Corbella i Corbella, Jacint

Domènech, Edelmira

Diposit Digital de Documents de la UAB

Gimbernat 2003 (*), 39, 69-76 L'OBRA DE FRANCESC B o R R ~  I MONTANER (1769-1837), PROFESSOR DEL COL-LEGI DE CIRURGIA DE BARCELONA Jacint CORBELLA Edelmira DOMENECH Introducció. Francesc Borras i Montaner fou durant molts anys, de 1799 a 1834, dissector anatbmic del Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona, gaudint fama de cirurgia molt habil en les disseccions anatbmiques. Fou professor substitut i autor d'un Tractat de Patologia (1820), breu per a I'ensenyament, potser no massa posat en els corrents aleshores moderns, per6 en el que demostra inquietuds en el camp de la medicina social. Es preocupa de la patologia i condicions laborals dels treballadors, adhuc d'algun problema de la contaminació. Havia nascut a Falset I'any 1769 i mori a Barcelona el 1837. Quan la Guerra del Francks fou un dels professors que es van quedar, publica el seu llibre durant el trienni liberal i pati els entrebancs de la política de l'kpoca. Pertanyia a la família de Pere Virgili, que era germa de la seva avia materna. Fou membre numerari de 1'AcadBmia de Medicina de Barcelona des del 183 1. L'origen famiiiar: Francesc Borras i Montaner va néixer a Falset el 26 d'abril de 1769. Era fill de Francesc Borras i Casas, cirurgia, que s'havia casat amb Maria Montaner i Virgili, neboda de Pere Virgili, creador dels Col.legis de Cirurgia i mbima personalitat de la cirurgia espanyola del seu temps. Era germana dYAndreu Montaner que havia estat designat cap del Col.legi de Cirurgia de MBxic. Sobre Francesc Borras no hem vist gaires escrits. La font principal és la nota necrolbgica que va fer Feliu Janer immediatament de la seva mort (I), que fou recollida principalment en el suplement de Corminas (2) i per Comenge (3). Altres referkncies són més breus (4). El pare. Va fer una bona carrera com a cirurgia. Era nascut a la Garriga, fill del cirurgia Feliu Borras i Cases, que s'havia casat amb Magdalena Cases i el fill per tant portava els mateixos dos cognoms. Consta que es va matricular al Col-legi de Cirurgia de Barcelona el desembre de 1764. Es va presentar als exhmens per a mestre el 13 de febrer de 1765 i guanya el grau de llicenciat amb dos eximens el 27 de febrer del mateix 1765. En el llibre de matrícules de la facultat consta que "está establecido en La Garriga" (5). Fou metge de l'exercit, amb serveis al Regiment d'Alcintara durant disset anys. El 1775 va estar adscrit a l'expedició dlAlger. La vida itinerant del cirurgia militar el porta, com a mínim, a destins a Alacant, Cartagena (1 78 I), Menorca i al campament de Gibraltar (1 782) (6). El 19 de juliol de 1784 fou nomenat catedratic del Col.legi de Cirurgia de Barcelona, per a cobrir la vacant de Francesc Puig. Era el segon ajudant consultor del cirurgia major, amb un sou de 9.000 rals. Aleshores consta que era cirurgia del Reial Cos dlArtilleria (7). L'any 1793, per Ordre de 3 de maig, ascendí un grau, passant a segon mestre del Col.legi, i amb sou de 12.000 rals. Arriba a ser director el Col.legi, fins el 1804, any en que va morir (8). Fou home important, tot i que no de primera fila, a la cirurgia catalana del seu temps. Formació: Francesc Borras i Montaner va fer els primers estudis a Falset, i després a La Garriga, Mataró i Barcelona. L'any 1793 el trobem a Madrid, on estudia en el Col.legi de Cirurgia. Fou practicant major de l'infermeria d'aquell col.legi. Després es llicencia i doctora en cirurgia. També estudia medicina, en l'etapa de discussions entre dues professions que eren separades i acabaren ajuntant-se. Es gradua com a batxiller en medicina a Alcala, i continua els estudis a 1'Escola de Medicina Practica de Madrid, on es llicencia en medicina. Exercici a Barcelona. Aviat és nomenat cirurgia major de 1'Hospital de Santa Creu de Barcelona i ingressa a la docencia en el Col.legi de Cirurgia: 1'11 de desembre de 1799 fou nomenat dissector anathmic. Va estar en aquesta plaqa fins a la seva jubilació el 12 de juliol de 1834 (9). Mori tres anys després, el 12 de gener de 1837 (10). Sabem que es casa amb Josepa Güell i que un fill seu, Josep, va néixer a Barcelona el 6 de febrer de 18 12. La seva carrera la Col.legi de Cirurgia no fou excessivament brillant, sembla més d'un substitut permanent que la d'un professor amb ascensos. El 1804 fou cirurgia major de la Ciutadella. Consta també aquest any que li fou interdit l'accés als concursos per a ser nomenat catedratic (11). Fou professor substitut dlAnatomia, de manera esporidica. Durant la Guerra del Frances fou dels professors que es quedaren a Barcelona. Explica diverses chtedres, per absbncia dels seus titulars: Anatomia i Embenats, Afectes extens i Operacions, i Parts. Feliu Janer en fa un retrat molt favorable, reprodu'it en part per Corminas. El considera un home bo, honrat, que feia la feina ben feta, passant pel món fent poc soroll. Va tenir una formació molt sblida. Sembla que tenia una gran habilitat en la dissecció, havent deixat moltes peces anatbmiques al Gabinet del Col-legi de Cirurgia. En destaca l'habilitat, coneixements i experiencia. Sobre el seu carlcter remarca que era bondadós i pacient (12). Referint-se al cas de Borras, i també al de San German, un altre professor liberal, Cardoner apunta que s'emmarca dins de la persecució dels liberals pels reaccionaris (13). Es autor d'un "Tratado de Patologia teórico practico", en dos volums, publicats a Vic els anys 1820 i 182 1. Se citen com a seves diverses membries presentades a les Juntes Literiries del Col.legi de Cirurgia, fins a 9 entre els anys 1792 i 1802. Estan signades ainb el primer cognom, que és el mateix pel pare (Francesc Borras i Casas) i pel fill (Francesc Borras i Montaner), i és difícil destriar-ne la paternitat, i tampoc caldria pensar forqosament que totes fossin del mateix. De fet el 1792 ell encara era estudiant i havia d'anar a Madrid. Per altra banda els treballs s'acaben el 1802, i el pare mori el 1884. Després, durant trenta anys no hi ha més que el llibre de Vic el 1820. Per tant ens inclinem més a pensar que aquestes membries són fetes pel pare. Consultat el doctor Josep M. Massons, el millor coneixedor de la histbria del Col.legi de Cirurgia i els metges militars, és també d'aquesta opinió (14). En tot cas el fill no va fer pas gaire carrera després pel que fa a les publicacions. El llibre Són dos toms de 138 i 190 pagines, en format quart, que hem vist relligats cbmodarnent en un sol volum. Pels exemplars de la biblioteca de la facultat de medicina de Barcelona hi ha una nota que diu que estan esporgats. L'aspecte més directament visible d'aquesta censura és esborrar amb tinta l'adjectiu "nacional" en el nom de la impremta que consta a la portada. Aixo vol dir que els llibres de Borras foren mirats, i ell pels antecedents que li coneixem, devia ser considerat com a sospitós. Potser convé recordar que en temps dels francesos Borras fou un dels que es van quedar. Comenge la considera com una "obra metbdica i útil, reflex dels nous corrents" i que "va tenir acceptació" (15). El mateix Comenge, normalment molt exacte, ajunta a l'índex les referkncies de pare i fill. Potser el fet que el carrec del pare (director) i el del fill (dissector, o en algun lloc: director anatbmic) tinguin una grafia semblant pot haver ajudat a la confusió, L'analisi dels anys permet separar les atribucions. El llibre és un text de Patologia General. Malgrat que el títol diu "Tratado" ens sembla més aviat un "breviari" (16). Considera que en aquell moment "no hi havia cap llibre que omplis aquesta necessitat" la manca d'un Tractat complet, tebric i practic, escrit en la nostra llengua, enriquit amb tots els coneixements ..."( 17). Explica també en el prbleg de manera clara la seva intenció i limitacions. Es dedica més a explicar la malaltia i el tractament que no pas les idees generals o la interpretació dels mecanismes. Així diu: "el pla que m'he proposat no és cap altre que fer conkixer les malalties, per a I'aplicació dels remeis, sense posar-me en que alguns fenbmens puguin, o s'hagin, d'explicar per lleis químiques, i per aquesta raó crec que no sera de la preferkncia d'alguns" (1 8). Aixb explica la seva prudbncia o retracció. Cal tenir en compte que és un text de I'any 1820 i que Wohler no va obtenir la urea fins el 1828, fet que es considera l'inici real del desenvolupament de la química orghnica. Feta i'explicació del prbleg passa al text. Esti dividit en molts capítols (100 el primer llibre i 80 el segon). Gairebé cap capítol sol passar de dues pagines: pocs són més llargs, i alguns tenen poques línies. Explica el seu sistema tebric de la malaltia: "El sistema que establiré esta fundat en ]'Animista i el Materialista ... els principis de que depenen les nostres funcions són ... en el mateix ordre en que estan disposades: h i m a ,  Principi vital, Calor, Sensibilitat, Irritabilitat i Organisme" (19). Com veiem, malgrat el que diu Comenge, no sembla massa actualitzat, i menys encara quan llegim el detall del text. Era un llibre pels alumnes i ens sembla menys útil que el que el succeira, el de Joan Ribot, també professor del Col.legi. No ens entretindrem massa en el detall dels capítols, sinó només en alguns aspectes concrets. Pot semblar curiós el capítol de I'etiologia, en que divideix les causes de les malalties en tres tipus: "prógimas o constituyentes, predisponentes o peregrumenas y prochatárticas o excitantes" (20). Més endavant tracta "Del ayre" en general. L'aire pot ser causa de malaltia per diverses circumstancies: per ser molt fi, molt calent, humit, sec, pútrid o alcalí" (2 1). En relació amb aixb, tot i que indirectament, passem a un tema que pot interessar des del punt de vista de la contaminació. Aixi quan esmenta els "Vapors dels cadavers". Explica: "Dos són els vapors dels morts.ler. Quan es podreixen; 2n. El de les sepultures que no s'acostumen a obrir sovint. Aquests són a vegades tan dolents que solen matar de manera sobtada, com es veu tots els dies". I rebla aquesta idea: "l'home és el que es corromp més aviat entre els animals, per aixb quan hi ha epidbmia s'han &enterrar profundament, i cremar els cossos i després enterrar les cendres (22). Un pas més endavant tracta de les olors, els vapors mefítics, i considera algun tema que avui relacionaríem amb la medicina del treball. Ell ho explica dins de les causes de la malaltia, tot i que l'etiologia ja ha quedat lluny en el text. Aixi ens parla dels assaonadors: "no obstant els seus colors són pilids, caqubctics ..."; dels bregadors: "els bregadors de canem i Ili estan també molt exposats ... a hemoptisis, asma, malalties erisipelatoses, sequedat ... poden morir molt aviat i pocs arriben als quaranta anys". ~ d h u c  hi ha una cita de Ramazzini (23). Segueixen comentaris sobre el tabac, que evidentment forma part dels vapors. Diu que és un "excel.lent estimulant de certes parts i sedant dels nervis ... En estat de fum és antiespasmbdic, perb si se'n fa molt Ús és debilitant i sedant".. Recorda que se'l recepta en el cas de vblvul de budell, en les obstruccions o "miserere" i n'esmenta moltes accions: "és embtic, alterant, errino (sic), purgant, tbnic, debilitant o sedant" (24). Després no deixa de fer al.lusi6 al perill dels vapors dels cadavers a les esglésies. Assenyala: "A les esglésies hi ha fermentacions de totes les classes, doncs a elles hi va tot el dolent del cos i la casa.. . Quan ha de ploure es noten més les olors mefítiques i aleshores és quan s'agafen més malalties "Y estas de muy mala casta" (25). Hi ha referbncies a la pols dels carrers i als camins: "En els camins que són molt transitats hi ha basses, pels animals que orinen i amb aixb es pot deduir que tots els llocs propers han d'estar molt exposats a tercianes" i fa referbncia a que "la gent pobre no hagi de patir tants mals" (26). En una explicació que sembla que tingui un fil de continuitat, arriba a les mines. Té una visió crítica de l'explotació minera i de com es tracta als treballadors: "Si els homes s'haguessin conformat només amb donar valor al que hi ha sobre de la terra, no tindríem tants suplicis com els que ara es veuen: les poblacions serien més nombroses del que són ara sinó hi haguessin les mines" I n'explica diferents afeccions: asfixies i cblics principalment (27). Després venen els metalls. Aquí també mostra una visió crítica front al risc de contaminació i de defensa dels treballadors. Així quan comenta: "els encanyats de plom que porten l'aigua a les fonts i no deixen de perjudicar, perquB l'aigua es carrega de plom" o bé el cas del tremolor dels dauradors exposats al mercuri, o altres riscs del plom i del coure, entre les causes de patologia (28). Més enlla els aliments, les fermentacions dels productes naturals, les begudes inclbs el vi, i l'exercici físic. D'aquest en diu que ha de ser proporcionat per a cada persona i és molt necessari per a conservar la salut i la vida. El primer tom s'acaba amb el capítol 100, que tracta de "les passions de l'anim". En el segon tom segueix la numeració dels capítols i fins el 109 enfoca problemes que ara podríem considerar com a més psicolbgics. No arriba de fet a la psicopatologia. Tracta de l'amor, l'alegria, la ira, la por i el terror, la tristesa, I'enyorament, el pudor, el son i la vigília, I'excés de son (29). Tots ells molt breument. Segueixen els verins, tractats en un capítol prou curt (30), i altres capítols, gairebé tots breus. Torna a tenir una certa consistbncia la part dedicada als medicaments, la terapbutica, de gairebé cent pagines. Són vint-i-cinc capítols, la majoria descriptius dels diversos grups de substhcies. En resum és un llibre breu, curt per la seva intenció, un compendi potser no massa posat al dia. Perb junt amb aquesta crítica cal esmentar alguns aspectes més positius: la visió social, la valoració del treballador i el risc que representen algunes activitats: minaires, dauradors, altres. També el risc de la contaminació, amb al.lusions concretes, des de l'aigua amb contingut de plom a l'aire de les esglésies. Recordem que ja estava manat, des de feia alguns anys, per6 sovint sense complir, que no s'enterressin els cadhvers dins de les esglésies i que es fessin cementiris fora del recinte de les ciutats. Pel que es diu en aquest llibre podem intuir que l'autor tenia una visió critica, probablement en un sentit que aleshores en diríem liberal: demostra una preocupació per diversos aspectes socials. Des d'un punt de vista docent és metbdic i ordenat, perd també breu i no massa actualitzat. NOTES 1. Janer, Fblix: "Elogio hist6rico del Dr. D. Francisco Borras" Barcelona (Manuel Tejero) 1838. cit. Usandizaga, p. 239. No l'hem pogut veure. 2. Corminas, Juan: "Suplemento a las memorias para ayudar a formar un diccionari0 critico de 10s escritores catalanes ..." (és el suplement del Torres-Amat), Burgos (Impr. De Arnáiz) 1849, pp. 52-54. 3. Comenge, L: "La medicina en el siglo XIX" Barcelona (Espasa) 1914, pp. 186 i 311. 4. Esmentat tambC a: Chinchilla, A: "Anales hist6ricos de la medicina en general y biográfico bibliográficos de la espafiola en particular " Valencia , 184 1 - 1846. v. t. IV, p. 524. Hi ha errors entre pare i fill. --v.t. Elias de Molins, Antonio: "Diccionari0 biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX", Barcelona, 1889-1895,2 vols. v. t. I, 3 13. 5. Libro de Matrículas del Real Colegio de Cirugia de Barcelona en 1762, libro 1". (115). fol. 105. 6 .  Calbet, JM; Corbella, J: "Diccionari Biogrhfic de Metges Catalans" Barcelona (Fund. Salvador Vives Casajuana - Seminari Pere Mata) 1981-1983, 3 vols. v. I, p. 90, núrns. 730 i 731. 7. Usandizaga, Manuel: "Historia del Real Colegio de Cirugia de Barcelona (1760- 1843)" Barcelona (Ajuntament de B. Institut Municipal d'Histbria) 1964. p. 159 i segs. 8. Calbet-Corbella, loc. cit. 9. Ibid. 10. Janer, F: loc. cit. 11. Cardoner, A: "Creaci6 i histbria del Reial Cotlegi de Cirurgia de Barcelona" in Tres Treballs premiats en el concurs d'homenatge a Gimbemat, Barcelona (Lab. Cusi), 1936,pp. 153-218. v. p. 188. 12. Janer, F: loc. cit. Recollit per Corminas (v. nota 2). 13. Cardoner, A. loc. cit. 14. Comunicació personal. 15. Comenge, L: loc. cit. 16. Borrhs, Francesc: "Tratado de Patologia teórico prhctico", Vic (Imp. Valls), 1820-1821,2 vols. 17. prbleg, sense paginació, (perb p. 1). Quan parla de la llngua es refereix al castellb. 18. Ibid. prbleg, s.p. 19. Ibid. p. 1. 20. Ibid. cap. 23, pp. 50 i 5 1. 21. Ibid. cap. 25, p. 53. 22. Ibid. p. 83. 23. Ibid. v. pp. 90., 94 i 95. 24. Ibid. cap. 72, p. 96. 25. Ibid. cap. 73, p. 97. 26. Ibid. cap. 76, p. 99. 27. Ibid. cap. 77, p. 99. 28. Ibid. caps. 78 a 83, pp. 100 a 112. 29.Ibid, t. I, cap. 100, pp. 133-135, i tom 11, caps.101-109, pp. 1-15. 30. Ibid, 11, cap. 110, pp. 15-17. 

L'obra de Francesc Borràs i Montaner (1769-1837), professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2003/199670/gimbernat_a2003v39p69.pdf

L'obra de Francesc Borràs i Montaner (1769-1837), professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB