Rizo i García, Marta

Anàlisi

Diposit Digital de Documents de la UAB

Anàlisi 25, 2000 215-217Anàlisi 25 215-217  4/11/2000  19:18  Página 215El Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UniversitatAutònoma de Barcelona va convidar el passat mes de febrer un dels teòrics deldiscurs amb més renom en el món de la lingüística i les ciències de la comu-nicació, l’holandès Teun A. Van Dijk. El seminari va tenir una durada breu,tres sessions de tres hores, però els continguts van ser molt diversos, i vanabraçar àmbits d’estudi que sovint s’infravaloren en les recerques sobre comu-nicació. En la primera sessió, Van Dijk va exposar els fonaments de l’anàlisi críti-ca del discurs, que va definir com «una actitud, una perspectiva i un posicio-nament». El teòric del discurs va afegir que és un error considerar l’anàlisicrítica del discurs com un mètode fix; és, més aviat, un «fer explícit el posi-cionament i la ideologia de l’investigador respecte a l’objecte d’estudi». Elsantecedents teòrics d’aquest tipus d’anàlisi són molt variats. Van Dijk va ferun breu repàs a alguns dels corrents principals que han influenciat l’anàlisi crí-tica del discurs: l’Escola de Frankfurt, la sociolingüística crítica i autors comFoucault, Althusser i Stuart Hall, entre d’altres. Tot i haver-se format en l’àmbit de la lingüística literària, en els darrersanys Van Dijk ha centrat les seves recerques en l’anàlisi crítica del discurs delsmitjans de comunicació de massa, especialment la premsa i, en menor mesu-ra, la televisió. De fet, són les obres sobre el discurs dels mitjans de comuni-cació els que l’han convertit en un dels principals referents teòrics per a l’anàlisidel discurs comunicatiu. La perspectiva crítica, va dir Van Dijk, ha de ser pre-sent en qualsevol tipus d’estudi, ja sigui en estudis sobre la producció, sobrela recepció o sobre els mateixos discursos mediàtics. Val a dir que, en totmoment, el teòric del discurs va fer èmfasi en la multidisciplinarietat i la volun-tat de globalitat de l’anàlisi crítica del discurs. Un altre dels eixos principals del’exposició de Van Dijk va ser la tendència d’aquest posicionament teòric acentrar-se en problemes socials com el racisme, el sexisme i el nacionalisme.Precisament, Van Dijk s’ha especialitzat en l’anàlisi de la reproducció del racis-me en els textos o discursos mediàtics. Les investigacions que està duent aterme actualment continuen en la mateixa línia, una línia en què sempre éspresent la preocupació per l’abús i la reproducció del poder, les desigualtats enl’accés als mitjans i el control mental que aquests exerceixen.Seminari sobre anàlisi crítica del discurs a càrrec de Teun A. Van Dijk216 Anàlisi 25, 2000 Noticiari acadèmicAnàlisi 25 215-217  4/11/2000  19:18  Página 216Prenent com a leit-motiv el racisme i la seva reproducció als mitjans decomunicació de massa, Van Dijk va concloure la primera sessió del seminariexposant una sèrie de reflexions a l’entorn de la naturalesa dinàmica i canviantdel racisme. El racisme actual, va dir Van Dijk, és un racisme canviant, ja queha passat de ser una ideologia explícita a ser un racisme més implícit, més sub-til. I cal tenir en compte que l’implícit és també una forma de poder. Aixòúltim es relaciona amb el concepte d’ideologia, que dóna títol a una de lesdarreres obres del teòric del discurs, Ideología. Una aproximación multidisci-plinaria, publicada en castellà l’abril de 1999. Per a Van Dijk, la ideologia és unconjunt de representacions socials d’un grup, un conjunt d’opinions socialscompartides. I el racisme, no és precisament això? No és un conjunt d’opi-nions i actituds compartides per la societat envers els altres, envers els que sónconsiderats diferents? Per a Van Dijk, el racisme forma part de la base culturalcomú en tota societat, una base present de forma implícita en el discurs dels mit-jans de comunicació. En la segona sessió del seminari sobre anàlisi crítica del discurs, Van Dijkva centrar la seva exposició en la producció de les notícies, una de les dimen-sions que ell ha treballat en diverses recerques. A diferència de la primera ses-sió, de caire més teòric, l’exposició del segon dia va ser plena d’exemples pràctics,molts dels quals són extrets de les experiències del propi Van Dijk en moltes deles investigacions que ha dut a terme. Va parlar de la producció de les notíciescom un treball de creació de discursos, com el resultat del processament demolts textos anteriors. En les exposicions teòriques, Van Dijk va definir nocionscom la memòria —a curt i llarg termini— i el model —el lector/receptor esconstrueix un model mental, una imatge, sobre el succés, per tal de poder com-prendre la notícia d’una forma més global—. En aquesta línia, Van Dijk vaexposar de forma esquemàtica però entenedora les fonts per a la comprensió deltext, d’entre les quals va destacar la memòria episòdica o personal —indivi-dual— i la memòria social —coneixements socioculturals compartits per uncol·lectiu—. Enllaçant amb la sessió anterior, Van Dijk va deixar clara la inter-dependència entre aquests coneixements compartits i la creació d’ideologies.Així doncs, la distància entre el discurs i la ideologia és molt gran: perquè undiscurs es converteixi en ideologia hi han d’intervenir la memòria personal iel model de context —la situació social. Tot i que la dimensió crítica de l’anàlisi del discurs va aparèixer al llarg delstres dies de seminari, va ser en aquesta segona sessió on Van Dijk va definir demanera més precisa i concreta la interrelació entre la ideologia i els discursos delsmitjans, una de les dimensions de la comunicació que se sol tractar, generalment,des d’una postura més crítica. Van Dijk va destacar que en cada producció ilectura de la notícia intervé la ideologia; i que a l’hora de redactar les notícieshi ha imposicions i restriccions, per la qual cosa es pot dir que la produccióde les notícies és sempre incompleta i parcial. En aquest punt, Van Dijk va ferreferència a un cas d’actualitat a Espanya: els fets de El Ejido. De fet, va ser al’entorn d’aquest esdeveniment on es va centrar gran part del debat i la reflexiósobre l’excessiu pes de les fonts institucionals, la infravaloració i, fins i tot, el silen-Seminari sobre anàlisi crítica del discurs Anàlisi 25, 2000 217Anàlisi 25 215-217  4/11/2000  19:18  Página 217ciament de la veu dels immigrants, i, en definitiva, sobre la manipulació delsfets notícia. Els fets de El Ejido, que segons Van Dijk il·lustren tant el racis-me popular com el racisme d’elit, li van servir per referir-se a un dels temesque està treballant en aquests moments: els discursos sobre la immigració en elsdebats parlamentaris. I li va servir també per exposar la importància de l’estu-di de les desigualtats en l’accés als mitjans de comunicació de massa, un accésdifícil, de vegades inexistent, en el cas dels immigrants. La darrera sessió del seminari va girar a l’entorn de l’aplicació —la posadaen pràctica— de l’anàlisi crítica del discurs. «No hi ha un mètode fix d’anàlisicrítica del discurs, perquè el mètode sempre depèn dels objectius de la recer-ca», va dir. Així mateix, Van Dijk va reiterar la voluntat multidisciplinària iholística de l’anàlisi crítca del discurs, que admet l’anàlisi de qualsevol de lesdimensions del text: «des de la retòrica fins als actes de parla, passant per lasemàntica, la sintaxi i els esquemes temàtics». Per a Van Dijk, els fonamentsde l’anàlisi crítica del discurs són els següents: es fixa sempre en la reproducciódel poder en la societat a través del discurs, entenent el poder com una rela-ció desigual entre grups; posa especial atenció en la discriminació dels altres enels textos o discursos1, i pretén cercar les estructures —paraules, accions, clàu-sules, temes— que contribueixen a la construcció de models per part dels recep-tors. Les dimensions que cal estudiar des del punt de vista de l’anàlisi críticadel discurs són, doncs, molt diverses. Van Dijk va mostrar la seva preferència perl’anàlisi de les estructures, no tant de les paraules soltes, i va definir amb precisióels conceptes de macroestructura —«esquema formal del text, fix i més o menysconvencional»—, estructura semàntica local —interna— i representació delsactors —segons ell, és donada pels eixos de generalització/especialització, inclu-sió/exclusió, proximitat/llunyania, conegut/desconegut.En tot moment, el teòric del discurs va fer referència al tema del racisme ila immigració, deixant clara la seva orientació en la recerca, que queda palesaen llibres com Racismo y análisis crítico de los medios, entre d’altres. Igualment,les tres sessions del seminari van estar dominades per una explicació breu peròdetallada, complexa però didàctica i entenedora, de les múltiples dimensionsdel que coneixem com a «anàlisi crítica del discurs». La interrelació entre lasocietat, la cognició i el discurs va ser una constant al llarg dels tres dies d’ex-posició. Els exemples pràctics, que van ajudar a entendre millor els temes expo-sats, juntament amb l’interès mostrat pels assistents al seminari, que vanparticipar en els debats que anaven apareixent, deixa clara la importància i lanecessitat que es realitzin seminaris com aquest, que sens dubte són un boncomplement per a la formació d’alumnes i professors en el camp de les ciènciesde la comunicació. Marta Rizo i García1. Teun A. Van Dijk parla del «Quadre ideològic», que parteix de la premissa general que sem-pre s’emfasitza tot allò positiu nostre i tot allò negatiu dels altres, o, el que és el mateix,sempre se suprimeix tot allò negatiu nostre i se suprimeix tot allò positiu dels altres.

Seminari sobre anàlisi crítica del discurs a càrrec de Teun A. Van Dijk

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Anàlisi 25, 2000 215-217
Anàlisi 25 215-217  4/11/2000  19:18  Página 215El Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat
Autònoma de Barcelona va convidar el passat mes de febrer un dels teòrics del
discurs amb més renom en el món de la lingüística i les ciències de la comu-
nicació, l’holandès Teun A. Van Dijk. El seminari va tenir una durada breu,
tres sessions de tres hores, però els continguts van ser molt diversos, i van
abraçar àmbits d’estudi que sovint s’infravaloren en les recerques sobre comu-
nicació. 
En la primera sessió, Van Dijk va exposar els fonaments de l’anàlisi críti-
ca del discurs, que va definir com «una actitud, una perspectiva i un posicio-
nament». El teòric del discurs va afegir que és un error considerar l’anàlisi
crítica del discurs com un mètode fix; és, més aviat, un «fer explícit el posi-
cionament i la ideologia de l’investigador respecte a l’objecte d’estudi». Els
antecedents teòrics d’aquest tipus d’anàlisi són molt variats. Van Dijk va fer
un breu repàs a alguns dels corrents principals que han influenciat l’anàlisi crí-
tica del discurs: l’Escola de Frankfurt, la sociolingüística crítica i autors com
Foucault, Althusser i Stuart Hall, entre d’altres. 
Tot i haver-se format en l’àmbit de la lingüística literària, en els darrers
anys Van Dijk ha centrat les seves recerques en l’anàlisi crítica del discurs dels
mitjans de comunicació de massa, especialment la premsa i, en menor mesu-
ra, la televisió. De fet, són les obres sobre el discurs dels mitjans de comuni-
cació els que l’han convertit en un dels principals referents teòrics per a l’anàlisi
del discurs comunicatiu. La perspectiva crítica, va dir Van Dijk, ha de ser pre-
sent en qualsevol tipus d’estudi, ja sigui en estudis sobre la producció, sobre
la recepció o sobre els mateixos discursos mediàtics. Val a dir que, en tot
moment, el teòric del discurs va fer èmfasi en la multidisciplinarietat i la volun-
tat de globalitat de l’anàlisi crítica del discurs. Un altre dels eixos principals de
l’exposició de Van Dijk va ser la tendència d’aquest posicionament teòric a
centrar-se en problemes socials com el racisme, el sexisme i el nacionalisme.
Precisament, Van Dijk s’ha especialitzat en l’anàlisi de la reproducció del racis-
me en els textos o discursos mediàtics. Les investigacions que està duent a
terme actualment continuen en la mateixa línia, una línia en què sempre és
present la preocupació per l’abús i la reproducció del poder, les desigualtats en
l’accés als mitjans i el control mental que aquests exerceixen.
Seminari sobre anàlisi crítica del discurs 
a càrrec de Teun A. Van Dijk
216 Anàlisi 25, 2000 Noticiari acadèmic
Anàlisi 25 215-217  4/11/2000  19:18  Página 216Prenent com a leit-motiv el racisme i la seva reproducció als mitjans de
comunicació de massa, Van Dijk va concloure la primera sessió del seminari
exposant una sèrie de reflexions a l’entorn de la naturalesa dinàmica i canviant
del racisme. El racisme actual, va dir Van Dijk, és un racisme canviant, ja que
ha passat de ser una ideologia explícita a ser un racisme més implícit, més sub-
til. I cal tenir en compte que l’implícit és també una forma de poder. Això
últim es relaciona amb el concepte d’ideologia, que dóna títol a una de les
darreres obres del teòric del discurs, Ideología. Una aproximación multidisci-
plinaria, publicada en castellà l’abril de 1999. Per a Van Dijk, la ideologia és un
conjunt de representacions socials d’un grup, un conjunt d’opinions socials
compartides. I el racisme, no és precisament això? No és un conjunt d’opi-
nions i actituds compartides per la societat envers els altres, envers els que són
considerats diferents? Per a Van Dijk, el racisme forma part de la base cultural
comú en tota societat, una base present de forma implícita en el discurs dels mit-
jans de comunicació. 
En la segona sessió del seminari sobre anàlisi crítica del discurs, Van Dijk
va centrar la seva exposició en la producció de les notícies, una de les dimen-
sions que ell ha treballat en diverses recerques. A diferència de la primera ses-
sió, de caire més teòric, l’exposició del segon dia va ser plena d’exemples pràctics,
molts dels quals són extrets de les experiències del propi Van Dijk en moltes de
les investigacions que ha dut a terme. Va parlar de la producció de les notícies
com un treball de creació de discursos, com el resultat del processament de
molts textos anteriors. En les exposicions teòriques, Van Dijk va definir nocions
com la memòria —a curt i llarg termini— i el model —el lector/receptor es
construeix un model mental, una imatge, sobre el succés, per tal de poder com-
prendre la notícia d’una forma més global—. En aquesta línia, Van Dijk va
exposar de forma esquemàtica però entenedora les fonts per a la comprensió del
text, d’entre les quals va destacar la memòria episòdica o personal —indivi-
dual— i la memòria social —coneixements socioculturals compartits per un
col·lectiu—. Enllaçant amb la sessió anterior, Van Dijk va deixar clara la inter-
dependència entre aquests coneixements compartits i la creació d’ideologies.
Així doncs, la distància entre el discurs i la ideologia és molt gran: perquè un
discurs es converteixi en ideologia hi han d’intervenir la memòria personal i
el model de context —la situació social. 
Tot i que la dimensió crítica de l’anàlisi del discurs va aparèixer al llarg dels
tres dies de seminari, va ser en aquesta segona sessió on Van Dijk va definir de
manera més precisa i concreta la interrelació entre la ideologia i els discursos dels
mitjans, una de les dimensions de la comunicació que se sol tractar, generalment,
des d’una postura més crítica. Van Dijk va destacar que en cada producció i
lectura de la notícia intervé la ideologia; i que a l’hora de redactar les notícies
hi ha imposicions i restriccions, per la qual cosa es pot dir que la producció
de les notícies és sempre incompleta i parcial. En aquest punt, Van Dijk va fer
referència a un cas d’actualitat a Espanya: els fets de El Ejido. De fet, va ser a
l’entorn d’aquest esdeveniment on es va centrar gran part del debat i la reflexió
sobre l’excessiu pes de les fonts institucionals, la infravaloració i, fins i tot, el silen-
Seminari sobre anàlisi crítica del discurs Anàlisi 25, 2000 217
Anàlisi 25 215-217  4/11/2000  19:18  Página 217ciament de la veu dels immigrants, i, en definitiva, sobre la manipulació dels
fets notícia. Els fets de El Ejido, que segons Van Dijk il·lustren tant el racis-
me popular com el racisme d’elit, li van servir per referir-se a un dels temes
que està treballant en aquests moments: els discursos sobre la immigració en els
debats parlamentaris. I li va servir també per exposar la importància de l’estu-
di de les desigualtats en l’accés als mitjans de comunicació de massa, un accés
difícil, de vegades inexistent, en el cas dels immigrants. 
La darrera sessió del seminari va girar a l’entorn de l’aplicació —la posada
en pràctica— de l’anàlisi crítica del discurs. «No hi ha un mètode fix d’anàlisi
crítica del discurs, perquè el mètode sempre depèn dels objectius de la recer-
ca», va dir. Així mateix, Van Dijk va reiterar la voluntat multidisciplinària i
holística de l’anàlisi crítca del discurs, que admet l’anàlisi de qualsevol de les
dimensions del text: «des de la retòrica fins als actes de parla, passant per la
semàntica, la sintaxi i els esquemes temàtics». Per a Van Dijk, els fonaments
de l’anàlisi crítica del discurs són els següents: es fixa sempre en la reproducció
del poder en la societat a través del discurs, entenent el poder com una rela-
ció desigual entre grups; posa especial atenció en la discriminació dels altres en
els textos o discursos1, i pretén cercar les estructures —paraules, accions, clàu-
sules, temes— que contribueixen a la construcció de models per part dels recep-
tors. Les dimensions que cal estudiar des del punt de vista de l’anàlisi crítica
del discurs són, doncs, molt diverses. Van Dijk va mostrar la seva preferència per
l’anàlisi de les estructures, no tant de les paraules soltes, i va definir amb precisió
els conceptes de macroestructura —«esquema formal del text, fix i més o menys
convencional»—, estructura semàntica local —interna— i representació dels
actors —segons ell, és donada pels eixos de generalització/especialització, inclu-
sió/exclusió, proximitat/llunyania, conegut/desconegut.
En tot moment, el teòric del discurs va fer referència al tema del racisme i
la immigració, deixant clara la seva orientació en la recerca, que queda palesa
en llibres com Racismo y análisis crítico de los medios, entre d’altres. Igualment,
les tres sessions del seminari van estar dominades per una explicació breu però
detallada, complexa però didàctica i entenedora, de les múltiples dimensions
del que coneixem com a «anàlisi crítica del discurs». La interrelació entre la
societat, la cognició i el discurs va ser una constant al llarg dels tres dies d’ex-
posició. Els exemples pràctics, que van ajudar a entendre millor els temes expo-
sats, juntament amb l’interès mostrat pels assistents al seminari, que van
participar en els debats que anaven apareixent, deixa clara la importància i la
necessitat que es realitzin seminaris com aquest, que sens dubte són un bon
complement per a la formació d’alumnes i professors en el camp de les ciències
de la comunicació. 
Marta Rizo i García1. Teun A. Van Dijk parla del «Quadre ideològic», que parteix de la premissa general que sem-
pre s’emfasitza tot allò positiu nostre i tot allò negatiu dels altres, o, el que és el mateix,
sempre se suprimeix tot allò negatiu nostre i se suprimeix tot allò positiu dels altres.


http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n25/02112175n25p215.pdf

Seminari sobre anàlisi crítica del discurs a càrrec de Teun A. Van Dijk

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert