Life in Excess and Love without Home: a Poetic Dialogue between Marina Tsvetayeva and Maria-Mercè Marçal

Abstract

L’article presenta una aproximació a l’estudi comparatiu de l’obra de Marina Tsvetàieva, una poeta russa, i de Maria-Mercè Marçal, una poeta catalana. En relació a les seves obres literàries, especialment poètiques, es pot emprar el concepte de convergència tipològica, que marca fenòmens similars en diferents literatures que són el resultat de diferents etapes del desenvolupament sociohistòric i cultural dels pobles o –més aviat, en el cas estudiat– de lleis universals de consciència humana. Les obres de ambdues tracen un diàleg constant sobre el "camp" dels textos pertanyents a diferents literatures nacionals però units per les nocions bàsiques i comuns a una dona que se submergeix en la poesia. Una i altra poeta viuen al límit, amb intensitat, temeroses de deixar camins per fresar; poetes de l'amor i la desmesura, del risc més enllà dels límits imposats, exigint-se al màxim.The article presents an approach to the comparative study of works by Russian poet Marina Tsvetayeva and Catalan poet Maria-Mercè Marçal. Their literary works, especially poetic, can be studied in terms of the typological convergence; it denominates similar phenomena in different literatures, which are the result of different stages of the socio-historical and cultural development of the peoples or –as in the case studied– of universal human conscience laws. The works of both poets exercise a constant dialogue on the field of texts, which belong to different national literatures but are united by the basic and common notions of a woman who immerses herself in poetry. Both poets live on the edge, with intensity, in excess, fearful of leaving paths to mill; they are poets of love and excess, of risk beyond the imposed limits