Sandra Bravo

Bravo, Sandra

Hemeroteca Cientifica Catalana

Núm. 38  MÈTODE    7LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA ABORDA ELS NOUS REPTES DEL PERIODISME ACTUALDAVANT LA CIÈNCIA I LA COMPLEXITATEl rector de la UV, Francisco Tomás, va ressaltar en la inauguració la necessitat d’un “periodisme de major qualitat que done la informació méssubtil i més clara dels nous avanços intel·lectuals”. En la foto, el rector, acompanyat pels principals organitzadors del congrés Josep Lluis Canet,Luis Aznar i Josep Lluis Gómez Mompart.La ciència i la tecnologia hisón cada vegada més presentsen la nostra vida, tot i que elsmitjans de comunicació noacostumen a parlar, o ho fan demanera poc atractiva i entene-dora per a molts ciutadans. Pertractar d’aquestes qüestions iafrontar els reptes de la societatde la informació i del coneixe-ment, l’àrea de Periodisme dela Universitat de València (UV)va organitzar els dies 14, 15 i16 de maig les I Jornades sobre Periodisme de Com-plexitat: Ciència, Tecnologia i Societat. En aquestes jornades es va destacar la importànciad’acostar el periodisme científic i tecnològic al públic,el paper de l’aprofitament de la infografia per tractarles dades i els fets de maneramés visual i comprensible, o lesnoves possibilitats informativesper tal d’abordar amb rigor unasocietat cada dia més complexaen tots els àmbits. El rector de la UV, Francis-co Tomás, va ressaltar en lainauguració la necessitat d’un“periodisme de major qualitatque done la informació méssubtil i més clara dels nousavanços intel·lectuals”. Peraixò, la Llicenciatura de Periodisme de la UV posaràen marxa el proper curs 2003-2004 un itinerarid’especialització cientificotècnic (junt amb un altrede polític, social i econòmic) pioner a tot l’estatespanyol.«LA LLICENCIATURA DE PERIODISME DE LA UVPOSARÀ EN MARXA ELPROPER CURS 2003-2004 UNITINERARI D’ESPECIALITZACIÓCIENTIFICOTÈCNIC PIONER A TOT L’ESTATESPANYOL»© Fotos article:Miguel LorenzoSandra BravoNo obstant això, com entendrela ciència de manera assequible?Per al director del Museu PríncepFelip de València, Manuel Toha-ria, que va fer la primera con-ferència, cal considerar-la com“una activitat permanent de l’és-ser humà per a comprendre l’és-ser humà”. Justament per això,Toharia considera fonamental queels mitjans de comunicació donen notícies científi-ques ben documentades que fomenten l’opinió públi-ca sobre el tema. D’aquesta manera, la gent s’adonaria que “la cièn-cia es troba, d’una manera o d’una altra, al si de lavida quotidiana de cadascun”. I potser es plantejariala possibilitat, per exemple, si els ordinadors arribarana interrogar-se els uns als altres sense la intervencióhumana. D’alguna manera, això ja ha començat a pas-sar, com va explicar el director de l’Institut de Robò-tica de la UV, Gregorio Martín, en parlar de la websemàntica, desenvolupada de manera independent iexclusiva per “ordinadors intel·ligents” (és el cas denewsgoogle); o sobre el conflicte entre noves tecnolo-gies i informadors, una exposició que entre els futursperiodistes va provocar un extens debat.La provocació va venir també de Josep LluísGómez Mompart, un dels organitzadors de les jorna-des juntament amb Carolina Moreno Castro, el qual vaassenyalar les dificultats per practicar un periodismede complexitat. “El fet noticiós implica treballar ambcerteses, però la complexitat és bàsicament incertesa.Així doncs, periodisme i complexitat es contradiuen”,va argumentar Gómez Mompart, per després apuntarpistes de com tractar periodísticament la complexitatsocial i científica.D’altra banda, periodistes valencians de llarga tra-jectòria professional com el director d’El MundoComunitat Valenciana, Benigno Camañas, el sots-director de Levante - EMV, Julio Monreal, el directorde Las Provincias, Pedro Ortiz, la presidenta de laUnió de Periodistes Valencians, Rosa Solbes, o elsots-delegat d’El País Comunitat Valenciana, AdolfBeltrán, van proposar un periodisme general i espe-cialitzat alhora, i van defensar, sobretot, una premsaescrita de major qualitat per tal d’afrontar la com-petència de la premsa gratuïta i Internet.Altres temes de les jornades van ser el periodismecom a bé públic, la cobertura dels conflictes en lasocietat globalitzada o la innovació periodística enrelació amb els gèneres del discurs, a càrrec de CarlosZeller, Mavi Dolç i David Vidal respectivament, totstres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).Finalment, el director de l’Associació Espanyolade Periodistes Científics, Manuel Calvo Hernando, vaclausurar tres dies de reflexions amb la paradoxa queen “la societat del coneixement la gent ignore la cièn-cia”, raó per la qual veu imprescindible que els perio-distes promoguen el diàleg entre els científics i elsciutadans. Aquest seria el primer pas i el més efectiuper tal que el saber científic no siga exclòs d’allà onpertany, la resta dels sabers quotidians.8 Núm. 38  MÈTODEDalt, diversos moments del congrés.A l’esquerra, Manuel Toharia considera fo-namental que els mitjans de comunicaciódonen notícies científiques ben documen-tades que fomenten l’opinió pública.

La universitat de València aborda els nous reptes del periodisme actual davant la ciència i la complexitat

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/45729/45896

La universitat de València aborda els nous reptes del periodisme actual davant la ciència i la complexitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana