Vicenç Roselló

Roselló, Vicenç

Hemeroteca Cientifica Catalana

60 Núm. 22  MÈTODEVICENÇ M. ROSSELLÓUn poeta aperduat per l’Horta pot haverreaccionat de moltes maneres segons elmoment en què emprengué elpelegrinatge o la companyia amb qui l’acomplí. O,segons amb quins ulls ha vist o ha mirat. La majoriade viatgers literaris no miren, només veuen i n’hi hapocs que escolten..., ni tan sols senten. L’olorar i elgustar i el tocar, encara resten més lluny dels aferspoètics habituals. No sé qui deia –un gèograf,segur– que un bram d’ase definia tant lacomprensió sensorial de la Mediterrània com lasentor aromàtica del timonet o de la farigola, quesón una prosaica defensa contra l’aridesa.Hi ha matèria poètica a l’Horta de València? O ales hortes? Una sèrie de dualitats ens pot situar afavor o en contra de l’objecte (poètic) horta. Ambmentalitat rousseauniana val més un brosquil (‘boscespès i embardissat’) que un espaidesboscat o artigat. Per als urbanites, unburgès, un ciutadà val més que unllaurador o un hortolà. Contraposarnatura i espai habitat, no dónaavantatges a un domini on la dispersióintercalar combina barraques,alqueries, llogarets, pobles i ciutat.Local i exòtic són consideracionsque depenen de l’observador: unfasser és el mateix que una palmera?Aquestes dualitats expliquen tal volta que elsnostres poetes no hagen fet gaire cas de l’Horta.Llorente (1883) hi sublimà la barraca “blanca,polida, somrisent, bledana” on habitava unadisciplinada força de treball i qualque criatura “abaspecte de regina” que contemplava amb ullonsàvids. Miquel Duran (1910), anticipant la poesiasocial, veia desfilar encorbats pel cansament “enquadrilles / els artistes d’aquells camps...” A VicentAndrés Estellés, que era nadiu de l’Horta, però fillde forner, li agradava més el Pati de Sant Roc queno els regadius. Quan gosava parlar-ne es veiéobligat a justificar la seua debilitat sentimental,mesclant-hi la mort, el seu tema preferit: “Parle deBeniferri. No tinc altre remei./Recorde les morerespel crepuscle, els alfalsos./Les illes de les canyesallí, vora la séquia./Les alqueries pobres./L’enterrament. Les sendes.” (Recomane tenebres).Ja he dit que allò que estimem és el que esdevépoesia, però també allò que enyorem, allò que ensfuig. Els topònims, per exemple, reviscolen adesiaraa l’obra d’Estellés: “El camp de Burjassot i el campde Borbotó... / i el secà de Paterna i el secà deGodella, / i el Pla del Pou, i els masos, lesbarraques de Lluna, / l’Alqueria del Pi, i el Pixadori el mas / del Rosari, i la casa del Saboner i el pi...”Esmenta  el “molí de la sal”, però que jo sàpiga,ningú no ha escrit el poema dels molins de l’Horta,ni cap esment al centenar que hi cruixien igrinyolaven. Llorente (1904), almenys, en va sentirel “tic-tac” al barranc dels Algadins –la Ribera– onl’oferta dels sentits (flaire dels tarongers, cantúriadels teuladins) era més ufana. L’hort és més líricque l’Horta...Hi ha sorolls –dels grills, de les granotes– queimpressionen els urbans, i colors, “dels lliris blaus”(Llorente) i dels “camins de l’horta gemada”(Duran). L’aigua hauria de ser la protagonista. Hova ser per als poetes musulmans del segle XII:“corrents que s’esquitllen com elsestels de la via làctia, entre voresatapeïdes de flors i més flors” (al-Rusâfî). N’Estellés en una de lesseues eclosions líriques, a mitjancamí entre la flastomia i lamística, arriba a divinitzar l’aiguade l’Horta: “Amic, Déu és unaséquia/ Quin goig capbussar-se enDéu!/ Amic, Déu és una bassa...”(La clau que obri tots els panys).Moreres, desmais o salzes,pollancres o xops, no n’he sabut trobar gaires. Nitampoc camins. En canvi, els tramvies grocs i elstrens que pugen i davallen obsedeixen el poeta deBurjassot, com si volgués fer més prosaica lacomunicació de l’Horta, aquesta xarxa que n’és undels factors definitoris. Si els viatgers –mésobservadors que literats–repeteixen l’elogi tòpic del’Horta a base dels versos mal segrestats de Claudià,“Floribus et roseis / formosus Duria ripis” que vadedicar al Douro, un viatger modern, un geògrafactual no es pot sostraure a l’elegia. Fa dècades quemalbaratem l’Horta i l’encorralem més i mésd’asfalt i gratacels. No desdiu gens el plany d’al-Waqaxî que expressava el seu desconhort quan unintrús de Castella havia pres València, l’any 1094:“Les clares séquies que eren la teua riquesa, ningúno les escura i estan reblides de brossa i de tarquim.Les hortes luxuriants que t’envolten tenen les arrelsrosegades pel llop rabiós i ja no poden espletar. Elteus prats, abans florits de gaubança, ara s’hanmustigat”.L’HORTA I ELS POETESNota editorial. Diari de Kosovo 1995, Alfons Cucó. Els límits del secularisme, John Keane. El multiculturalisme nord-ame-ricà en el context internacional, Will Kymlicka. Enterrar les humanitats? La fagocitació científica com a alternativa, AdolfTobeña. Cartografia càustica, Xavier Bru de Sala. Joan Brossa. El traspàs, el llegat i el testament, Vicenç Altaió // El futurde la Universitat. Presentació, Salvador Cardús. Qui mana a la Universitat? Sobre la burocratització de la institució univer-sitària, Josep Maria Bricall. Els límits de la política universitària i els reptes del discurs, Ander Gurrutxaga, La dialècticapúblic-privat a la universitat de la societat del coneixement, Antoni Elias. El futur de la recerca bàsica a la universitat, JuliPeretó // Documents. L’assaig com a forma, Theodor W. Adorno // Patrimoni de la societat industrial: la ventafocs delpatrimoni cultural, Manuel Cerdà. L’economia valenciana al tombant del segle, Vicent Soler // Llibres. El valencianismepolític (Adolf Beltrán), Alfons Cucó. La llengua silenciada (Miquel Nicolás), August Rafanell. Catalunya: de la identitat a laindependència (Pau Viciano), Xavier Rubert de Ventós, Arts Gràfiques, 13 • 46010 València • Tel.: 963 86 41 15 • Fax: 963 86 40 67http://www.uv.es/publicacions E-mail: publicacions@uvesR E V I S TA  F U N D A D A  P E R  J OA N  F U S T E R  / /  S E G O N A  È P O C A / N Ú M .  2REVISTA DE LLIBRESInstitut Interuniversitari de Filologia ValencianaAv. Blasco Ibáñez, 32 - 46010 València  Tel.: 96 386 40 90 - Fax: 96 386 44 93  E-mail: Vicent.Alonso@uv.esPublicació Trimestral:  Gener  ·  Abril  ·  Juny  ·  OctubreRESSENYES  •  NOVETATS EDITORIALS  •  OPINIÓ  • ANÀLISI  • CRÍTICA  LITERÀRIA  ALLO QUE NECESSITES ¡Aquesta és la teua! Tens inquietuds. Saps e! que vols. Fa temps que ho teos dar. Hi ha moltes = que t' abelleÍx fer i teos pressa. 1 per 6, hi ha un banc que ha ha entés. Finalment, e! teu compte corrent o la teua llibreta. Obre un Compte 20. Un compte seose despeses ni comissions, i veuras e! que és !mure rendibilirat ah teus diners. Tot són avantatges. D'entrada, pots obrir-la en qualsevol de les 2.700 sucursals de! Central Hispano. 1 per la teua comoditat pots manejar el ten compte 20 des de qualsevol te!Hon. Som en la teua linia, en el 902 24 24 24 Central Hispano Inú.ma't ,],s 0Iicin.s <Id Ctntnl HispIoo 2~ Campus Bur¡... Campus B .. _ Sem»oIlonles.4 Tol. 96 390 03 66 ('""'" el Co/.!tsi Majar llufs Vms) Gunt ,la Pil¡aa.....) Burj.... 1CI. 96 393 48 33 Tel96 373 2)4) VaIlncio VtI!cria 

L'horta i els poetes

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/47476/47658

L'horta i els poetes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana