Carles Santana

Santana, Carles

Hemeroteca Cientifica Catalana

 114 Núm. 63 MÈTODE  n o t e s   d e  c a m pELS INSECTES I EL BOSCLa gestió de les plagues forestalsEntre els milers d’espècies d’insectes amb què convi-vim n’hi ha que ens preocupen en especial. I, en general, quan als humans ens preocupa una espècie animal vol dir que en traiem profit econòmic o bé que amenaça els nostres interessos. Cosa ben lògica, d’altra banda. Po-ques espècies han estat tan estudiades com les abelles, l’estudi d’aquestes bestioles ens ha permès obtenir mel des de fa milers d’anys. Però en el joc de forces de la natura també hi ha espècies d’insectes que ataquen els menjars emmagatzemats, la fusta de les nostres cases o que causen danys als conreus. I n’hi ha que s’alimenten de diferents parts dels arbres. En principi potser us sor-prendrà que inclogui aquestes espècies dins de les que causen efectes negatius a les activitats humanes. El bosc és un complex entramat de relacions que per funcionar necessita que cada element es relacioni amb la resta, que la matèria i l’energia circu-lin per la malla. Però, en el nos-tre petit continent mediterrani, antropitzat fins al darrer racó, els equilibris són inestables i la teranyina sovint té trencs i re-càrregues.Un bosc és un sistema natu-ral, és cert, però també és un sistema productiu. Durant se-gles el bosc ha estat el lloc on fer llenya que serveix de com-bustible i fusta per construir, hi hem caçat i pescat i n’hem aprofitat els fruits, els bolets i altres productes. Les darreres dècades, amb la introducció de combustibles diferents a la llenya i al carbó, sembla que hem tallat aquest vincle. La fusta a casa nostra ja no té la demanda que tenia, el gas butà ha reemplaçat el carbó a les llars i la caça ha passat a ser una activitat de lleure en lloc d’un aportament proteic. I tanmateix el bosc continua present. Desvinculats fins a cert punt d’aquesta formació vegetal com a sistema productiu ara hi ha altres aspectes que ens hi fan tornar la mirada. El paisatge, la conservació de la diversitat biològica, el recurs turístic o simplement el lloc on des envolupar ac-tivitats de lleure com ara les passejades, els esports a l’aire lliure o la recol·lecció de bolets.Aquí se’ns planteja una cruïlla ben interessant, d’una banda un sistema fortament intervingut per la mà hu-mana i en una situació generalitzada d’abandonament de la gestió; d’altra banda uns nous usos que reclamen boscos en bones condicions per a usos diferents als que els havíem assignat fins ara; i, per completar l’obra, uns components de l’entramat natural que prosperen en un ecosistema desequilibrat. Els presentaré com cal: són els defoliadors, perforadors i altres xilògafs, en definiti-va els insectes responsables de les plagues forestals.Des de la coneguda processionària del pi (Thaume-topoea pytiocampa), fins als més discrets, però feiners, perforadors (Tomicus spp, Orthotomicus spp, etc.) o l’eruga peluda (Lymantria dispar), una eficient despu-lladora de les capçades de les alzines i altres arbres. Aquestes espècies i multitud d’altres poden constituir-se en plaga en determinades circumstàncies. Sequeres pro-longades, una gestió del bosc inapropiada o poblacions escarransides de depredadors com ara petits passerifor-mes insectívors o ratapinyades són causes que poden contribuir a l’aparició d’explo-sions demogràfiques d’aquests insectes. Un cop ultrapassat un límit poblacional, arribar al que s’anomena el llindar de danys és qüestió de temps. El que, en condicions normals, seria una part més de l’entramat que per-metria l’equilibri ecològic de la matèria a dins del bosc es con-verteix en una amenaça per al sistema natural i –sobretot– per al productiu. Arribats a aquest punt es planteja el dubte entre la intervenció o la simple ob-servació de l’evolució del siste-ma. Les possibilitats de gestió d’aquest problema ambiental són tantes com circums-tàncies es plantegen entorn de les condicions del bosc afectat. Tantes respostes com preguntes. L’important fóra, doncs, plantejar-se la pregunta adient. De quina mena de bosc parlem? Dit d’una altra ma-nera, a quin recurs afecta la plaga? Què es produeix en aquell bosc? Fusta, llenya, paisatge, diversitat biològica? Val a dir que els episodis de plagues forestals general-ment afecten aspectes com ara el creixement dels arbres, determinades funcions estètiques i ocasionalment alguns usos de lleure. Menys so-vint es produeix la mort d’arbres, per bé que, quan això succeeix s’incrementa el risc d’incendi. Si el gestor arri-ba a la conclusió que no es poden assumir els danys a la funció que sigui, arriba el moment d’actuar. Mala peça al teler del gestor, doncs.«EL BOSC ÉS UN COMPLEX ENTRAMAT DE RELACIONS QUE PER FUNCIONAR NECESSITA QUE CADA ELEMENT ES RELACIONI AMB LA RESTA, QUE LA MATÈRIA I L’ENERGIA CIRCULIN PER LA MALLA»

Els insectes i el bosc

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64880/64752

Els insectes i el bosc

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana