Fernando Ballesteros

Ballesteros, Fernando

Hemeroteca Cientifica Catalana

 144 Núm. 58 MÈTODE n a u  e s p a c i a l   « m è t o d e »PRIMER CONTACTE«D ijous 27 de març del 2014 (Australian Associated Press): El conjunt de ra di-ote lescopis SKA (Square Kilometer Array), emplaçat a Austràlia, va detectar la passada ma-tinada un senyal estrany de ràdio provinent d’un punt en la posició 1h 27m 47s d’ascensió recta i 56º 49' 55" de declinació, a una distància encara per determinar, en la constel·lació de Cassiopea. El senyal presenta tot el conjunt de característiques que esperem d’un contacte SETI: un senyal de banda molt estreta, en la freqüència d’1.43 GHz (la de l’emissió natural de l’àtom d’hidro-gen); el senyal és compost per diferents modulacions d’amplitud i polarització que, en ser analitzades amb tècniques matemàtiques de teoria de la informació, van mostrar clarament que, en efecte, conté informació. És artifi cial: el primer contacte amb una civilització extra-terrestre.»Suposem com cert l’anterior escenari futurista. Es tracta sens dubte d’una perspectiva estimulant i molt interessant; la detecció d’aquest senyal d’un veí galàc-tic seria un moment de gran emoció. Però la pregunta que volem plantejar-nos és: què passaria l’endemà? I l’any següent? Si preguntem a un públic no especialit-zat, segurament el qualifi carà de curiós o excitant, però intranscendent. Amb tota seguretat deu pensar que no s’esdevindria res de radical. Tot seguiria com abans. Estem tan acostumats a escenaris d’aquesta mena al ci-nema de ciència-fi cció que ens creiem vacunats contra la possibilitat. Però la realitat és molt diferent de la fi cció. Tan diferent com participar en una guerra ho és de veure una pel·lícula de cinema bèl·lic. La mera infor-mació de saber que hi ha una altra civilització tècnica a més de la nostra, tal vegada no l’endemà però sí len-tament, canviaria completament la societat. Sabem que el nostre món s’està acostant a una gran crisi deguda a la cada vegada major escassetat de matèries primeres i recursos. No sabem si d’ací cent o dos-cents anys la nostra civilització seguirà aquí o ens haurem vist obligats a retrocedir uns quants segles. Però si trobem una altra civilització tindrem una prova que sí que és possible sobreviu-re al desenvolupament tecnològic. És una simple qüestió estadística: nosaltres tenim tecnologia de ràdio des de fa un segle. Si una altra civilització està menys avançada que la nostra, no enviarà aquesta mena de senyals. Si els detectem, és perquè estan al mateix nivell que nosaltres o més avan-çats. Però que la civilització que trobem estiga exacta-ment al mateix nivell és molta casualitat. Amb tota pro-babilitat estaran més avançats que nosaltres. Després és possible sobreviure (encara que com?).D’altra banda, de sobte ens adonarem que no som els fi lls únics de l’univers, ens adonarem que només som un cas més entre altres. La ciència ha tingut el «desagra-dable» costum d’anar expulsant-nos a poc a poc de la posició privilegiada en què només nosaltres ens havíem posat: fora la Terra del centre del Sistema Solar! Fora el Sol del centre de l’univers! Fora l’home del centre El conjunt d’antenes ATCA, a Nova Gal·les del Sud, Austràlia, escolten els senyals de ràdio de l’espai exterior al capvespre. Sobre elles, una bella conjunció de la Lluna, Venus i Mercuri. Núm. 58 MÈTODE 145de la creació! Cada vegada que això ha ocorregut, els pilars en què es fonamentava la nostra civilització i la nostra fi losofi a se n’han anat avall (no immediatament, però sí a llarg termini) i va caldre construir-ne de nous. Poques coses han canviat tant la nostra societat com la constatació de l’evolució darwiniana, o de la immensitat descomunal de l’univers, no fet en absolut a la mesura humana. No hi ha dubte que saber (vertaderament saber, no sospitar) que hi ha més mons habitats erosionaria, com una lenta però imparable glacera, els nostres siste-mes de creences tant fi losòfi cs com religiosos. I les reli-gions en serien particularment afectades. Pràcticament totes es basen en el paper central de l’home a l’univers. Com casaria l’existència d’uns veïns intel·ligents en els fonaments de totes aquestes religions? Passaria el cristianisme a pensar que va haver-hi una encarnació i posterior martiri del fi ll de Déu en cada un de tots els mons habitats? El mateix fi ll o un altre? Caldria ampliar la Trinitat? O seran musulmans? En aquest cas, com ho faran per trobar cap a on està la Meca en cada moment? Pitjor encara, seran religiosos? O és la religió una con-cepció merament humana que no té res a veure amb la intel·ligència en si, sinó potser només amb la peculiar història evolutiva del nostre cervell? Sobreviurien les religions al Primer Contacte?I seran «els altres» una amenaça? Si resultara que es-tan verdaderament prop, a menys de 100 anys llum, co-neixent-nos, fa por pensar quina paranoia es podria des-fermar en la nostra societat. Respecte d’això recomane el còmic de Will Eisner A signal from space (també ti-tulat Life in another planet) on es dóna una bona pinze-llada (en alguns punts, dramàticament realista) del que podria passar. No obstant això el més probable (de nou, pura estadística) és que estiguen tranquil·litzadorament lluny i no ens sentim (molt) amenaçats.L’«intranscendent» senyal extraterrestre del principi podria tenir un altre efecte encara més contundent en la nostra societat. Suposem que conté informació co-difi cada de forma tan intel·ligent que fi ns i tot nos altres sabérem descodifi car-la. Suposem que ens han enviat l’equivalent de la seua. Atès que, com vam veure, es-taran més avançats que nosaltres, ens trobarem que un cúmul majúscul de coneixements dels quals no sabíem res el tenim de sobte al nostre abast! Tal vegada incloga la clau per aconseguir de manera controlada una fusió nuclear, i adéu al problema energètic. O de com traslla-dar-nos efi cientment per l’espai. O els seus sistemes fi lo-sòfi cs i morals. Amb tota seguretat, ciència i tecnologia de la qual no tindríem ni idea. És impossible preveure quins canvis socials, culturals, científi cs o d’un altre ti-pus pot tenir un intercanvi d’informació d’aquesta mena amb la civilització d’un altre sistema planetari. En tot cas, mereix (i molt) la pena continuar man-tenint les radioorelles ben obertes.FERNANDO BALLESTEROSObservatori Astronòmic de la Universitat de València© Graeme L. White & Glen Cozens (James Cook University)

Primer contacte

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64662/64564

Primer contacte

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana