Josep Lluís Gómez Mompart

Gómez Mompart, Josep Lluís

Hemeroteca Cientifica Catalana

Des que es va començar a elaborar la nova Lli-cenciatura de Periodisme a la Universitat de Valènciavam tenir molt clar –entre d’altres qüestions impor-tants– que la ciència i la tecnologia no només sóncultura, sinó que, a més, no poden desvincular-se deles ciències socials i de les humanitats. En conse-qüència, la nova llicenciatura –iniciada a l’octubredel 2000– havia d’incloure aquest plantejament d’u-na manera explícita, la qual cosa va significar que,com a responsable del pla d’estudis, proposés un iti-nerari d’especialització, justa-ment, de ciència i tecnologia,al costat d’un altre de societat,política i economia. Aquest enfocament suposa-va una proposta innovadora,l’única de totes les carreres deperiodisme a l’Estat espanyol(i n’hi ha una trentena de reco-negudes), que anava molt mésenllà del que fins ara existia.No es tractava només d’in-cloure alguna assignatura so-bre periodisme científic o so-bre Comunicació de la ciència,com des dels anys noranta hananat introduint algunes facul-tats de Ciències de la Informa-ció, o d’oferir un màster una vegada acabada la car-rera, sinó d’acarar seriosament, i en igualtat de con-dicions, la necessitat que el titulat en Periodisme delsegle XXI ha de tenir coneixements suficients deciència i tecnologia. D’una banda, perquè cada vegada més –i, particu-larment, en la societat de la informació i del coneixe-ment– un periodista universitari ha d’informar demolts temes en els quals els aspectes científics i tec-nològics hi són presents (quan no són el nucli d’im-portants notícies). I donat que aquests tenen reper-cussions sobre la vida quotidiana dels ciutadans,l’informador ha de tenir coneixements fonamentals irigor en el tractament atès l’impacte social que devegades hi pot tenir. I, d’una altra banda, perquè l’al-ta divulgació cientificotècnica, tant en els mitjanstradicionals (premsa, ràdio i televisió) com en elsnous (Internet), necessita no només de simples ges-tors de la informació (aquells que tracten dades), si-nó de veritables divulgadors que sàpiguen processardades complexes, interpretar-les amb l’ajut d’expertsi traduir-les (no trivialitzar-les) als llenguatges multi-mediàtics de manera adequada (correcta), intel·ligi-ble (entenedora) i atractiva (interessant). Només aixíel periodisme científic i/o la divulgació de la ciènciai de la tecnologia seran social-ment útils. Algunes de les qüestions iraonaments esmentats es vanpalesar en el II Congreso so-bre Comunicación Social de laCiencia, celebrat a finals denovembre de 2001, en el Mu-seu de les Ciències de Valèn-cia. El debat habitual es vatornar a produir: els comuni-cadors de la ciència han deser, almenys pel que fa a la in-formació general, llicenciatsen ciències o tecnologies ambuna certa formació periodísti-ca o periodistes universitarisespecialitzats en ciència i tec-nologia, com ara alguns ho són en economia, políti-ca, societat, cultura amb prou coneixements i consi-deració, en la premsa de qualitat general o especialit-zada? Per a la Llicenciatura de Periodisme de la Univer-sitat de València la resposta no és evident només per-què ha posat en funcionament un itinerari d’especia-lització en ciència i tecnologia, sinó perquè no s’hade confondre la col·laboració regular dels experts entotes les àrees del saber en els grans mitjans de co-municació (com a condició sine qua non per respon-dre a la societat complexa amb una informació com-plicada, però comprensible) amb el tractament demoltes de les notícies i temes quotidians, la interdis-ciplinarietat en què es donen a la realitat i una comu-CAP ALS PRIMERS PERIODISTES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIAJosep Lluís Gómez Mompart*4 Núm. 32  MÈTODE«A L’ITINERARI DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA DEPERIODISME DE LA NOSTRAUNIVERSITAT, QUE ESTÀDESPLEGAT EN EL SEGONCICLE DE LA LLICENCIATURA(DOS ÚLTIMS ANYS), S’HIACCEDEIX DESPRÉS DELPRIMER CICLE DEPERIODISME»nicabilitat professional que encara és més difícild’exercir en ciència i tècnica que quan s’informadels camps més familiars als bons periodistes.D’acord amb aquesta lògica –i atès que cap mitjàde comunicació por tenir tants especialistes com car-reres–, a l’itinerari de ciència i tecnologia de perio-disme de la nostra universitat, que està desplegat enel segon cicle de la llicenciatura (dos últims anys),s’hi accedeix després del primer cicle de Periodisme.És a dir, després de tres anys d’una formació bàsica igeneralista en ciències socials, humanitats, tecnolo-gies, amb sabers i habilitats comunicatius (alguns demolt actuals com Internet, multimèdia, hipertext), ion ja hi ha assignatures cientificotècniques: Intro-ducció a la ciència i a la tecnologia actuals; Correntsdel pensament contemporani; Divulgació d’informa-ció científica, i Comprensió i utilització de dades iestadístiques. Quant a l’especialització en el segoncicle, aquestes són les matèries: Biotecnologia, Filo-sofia de les ciències i Tecnologies ambientals; Cos-mologia i exploració de l’espai; Medicaments i so-cietat / Medicina i salut, i El tractament informatiucientífic.Per tot plegat, ens plau informar que aviat eixiràd’una universitat pública la primera generació de pe-riodistes especialitzats en ciència i tecnologia, laqual tindrà una competència i reconeixement singu-lar dins de la Unió Europea. Modestament, aquestaés una aposta de futur i internacional des d’una ciutatcom València, amb una universitat que ja ha fet cincsegles.*Responsable de la Llicenciatura de Periodisme de la UVNúm. 32  MÈTODE    5Imatge del Pèndol de Foucault en la Ciutat de les Ciències i les Artsde València.© Foto article:Javier Yaya Tur (CACSA)«ENS PLAU INFORMAR QUE AVIATEIXIRÀ D’UNA UNIVERSITATPÚBLICA LA PRIMERA GENERACIÓDE PERIODISTES ESPECIALITZATSEN CIÈNCIA I TECNOLOGIA, LAQUAL TINDRÀ UNA COMPETÈNCIAI RECONEIXEMENT SINGULAR DINSDE LA UNIÓ EUROPEA»

Cap als primers periodistes en ciència i tecnologia

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/46348/46519

Cap als primers periodistes en ciència i tecnologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana