Adolf Bickel

Bickel, Adolf

Hemeroteca Cientifica Catalana

LA REGENERACIO DE LA SANGPER LA REINFUSIOperADOLF BICKELSovint son fetes transfusions sangufnies d'animal aanimal o be d'home a home, sia amb fins terapeutics, siaamb fins .fisiologics . Tambe ha estat feta la reinfusio desang perduda en una operacio, previa dilucio en serumfisiologic . Ouinckc ha preconitzat , com es sabut , tin trac-tament sanguini dels anemics.En les injeccions intravenoses amb fi terapeutic, esvolia, o be restablir els mecanismes pertorbats de la cir-culacio, o tambe , mitjancant injeccions intravenoses ointramusculars de sang, estimular -ne la neoformacio.Es feia la transfusio amb sang fresca , en el cas millord'hom*e a home, o s'injectava sang feta incoagulable, o des-fibrinada, o sols serum , o be solament els globuls rentatsen aigua, o , en fi, eren sols injectats els lipoides d'aquestsglobuls.En tots els casos es donava al cos malalt un plats desang o de parts constitutives de la sang, se li proporcionavaTreballs de la Societat de Biologia. 1922 89quelcom de nou que no tenia, alguna cosa de que semblavamancar; pero s'ignorava si en aquests casos l'agent efectiuque excitava l'hematopoiesi era una part constitutivad'aquesta sang o be l'aport de la sang en bloc.Per esclarir aquestes questions foren fetes en mon la-boratori les seguents experiencies:1. En gossos fou treta sang de les venes mitjancantuna agulla d'injeccions, i immediatament despres de 1'ex-tracci6 fou reinjectada aquesta mateixa sang. La compo-sici6 sanguinia no es modificava gens.II. En gossos (i aiximateix en homes) fou treta unapetita quantitat de sang esteril, feta incoagulable o desfi-brinada. Aleshores, a fi d'obtenir la destrucci6 mecsnicad'alguns hematies, es posy uns quants minuts dins unabarreja frigorifica. Treta de nou, es deixs tres hores a latemperatura de la cambra, es torns a posar a la tempe-rature del cos, i es reinjects en el mateix animal, sub-cutsniament o intravenosa. El resultat fou un conside-rable augment del nombre de gl(5buls roigs en els diessuccessius.III. Injectant la sang conservada tres dies a 1'estufaa la temperatura de 370, no s'observa cap augment en elnombre de globuls despres de la reinjecci6.IN'. Les mateixes recerques en gossos sense melsaens mostren que en ells no es produeix la neoformaci6 deglobuls roigs, malgrat la sang extreta hagi estat solamentpoques hores fora del cos.De tots aquests resultats es desprenen les seguents con-clusions:A) La sang intacta no es cap estimul per a l'hemato-poiesi.B) Alitjancant manipulacions que donin hoc a ladestrucci6 de globuls, han estat generats productes esti-mulants de l'hematopoiesi.go Publications de l'Institut de CienciesC) Aquests estimulants han d'esser compostos qui-mics complicats, de gran molecula; perque, per la digesti6de la sang, els components estimulants son destructs.D) Aquests estimulants influeixen versemblantmenten primer terme sobre la melsa, que a son torn, i degut aaquella influencia, proporciona una substancia que esti-mula la formacio de cel•lules sanguinies en el moll delsossos.E) La destruccio sanguinia a la melsa te, sens dubte,una estreta relacio fisiologica amb la neoformacio en elmoll dels ossos.He tractat altres animals amb anemia experimentalper la fenilhidrazina, en la forma mes amunt indicada,per reinjeccio de la prdpia sang anemica, despres de laseva destruccio per refredament, amb exit indubtable.Estic ocupat, per aixo, en cercar un tractament qui-rurgic dels anemics per autotransfusio de la sang anemicadespres de la seva destruccio. Totes aquestes recerques,no sols tenen un significat fisiologic especial, perqueajuden a esclarir el mecanisme de la regeneracio normal dela sang; tenen tambe un interes terapeutic, perque ensensenyen un tractament de 1'anemia fins avui desconegut,tenen tambe un valor biologic general.Perque per aquestes experiencies ha vingut per primeravegada la demostracio que, en els animals i en l'home,productes de destruccio d'un teixit corporal estimulin elcreixement d'aquest mateix teixit.Cosa semblant havia observat en les plantes, sobretoten Ia patata. Anomenava aquestes materies Wundhormone(hormones de ferida, de macadura).Coneguda en el cos de 1'home i en el dels animals1'existencia d'aquestes hormones per obra dels nostresexperiments, ens preocupa ara el problema de llur especi-ficitat i significacio en la creixenca normal i regenerativaTreballs de la Societat de Biologic. 1922 91i en la genesi dels tumors. Precisament en la patologia delssarcomes i carcinomes, semblen jugar, aquestes hormones,un gran paper. Una observaci6 casual de Carrel, que en-senyava que les cel•lules sarcomatoses en soluci6 de Ringercreixien millor despres de l'afegiment de cel•lules sarcoma-toses premsades que en soluci6 neta, troba en les nostresobservacions una clara explicaci6.Departament Biologic experimental de t'Institut Pato-logic de Berlin.

La Regeneració de la sang per la reinfusió

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana