Obra ressenyada: Knut HAMSUN, El círculo se ha cerrado. Madrid : Nórdica Libros, 201

Vidal i Castell, David

Catalan

Diposit Digital de Documents de la UAB

ara llegim 46 DISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 2018 ara  l egiLa barcelonina Laura Llevadot dirigeix a Gedisa una col·lecció de filosofia: de filo-sofia de combat, per ser més preci-sos. Sota el programàtic Pensament Polític Postfundacional, se’ns anun-cien catorze títols on el lector tro-barà una carta de navegació a setze autors rellevants del pensament polític modern i contemporani, des del fundador Thomas Hobbes fins a filòsofs d’avui mateix, com és el cas de Judith Butler. De moment, a les llibreries ja es poden comprar els volums dedicats a dos pensadors francesos, Claude Lefort –a càrrec d’Edgar Straehle– i Jacques Ranci-La nostra política de cada dia és policialère. Poques tasques són més com-plicades que comentar un autor que, en el seu compromís radical amb la igualtat, (re)nega de qualse-vol intent d’explicació. Per superar aquest repte, s’ha confiat encerta-dament en el també filòsof i francò-fil Xavier Bassas, que l’ha traduït a bastament al castellà. Des d’un co-neixement profund de l’obra i l’au-tor, l’aproximació a Rancière es bas-teix cronològicament a partir de la seva trajectòria i evolució filosòfi-ques i, alhora, estilísticament a par-tir de la concreció formal dels seus assaigs. En aquest plantejament, juga un paper central el seu enfrontament amb l’estructuralista marxista Lou-is Althusser. Enfront del mecanicis-tució Europea o el Brexit. Davant d’aquests revessos, les classes recto-res es veurien temptades a “consi-derar la democràcia com a element pertorbador del bon govern”.  Contra els que asseguren que “el poble no sabia el que volia”, defen-sa una concreció singular de la llui-ta universal per la igualtat, tot sor-tint del camí fixat i previst. Per al fi-lòsof francès, la política actual és so-bretot policial, entesa no tant com a derivada del braç armat de la llei, que també, com per prioritzar l’or-dre establert. Si hi ha alguna cosa que ha de ser entesa com a política real és, de fet, la suspensió d’aques-ta versió jerarquitzada. Si hi ha al-ternativa, Rancière està segur que el camí comença aquí.✒JACQUES RANCIÈRE. L’ASSAIG DE LA IGUALTAT XAVIER BASSAS GEDISA 128 PÀG. / 12,90 €JAUME CLARETme escolàstic de qui va ser el seu mestre, Rancière hi oposava i hi oposa una mirada més horitzontal que, en comptes de fiar-ho tot a una emancipació futura de la mà d’unes elits conscienciades, planteja un ara i aquí compartit i socialitzat.  Prioritzar l’ordre establert El trencament se substanciaria amb les interpretacions oposades en re-lació als fets del Maig del 68. La re-volta parisenca reforçaria tant la se-va aposta per la igualtat com la se-va crítica en relació als termes de la democràcia liberal occidental. Lluny de diluir-se, aquesta inter-pretació es veurà reforçada i actu-alitzada en temps recents amb epi-sodis com el no francès a la Consti-Tots busquem al-gú amb qui poder e n f o n s a r - n o s .  L’Abel, el fill del faroner Broder-sen, que acaba de morir, ha tornat al petit poble de la costa noruega després d’anys d’haver rondat pel món, enrolat en un vaixell, i l’hi diu a la bella i ambigua Lolla: “Tu podri-es haver estat bona per enfonsar-nos junts”. L’Abel es compra una motxilla, passeja i viu com un cava-ller vagabund, conscient que ha de ser “alguna cosa”, però no sap qui-na. “Sé que com a molt seré com els altres”, diu, i aquest horitzó el para-litza. L’Abel recorda el desconcertat Ulrich de L’home sense qualitats, que Robert Musil va publicar aquells mateixos anys 30 del segle XX. Com ell, l’Abel d’El círculo se ha cerrado, de Knut Hamsun (1859-1952), és un vers lliure que s’exami-na la consciència en un silenci es-querp i que incomoda els secrets en-granatges de la vida comunitària. Algú amb qui poder enfonsar-nos, sí, però no és tan senzill, i com sempre és massa tard. Perquè en aquest re-lat –en aquesta vida?– les relacions que dibuixen, imparables, els afectes i les atraccions no formen parelles es-tables sinó que s’obren a la geometria del triangle amorós. Així, la Lolla s’es-tima l’Abel però mentre ell era fora es va casar amb son pare, el vell faroner, òbviament per interessos; l’Abel es-tava al seu torn enamorat de l’Olga, que va preferir l’advocat Clémens. Un cop tornat l’Abel, amb la Lolla i l’Ol-ga compromeses –però més pen-dents d’ell que dels seus propis ma-rits–, serà la senzilla i bonica Lili –malcasada amb un altre veí i amic DAVID  VIDALEL CÍRCULO  SE HA CERRADO KNUT HAMSUN NÓRDICA LIBROS TRADUCCIÓ DE KIRSTI BAGGETHUN I ASUNCIÓN LORENZO 350 PÀG. / 22,50 €d’infantesa–, que esdevé l’amant de l’Abel, mentre no arriba alguna cosa millor. Els veïns del petit poble pre-nen les decisions contra els propis de-sitjos i viuen en l’angoixa i la incohe-rència, que contrasta amb la misan-tropia honesta de l’Abel.  El círculo se ha cerrado va ser pu-blicada el 1936, quan el noruec Knut Hamsun ja era una figura literària de talla mundial, guanyador del pre-mi Nobel el 1920 per La bendición de la tierra. El 1888 havia debutat amb una novel·la insòlita, Fam, on ja ha-via presentat el tema de l’individu anònim que viu en solitud enmig de la massa. Hamsun, segons les seves pròpies paraules a Fam, para aten-ció “als secrets moviments inadver-tits” que es desencadenen en desco-negudes àrees de la ment humana. “Els murmuris de la sang, les pregà-ries dels ossos, tota la vida interior de l’inconscient”. Un autor maleït I doncs, per què no el coneixíem –o el coneixem tan poc–? Els darrers anys de la seva vida va donar suport al go-vern titella col·locat pel Reich a No-ruega i a les polítiques de Hitler. Avui costa de trobar al seu propi país un sol carrer que dugui el seu nom. En canvi, literàriament crida l’atenció la rellevància del seu mestratge. L’han invocat com a referent els autors més rellevants de la novel·la centreeuro-pea, com el ja citat Musil, però tam-bé Stefan Zweig, Franz Kafka, Robert Walser, Thomas Mann i Herman Hesse, o als EUA tota la Generació Perduda, amb menció especial a He-mingway, que assegurava que va aprendre a escriure amb ell. I convé no oblidar com els seus relats van in-fluir el dirty realism, des de John Fante i el quirúrgic Cheever fins al brutal Charles Bukowski, que va as-segurar que Hamsun era “el millor escriptor que ha existit mai”.  Si llegim El círculo se ha cerrado no és difícil entendre’n les raons. Hamsun fa servir un estil oralitzat i directe, amb una veu narradora que integra les dels diversos personatges amb un domini magistral de l’escena i del fora de pla. Així, el relat trans-corre àgil mentre construeix una plè-iade de secundaris ben perfilats. Pot-ser no és massa tard per reconèixer i gaudir d’Hamsun. I perdonar-li –i perdonar-nos– tot el que calgui.✒Autoretrat amb una ampolla de vi, d’Edvard Munch. WIKIMEDIA COMMONSGeometria  del fracàs 

Geometria del fracàs

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2018/197224/ara_a2018m2d24n2621p46.pdf

Geometria del fracàs

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB