La globalització ha normalitzat un model de vida allunyat de la dimensió local, fet que ha generat un desarrelament de la nostra identitat social de la realitat dels territoris. La promoció de nous espais del coneixement, juntament amb dinàmiques d’intel·ligència col·lectiva situada, fa emergir una inversió de tendència

Di Siena, Domenico

Revistes Catalanes amb Accés Obert

■ Domenico Di Siena, arquitecte, urbanista i dissenyador cívic.
Domenico Di Siena
La globalització i els seus efectes  
sobre la nostra relació amb el territori
L’auge dels processos de globalització, i en 
general, el creixent poder de l’ecosistema 
financer sobre les dinàmiques vitals dels 
territoris, ha reduït la capacitat de la majo-
ria de les persones d’entendre’s com a pro-
tagonistes d’una realitat que es percep allu-
nyada de la seva quotidianitat. La societat 
occidental gradualment ha anat oblidant 
la seva dimensió situada i condicionada 
pel context físic, i ha mutat la seva manera 
d’habitar, en la seva essència més social, re-
lacional, econòmica i política. 
El desenvolupament de la globalització, 
la internacionalització de les empreses i de les 
economies, la mundialització dels mercats, la 
rapidesa en la transmissió de la informació i 
dels coneixements, la mobilitat de les perso-
nes, del capital, dels béns i serveis, han fet que 
visquem en un món dominat per una sèrie de 
fluxos que han desplaçat els característics llocs 
que ens servien de referent. La globalització 
comporta contínues deslocalitzacions i reloca-
litzacions de les activitats econòmiques, i es 
crea un nou ordre i sistema mundial. Els es-
cenaris econòmics, socials, culturals i polítics es 
transformen, ràpidament i radicalment.
Francisco Javier Gómez Piñeiro (2006)
La globalització gradualment ha deslligat 
la nostra vida del dia a dia de la nostra re-
alitat més propera, el present i el futur de 
la qual depenen de les decisions de poques 
persones.
Com hem arribat a aquesta estranya 
condició d’habitants “sense territorialitat”? 
Convé reflexionar sobre tres elements 
o dimensions: el consum, la lleugeresa i la 
velocitat.  
El consum
Al principi dels anys setanta el periodista 
i escriptor italià Pier Paolo Pasolini, ja de-
nunciava el que va descriure com el nou to-
talitarisme generat per la societat del con-
sum. Explicava que, darrere d’una aparent 
llibertat absoluta, s’amagava una voluntat 
totalitzadora i subtil d’homologació sense 
precedents en la història.
Cap centralisme feixista ha aconseguit fer 
el que ha fet el centralisme de la civilització 
del consum. El feixisme va proposar un mo-
del, reaccionari i monumental, però va se-
guir sent una lletra morta. Les diverses cul-
tures especials (camperoles, subproletàries, 
obreres) van seguir impertorbables d’acord 
amb els seus models antics: la repressió es va 
limitar a obtenir la seva adhesió en paraula. 
Avui, per contra, l’adhesió als models impo-
sats pel Centre és incondicional.
Pier Paolo Pasolini (1973)
2000
42 ■
Estrenant nou segle
■ 43
19Q
Pasolini estava especialment preocupat per 
l’empobriment cultural generat per la glo-
balització, i la deterioració de la nostra re-
lació amb la realitat local en favor d’aques-
ta homologació, associada a una “nova 
realitat” globalitzada basada en el consum. 
Aquest estil de vida global emfatitza la 
llibertat i la independència individual i dona 
peu a un procés pel qual les persones per-
den el contacte amb els seus propis veïns, 
preocupats abans que res per guanyar els 
diners que els permeten aconseguir, a través 
del consum, aquesta nova “llibertat” i “in-
dependència”. Com a resultat, el benestar 
comença a entendre’s deslligat de la nostra 
pertinença a una comunitat o territori. Tot 
sembla dependre dels nostres recursos eco-
nòmics i molt menys de la nostra capacitat 
de col·laborar i relacionar-nos amb veïns.
La lleugeresa
L’evolució tecnològica i els nous ecosis-
temes de comunicació digital, juntament 
amb la transformació de l’economia global 
i del món del treball, ens han permès ge-
nerar una ruptura de les barreres físiques i 
dels límits espacials. Avui el territori “pesa” 
molt menys que fa 50 anys. 
En aquest context es desenvolupa una 
nova condició de lleugeresa respecte a la 
nostra capacitat de moviment que ens allu-
nya cada vegada més dels territoris que ha-
bitem. 
Amb el mercat del treball, que cada 
vegada demana més flexibilitat, i les no-
ves tecnologies, que expandeixen la nostra 
capacitat de desenvolupar i mantenir rela-
cions socials fins i tot a molts quilòmetres 
de distància, creix la nostra predisposició a 
moure’ns i a evitar qualsevol tipus d’arre-
lament a un territori.
Hem renunciat a implicar-nos en pro-
jectes locals i hem perdut qualsevol relació 
amb grups socials locals. També ens hem 
despullat de qualsevol responsabilitat di-
recta en les dinàmiques de gestió del ter-
ritori, aprofitant les infraestructures de-
mocràtiques que ens permeten delegar en 
l’administració pública i en les empreses 
privades.
Ens sentim més lleugers i vivim en una 
realitat desterritorialitzada.  
La velocitat
El nostre ritme de vida, així com la velo-
citat de les transformacions econòmiques i 
socials, condiciona la nostra percepció de 
Ens sentim més 
lleugers i vivim 
en una realitat 
desterritorialitzada.
la realitat. Ens hem acostumat i adaptat a 
una condició en constant mutació. Ens 
mudem d’una ciutat a l’altra, gairebé sen-
se pensar-hi, igual que passem ràpidament 
d’una fase a una altra del nostre cicle vital. 
Paul Virilio, els anys noranta, parlant dels 
efectes del progrés, concretament del ciberes-
pai, reflexionava sobre la velocitat i el concep-
te de temps real i temps únic, entenent-lo com 
la destrucció definitiva de l’espai real: una es-
pècie de dominació de la dimensió temporal 
sobre la dimensió física. “Si el temps és diners, 
llavors la velocitat és poder”, deia.  
La paraula globalització és una farsa. 
No hi ha globalització, només hi ha virtua-
lització. El que està sent globalitzat efecti-
vament és el temps.
[…] Per primera vegada la història es 
revelarà dins d’un sistema de temps únic: el 
temps global. Fins ara la història ha tingut 
lloc dins de temps locals, estructures locals, 
regions i nacions. Però ara, en certa mane-
ra, la globalització i la virtualització estan 
inaugurant un temps universal que prefigu-
ra una nova forma de tirania.
[…] D’aquesta manera, veiem, d’una 
banda, el temps real substituint l’espai real. 
D’altra banda, tenim el temps global, que 
pertany al multimèdia, al ciberespai, domi-
nant increïblement l’estructura del temps lo-
cal de les nostres ciutats, els nostres veïnatges.
Paul Virilio (1993)
El progrés ens ha canviat el barri pel veï-
natge universal.
Identitat social, treball i 
territori
Els processos de producció, estiguin rela-
cionats amb el coneixement, amb els ser-
veis o amb béns materials, s’han estructurat 
seguint una lògica global en detriment de 
qualsevol altra condició o necessitat local.
Pierre Lévy els anys noranta ens parlava 
dels efectes de la globalització sobre el des-
envolupament de la nostra identitat social i 
la seva relació amb el treball i el territori. Per 
a això va introduir el concepte d’espai an-
tropològic, entès com l’espai dels fluxos de 
les mercaderies, on les activitats fonamen-
tals es poden agrupar en tres grans categori-
es: producció, transacció i comunicació. Se-
gons Lévy, en aquest ecosistema la identitat 
de cadascú està directament condicionada 
pel paper professional que cobreix en una 
d’aquestes tres categories. Per tant, la nostra 
identitat social es defineix en gran manera 
en funció de la nostra feina, que en la majo-
El progrés ens ha canviat 
el barri pel veïnatge 
universal.
44 ■
2000 Estrenant nou segle
■ 45
19Q
ria dels casos és una feina assalariada i que, 
per tant, depèn fortament de mecanismes 
econòmics sobre els quals a la majoria de les 
persones mai se’ls demana l’opinió.
El resultat, una vegada més, és un desar-
relament de la nostra identitat social de la 
realitat dels nostres territoris, al servei d’un 
mecanisme economicoproductiu globalitzat. 
Consum, lleugeresa i velocitat, no obs-
tant això, tenen una altra lectura quan els 
analitzem des d’una perspectiva centrada 
en la producció i l’intercanvi de coneixe-
ment. La velocitat i la facilitat amb la qual 
avui intercanviem informacions, junta-
ment amb l’eliminació dels intermediaris, 
ens permeten experimentar amb processos 
d’intel·ligència col·lectiva. Les implicaci-
ons socials són enormes, ja que promouen 
un canvi en la definició i la percepció de la 
identitat personal, que esdevé directament 
lligada al coneixement que té cada persona. 
Les identitats es converteixen llavors en 
identitats de coneixement. Les conseqüèn-
cies ètiques d’aquesta nova institució de la 
subjectivitat són immenses: qui és l’altre? 
És algú que sap. I que sap, a més, coses que 
jo no sé. L’altre ja no és un ésser horrible, 
amenaçador: com jo, ignora molt i domina 
certs coneixements.
Pierre Lévy (1994)
Segons Lévy, estem promovent un nou es-
pai del coneixement que s’activa gràcies a 
l’experimentació de noves relacions huma-
nes basades en la valorització dels seus co-
neixements i les seves competències, sense la 
necessitat de recórrer a una classificació im-
posada per la pertinença a una determinada 
categoria social, professional o econòmica.
Intel·ligència col·lectiva situada
Avui podem ampliar el concepte d’espai 
del coneixement amb ambient intelligen-
ce o ecosistema de sinergia, que descriu un 
context local (ambient) caracteritzat per la 
seva capacitat de connexió constant entre 
l’espai, el temps, les persones i la capa d’in-
formació (dimensió digital). Concretament 
aquest tipus d’“ambient” promou l’inter-
canvi d’informació i coneixement i la tro-
bada entre les persones, cosa que facilita la 
creació de sinergies que es materialitzen en 
Emergeixen pràctiques 
que promouen una nova 
condició de vida on les 
activitats quotidianes 
tornen a estar relacionades 
amb les dinàmiques que 
caracteritzen la identitat 
dels llocs que habitem.
projectes col·laboratius amb impacte local. 
El resultat d’això són dinàmiques d’intel-
ligència col·lectiva situada, on els habi-
tants d’un territori, en connexió constant, 
s’autoorganitzen per activar processos de 
transformació i gestió, basats en la col-
laboració, la inclusivitat i la transparència. 
Emergeix una nova ciutadania que torna 
a cuidar el seu territori començant per les 
relacions locals, per les persones, els inte-
ressos comuns i el bé comú, fora dels parti-
dismes i de les regles imposades pel mercat.
Conclusió
Hem vist com la globalització ha normalit-
zat un model de vida que fonamentalment 
està allunyat de les realitats locals. Factors 
com el consum, la lleugeresa i la velocitat 
han contribuït a deslligar el nostre estil de 
vida i model de benestar de la pertinença a 
un territori i una comunitat local. Tot sem-
bla que depèn de la nostra capacitat econò-
mica i molt menys de la nostra capacitat de 
col·laborar i relacionar-nos amb veïns. No 
obstant això, els últims anys estan emergint 
pràctiques que promouen una nova con-
dició de vida on les activitats quotidianes 
tornen a estar relacionades amb les dinàmi-
ques que caracteritzen la identitat dels llocs 
que habitem. Comencem a redescobrir el 
territori i les comunitats de les quals for-
mem part, i generem nous ecosistemes de 
sinergia on l’espai, el temps, les persones 
i la capa d’informació queden connectats 
contínuament. 
Emergeix un nou procés de “glocalit-
zació” on la valorització de la dimensió 
local es produeix sense oblidar els avan-
tatges d’estar “connectats” constantment 
amb fenòmens i dinàmiques més globals. 
Parlem, en definitiva, de processos d’intel-
ligència col·lectiva situada, que aprofiten 
el coneixement global per activar proces-
sos col·lectius, fortament localitzats i con-
dicionats per les realitats locals. Q
S'aprofita el coneixement  
global per activar  
processos col·lectius, 
fortament localitzats 
i condicionats per les 
realitats locals.
46 ■
2000 Estrenant nou segle
■ 47
19Q
Bibliografia
 – AGUILAR GARCÍA, Teresa. Ontología 
Cyborg: El cuerpo en la nueva sociedad tec-
nológica. Barcelona: Editorial Gedisa, 2009.
 – GÓMEZ PIÑEIRO, Francisco Javier. 
“Análisis y debates sobre territorios en la soci-
edad del conocimiento y de las redes”. Lurral-
de: Investigación y Espacio, núm. 29. Donosti 
- Sant Sebastià: Institut Geogràfic Basc (Inge-
ba), 2006 [en línia]. <http://www.ingeba.org/
lurralde/lurranet/lur29/29gomez/29gomez.
htm> [consulta: 2 agost 2017].
 – LÉVY, Pierre. L’intelligence collective. 
Pour une anthropologie du cyberespace. 
París: La Découverte (Essais), 1994.
 – PASOLINI, Pier Paolo. Scritti Corsari. 
Milà: Aldo Garzanti Editore, 1975. 
 – VIRILIO, Paul. L’art du moteur. París: 
Editions Galilée, 1993.
CITA ARTICLE 
DI SIENA, Domenico. “La globalització i els seus efectes sobre la nostra relació 
amb el territori”. Quaderns d’Educació Social. Col·legi d’Educadores i Educadors 
Socials de Catalunya. Núm. 19 (novembre 2017), p. 42-47.
Resum 
La globalització ha normalitzat un mo-
del de vida allunyat de la dimensió local, 
fet que ha generat un desarrelament de la 
nostra identitat social de la realitat dels 
territoris. La promoció de nous espais 
del coneixement, juntament amb dinà-
miques d’intel·ligència col·lectiva situa-
da, fa emergir una inversió de tendència.
Paraules clau: globalització, territori, 
intel·ligència col·lectiva situada
AbstRAct
Globalization has normalized a model 
of life far removed from the local di-
mension, and has generated an uproot-
ing of social identity from the reality of 
the territories. The promotion of new 
spaces of knowledge together with the 
dynamics of located collective intelli-
gence has helped this trend to reverse. 
Keywords: globalization, territory, lo-
cated collective intelligence


La globalització i els seus efectes sobre la nostra relació amb el territori

https://www.raco.cat/index.php/QuadernsEducacioSocial/article/download/347968/439145

La globalització i els seus efectes sobre la nostra relació amb el territori

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert