Estol i Pérez, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

6oan Coromines a Onomàsticon Cataloniae vol.
IV comenta: «Ca N’Estolt, gran i antic mas
en el Terme de Calella, damunt i cap a mig
camí de Sant Andreu i Hortsavinyà». Els
Estolt havien estat batlles a principis del s.XIV d’una
de les batllies que depenien del Monestir de Sant
Pol; el nom té llavors la forma Stultus: el mansus
Raimundi Stulti figura com a número 1 en la llista
d’aquella batllia (Pons Guri, Diplom. del Mon. de St.
Pol, p.214.2f.). Recordem que en llatí STULÛS havia
pres entre els germànics el significat d’ «orgullós»
(alem. stolz).  El cert és que no queda massa clar
l’origen del cognom, tot i que el tenim concentrat
entre les comarques de la Selva i el Maresme.
Originàriament totes les anotacions del cognom
les trobem com a «Estolt», modificant-se
posteriorment a «Estol» passant per «Astolt-Astol-
Stolt-Stol...» i les mil variants existents. Actualment,
el predominant és Estol, llevat d’un parell de famílies
a Pineda que el recuperaren amb la t final per
qüestions d’una herència, i una branca familiar
establerta a Florida (EUA), procedent de Puerto Rico
i molt probablement originària de Tossa de Mar.
Durant els segles XVII i XVIII, moltes famílies es
van veure forçades a emigrar per poder guanyar-se
El cognom Estolt/Estol
a Canet de Mar
1696-1995
Josep Estol i Pérez
Membre de la Societat Catalana de Genealogia
The first hearse in Canet de Mar.
The surname Estolt/Estol in Canet de Mar (1696-1995)
El cognom Estolt/Estol és un bé escàs en
aquests moments a Catalunya; la seva
extensió és petita comparada amb anys
passats. En aquest article, l’autor aporta les
dades, a través dels registres eclesiàstics, de
les diferents famílies Estol/t establertes a
Canet de Mar durant el període que va de
1696 fins al 1995, en què va morir el darrer
familiar que duia aquest cognom.
Paraules Clau: Estolt, Estol, Astolt, Stolt, Família Estolt-
Fornés, dispensa matrimonial, Real Pragmàtica, Canet de
Mar.
J la vida provant de fer fortuna a Amèrica; primer elmés agosarat, després el seguia un germà o familiarproper que, un cop establerts, eren els receptors denebots i amics, establint una cadena de dependència.
Aquests ho feien a una edat molt primerenca, amb
14 ó 15 anys. Molts Estol/t sortiren de Tossa, Calella,
Sant Pol, Mataró i el Masnou, tal com hem pogut
documentar. Segons sembla, de Canet, una vila amb
gran tradició marinera, no sortí cap Estolt. Tot i que
tenim a Sebastià Astolt de 32 anys, que va morir el
1793 enrolat «en los vaixells del Rey» i va ser
enterrat a Canet, no en coneixem l’origen familiar.
Actualment hi ha descendents d’aquests Estolt
emigrants localitzats i censats a Argentina, Uruguai,
Xile, Brasil, Cuba, Puerto Rico i Estats Units; essent
fora on radica el major nombre de persones amb el
cognom Estol/t. A Catalunya escassament en restem
una seixantena entre familiars de primer o segon
cognom.
A Canet de Mar la font principal estudiada és
l’arxiu eclesiàstic del Bisbat de Girona a través del
Centre d’Estudis Canetencs, que ens donen la
majoria dels registres familiars.
De tot el que hem tingut accés actualment se’n
desprèn que els Estolt s’establiren a la vila el 8 de
The surname Estolt/Estol is rare in
present day Catalonia; its presence is
small in comparison to years gone past.
The author of this article provides data
from the Church registers of the
different Estol/t families established
in Canet de Mar for the period 1696
to 1995, when the last person who had
this surname died.
Keywords: Estolt, Estol, Astolt, Stolt, Estolt-Fornés Family,
Matrimonial dispensation, Royal Pragmatic on Marriage, Canet
de Mar.
El Sot de l’Aubó · XVII · 64 (2018) · p. 6-9 © Centre d’Estudis Canetencs
7El Sot de l’Aubó · XVII · 64 (2018) Josep Estol Pérez
març de 1696, amb el casament de Caterina Estolt -
filla de Salvador Estolt de Sant Pol- amb Josep
Perxachs -treballador de Canet i fill de Joan Perxachs
i Marianna-, però d’ells no en coneixem
descendència.
Una altra arribada a Canet es produí el 9 d’octubre
de 1701 amb el casament d’Anna Astolt -filla de
Francesc Astolt i Caterina de Sant Esteve de Tordera-
amb Bernat Alio -jove traginer nebot de Salvador
Alio, membre del Consell del Morbo (1652) durant la
pesta Bubònica a Canet. Uns anys més tard, Anna
Estolt, ja vídua Alió, es casà en segones núpcies
amb Josep Fornés, teixidor de lli de Canet, fill de
Francesc i Maria, que per aquelles dates ja era
difunta. Dels quatre fills del matrimoni només
sobrevisqué Josep Fornés Estolt, l’avi de la Vicenta
de la que més endavant parlarem.
El 3 de febrer de 1715 es casa Quirze Estol -
treballador, fill de Salvador Estolt i Anna, tots dos
difunts de Calella- uns mesos després de la caiguda
de Barcelona a mans de l’exèrcit borbònic el 1714
amb la jove Maria Fornés, germana de Josep Fornés,
família de llarga tradició com a
teixidors de lli. Aquests foren els
iniciadors de la branca amb més
arrelament i extensió de la Família
Estolt a Canet.
Els Estolt-Fornés
Anys més tard (1748) es casà
Francesc Estol Vivas -fill de Joan Estol
i Anna Vivas de Sant Pol- amb Caterina
Grau -filla de Francesc Grau, braser
de Canet i Maria Pagès-. D’aquest
matrimoni en coneixem tres fills: els
dos primers moriren pocs dies després
del seu naixement i el tercer, una noia,
Esperança Estolt Grau, nascuda el
1746, gaudí d’una llarga vida casant-
se tres cops. El primer, el 1776, amb
Isidre Ribas Pla, un mariner de la vila;
el segon, el 1796, amb Martí Clara, un
sastre viudo d’Arenys de Mar; i el
tercer, el 1806, amb Pere Muní, sastre
de Canet; només se li coneix un fill
del primer matrimoni, Isidre Ribas
Estolt, que «mori fora» amb només 19
anys.
Als voltants de 1745 també
vingueren a viure a Canet el matrimoni
format per Dorotea Estolt Rafart -filla
de Joan i Teresa- i Salvador Bosch,
mestre de cases, tots dos de Calella.
A Canet nasqueren els seus cinc fills.
Un dels fills, en Joan, continuà l’ofici
del pare, i morí amb 72 anys essent
mestre de cases.
El matrimoni format per Josep
Casarramona Puigcercós i Antònia
Estol Puig, al 1837, és l’exemple de
mobilitat que en aquells temps també es donava a
la comarca, ja que ella era de Mataró i ell era
adroguer natural de Tona. S’arrelaren a Canet, tot i
que el pare d’ella, Joan Estol, era originari de Sant
Pol i la seva mare, Emmanuela Puig, de Mataró.
Tingueren dues filles. Aquí podríem trobar en una
futura recerca el lligam amb els Estolt (de Sant Pol)
de Mataró.
No és certa la dita que els homes de Canet no es
fessin amb els senyors d’Arenys... ho contradiuen
els matrimonis formats per Margarida Aranyó Vidal
(1792+1849) i Gerónimo Estol d’Arenys; i Àngel Casas
Badosa i Josepa Estol Masset (1885) d’Arenys, casats
pels volts del 1924.
També hi arrelaren Estols vinguts de Palafolls com
la Josepa Argemí Estol, casada amb Josep Campmany
de Canet el 1874.
Quirze Estolt (1679+1769), casat amb Maria
Fornés Plana (1694+1750?), va viure una llarga
vida, 90 anys. Tingué catorze fills, dels que en
sobrevisqueren només cinc -la mortalitat infantil
era extremadament alta-, tretze néts, tres
Passaport  concedit a José Estol Gallart veí de Mataró , solter i estudiant, de
14 anys per anar a la Habana (Cuba) a casa del seu oncle en José Nicolas
Gallart, viatjava com a estudiant d’idiomes (francès i anglès) per pagar menys
taxes.
8 El Sot de l’Aubó · XVII · 64 (2018) Josep Estol Pérez
besnéts i tres rebesnéts. Cinc generacions de
famílies que conservaren Estolt, de primer o segon
cognom.
Durant aquells anys, tot i que Canet era un poble
mariner i gaudia de certa mobilitat, la disponibilitat
de joves per casar-se era «escassa» i sovint
membres de la mateixa família amb diferent grau
de parentiu es casaven entre ells. Podríem dir que
en aquestes viles tothom estava emparentat amb
tothom.
Un dels primers casos és el dels germans Maria i
Joan Estolt Fornés, que es casaren amb els germans
Miquel i Teresa Prats Mora respectivament el mateix
dia mes i any: el 4 de desembre de 1757, essent-ne
els testimonis els germans Jaume i Josep Batistapau
de Canet.
L’impediment particular del Dret eclesiàstic
prohibia el casament de consanguinis. Només es
podia realitzar mitjançant una Dispensa
Matrimonial. Si el cas era a partir del segon grau
de parentiu lateral, es
podia obtenir mitjan-
çant l’obertura del
corresponent expe-
dient, adreçat a la Seu
Apostòlica, que era
l’única que podia ex-
pedir-lo.
Dins la Família Estolt/
Fornés hi ha un matri-
moni que necessità dis-
pensa matrimonial del
bisbat per celebrar-se.
L’expedient es tramità
el 9 de març de 1790 per
parentiu de tercer i quart
grau de consanguinitat,
exposant les raons i
justificació per procedir
al matrimoni.
La parella estava
formada per Sebastià
Estolt Prats (1759+1811)
i M. Vicenta Fornés Pla
(1769). En l’expedient
s’argumentava que «es-
sent Canet una vila
marinera i trobant-se
molts homes navegant
pels mars, que fins el
moment la jove Mª
Vicenta no havia trobat
en aquesta vila altre
subjecta de iguals
circumstancies al referit
Sebastià Estolt, que no
fos consanguini o
afí...»; aquesta era
l’argumentació de la
majoria d’expedients de
1769.01.03 O L05-131. Òbit de Quirze Estolt, «treballador natural de Calella i de molts anys habitant en dit Canet de edat
90 anys...» (en un mateix document el cognom escrit de formes diferents Estolt i Stolt)
Arbre genealògic dels consorts Francisco Fornés, Teixidor de lli de la vila de Canet de Mar y de
María Plana, casats el 1687. Document de la Dispensa Matrimonial de Sebastià Estolt Prats i
Vicenta Fornés Pla.
9El Sot de l’Aubó · XVII · 64 (2018) Josep Estol Pérez
dispenses de les viles de la costa.
M. Vicenta era néta d’una
germana de Maria Fornés, esposa
de Quirze Estolt.
L’expedient es resol-gué amb
rapidesa i es casaren el 31
d’octubre del mateix any 1790.
Aquests expedients són
extremadament valuosos per la
quantitat d’informació que
aporten, en ells hi ha còpia de tots
els certificats de casament i
naixement de les persones
implicades fins a demostrar el
grau del parentiu. Ens ells
acostuma a representar-se l’arbre
genealògic de la parella.
El 1783, Joan Estolt Prat,
mariner, i Anna Maria Verdura
necessitaren autorització mit-
jançant Real Pragmàtica per
casar-se, ja que el pare d’ella era
difunt i calia garantir que el
matrimoni fos entre «iguals»; el
mateix passa amb Esperança
Estolt Grau i Isidre Ribas  l’any
1776, ja que els pares d’ella
també eren difunts.
El cognom de la família Estolt-
Fornés anà diluint-se a Canet de
Mar en el transcurs de les
generacions i els anys, arribant al
1852 amb l’últim registre: l’òbit
de Jaume Vilar Estolt als 45 anys,
casat amb Manuela Puig.
No fou fins l’any 1927/28 que
trobem el darrer registre familiar
en què Carme Estol Serra es va
casar amb Joan Reveter Pujol. En
Joan era descendent d’una família
conservadora i molt catòlica de
Canet, que tenia una gran casa a
la Riera, i va morir en aquells anys
convulsos de la guerra Civil
Espanyola a mans dels «rojos». La
Carme, nascuda el 16 de juliol de
1901, era la pubilla de tres
germans, dues noies i un noi del
matrimoni format per Eduard Estol
Castella i Paula Serra Roca de Sant
Pol; família amb més generacions
Estol de la qual en tenim
constància i continuadora actual-
ment dels Estol de Sant Pol amb
onze generacions. D’aquest
matrimoni nasqué el 16 d’agost de
1929 Joan Baptista, Eduard i
Francesc de Paula Reverter i Estol,
que va morir solter i sense
descendència el 27 de maig del
1995. Làpida de la Família Reverter–Estol, al cementiri municipal de Canet de Mar.
Expedient per obtenir  Dispensa Matrimonial entre Sebastià Estolt Prats, jove
mariner  de la vila de canet de Mar  i Vicenta Fornés Pla, donzella  de la mateixa  vila
el 9 de març de  1790, dirigit a l’Escrivania Episcopal de Girona .


El cognom Estolt/Estol a Canet de Mar. 1696-1995

https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/download/338912/429818

El cognom Estolt/Estol a Canet de Mar. 1696-1995

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert