Josep Hernando i Delgado

Hernando i Delgado, Josep

Hemeroteca Cientifica Catalana

Josep HernandoNOTÍCIES SOBRE LA BÍBLIA EN CATALÀI LA INQUISICIÓN ESPAÑOLA EN ACABAR EL SEGLE XVL’existència i, per tant, la lectura, de la Bíblia, sencera o de part d’ella, comel Gènesi, els Proverbis, els Salms, els Evangelis o els Actes dels Apòstols, en llenguavulgar o en català, és constant a les biblioteques dels barcelonins, clergues i se-glars, els segles XIV i XV. Ho hem pogut constatar en fer la recerca dels instru-ments notarials d’aquests segles, que fan referència al llibre, es conserven dinsels protocols dels arxius de la ciutat de Barcelona i ja fa anys que són objecte dela nostra recerca1.El decret del 14 de març de 1497, donat per l’inquisidor Fernando de Mon-temayor, publicant-lo reafirmà la prohibició de l’edició i possessió de la Bíblia,o de qualsevol dels seus llibres, en llengua vulgar. D’aquí que Guiu Camps, enel seu estudi de la prohibició i, en conseqüència, de la desaparició de les Bíbliesen llengua catalana, situés aquest fet al final del 1497 o principi del 1498. Però,tal com feia notar el mateix Guiu, tot citant el treball de Madurell-Rubió sobreel llibre en la Barcelona contemporània, cal situar aquest fet força abans.2 Defet, la primera notícia de la crema de la Bíblia ja és documentada el 1492, talcom consta en l’inventari dels béns del ciutadà de Barcelona Jaume Sa Pila, enser lliurada la Bíblia en llengua catalana, que aquest posseïa, en poder dels in-quisidors per a ésser cremada, amb d’altres llibres, a la Plaça del Rei [doc. 1].A partir d’aquí l’exigència dels inquisidors perquè hom els lliurés les Bí-blies, o les seves parts, escrites en llegua catalana, devia ésser freqüent, comhom pot veure en la nota marginal d’un instrument de venda simulada de di-1. Cf. J. Hernando, Llibres i lectors a la Barcelona del s. XIV, Barcelona, Fundació Noguera1995 (Col. Textos i Documents, 30). J. Hernando, Crèdit i llibres a Barcelona, segle XV. Els con-tractes de venda de rendes (censals morts i violaris) garantits amb vendes simulades de llibres. El llibre, ins-trument econòmic i objecte de cultura, dins «Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols»,XVIII (Barcelona, 2000), 7-222.2. G. Camps, Cinc-cents anys de la primera edició catalana de la Bíblia, dins «Revista Catalanade Teologia», III (1978), 9-13. Guiu Camps cita l’obra de M. Madurell sobre el llibre en col.labo-ració amb J. Rubió i Balaguer, Documentos para la Historia de la imprenta i la librería en Barcelona(1474-1553), Gremio de Editores, de Libreros y de Maestros Impresores, Barcelona 1955. Vegeutambé sobre la traducció, i presència en les biblioteques dels barcelonins, de la Bíblia en llenguacatalana: J. Perarnau, Aportació al tema de les traduccions bíbliques catalanes medievals, dins «Revis-ta Catalana de Teologia», III/1 (1978), 16-97. Sobre la recuperació de la traducció: J. Bonet iBaltà, La Bíblia en llengua vulgar en els Països Catalans després de l’autorització emesa per la Inquisi-ció, dins «Revista Catalana de Teologia», IV/1 (1978), 167-211. El cas i situació paral·lela deValència és presentada per Jordi Ventura, La Bíblia valenciana. Recuperació de la història d’un in-cunable en català (Biblioteca Torres Amat, 12), Curial, Edicions catalanes 1993, 240 pp., amb larecensió publicada en aquestes pàgines d’«ATCA», XIII (1994), 442-444.versos objectes i llibres, en realitat la garantia d’una venda d’un violari, fetal’any 1494. La nota marginal del protocol especifica que «l’anquissidor féu cri-da que les Bíblies en pla e Avangelis se possasen en son poder» [doc. 2].La mateixa crida es repeteix en un altre instrument de venda d’un altre vio-lari. En aquest cas la requistòria de l’inquisidor consta en un bitllet o nota quees troba dins el protocol [doc. 3]. Tanmateix, aquesta crida o exigència no deviaésser observada, perquè hom pot veure en inventaris, i en els encants posteriors,almenys fins el decret del 1498, Bíblies i Evangelis en llengua catalana sense queconsti llur lliurament als inquisidors.311492 juliol 30 - 1492 agost 25. BarcelonaInventari dels béns d’Antoni Jaume Sa Pila, ciutadà de Barcelona. Hom trobà unaBíblia en llengua vulgar que fou lliurada als inquisidors per a ésser cremada a la Plaçadel Rei.AHPB, Joan Marc Miquel, Secundus liber inventariorum et encantuum1492-1523, fol. 286.«[..] Item, altre libre apellat la Víbblia en vulgar, scrit en pregamins, ab capletresd’or, de forma maior, ab cuberta de posts de cuyro leonat. E finex en lo segon corandellde la primera carta «lo Nilus e coria». E comensa en lo derrer corandellsª «als hòmensluxoriosos». [..]»«La dita Vibblia é·stadab portada per lo honorable en Johan Claperós e per lo notaridevall scrit als inquisidors, qui aquella han cremada públicament en la plaça del rey abmoltes altres».acorandells sic al ms i segueix ratllat apo -672 JOSEP HERNANDO3. Aquest és el cas de l’inventari, datat l’any 1495, dels béns d’Antic Martí, mercader, ciu-tadà de Barcelona, que posseïa, entre d’altres llibres, els Evangelis en pla (AHBP, Lluis Carles Mir,Plec d’inventaris i encants 1493-1500). També posseïa els Evangelis en pla Bartomeu Joan, violer,ciutadà de Barcelona, com consta en l’inventari i l’encant dels seus béns fets l’any 1495. AquestsEvangelis foren comprats pel prevere de Barcelona Joan Palomera (AHCB, Arxiu Notarial, I - 18).Pere Germà, porter del rei, ciutadà de Barcelona, segons l’inventari dels seus béns i l’encant, da-tats també l’any 1495, posseïa el Saltiri, la Flor de la Bíblia i el Gènesi, tots en llengua catalana(AHCB, Arxiu Notarial, I - 18).21494 gener 30. BarcelonaPere Soles, assaonador, ciutadà de Barcelona, lliura a Francesc Oliver de Casoles,com a garantia en la venda d’un violari, mitjançant un instrument de venda simulada,diveros objectes i tres llibres: una Bíblia i els Evangelis en pla o llengua vulgar, i el Pri-mer Libre del Cristià de Francesc Eiximenis. La Bíblia i els Evangelis varen ésserlliurats a l’inquisidor.AHPB, Antoni Benet Joan, Manual 1492, novembre, 30 - 1495, febrer, 4, s.n.«Item, vendoª vobis, mediante Michaelib Salvatc, un manto negre, ubert debant, abuna beta negra cosida de seda. Item, un sayo negre ubert, de pell de mosquetes. Item,un gipó de drap scur ab colar et mitges mànegues de morat de grana, ab son drap scurde pists. Item, unes calses vermelas usades. Item, una Blíbia en paper, en pla, de stam-pa, cornada. Item, un libre dels Avengelis en pla, cisternat de pergamí, scrit de ploma, abcubertas vermelas, ab un sayol d’oripell en lo mig. Item, altre libre en paper, de stampa,apellat Lo Primer del Crestià. Deducens vobis in posecionem corporalem et cetera. Cedenset mandans et cetera. Quibus iuribus et accionibus predictis et cetera. Ego enim. Preciumest VIII librarum et cetera. Et ideo et cetera. Dando et remitto et cetera. Insuper convenioet pomito et cetera. Et pro hiis obligo omnia bona mea et cetera. Et iuro.Testes predicti».«Item, in alio instrumentod, firmavit apocham in presencia dictorum testiumItem, dictus Petrus Soles dedit facultatem potestatemque dicto Francischo Oliveriiquod possit legere dictos libros utendos bene. Testes predicti».Els ítems que fan referència als tres llibres: Blíbia, Avengelis, Lo Primer del Crestià,varen ser ratllats al manuscrit i hom escriví interlineat «un qualder gran». I al margeesquerre: «Cobra lo dit Soles tres lliures per ço com l’anquissidor féu crida que les Blí-blies en pla e Avangelis se possasen en son poder».aDamunt el nom, dues ratlletes obliqües per a indicar la fermabMichaeli sic al mscMia-cheli Salvat interlineatdDamunt el mot instrumento les dues ratlletes de la ferma.31494 abril 14. BarcelonaJaume Armenter, barreter, ciutadà de Barcelona, lliura a Pere Miquel Carbonell,notari, ciutadà de Barcelona, com a garantia en la venda d’un violari, mitjançant uninstrument de venda simulada, diversos llibres, entre els quals hi ha una Bíblia, que vaésser posada en poder de l’inquisidor.NOTÍCIES SOBRE LA BÍBLIA EN CATALÀ I LA INQUISICIÓN ESPAÑOLA ACABAR SEGLE XV 673AHPB, Antoni Benet Joan, Manual 1492, novembre, 30 - 1495, febrer, 4, s.n.«Itemª, in alio instrumento, vendo vobis mediante [Michaele Salvat], curritorephelpe, primo un libre de stampa appelat Agustinus, De civitate Dei, ligat ab posts. Item,altre libre appellat Quadresimaleb, ligat ab cubertes de pergamí. Item, una Blíblia en pa-per, en plac, de stanpa, ligat ab posts. Item, un altre libre appellat Nicholau de Lira, destampa, super Testamentum Novum cum addicionibus circa finem. Item, und libre appelatSpeculum virtutum, scrit de ploma, en paper, ligat ab posts. Item, altre libre appellat Ca-nonicum seu defensorium ordinis Sancti Agostini, de stampa, ligat ab posts. Item, un altre li-bre appellat Cadragesimale Roberti, ligat ab posts. Item, mitga Blíblia en pergamins, quicomensa ab letres de vermaló «Chramacio et Eliodoro Jeronimus», ligat ab posts, scritde mà. Item, altre libre appelat Suma Angelica, de stampa, l’altra molt prima, ligat abposts. [..] los dits librese, Xf en nombre, en quiscun, ço és, en lo dintra [..] ha scrit Jaco-bus Armanter. Item, un Sínbol, casi descordat, ab cuberta de fusta, de la forma mitgana,sens clau. Inducens ,et cetera’. Cedens vobis omnia iura ,et cetera’. Quibus iuribus ,etcetera’. Ego enim ,et cetera’. Precium es X librarum. Et ideo ,et cetera’. Et pro hiis obli-go omnia bona mea ,et cetera’. Et renuncio ,et cetera’. Testes predicti».«Itemg, firmavit apocham».[Bitllet o nota dins el protocol]«L’anquissidor féu crida que la dita Blíblia en pla se possàs en son poder».abaDamunt el mot Item, dues ratlletes obliqües per a indicar la fermabQuadresimale sic almscen paper, en pla: «consta amb crida al bitllet o nota que es troba dins el protocol»dSe-gueix ratllat aelibres interlineat i escrit damunt dies ratllatfSegueix ratllat lliuresgDamunt elmot Item, les dues ratlletes de la ferma.674 JOSEP HERNANDO

Notícies sobre la Bíblia en català i la Inquisición española en acabar el segle XV

http://revistes.iec.cat/index.php/ATCA/article/download/138542/137385

Notícies sobre la Bíblia en català i la Inquisición española en acabar el segle XV

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana