Gubern, Romà

Biblioteca Digital de les Illes Balears

(sM % n c i f l e s t è t i c a de Jacques Tati 
[Jul] EC H acques Ta t i pertany a la sin-
gular raça dels cinéastes out-
siders — c o m Jean Vigo , com 
D z i g a Vertov, com Kenne th 
Anger—, a la familia dels 
franctiradors independents , 
dels quals el c inema francès 
n'ha estât un terreny fèrtil. C o m M a r -
cel L'Herbier, Abel G a n c e o Jean R e -
noir, no va limitar la seva condiciô a 
la de fabulador, sine que es va esten-
dre a la invest igado técnica, tant del 
color de les pantalles com del seu for-
mat. A pesar de tal Singularität, que 
el convertí en un precursor de la m o -
dernitat estética, refusa enquadrar-se 
en el panteó del c inema elitista, j a que 
es va dirigir sempre al gran public, 
sense complexos ni subterfugis. 
E n s hem referit abans a l 'experi-
mentalisme de la seva obra, no sola-
ment peí seu treball pioner amb el c o -
lor, amb el vídeo i amb la mescla de 
difercnts formats de peHícula, sino so-
bretot per la seva original reinvenció 
del c inema sonor. Pot parèixer una pro-
vocado afirmar que Tat i va reinventar 
el c inema sonor quan feia mes de deu 
anys que les peHícules parlants circu-
laven pel món. Malgrat això, quan es 
contempla la seva aportado global amb 
la deguda perspectiva, évidemment 
que una de les sèves majors contribu-
J a c q u e s T a t i 
g in t Mon oncle. 
Mon oncle. 
cions a la història del c inema — i amb 
això han coincidit tots els seus c o -
mentaristes— ha residit en la seva pro-
posta d'una nova estètica audiovisual, 
atorgant centralitat a l'univers dels 
sons. L e s seves estratègies radicals en 
afrontar l'expressió audiovisual el con-
vertiren, sens dubte, en un cineasta ex-
perimental. Heretge del c inema do-
minant, de les fórmules establertes, va 
eliminar el vococentrisme — c o H o -
cant-se a les antipodes de comics tan 
celebrats com el mexicà Cantinflas o 
l'italià T o t ò — i va explotar a fons la 
poètica de l'univers dels sons (incloent 
les veus en la categoria de renous) com 
ningù mai no havia fet abans. E n aquest 
sentit, Tat i es va aliniar en la fradicio 
iniciada pel Wal ter Rut tmann de La 
melodia del mando, sorgit quan el so era 
a la vegada una novetat tènica i estè-
tica que buscava treballosament la se-
va identitat. E n certa mesura, Jacques 
Tati fou un heterodox reinventor del 
cinema sonor—segons ho preconitza-
ven Eisenstein i Pudovkin el 1 9 2 8 — , 
quan aquest mitjà audiovisual estava j a 
sòlidament implantat en l'espectacle 
cinematografie. 
I tal opció estèt ica va estar asso-
ciada a la seva estrident reivindicació 
de la pan tomima en pie c inema par-
lant, amb estratègies mol t diferents 
de les dels grans comics de l 'etapa 
muda. L a seva nova sintaxi corporal 
es va allunyar tant del mecanic isme 
de precisió de Bus ter Kea ton (qui va 
tenir un epîgon fiancés con tempora-
ni de Ta t i en Pierre E ta ix ) i del v ic -
t imisme somàtic de Char les Chapl in 
(acusat per Bufiuel per la seva "in-
fecció sen t imenta l " ) , c o m de les 
acrobàcies de Haro ld Lloyd, l 'opti-
mista i caparrut représentant de l ' em-
prenedora joventu t americana. E l seu 
cos refusa la vertical i anuncià amb 
tal desequilibri la seva coHis ió ca -
tastròfica amb el seu entorn réglât i 
conformista. Però alguns fils el l l iga-
ven a la gran fradicio dels comics de 
l'era clàssica. Ta l vegada el més i m -
portant fou el seu antagonisme o la 
seva lluita contra els objectes del seu 
entorn, artefactes discols la interac-
ció dels quais es converti en font per-
manent de gags. I, com molts d'a-
quells vells comics , Ta t i fou a l le rg ie 
als finals feliços i els seus desenllaços 
aparegueren sempre impregnats de 
malenconia . C o m tots ells, Ta t i fou 
davant tot un subjecte solitari, un ro -
binson enmig del trull social. 
I amb això s'arriba al bessó ide-
ologie de la seva obra, que comenca 
amb una modesta bicicleta rural (a 
Día defiesta) i s'estén fins a l'agressiu 
caos automobilíst ic de les grans c iu-
tats a Tráfico, passant pels ridiculs dis-
senys de la modernitat arqui tectóni-
ca a Mi tío. Ta t i denuncia en els seus 
films, amb progressiva finor, les dis-
funcions d'un món cossificat, que aca-
ba per estar sotmès cegament a la t i -
ranía de la tècnica o del suposat eul-
te racionalista, cosa que condueix a la 
deshumanització de Ics rclacions in-
terpersonals. M o l t abans que M i c h e -
langelo Antonioni , Tat i fou literal-
ment un cineasta de la incomunica-
d o i de l 'alienació. I mol t abans que 
Francois Lyotard, critica Tat i la m o -
dernitat des de suposatspostmoderns. 
L a seva lucidesa psicològica i moral 
el varen convertir, amb una obra mas-
sa escassa, en un profeta dels corrents 
de pensament més avancats de la se-
gona meitat del seu scgle. • 


Vigència estètica de Jacques Tati

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0099_p0/23.dir/tm_2004_n0099_p023.pdf

Vigència estètica de Jacques Tati

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears