Al començament de la dècada dels noranta del segle passat, amb la comercialització dels primers programes infogràfics per a la producció d'art digital, sorgeixen les primeres propostes creatives que renoven les formes narratives clàssiques. El Museu Internacional de l'Electrografia de Conca, per mitjà del seu programa d'artistes en residència i la seva obertura a noves propostes, va acollir durant l'època incipient de l'art digital artistes de tot el món que van experimentar amb aquests nous mitjans. Un dels primers que va visitar el MIDE va ser Fred Adam, artista francès, encara alumne de l'École de Beaux Arts de Nantes, que va realitzar durant la seva estada innombrables investigacions dins d'aquest camp creatiu. Una de les que va obtenir més repercussió va ser la seva aportació al desenvolupament de narracions digitals en multimèdia interactiu.Lamentablement, encara avui, gairebé trenta anys després, aquestes pioneres creacions de l'art digital no només no tenen el seu propi relat historiogràfic que les posi en valor i les contextualitzi entre les pràctiques artístiques del període entre segles, sinó que, a causa de l'obsolescència de la tecnologia amb què van ser creades, ja no són accessibles. Aquest treball persegueix la posada en valor algunes d'aquestes obres pioneres, construint el seu relat al mateix temps que es tracta de recuperar-les, preservar-les i actualitzar els seus llenguatges perquè tornin a ser accessibles. Només per mitjà d'aquest compromís institucional i personal amb la història podrem recuperar, divulgar i donar accés a l'immens patrimoni artístic que va generar i segueix generant l'art que fa servir o té com a referència els nous mitjans. Aquest treball desenvolupa aquesta investigació a l'empara de la nova disciplina anomenada media art histories, la qual empra com una de les seves eines metodològiques de normativització la media archaeology.A comienzos de la década de los noventa del siglo pasado, con la comercialización de los primeros programas infográficos para la producción de arte digital, surgen las primeras propuestas creativas que renuevan las formas narrativas clásicas. El Museo Internacional de Electrografía de Cuenca, a través de su programa de artistas residentes y su apertura a nuevas propuestas, acogió durante la época incipiente del arte digital a artistas de todo el mundo que experimentaron con estos nuevos medios. Uno de los primeros que visitó el MIDE fue el artista francés Fred Adam (por aquel entonces todavía alumno de la École de Beaux Arts de Nantes), el cual, durante su estancia, realizó innumerables investigaciones dentro de este campo creativo. Una de las que obtuvo mayor repercusión fue la que se centró en el desarrollo de narraciones digitales en multimedia interactivo.Lamentablemente, todavía hoy, casi treinta años después, esas pioneras creaciones de arte digital no solo no tienen su propio relato historiográfico que las ponga en valor y las contextualice entre las prácticas artísticas del periodo entre siglos, sino que, debido a la obsolescencia de la tecnología con que fueron creadas, ya no son accesibles. En este trabajo se persigue la puesta en valor de algunas de estas obras pioneras, construyendo su relato a la par que recuperarlas y preservarlas, y así actualizar sus lenguajes para que vuelvan a ser accesibles. Solo a través de este compromiso institucional y personal con la historia podremos recuperar, divulgar y dar acceso al inmenso patrimonio artístico que generó y sigue generando el arte que usa o tiene como referencia los nuevos medios. El presente trabajo desarrolla esta investigación al amparo de la nueva disciplina denominada Media Art Histories, la cual emplea como una de sus herramientas metodológicas de normativización la Media Archaeology.At the beginning of the decade of the 90’s of the last century, through the commercialisation of the first infographic programs to produce digital art, the first creative proposals that renew classic narrative forms were developed. The International Museum of Electrography of Cuenca, through its artists-in-residence program and its openness to new proposals, welcomed during this historical era of Media Art artists from all over the world who experimented with these new media. One of the first to visit the MIDE was Fred Adam, a French artist and still a student at the Ecole de Beaux Arts in Nantes, who carried out during his stay countless research projects in this creative field. One of the ones that had the greatest repercussion was the creation of digital narratives in interactive multimedia.Unfortunately, even today, almost thirty years later, these pioneering creations of digital art not only do not have their own historiographical account that recognises their value and contextualizes them among the artistic practices of the period between centuries, but, due to the obsolescence of the technology with which they were created, are no longer accessible. This work seeks to recognise the value of some of these pioneering works, building and telling their story while trying to recover, preserve and update their languages to make them accessible again. Only through this institutional and personal commitment to history can we recover, divulge and give access to the immense artistic heritage that generated and continues to generate the art that uses or has the new media as a reference. The present work develops this investigation under the new discipline called Media Art Histories, which uses Media Archeology as one of its methodological tools of normativization
