Klynhout, Claudio

Biblioteca Digital de les Illes Balears

August i L o u i s e n n o m d e l c i n e 
t engu t sempre relegat al final 
dels p rogrames acadèmics per 
la seva con temporane ï ta t i la 
seva i ncoheren t ex tens ió davant 
les hores lectives, i una cer ta 
dosi d ' indi ferència o ignorància 
La joventut d'un ar t centenari 
Llarga vida al cine 
Un any per un segle de cine 
Claud io K l y n h o u t 
H i ha qui af i rma que el cine va en t ra r en crisi abans d 'ar r ibar a la maduresa. Tal vegada així ha passat, po t se r d'al tres ho c o n t e m -
plen c o m un pas inevitable cap a la p ròp ia maduresa, 
cap a l 'assentament en els TEMPS MODERNS, uns 
temps ben dist ints i prosaics que no els de Chapl in . La 
vorac i ta t d 'aquest a r t de masses industr ia l i tzat , que 
sustenta t o t un seguici i c o h o r t de publ icistes, fest i -
vals, d i s t r ibu idores , cr í t ics, per iod is tes, publ icacions, 
representants , l'han empès a adaptar-se a nous temps , 
aprehesos per la h is tòr ia en l 'era mode rna . I a pesar 
que han canviat mo l tes coses, el cine no ha pe rdu t mai 
el seu t o r r e n t de fascinació; s'ha reconve r t i t en un i m -
per i m i l ionar i cond ic iona t a recaptacions, ll ista de 
pel· lícules en lliça per les més taqui l leres de la h is tòr ia , 
les de ma jo r cost de p roducc ió , una fac tor ia que sacr i -
f ica, en ocasions sense con templac ions ni escrúpols, la 
qual i tat i l ' o r t odòx ia , t o t en benefici d'una indúst r ia 
amenaçada per la te levis ió, el v ídeo i al tres sofist icades 
tecno log ies àudio-visuals: t o t val. D'aquí a la cara ocu l -
ta del ce l · lu lo ide f i lmades per A l t m a n , a El juego de 
Hollywood, o G r a e m e C l i f f o rd , a Francés —v i l ipend iada 
biograf ia de l 'actr iu Francés F a r m e — , són exemples 
del cine des del cine que m o s t r e n un pla no tan fasci-
nant i seduc to r c o m s'ha ideal i tzat; el cine és un a r t 
d 'humans que no escapa a la cobdícia, l'enveja, on es 
con temp la una galeria de personal i tats ambigües, de 
baixes passions i altres pecats capitals que sucumbe i -
xen davant del p o d e r e rò t i c , social i econòmic que 
p rodue ix el setè ar t . 
Els seus p r imers cent anys el co l · loquen — c o m va 
escr iure Manuel Gu t i é r r ez A r a g ó n — e n la p r imera de 
les ar ts . To t val perquè la més jove de les ar ts, d iscut i -
da i admirada, segueixi ocupan t aquest setè l loc que la 
numero log ia màgica i esotèr ica a t r ibue ix a la so r t ; be-
ven t de la h is tòr ia , de la l i te ra tura , la psicología, la so-
ciologia i al tres discipl ines, i a l imentant-se d'al tres ar ts , 
cu l tures, doc t r ines i mov imen ts humans per recrear 
aquest mirac le de sensacions i emoc ions quan es c r i -
den les t res paraules de l 'encanter i : ¡ l lum, camera, 
acció! 
V I S T A DE L'ESTUDI I TALLER A N N E X PER A D E C O R A T S Q U E MÉLIÈS VA CONSTRUIR AL JARDÍ DE LA SEVA F I N C A A M O N T R E U I L 
Aleshores aquest a r t amb m o v i m e n t , que segueix 
embadal in t , fet i l lant i capt ivant, aquest a r t abastable i 
popu la r es conve r te i x en a r t universal . 
I en cen t anys han canviat mo l tes coses. A m b l 'arr i -
bada de la veu, el c o l o r i el c inemascope, o el so estè-
reo i els efectes especials; des de la p r o d u c c i ó a la dis-
t r i buc ió mediat i tzada; i de l 'altra banda, en el pati de 
butaques també ha canviat l 'ambient t o t i que persis-
te ixen les mateixes emoc ions , i de la dob le sessió 
acompanyada de berenar domin ica l amb galetes, x o -
colata i gasosa, s'ha passat a la sessió única de pel· l ícu-
la de 100 minuts de durada mit jana amb bossa de pa-
lomi tes i refresc de cola; de les sales de set-centes i 
busques de butaques als mul t ic ines de d imens ions 
quasi de saleta d 'estar; dels grans carte l ls p r o m o c i o -
nals als maklng off televisius; de la censura i els rombs , 
al l iberal isme absolut i les classificacions «S» i l 'apari-
c ió de sales « X » . Però seguirem anant al c ine. 
I del cine mantenc el r e c o r d inesbor rab le de c o m 
em vaig quedar amb les ganes d 'estudiar- lo a 3 r de 
BUP o a la H is tò r ia de l 'A r t de C O U , p e r ò el seu c o n -
en els docents per impar t i r la 
h is tò r ia del c ine, em varen en-
cunyar la imatge d 'un a r t per 
f r ívols o extravagants. Vaig 
haver d'assaciar el meu desencís 
de manera autod idacta quasi 
c landest inament , i així hem 
crescut els cinèfils de t o t a una 
generac ió . Algunes excepcions 
recents apo r t en l lum, a fo r tuna-
dament , a aquest obscurant is -
me i el seu estudi s'atèn en el 
ba tx i l le ra t i s ' i nco rpora amb 
pes p rop i a l l icenciatures c o m 
A r t , mi t jançant assignatures de 
suggestius t í to ls : «les ar ts de 
l 'espectacle» o «h is tòr ia dels 
mit jans àudio-visuals», sense 
ob l idar els estudis específics 
c o m el nou «Gradua t Super io r 
en C inema i Àudio-v isuals» de 
la Un ivers i ta t de Barcelona i les 
set especialitats de la nova Es-
cuela de C ine de Madr id . 
Sense dubte l 'embranzida 
del cine té l loc l'any 1931, m o -
men t en què una pu ixant indús-
t r ia es concen t ra a H o l l y w o o d , 
era l 'època daurada quan la 
p roducc ió de pel·lícules, d'una 
cer ta qual i tat i in tenc ió c o m e r -
cial, marquen l'inici del cu l te a 
l 'estrella, «the star-system» que a 
la vegada crearà el f enomen 
més p rop i i singular: el «gla-
mour»; al costat de l 'aparició de 
nombrosos p ro to t i pus : herois, 
gàngsters, víct imes, dones 
vamps, mestresses de casa, 
homes de llar, que tanta in-
cidència tend rán a les nost res 
vides. El cine s'ha t o r n a t el mit jà 
d 'expressió més característ ic 
de la nos t ra era. Resulta gairebé 
impossible quedar ind i ferent 
davant el desencadenament del 
procés a la vegada percept iu i 
afectiu «de par t ic ipac ió» de 
c o m p o r t a . L'èxit i la signif icació 
universal s'han aconseguit per 
l 'e laboració d'un l lenguatge 
p rop i , or iginal i fàcil de desx i -
frar, que p e r m e t l 'expressió de 
t o t t ipus d' idees, accions i suc-
cessos reals o imaginaris que es 
veuen acompanyats del f ac to r 
reve lador d'aquests fac tors : el 
temps, una quar ta d imens ió 
aliena a altres ar ts . Lumière , 
Mel iès, Porter , Gr i f f i th , Chapl in , 
Wegner , Renoir, Capra, Ford , 
W y l e r , V idor , G i l , Buñuel ; l 'ex-
pressionisme alemany, el su r re -
al isme, l 'expressionisme f ran-
cès, el neor rea l isme italià, el 
cine negre, són mites i etapes 
que f o r m e n par t de la m e m ò r i a 
h is tòr ica del cine, que, c o m els 
àngels, no tenen edat i que 
només nosal t res mesuram amb 
el temps. 
Des del 28 de desembre de 
1895 — r e i t e r a t fins al cansa-
m e n t — en què Augus t i Louis 
Lumière representaven el naixe-
m e n t del c inematògraf , cent 
anys d 'h is tòr ia ens con temp len , 
i 1995 ens o fere ix als cinèfils un 
any d 'homenatge, records i evo-
cacions al qual ningú p o t estar 
aliè. ¡Visca el cine! ¡Llarga vida 
al c ine! 
« Q u e toda la vida es cine, y 
los sueños cine son» (L. Eduar-
d o A u t e ) 
( T R A D U C C I Ó DEL CASTELLÀ: 
M A N E L C . SANTOS) 
F O T O G R A M A DE L'ARRIBADA DEL TREN DE LUMIÈRE 


August i Louis en nom del cine

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1995_/n0010_p0/06.dir/tm_1995_n0010_p006.pdf

August i Louis en nom del cine

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears