventia 26/1, 2004 115-119Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 115El 14 de maig de 2004, sota l’organització del professor Pere Villalba i Varnedade la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el si de les activitats orga-nitzades per l’ARCHIVIVM LVLLIANVM, va tenir lloc una taula rodona dedi-cada als estudis en curs sobre Ramon Llull. Plantejada en forma de debat cientí-fic, les intervencions es van centrar en dues línies: la necessitat d’aprofundir en larelació de Ramon Llull amb la cultura de la Mediterrània de la seva època i l’es-tat dels treballs sobre les edicions de les obres llatines de Ramon Llull. La taularodona, a més del professor Pere Villalba, la van formar els professors doctorsAlessandro Musco (Univ. de Palerm), José Martínez Gázquez (UAB), FernandoDomínguez Reboiras (Univ. de Friburg de Brisgòvia, Raimundus-Lullus-Institut),Jaume Medina (UAB), Marta Romano (Univ. de Palerm), Josep Enric Rubio(Univ. de València), Óscar de la Cruz (UAB) i els doctorands Jordi Pardo i NúriaGómez (UAB).Després que el professor Villalba va haver obert l’acte presentant tots els con-vidats, el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Dr. Carlos Sánchez, va felicitarel Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana per l’organització del’acte, i va encoratjar els presents a continuar amb l’organització d’actes semblantsen el marc de la nostra facultat, cosa que enriqueix objectivament les relacionsintel·lectuals i acadèmiques entre universitats.El professor Dr. Alessandro Musco, que feia de president de la taula, va obrirel torn d’intervencions de contingut. La seva intervenció tenia per objectiu propo-sar als especialistes presents la implicació en projectes interuniversitaris centratsen els estudis sobre la Mediterrània. En concret, va proposar tres línies d’acció ide direcció dels estudis:1) Fent referència a l’organització de la propera SIEM a Palerm, probablemententre els mesos d’agost i setembre de 2007, demana la consideració dels espe-cialistes presents sobre la seva intenció de proposar a la reunió de treball, quetindrà lloc a Bari l’11 de juny de 2004, els dos temes següents: a) que hi hagiun capítol de ponències sobre Ramon Llull, b) que hi hagi un capítol sobre l’es-Taula rodona «Ramon Llull i la Mediterrània.Treballs en curs sobre Ramon Llull»Òscar de la Cruz PalmaUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana08193 Bellaterra (Barcelona). Spain116 Faventia 26/1, 2004 Òscar de la Cruz PalmaFaventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 116tat de la cultura europea en el període que va des de les incursions sueves i nor-mandes fins al regnat de Frederic III (c. 1300), sota un títol que caldrà definir,perquè els treballs presentats guardin unes certes línies argumentals.2) El professor Musco va referir-se a la conveniència d’unificar projectes de cen-tres i universitats europees. En aquest sentit, va citar les condicions que calreunir per a l’obtenció del reconeixement del màster europeu de segon nivell.Per a aquest objectiu, es requereix la redacció d’un projecte comú entre, almenys,tres universitats o centres d’estudi europeus, públics o privats. El projecte vaencaminat a concentrar els esforços que ara fan les universitats de Friburg através del Raimundus-Lullus-Institut (Alemanya), de Palerm (Itàlia), de Porto(Portugal), de Sâo Paulo (Brasil) i de la UAB, a través de la recerca dirigidades de l’ARCHIVIVM LVLLIANVM del nostre departament. Els estudiantsde doctorat amb beques especialitzades, regulades per numerus clausus, podrienbeneficar-se d’aquest projecte, segons va informar el professor Musco, i es vareferir a la impartició de les disciplines que continguin el projecte en les uni-versitats organitzadores.3) Per tal de donar suport a l’èxit de la proposta anterior, el professor Musco faevident la necessitat d’obtenir un bon nivell en la formació dels joves investi-gadors, amb la seva formació en el si del Seminario Antonianum, que pertanya la Commissione su Duns Scoto dell’Ordine dei Frati Minori. Una altra viade repercussió en la comunitat científica podria ser l’edició de recopilacions detreballs o assaigs en monografies que serveixin de llibres de formació i de con-sulta per als investigadors. Alhora seria oportú obrir-se a la publicació d’obrescientífiques amb finalitat divulgativa. Finalment, el professor Musco va posarcom a model el projecte d’edició de la col·lecció Machina Philosophorum:Testi e Studi dalle Culture Euromediterranee, que ja consta de quatre volums,amb la idea fonamental de donar a Itàlia (en aquest cas) la lectura de fontsmedievals àrabs, hebrees, bizantines, etc., poc conegudes en l’actualitat, però quehan estat fonamentals per a l’estudi i la comprensió de la convivència culturala les regions de la Mediterrània medieval.Les propostes del professor Musco van ser rebudes amb entusiasme pels assis-tents, de tal manera que el diàleg posterior va quedar marcat per les reflexionsesmentades. En primer lloc, el professor Martínez Gázquez va manifestar la idoneïtatde les propostes i va identificar les línies de recerca i els resultats dels tres últimsprojectes que ha dirigit amb les propostes del professor Musco. Així, el professorMartínez va citar la coordinació dels seus projectes de recerca amb el profes-sor Pedro Bádenas del CSIC, els quals, en suma, havien aprofundit en temesd’intercanvi cultural entre el món bizantí i el món llatí, per una banda, i entre elmón islàmic medieval i el món cristià, per una altra. Tot plegat, va argumentar queel tema de les traduccions a l’Edat Mitjana podia ser un argument científic en favordel desenvolupament de les propostes que havia suggerit el Dr. Musco, ja que ésun tema que afecta els textos de naturalesa diversa (astronomia, medicina, hagio-grafia, diàleg interreligiós, etc.), i està directament relacionat amb els problemesdel contacte intercultural. Així doncs, va citar els treballs que centren l’atenció delTaula rodona «Ramon Llull i la Mediterrània» Faventia 26/1, 2004 117Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 117seu equip de recerca: l’edició crítica de la primera traducció llatina de l’Alcorà(Robert de Ketton, 1142), la segona traducció del mateix text (Marcos de Toledo,c. 1210), i la traducció atribuïda al patriarca de Constantinoble (Ciril Lúcaris, c. 1630),tots tres textos en un estat avançat del seu procés d’edició.El professor Pere Villalba va resumir la seva dedicació més recent a RamonLlull parlant dels treballs de doctorat que dirigeix, elaborats per Jordi Pardo i NúriaGómez. Va afegir que està ultimant un estudi biogràfic de Llull on quedaran deta-llades cronològicament les dades biogràfiques i de producció intel·lectual. Aquestestudi formarà part del llibre Introduction to the study of Ramon Llull, escrit perdiversos professors especialitzats en Llull i coordinat per ell mateix i el Dr. AlexanderFidora. Va instar els redactors dels diversos capítols a continuar treballant sobreaquesta obra. El professor Musco va afegir respecte d’aixó que seria una bona ideapublicar-lo simultàniament en italià (per a aquesta edició va proposar la col·leccióMachina Philosophorum, citada anteriorment) i en altres llegües europees. ElDr. Fernando Domínguez va afegir que seria convenient buscar un editor per a la ver-sió castellana. El Dr. Medina, per la seva part, va dir que, ja que es tracta de Llull,no seria cap mala idea publicar-lo també en català.A continuació, el Dr. Domínguez, director de les Raimundi Lulli Opera Latina(ROL), va citar els treballs que estan en premsa (vol. XXIX-XXXII) i els que sor-tiran publicats més aviat. A més, va recordar que també està en premsa la reedi-ció facsímil de la compilació Moguntina feta per Iu Salzinger (s. XVIII).El professor Jaume Medina, tot seguit, va exposar algunes de les característiquesfilològiques i crítiques de la seva edició de les obres de Llull, que sortiran publicadesal vol. XXX de les ROL: La Rhetoria noua (1301), el Liber de natura (1301), elLiber quid debet homo credere de Deo (1302) i el Liber de mille prouerbiis (1302),les tres primeres escrites durant l’estada de Llull a Xipre i a Cilícia i la quarta en elcamí de tornada. Quant a la Rhetorica noua, va citar els sis manuscrits que es con-serven (s. XIV-XVI) i l’única edició feta per M.D. Johnston (Califòrnia, 1994).D’aquest text, no se’n conserva la versió original catalana, i la llatina és una traducciófeta a Gènova l’any 1303. Del Liber de natura n’hi ha vint-i-dos manuscrits (s. XIV-XVII) i l’edició de Miquel Cerdà i Miquel Amorós (Palma de Mallorca, 1749). El pro-fessor Medina va descobrir que aquest títol, en realitat, s’ha transmès en dues ver-sions, que sortiran publicades a les ROL XXX en paral·lel. De la versió llatina delLiber quid debet homo credere de Deo es conserven dos manuscrits, un a laBiblioteca Ambrosiana (s. XVI) i un altre resultat de la traducció llatina d’AntoniRamon Pasqual (1775), que finalment no va ser publicada. Aquest títol té una ver-sió catalana, que ha estat publicada a les NEORL vol. III (1996), per Jordi Gayà.Vistes les condicions textuals de la versió llatina de l’Ambrosiana, l’edició que haelaborat el Dr. Medina proposa restablir a partir de la versió original catalana, perconiecturam, els passatges corromputs. Finalment, el Liber de mille prouerbiis pre-senta uns problemes similars a l’anterior. Conservat en un manuscrit de la BibliotecaAmbrosiana (s. XVI-XVII) i gràcies a una impressió feta per Miquel Cerdà i MiquelAmorós (Palma de Mallorca, 1746), el text transmès pel manuscrit presenta moltsproblemes textuals (nombroses incorreccions i llacunes), mentre que la versió deMallorca presenta un text diferent de la del manuscrit. L’edició llatina s’ha fet a118 Faventia 26/1, 2004 Òscar de la Cruz PalmaFaventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 118partir del text del manuscrit, que ha estat igualment restituït gràcies al testimonicatalà i al llatí imprès de 1746, amb conjectures basades en expressions d’altrespassatges del text.La Dra. Marta Romano va anunciar la aparició imminent a les ROL XXIX dedues edicions crítiques més: l’Ars amatiua boni i les Quaestiones quas quaesiuit qui-dam frater minor, la primera de les quals ha estat elaborada per ella mateixa i lasegona per Francesco Santi. En canvi, la seva intervenció va anar encaminada aconvidar els presents al seminari dedicat a Llull que s’està organitzant per a la pri-mavera de 2005 a Palerm. La seva proposta és fer concórrer les lectures diversesque s’estan fent de l’autor, per presentar al públic culte un diàleg viu i divers sobreles doctrines lul·lianes. Va argumentar la idoneïtat de Sicília per referir-se a Llull,ja que és una terra que va conèixer i estimar, i és on Llull va poder comprovar ladiversitat cultural i exercir el diàleg amb altres civilitzacions i religions. En con-cret, a més del diàleg interreligiós, la Dra. Romano va proposar els temes quepodrien tractar-se a Palerm: l’anticipació de la combinatòria lul·liana a la informà-tica actual, l’estil demostratiu i la lògica de les definicions lul·lianes, la metàforamística, la forma de la psycomachia com a creació narrativa, els trets caracterís-tics de la llengua llatina lul·liana, la composició dels scriptoria de les seves obres,els recursos de traducció del català, l’heterodòxia lul·liana i la postura de laInquisició. La confluència de discussions sobre aquests punts per part d’especialistesde disciplines diverses oferirà una aproximació complexa al pensament lul·lià i,sobretot, farà palesa la necessitat de combinar les especialitzacions per arribar alconeixement complet del pensament de Ramon Llull.El Dr. Alexander Fidora es va centrar a transmetre l’estat en què es troben elsseus estudis per a la preparació de l’edició crítica del Liber de anima rationali,transmès per vint-i-set manuscrits (s. XIV-XVIII). Per les referències que fa al Liberde anima rationali, al Liber de articulis fidei i a l’Arbor scientiae, el Dr. Fidoraproposa revisar la data acceptada tradicionalment per a aquesta obra (1293-1294),a favor de la segona meitat de l’any 1296, a Roma. Els colofons de la majoria demanuscrits, doncs, sembla que són posteriors a Llull, transmesos a partir de lectu-res errònies de les dates originals. Al final de la seva intervenció, el Dr. Fidora vaanunciar l’organització d’un congrés el pròxim hivern, a Bozen-Brixen (el Tirol),dedicat a Ramon Llull i a Nicolau de Cusa, que inclourà el dia 27 de novembreuna visita a la Biblioteca Cusana i a la Collegiata di San Candido. Va convidar totsels presents a participar-hi. El Dr. Josep Enric Rubio, en referir-se als treballs que duu a terme enguany,va parlar de l’imminent aparició a les ROL XXXII de l’Ars demonstratiua, con-servada en vint-i-tres manuscrits, edició que anirà acompanyada de figures delsmanuscrits il·lustratives de la combinatòria lul·liana. L’estudi d’introducció se cen-trarà en la descripció de l’epistemologia de l’art lul·liana. Simultàniament, elDr. Rubio redacta una traducció castellana de l’Ars breuis, acompanyada d’unestudi sobre l’estat de la qüestió referent a l’evolució de l’ars; i ha començat a tre-ballar en l’elaboració d’una antologia del monumental Llibre de contemplació deDéu, per encàrrec de l’editorial Barcanova, que veurà la llum l’any 2005. Arrand’aquesta última notícia, el professor Jaume Medina es va referir a la necessitatTaula rodona «Ramon Llull i la Mediterrània» Faventia 26/1, 2004 119Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 119d’establir criteris d’edició per als textos medievals de Ramon Llull (sobretot per ala sèrie NEORL), tal com les ROL ho han fet per a les obres llatines. L’autor d’aquesta notícia es va referir breument a l’estat del treball en curs pera l’edició crítica del Liber de gentili et tribus sapientibus. La seva intervenció esva centrar en la conveniència de publicar, en el mateix volum que contindrà aques-ta obra en les ROL, el text de Tomàs le Myésier Parabola gentilis. La propostaargumentava que aquest text va ser compost com a alternativa al pròleg escrit perLlull per al Llibre del gentil, el qual ha estat extret i substituït per la Parabola en elsmanuscrits que depenen de l’Electorium, és a dir, del testimoni transmès per l’alumnede la Cartoixa de Vauvert. Des d’aquest punt de vista, la Parabola gentilis s’ha dellegir en relació estreta amb el Liber de gentili, ja que soluciona la identitat delgentil, amagada per Ramon Llull per tal d’aconseguir l’efecte pedagògic que pre-tén la seva obra.La taula rodona es va tancar amb la intervenció dels dos doctorands presents iigualment convidats a l’acte sobre els estudis de Ramon Llull. Primerament, elSr. Jordi Pardo va parlar del seu interès per l’estudi del lul·lisme hispànic, ampliata les repercussions de Llull a Itàlia i França. A més d’aquest tema, s’ocupa d’ela-borar l’edició crítica del Liber prouerbiorum, del qual es conserven trenta-dosmanuscrits. Finalment, la Sra. Núria Gómez va comunicar que fa poc temps que ha començatla preparació de l’edició del Liber de potentia, obiecto et actu, íntegrament transmèsper un manuscrit (Bibl. Nac. de Roma, s. XVI) i parcialment, per tres més. Aquestescrit, va assenyalar, va ser un dels textos utilitzats per a la composició delBreuiculum, conservat a Karlsruhe (Alemanya), per la qual cosa la seva edició crí-tica haurà de constar, també, de fonts indirectes. Les propostes exposades a la taula rodona fan evident que les línies de recercaobertes entorn de les obres llatines de Ramon Llull són moltes, no tan sols quant ales edicions crítiques de les versions llatines, sinó també quant als estudis teòricssobre el seu pensament i la transcendència de les seves obres. L’organització inter-universitària farà possible l’aprofundiment d’aquests estudis i els posarà en rela-ció amb la història i la cultura de la Mediterrània d’època medieval i moderna. L’ARCHIVIVM LVLLIANVM de la UAB encara té molta feina. Ara, la taularodona ha plantat unes quantes llavors més que caldrà cultivar sàviament.

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v26n1/02107570v26n1p115.pdf

Taula rodona «Ramon Llull i la Mediterrània. Treballs en curs sobre Ramon Llull»

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Secretaría de Estado de Cultura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB