Fernando Calatayud

Martí Domínguez

Calatayud, Fernando

Domínguez, Martí

Hemeroteca Cientifica Catalana

SALVADOR ANDRÉS I SANTONJAper Fernando Calatayud i Martí DomínguezNascut a Alcoi fa 63 anys, apicultor i naturalista, és l’encarre-gat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, una iniciativa que técom a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat,i gestionar-ne l’ús forestal com a agents pol·linitzadors en les zonesdegradades o cremades.“he recuperat la cultura apícoladels nostres avantpassats”Fotos entrevista:Miguel Lorenzo66 Núm. 33  MÈTODEmonogràfic                     abelles de melNúm. 33  MÈTODE    67abelles de melmonogràficSalvador Andrés és un home prim i espigat. Elsseus ulls grisos, vius i dotats de vida, ballen dins d’u-nes òrbites profundes, protegides per unes grans ulle-res, mig esbadellades en un extrem. Parla ambvehemència, amb un entusiasme enllepolidor, provo-cant amb les seues paraules una bonior constant, unrum-rum a vessar d’idees assenyades, de punts devista nous, sobre la natura, sobre la relació de l’homeamb el medi ambient, sobre la necessitat de protegirles abelles. De vegades, és com un miratge inesperat,com si moltes d’aquelles coses foren d’una evidènciatan clara que ens meravella no haver-hi pensat abans.Altres voltes provoca el riure, perquè allò que diusembla un estirabot, una fantasia d’un home potsermassa avesat a viure a soles per les muntanyes del’Alcoià. I, tanmateix, a mesura que anem desgranantel seu discurs –aquella allau de paraules que intentemretindre, sovint infructuosament– anem capint la pro-funditat de tot plegat, la nostra ment es va estovant dela seua filosofia igual com els nostres ulls s’adaptenquan entrem en una cambra fosca. O més aviat a l’in-revés, perquè aquest home és enlluernador. “Vaig pas-sar tres anys acampat en la serra de la Grana obser-vant les abelles”, diu mentre trau de la butxaca unaagenda electrònica. I llig, recordant una dada: “Eixama casa de Jordi, a l’estepar, el dia...” Salvador prennota de tot, és un observador nat, un home pacient, oncontrasten les seues maneres rústiques amb una visióde la natura sorprenentment avançada.Des que era un nen es dedica a l’apicultura. Fa propde vint anys va tindre una lesió a la columna vertebral,i des de llavors viu amb una petita pensió. A partir d’a-quell moment, va decidir no explotar comercialmentles seues colmenes i prendre nota del comportamentde les colònies. Allò el va conduir a reconstruir elsbucs tradicionals amb abellatge (Hyparrhenia hirta),una gramínia emprada tradicionalment per a hostatjarles colmenes. Aquests ruscs construïts per SalvadorAndrés són fascinants: un treball artesà exquisit, unaautèntica filigrana de marqueteria i enginy. Són colme-nes sense explotació mel·lífera, exclusivament ideadesper a servir de refugi a les abelles i perquè ajuden en lapol·linització. “Totes les plantes tenen dret a serpol·linitzades, desde la ruda fins al gorromino...” diuamb una senzillesa corprenedora.Des de fa uns pocs anys, l’Ajuntament d’Alcoi l’hacontractat perquè controle els eixams d’abelles queentren en la ciutat. Als vessants de la serra Mariola,l’Ajuntament ha creat un Dipòsit Municipal d’Abe-lles, on Salvador duu les colmenes amb abellesrecol·lectades a la ciutat. Des d’aquell punt, es distri-bueixen per diferents zones del terme d’Alcoi, per laFont Roja, per Aitana, per Mariola. Segons SalvadorAndrés, les zones incendiades es repoblen molt mésràpidament si hi han abelles que ajuden en la pol·linit-zació. Per això, amb el suport de l’Ajuntament d’Al-coi i de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM),s’han creat en les zones incendiades uns punts d’acciópol·linitzadora on s’instal·len les colmenes.Es fa difícil d’aturar, ens ho vol ensenyar tot, laZona d’Aparellament d’Abellots i Reines, al barrancdel Saladurer –que es diu així pel malnom “d’un homeque mataren els civils, sembla que feia contraban”; lescolmenes ecològiques que fabrica ara per als masovers;com es treballa l’abellatge, o com ell diu, almel·latge,“perquè és una planta que serveix per a fer mel”... Elfotògraf Miguel Lorenzo també sembla contagiat peruna mena d’efervescència: tot és singular, tot és atrac-tiu, tot és fotografiable. Salvador Andrés vessa d’entu-68 Núm. 33  MÈTODESalvador Andrés i Santonja Entrevista«SALVADOR ANDRÉS HA RECONSTRUÏTELS BUCS TRADICIONALS AMB ABELLATGE(HYPARRHENIA HIRTA), UNA GRAMÍNIAEMPRADA TRADICIONALMENT PER AHOSTATJAR LES COLMENES. AQUESTSRUSCS SÓN FASCINANTS: UN TREBALLARTESÀ EXQUISIT, UNA AUTÈNTICAFILIGRANA DE MARQUETERIA I ENGINY»monogràfic                     abelles de melsiame pel món de l’apicultura –de l’apicultura ecològi-ca, afegiria ell– i per la defensa del medi ambient.Com li va nàixer la seua afició per les abelles?Quan anava a pàrvuls –quan era un cagó– el mestredon Luis ens treia tots els dijous al camp. Aquest mes-tre va exercir una gran influència en mi. Tenia colme-nes, i ens explicava la meravella del món de les abelles.Com que veia que jo prestava més atenció em va ani-mar a acompanyar-lo els dissabtes i diumenges, quanell eixia a buscar eixams. Els capturava en les paretsdel túnel del tren. Ell em va ensenyar allò més rudi-mentari, els distints mètodes de recol·lecció... Desprésem vaig comprar un llibre de Karl von Frisch... eh...… “La vida de les abelles”...Sí, i així, així, vaig aprendre les coses teòriques...Sobretot aquest home de nom estranger, tan estrany,em va cridar l’atenció... “El sant més lluny, més mira-cles fa”, diuen, i potser per això el vaig llegir ambmolta atenció... Llavors va caure en les meues mansun llibre que es titulava La colmena rascacielos delpare Dugat, i això em va animar a construir ruscs, fentde fuster, estalviant amb els meus germans per a podercomprar fusta, i vàrem fer fins a trenta colmenes...Doncs vostè ha fet d’apicultor professionalment...Home, clar! Quan aprens l’ofici, t’ensenyen els distintsmètodes d’explotació. Et diuen: la mel es fa així i així...I després per a distraure’t et conten algunes anècdotessobre les abelles i els abegots... Però quan vaig haver deretirar-me de l’ofici per problemes de la columna verte-bral, em vaig dedicar a observar les abelles de les meuescolmenes. Els apicultors diuen que a les abelles cal lle-var-les la mel perquè si no es fan malfaeneres i no tre-ballen. És una cosa ben coneguda entre els del gremi...I això a mi m’inquietava. Jo volia saber com quedavauna colmena a la qual no li treien mai la mel... Llavorsvaig dir: ara no li trac la mel! Com que tenia la pague-ta... [Riu.] Passava hores i hores observant les abelles, jano tenia ninguna pressa... En això, un dia em varen avi-sar d’un maset on hi havia uns vells ruscs i on revolavaun eixam. M’hi vaig acostar, vaig netejar la colmena,vaig llevar totes les teranyines i tot el fem d’arna i lavaig deixar preparada per a eixamenar... Ah! Em cagueen la mar salada!... De sobte veig que l’eixam se’n va di-recte al fem que havia extret!... Xe, com és això?... I lla-vors va ser quan vaig començar a entendre com troba-ven les abelles el lloc adient per a fer el rusc.I com el troben?Cal dir que jo duia molt de temps buscant els motius70 Núm. 33  MÈTODEmonogràfic                     abelles de mel«LES COLMENES QUE CONSTRUEIXSALVADOR ANDRÉS SÓN COLMENESSENSE EXPLOTACIÓ MEL·LÍFERA,EXCLUSIVAMENT IDEADES PER A SERVIRDE REFUGI A LES ABELLES I PERQUÈAJUDEN EN LA POL·LINITZACIÓ»que feien que un eixam anara a un lloc o a un altre...Des del temps que acompanyava don Luis m’intrigavael motiu que feia que una colmena s’instal·lara en lesescletxes de les roques... Com trobaven les abellesexploradores l’emplaçament adient per a fer el niu?...Durant un temps, vaig provar el pròpoli, després lacera calenta, la mel calenta... Les abelles venien s’en-duien amb les potetes el pròpoli o la cera, però l’eixamseguia sense aparèixer... Punyeta!... Per això, aquelldia al maset vaig entendre que el que localitzaven lesabelles exploradores no era el pròpoli, ni la cera, ni...Era el fem de l’arna! La substància en descomposicióque deixa l’arna Galleria mellonella una vegada s’hamenjat les velles bresques de la colmena! Els residusdesprés d’arnar-se les bresques!Però Galleria mellonella no és una plaga de les abelles?Això és el que diuen els apicultors! Però s’enganyen:és un aliat! És un agent desinfectant, que neteja la vellacolmena d’espores i microorganismes, i habilita elrecint menjant-se la cera... Els fets demostren que quanen un rusc nou, novíssim, poses en la base fem d’arna,els eixams vénen un darrere l’altre. Parle de vint anysd’observació!... Primer arriben les abelles explorado-res, després l’eixam. De vegades, s’esdevé que hi arri-ben abelles exploradores de dos eixams distints... I qui-nes batalles s’organitzen! Les que defensen la plaça iles nouvingudes... La terra s’omple d’abelles explora-dores mortes... Per això, a aquesta substància la vaigdenominar essència d’abella, o bé essència mil·lenària,perquè he observat que en la serra molts d’aquellsemplaçaments naturals poden tindre milers i milersd’anys d’existència...Quina funció tenen les abelles exploradores?Comunicar a les altres abelles exploradores que hantrobat un bon lloc per a construir el rusc i defensar-lofins que arribe l’eixam. Una vegada arriba i colonitzal’habitacle, les abelles mestres construeixen les prime-res bresques. Però com que la primera cria no disposade pol·len encara, perquè el pol·len que han dut lesabelles es troba cru, i no és digestible, llavors han detornar a la vella colmena, i dur el pol·len vell... Lesabelles mesclen el pol·len amb mel, perquè aquestareblanesca la cutícula dels granets del pol·len i sigadigerible per les larves. Aquesta substància es denomi-na àmec...L’àmec és pol·len macerat amb mel?Sí, igual com nosaltres posem les olives en conserva imaceració, les abelles fan el mateix amb el pol·len. Enespanyol es diu pan de abeja.Aquest és l’aliment principal de les abelles?Sí, les abelles, en contra del que la gent creu (fins i totels mateixos apicultors) mengen molt poca mel, i tansols quan no tenen àmec al seu abast. Però si el pol·lenno està ben macerat amb mel, les abelles no el podendigerir, s’indigesten.Com construeixen el rusc?Les obreres es posen en les parets del rusc i les abellesmestres, les arquitectes, pugen fins al sostre i es dipo-sen cabet contra cabet, culet contra culet, fins a formaruna mena de tapís... I comencen a fer parets rectes...Ara vull recuperar l’abella autòctona –que jo no he vistmai– i que feia les bresques en espiral. Els güelos delpoble l’anomenaven abella caragolera. I com és que s’ha perdut?S’ha perdut la cultura de fer les bresques en espiral... Jotinc la quimera que les abelles mestres es passen degeneració en generació la informació de com fer lescolmenes. És una qüestió d’imitació. Penseu que lesabelles mestres no es reprodueixen, per tant crec que laqüestió de la forma de les bresques no es transmet pervia hereditària, sinó cultural... Les abelles mestres tenenalumnes joves i els ensenyen la manera de fer la bresca.Quan començà a interessar-se per les abelles com apol·linitzadors?Quan vaig tindre la baixa, vaig decidir dedicar tot el meuesforç a millorar la vida de les abelles. Perquè el món del’apicultura està massa condicionat per les qüestionseconòmiques... Jo ja ho entenc, ja... Però vaig voler cons-truir unes colmenes on les abelles no passaren fred a l’hi-vern, i per això les vaig tornar a fer amb abellatge. Tantem donava que aquestes foren més feixugues i difícils demoure i traslladar. Vaig començar a recuperar la culturaapícola dels nostres avantpassats, que era molt més res-pectuosa amb les abelles. A poc a poc he aconseguit unescolmenes prou decents... I que bé que passen ara l’hiverni l’estiu! També per evitar els depredadors vaig decidirpenjar els ruscs en alt, perquè el 80% dels enemics de lesabelles venen per terra. L’alacrà, el fardatxo, la sarganta-na, les formigues... Per aire, són ben pocs, l’abellerol, elllop de les abelles... L’única plaga inaturable ha estat laVarroa... Però la tendència natural de les abelles silvestresés a fer en alt els ruscs. Per a evitar les formigues, envis-que la base dels barrots d’on pengen les colmenes.També els posa sal en els ruscs...Sí, perquè les abelles no vagen als orins de les quadres,on agafen moltes malalties, els pose sal. Quan tenen elpap ple d’aigua l’alliberen a sobre de la sal... I beuen.Núm. 33  MÈTODE    71abelles de melmonogràficCom és que l’Ajuntament d’Alcoi l’ha contractat?Perquè entraven molts eixams en la ciutat. Les abellesfeien les colmenes en les persianes, en escletxes delsmurs, en llocs molt incòmodes. Fins i tot n’he trobadesen el radiador d’un cotxe! Per això jo, amb les meuescolmenes instal·lades en els parcs de la ciutat, i ambaquesta essència que les atrau, evite que els eixamsnidifiquen en llocs inconvenients. Hi ha colmenes en laGlorieta, en el parc de Trencacaps, en el Romeral,... Ien el Círculo Industrial... Els jardiners s’encarreguen dedir-me quan la colmena s’ha omplit. Una vegada lescolònies tenen eixam, s’instal·len en els punts depol·linització forestal. Però com que necessitava unpunt on concentrar les colmenes, l’Ajuntament ens hacedit en terreny municipal un espai per trenta-cinc anys.I des d’allí, des del Dipòsit Municipal d’Abelles, lesdistribuïm per tot el terme.Per a les zones cremades sembla que és molt bo...Sí, tenim observat que si implantem en una zonadevastada pel foc unes quantes colmenes aquesta esregenera molt més ràpidament. Les abelles faciliten,amb la seua pol·linització, la reforestació de la zona.Una última pregunta, quina mel és la que més li agrada?[Abaixant els ulls i remugant:] No em preguntes permels o perdrem l’amistat...Salvador Andrés fa un gest burleta. Des que ha abando-nat l’ofici d’apicultor, no ha volgut tornar a extraure meldels ruscs. La conversa amb ell ha estat veritablementfructífera. Ens ha descobert una nova visió de l’apicultu-ra, el que ell denomina apicultura ecològica. Una apicul-tura dedicada exclusivament a la pol·linització. Alhoraens ha revelat aspectes fantàstics de la vida de les abe-lles. “Aneu espai que jo emborratxe”, ens diu mentres’acomiada de nosaltres. I és cert. Mentre fem el camí detornada, sentim que, per moments, ens balla el cap.72 Núm. 33  MÈTODEmonogràfic                     abelles de mel«SALVADOR PREN NOTA DE TOT, ÉS UN OBSERVADOR NAT, UN HOME PACIENT, EN QUÈCONTRASTEN ELS SEUS MODES RÚSTICS AMB UNA VISIÓ DE LA NATURASORPRENENTMENT AVANÇADA»Online EnglishTraducció i edició de textos en anglèsRevisió d’articles i projectesCursos d’anglés pera universitaris i investigadorsBarraclough-DonnellanC/ Hernán Cortés 6-2ª, Burjassot 46100, València.E-mail ole.2@accesosis.es / INLINE@alehop.com Tel. (34) 96 364 5211SUBSCRIPCIONS A MÈTODERedacció :C/ Batxiller 1, 1r-1a46010 ValènciaTel.: 96 386 46 88Fax: 96 386 40 67 Vull subscriure’m a la revista MÈTODE durant un any (12€ per a Espanya, 18 € per a l'extranger) Nom i cognoms............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................Domicili ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................DNI..................................................................................... Codi Postal ..........................................................................................................Població........................................................................................Telèfon ..........................................................................................................FORMES DE PAGAMENT: XEC (a nom d’“Universitat de València - Revista Mètode”) INGRÉS DIRECTENº de compte: 2077-0735-89-3100159143(a nom d’“Universitat de València - Revista Mètode”)Es prega enviar fotocòpia de l'ingrés)Ara pots subscriure’t a Mètode,omplint i enviant-nos aquesta butlleta (o bé una fotocòpia) a la redacció de la revista o des de la web de Mètode:http://www.uv.es/metode Preu de subscripció anual(4 números l’any):12 € per a Espanya18€ per a l’extranger

Salvador Andrés i Santoja

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/46338/46508

Salvador Andrés i Santoja

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana