Josep Serrano Daura

Serrano Daura, Josep

Hemeroteca Cientifica Catalana

CONSTITUCIONS DELS REGNES HISPÀNICS EN L’ANTIC RÈGIM,DE VICENT GARCÍA EDO1El professor García Edo ha publicat, en commemoració dels vint-i-cincanys de la Constitució espanyola de 1978, el que l’autor defineix com els «tex-tos constitucionals que van funcionar com a marc jurídic de cadascun dels di-ferents regnes i senyorius peninsulars i de Mallorca» abans de la promulgacióde la Constitució de Cadis de 1812. I ho ha fet precedint-los d’un breu estudiintroductori i a la vegada explicatiu de forma succinta de la realitat de cada und’aquells regnes.El mateix García en fa una «Introducció» en què explica els motius que l’han dut a realitzar aquesta edició, on explica el mètode que segueix, etc. Ellmateix exposa que per a aquesta edició de textos utilitza edicions originals delssegles XVI al XVIII, bé que les relaciona amb altres textos i obres diverses. Sóntextos, doncs, de Castella, els tres senyorius bascos, Navarra, Aragó, Catalunya,Mallorca i València.L’obra comença amb un capítol titulat «La secular pluralitat jurídica i po-lítica espanyola», en què l’autor se situa en el regne visigot i es refereix en par-ticular al Liber iudicum tot afirmant-ne la pervivència en alguns territoris pe-ninsulars després de la conquesta als sarraïns. García assenyala com una manifestaciód’aquesta pervivència el fet que fos traduït al castellà per ordre de Ferran IIIamb el títol de Fuero juzgo. Un altre apartat d’aquest primer capítol es dedica al dret dels musulmanshispànics des del segle VIII fins a l’inici del XVII, quan s’ordena l’expulsió delsmoriscos de la Corona d’Aragó, i n’esmenta i en descriu les fonts històriques, laprimera de les quals és el llibre sagrat, l’Alcorà, i la segona, la Sunna e Xara. Pre-cisament en aquest punt García cita un text conegut com el Llibre de la çuna exara dels moros, que regia els musulmans de Sumacàrcer, a València.I ja situant-nos en la segona meitat del segle VIII, ens traslladem ara a l’ini-ci de la conquesta cristiana després de la invasió musulmana de la Península. L’au-tor ho descriu de manera clara i succinta explicant com es formen aleshores unesnoves monarquies, uns «estats independents regits amb drets propis»; a partird’aquí es formaria la diversitat jurídica que ha caracteritzat durant segles els ter-ritoris peninsulars. Un segon capítol d’aquesta edició rep el títol d’«Origen dels textos consti-tucionals peninsulars», i ara l’autor ja en fa un estudi particularitzat, regne a reg-ne. Comença per València, citant el text del Costum o Fur de València de 1238,RECENSIONS1771. Castelló, Universitat Jaume I, 2003, 276 p.05 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 177redactat, com afirma, pel canonge de Barcelona i conegut jurista, Pere Albert.Després es refereix a Aragó, on remet als Fueros aprovats a Osca el 1247.Quant a Navarra, refereix el Fuero general de Navarra, redactat en el reg-nat de Teobald I (1234-1253), obra d’un jurista pràctic que recull lleis o furs ge-nerals del regne. De Castella, García insisteix en el Fuero real d’Alfons X, con-cedit com a dret local a diferents localitats, com el veritable ordenament jurídiccastellà (i no Las siete partidas). Pel que fa a Catalunya, l’autor remet a la primera compilació de dret ge-neral del Principat de 1495. I quant als territoris bascos: de Guipúscoa Garcíaal·ludeix al Cuaderno de Ordenanzas de Hermandad, redactat segons acord dela Junta de Guetaria de 1397; d’Àlaba cita les Ordenanzas de Hermandad, de prin-cipis del segle XV, i de Biscaia es refereix al Fuero de Vizcaya, sancionat segonsl’acord de la Junta General de Biscaia de 1452. Respecte de Mallorca, tot declarant que és el regne més atípic dels hispà-nics, l’autor remet a les Ordinacions y sumari dels privilegis, consuetuts y bonsusos del regne de Mallorca, publicats el 1663.I encara es fa referència a Portugal, l’altre regne peninsular, del qual s’es-menten les Ordenaçoes Filipinas.Un tercer capítol és el de «La pluralitat assumida i mantinguda», en quèGarcía Edo refereix els títols que ostentaven els reis hispànics de fet a partir deCarles I i de Felip I d’Aragó i II de Castella, i en destaca que cada un d’ells se-gueix constituint un regne diferenciat i amb un dret propi distint del dels altresterritoris. Així fins a la Guerra de Successió a la Corona i arran dels decrets dela Nova Planta, que impliquen la desaparició del dret i de les institucions prò-pies íntegres quant a València, i almenys de les d’ordre públic a Aragó, Cata-lunya i Mallorca; en aquests casos, s’imposa el dret i les institucions castellanes.Però Navarra i els territoris bascos mantenen els seus drets.A continuació, García segueix referint-se al procés compilatori del dretcastellà iniciat en temps de Felip II de Castella amb la promulgació de la Nue-va recopilación i actualitzat el 1805 amb la Novísima recopilación de las leyes deEspaña.En un nou capítol, García Edo presenta «La paraula constitució al llarg deltemps», tot referint el significat que l’expressió té en cada moment històric.D’origen llatí, constitució era el nom que es donava a una disposició legal dicta-da pel príncep per a resoldre una qüestió particular o general. I això fins que alsegle XIX aquest terme expressa ja una llei fonamental que defineix el règim bà-sic dels drets i les llibertats dels ciutadans i els poders i institucions de l’orga-nització política (segons transcriu l’autor del diccionari de la Reial Acadèmia dela Llengua Espanyola).RECENSIONS17805 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 178El cinquè capítol del llibre es refereix pròpiament a les constitucions delsregnes peninsulars. En aquest capítol, l’autor examina el dret general territorialde cada regne, en cerca les fonts i en descriu el contingut normatiu, fins a la fi-xació dels respectius elements integrants, i desenvolupa i amplia els resums con-tinguts en el capítol segon, seguint el mateix ordre que aquest (fins i tot trans-criu els índexs dels textos estudiats).El sisè capítol es dedica al que García anomena «precedents històrics d’al-guns principis constitucionals actuals», en una tasca comparativa de textos i or-denaments a la qual l’autor ja ens té acostumats en diversos estudis sobre elsFurs de València. Ara se cerquen el que serien precedents fixats en textos hispà-nics antics respecte de preceptes de la Constitució de 1978; l’autor els estableixrespecte d’institucions ben diverses, de vegades potser de manera forçada, perbé que el treball que fa en aquest apartat és de fet un estudi comparatiu entre elsdiversos textos que abans ja ha citat.Per acabar, García extreu les seves conclusions en el darrer apartat d’aquestllibre, on després de formular les seves consideracions sobre el moment actualde l’Estat de les autonomies, acaba expressant el que de fet desitja: «que l’Estat de les autonomies derivi cap a una Espanya realment plural».Sense entrar en aspectes que excedeixen la tasca de qui subscriu aquestaressenya, bàsicament pel que fa a la formulació d’Espanya que fa l’autor, cal fe-licitar-lo per aquesta obra, un treball de conjunt i síntesi no gens fàcil però rea-litzat brillantment pel professor Vicent García Edo. Per això aquest llibre esde-vé una obra de gran utilitat no solament per als estudiosos del dret que aquítenen al seu abast nombroses dades i textos recollits o ressenyats, sinó tambéper als estudiants, especialment els d’història del dret, que poden extreure’n lli-çons de les explicacions i els comentaris que s’hi vessen, tot agraint al seu autorel seu ja habitual llenguatge planer i ben didàctic. Josep Serrano DauraUniversitat Internacional de CatalunyaRECENSIONS17905 RECENSIONS  23/3/05  08:42  Página 179

"Constitucions dels regnes hispànics en l'Antic Règim", de Vicent García Edo

http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/download/58933/59028

"Constitucions dels regnes hispànics en l'Antic Règim", de Vicent García Edo

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana