HASSETT, Brenna, Built on Bones. 15.000 Years of Urban Life and Death, Bloomsbury Sigma,Londres-Nova York, 2017, 314 pp., ISBN: 978-1-4729-2293-9

Lucas, Marta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes / Book Reviews
162 PYRENAE, vol. 49 núm. 2 (2018) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 119-173)
HASSETT, Brenna, Built on Bones. 15.000 Years of Urban Life and Death, Bloomsbury Sigma, 
Londres-Nova York, 2017, 314 pp., ISBN: 978-1-4729-2293-9.
Marta Lucas
DOI: 10.1344/Pyrenae2018.vol49num2.14
L’autora d’aquesta obra, Brenna Hassett, és arqueòloga especialitzada en Antropologia 
Física, i més concretament en el sistema dentari, focalitzant el seu estudi en les patologies 
i marques de creixement en els individus infantils. La seva experiència en el món de l’ar-
queologia l’ha dut a excavar en jaciments tant importants com Antikytera, Çatalhöyük o 
necròpolis romanes de les piràmides de Gizeh.
En la obra Built on Bones. 15.000 Years of Urban Life and Death, l’autora es proposa 
analitzar les conseqüències de viure en entorns urbans, des dels inicis fins a l’actualitat, 
per tal de desmentir certs aspectes del passat que el nostre pensament actual ha mitificat, 
així com valoritzar què ha significat des del punt de vista biològic per a l’espècie humana 
aglomerar-se i concentrar-se en els espais urbans. Amb un llenguatge molt amè i amb tocs 
d’humor, aconsegueix que el lector no especialitzat en bioarqueologia arribi a copsar un 
panorama general del procés i les conseqüències de la vida urbana mitjançant exemples 
històrics i arqueològics en què estudia, a través de les restes òssies, les malalties i patologies 
que han marcat el desenvolupament de la nostra espècie.
El llibre s’estructura en tres parts ben diferenciades: una introducció seguida de tretze 
capítols i una conclusió, i tanca l’obra l’apartat d’agraïments. Els tretze capítols s’organitzen 
en quatre grans blocs temàtics: un primer, específic per a l’alimentació; un segon, dedicat 
a la dimensió social; un tercer, on ens parla de la violència, i un quart, focalitzat sobre els 
problemes específics derivats de l’aglomeració i la densificació dels àmbits urbans.
En la introducció, l’autora planteja les raons que finalment l’han portat a escriure 
l’obra que tenim a les mans. El debat s’inicia amb la paradoxa que representa per a la 
humanitat la tendència a viure en ciutats, quan de fet és plena de tot allò que perjudica 
directament l’esser humà. L’autora fa una crítica a la idea de vida urbana com a estadi 
final de la nostra evolució, així com a la projecció presentista cap al passat a l’hora d’in-
terpretar-lo per a acabar creant un feedback i emmirallar-nos-hi. 
El primer bloc temàtic està format pels capítols 1 a 3. En el primer, introdueix 
conceptes teòrics de paleodemografia i el risc de mortalitat per tal d’iniciar l’exposició 
del factor bàsic per al desenvolupament d’una aglomeració urbana: la demografia. Una 
curta introducció planteja el procés de sedentarització i les causes que el van fer possi-
ble, així com les primeres conseqüències físiques en l’anatomia humana derivades del 
sedentarisme.
En el segon capítol, Brenna Hassett, aborda el concepte de ‘paleodieta’, discuteix 
dades paleobotàniques, desmenteix l’asseveració d’una dieta basada en els productes de la 
caça i hi introdueix el concepte de «revolució neolítica» forjat per V.G. Childe. Mitjançant 
l’anàlisi antropològica, analitza les patologies —concentrades en vèrtebres, articulacions i 
163PYRENAE, vol. 49 núm. 2 (2018) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 119-173)
Ressenyes / Book Reviews
dentició— causades per l’estrès laboral conseqüència directa de l’agricultura i de la dismi-
nució en la variabilitat de recursos; és a dir, del sedentarisme tractat al capítol 1.
El tercer capítol tracta els efectes consegüents a l’acte mateix d’establir-se en un 
territori: la ramaderia. En el procés de domesticació dels animals, l’home ha iniciat una 
relació amb la fauna bàsicament en tres vessants: alimentació, productes secundaris i força 
de treball (incloent-hi el cas del gos domèstic). Amb les primeres mostres d’estabulació i el 
contacte constant amb els animals trobem també les primeres traces de malalties causades 
per paràsits (interns i externs) i, sobretot, les marques causades per la brucel·losi, carac-
terística dels mamífers que tradicionalment s’han utilitzat per al consum carni (vaques, 
cabres, ovelles i porcs) i present en els productes secundaris que en deriven.
El segon bloc temàtic correspon als capítols 4 i 5. En el quart capítol l’autora planteja 
els motius de l’èxit de la instauració del Neolític, el seu procés (mitjançant les tècniques 
d’ADN) i les seves conseqüències directes en l’esfera social. Pel que fa a la diversitat de 
formes i els processos d’evolució i involució documentats per a assolir el neolitisme a escala 
global, B. Hassett fa bandejar la idea monolítica i constant del procés. En el capítol cinquè 
defineix el terme ‘ciutat’ i recalca el sorgiment de la jerarquització social, subsidiària de 
l’augment demogràfic, i la necessitat d’organitzar-se socialment. La complexitat social, tal 
i com indica l’autora, duu implícita la idea de desigualtat, és a dir, un accés dissemblant 
als recursos afecta els individus des del punt de vista antropològic,quant a l’esperança de 
vida, el creixement i la deficiència nutricional, que es detecta a partir de la presència o no 
de vitamines en l’estructura òssia, i provoca malalties com ara la hiperostosis poròtica, el 
raquitisme i l’escorbut.
El tercer bloc temàtic, compost dels capítols 6 a 9, tracta de la violència que comporta 
la complexificació social. En el capítol sisè, l’autora defensa que la violència és inherent 
a l’ésser humà i es pot tipificar en tres categories: la violència interpersonal, la violència 
estructural i la violència a escala comunitària. En aquest capítol descriu el primer tipus, que 
es tradueix en les restes amb nombrosos signes de violència i traumatismes, tant cranials 
com postcranials, que en aquest context han de ser necessàriament mortals. Així mateix 
introdueix l’aportació de la medicina forense per tal de poder distingir possibles accidents 
dels episodis de violència i tipifica els signes de violència més habituals en dones, homes 
i infants.
B. Hassett, en el setè capítol planteja què és la violència estructural, és a dir, la 
impartida per una estructura social sobre els seus membres i que habitualment es mani-
festa contra un grup específic d’individus o alteritats socials. Exemplifica el concepte en 
diversos casos històrics, com ara la cacera de bruixes o els ajusticiaments, i les traces 
arqueològiques i antropològiques latents, ja que en tractar-se de condemnes tipificades 
socialment deixen en el registre ossi un conjunt de patologies que es repeteixen en els 
individus que componen el grup social perseguit. A més, en l’aspecte arqueològic, des-
taquen a vegades —sobretot en casos en què es barreja la creença en entitats sobrenatu-
rals— per rebre un tractament funerari diferenciat, que posa en relleu la seva condició 
marginal en la societat.
Ressenyes / Book Reviews
164 PYRENAE, vol. 49 núm. 2 (2018) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 119-173)
En el capítol 8, l’autora tracta la retroalimentació que exerceix la violència amb l’inici 
de les aglomeracions urbanes, ja que si bé la primera no és inherent a les segones, amb la 
convivència en contextos urbans sí que la intensifica i la generalitza, i s’esdevé una guerra 
entre dues o més societats. En el registre arqueològic, aquests tipus d’episodis es detecten 
en totes les èpoques i, habitualment, donen un patró comú: una quantitat considerable de 
morts de manera simultània; en la seva major part, individus masculins.
En l’últim bloc Hassett tracta de manera específica les qüestions patològiques derivades 
o causades per un món densament poblat. En el novè capítol s’exposa el problema que 
representa el fet de viure en societat, ja que aquesta situació potencia l’expansió de malal-
ties, produeix autèntiques epidèmies, i alhora, de la mateixa manera que atrau persones, 
atrau la introducció de noves malalties. Aquest fet de l’aglomeració implica innegablement 
la concurrència d’animals, tant per a usos domèstics com per a l’alimentació, que són por-
tadors de les seves pròpies malalties. Tot això, sumat a una elevada producció de residus, 
dona com a resultat autèntics camps de cultiu de malalties; per exemple, la tuberculosi i la 
lepra, aquesta última d’origen rural, però que arribarà a les ciutats a través la cristianització 
i la instauració d’hospitals en els contextos urbans, i aportarà dades sobre els símptomes i 
les traces pertinents a nivell ossi.
En el capítol 10, l’autora aborda la capacitat que té l’entorn urbà per a potenciar una 
malaltia i convertir-la en plaga. Segons Hassett, el fet de tractar-se majoritàriament de 
malalties de contacte i l’alta densitat demogràfica que presenta una ciutat són la causa de 
la propagació d’una patologia, que pot esdevenir una autèntica epidèmia. Desenvolupa 
aquí especialment els casos de la pesta negra i la verola. L’autora incideix en la necessitat 
de realitzar estudis d’ADN, ja que ambdues malalties no presenten alteracions en l’esquelet 
i, justament gràcies a aquestes analítiques, s’han detectat episodis de verola des del període 
egipci fins a l’actualitat, i s’han identificat casos de pesta negra. Respecte a aquesta últi-
ma i, donat el seu important caràcter epidèmic, és rellevant poder determinar els estralls 
socials que va causar. 
L’onzè capítol versa sobre l’estudi de malalties derivades dels contactes comercials, 
entenent la ciutat com a important centre de comerç. En aquest capítol es tracta sobretot 
la sífilis, la caracteritza i en descriu els símptomes i les patologies visibles en l’esquelet 
humà. B. Hassett distingeix tres tipus de sífilis com a conseqüència dels contactes marítims 
a escala pràcticament global a l’època moderna.
Al penúltim capítol l’autora aborda les patologies específiques derivades del treball o 
les denominades ‘patologies d’estrès laboral’. Iniciant el recorregut històric des del Neolític, 
revisa l’estrès al qual  la humanitat ha sotmès el cos, i caracteritza segons el sexe les pato-
logies típiques dels individus femenins i masculins que es detecten sobretot a través de 
l’aparició de l’osteoartritis en les articulacions, les fractures vertebrals i el desgast lumbar, 
símptomes causats per la repetició d’uns moviments determinats. Distingeix també les 
patologies derivades de la era preindustrial, amb intoxicacions causades per l’ús de metalls 
pesants com el mercuri en els barrets o en els rellotges, així com l’augment de la deficiència 
de vitamina D. També és objecte d’estudi en aquest capítol l’esclavatge i les patologies que 
165PYRENAE, vol. 49 núm. 2 (2018) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 119-173)
Ressenyes / Book Reviews
produeix, centrades sobretot en les deficiències de creixement en infants i grans insercions 
musculars que determinen una dura i prolongada activitat física.
Ja en l’últim capítol, Hassett tracta les malalties i patologies derivades de l’era plena-
ment industrial, i l’exemplifica bàsicament en la ciutat de Londres. Si bé és cert que en 
aquesta època prolifera la medicina, l’autora remarca el factor de la pol·lució com una 
causa important de les patologies més característiques d’aquest moment: la sinusitis i el 
còlera. El còlera, resultat de la contaminació bacteriana de les aigües a causa de les femtes 
d’animals, i la contaminació ambiental derivada de les indústries seran les dues patologies 
característiques d’aquesta època. La contaminació de l’atmosfera en un entorn urbà causa 
un augment de la irritació, sobretot en la població masculina, que acaba produint la infec-
ció de les cavitats paranasals, malaltia detectada majoritàriament en la població femenina 
abans de l’aparició de la indústria. 
En la conclusió, l’autora recull les dades aportades al llarg de l’obra per a tornar a la 
pregunta plantejada a l’inici, tot destacant la necessitat de replantejar-se la hipòtesis de par-
tida. Per a Brenna Hassett, el fet de viure en entorns urbans no és allò que produeix la mort 
en si, és la mateixa interactuació dels individus la que condueix a la malaltia inexorable i la 
mort consegüent, ja sigui individual o col·lectiva, aïllada o pandèmica. La lectura de Built on 
Bones. 15.000 Years of Urban Life and Death no deixa indiferent el lector. Brenna Hassett pro-
porciona, tot al llarg del llibre, un seguit d’instruments que indueixen a la reflexió constant.
GRACIA ALONSO, Francisco, Lluís Pericot. Un prehistoriador entre dos épocas, Monografias, 
1, Urgoiti Editores, Pamplona, 2017, 636 pp., ISBN: 978-84-946296-1-7.
Maria Àngels Petit i Mendizàbal
DOI: 10.1344/Pyrenae2018.vol49num2.15
El prehistoriador Lluís Pericot García (1889-1978) fins ara havia estat tractat historiogrà-
ficament des de perspectives diferents. Deixant de banda els elogis amb motiu del decés o 
les glosses en diccionaris sobre l’arqueologia catalana i espanyola, cal mencionar l’article 
d’A. Cebrià que abastava diferents aspectes de la seva biografia professional i intel·lectual 
emprant, però, el format reduït d’un article que fou publicat en aquesta mateixa revista 
(Cebrià, 1999). També havia estat valorada la seva figura de manera parcial o en aspectes 
concrets (p. ex., M. Díaz-Andreu, 2008; 2012) i en el marc d’obres d’abast més ampli. 
Aquest seria el cas del treball de Gracia i Fullola sobre el creuer universitari de l’any 1933 
en què Lluís Pericot participà com a professor (Gracia i Fullola, 2006). Un llibre d’enver-
gadura dedicat a la relació professional i d’amistat que es desenvolupà al llarg de 58 anys 
entre Pericot i Bosch Gimpera fou publicat per Gracia, Fullola i Vilanova (2002), a partir 
de l’edició crítica de la seva llarga correspondència.


HASSETT, Brenna, Built on Bones. 15.000 Years of Urban Life and Death

https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/download/338956/429859

HASSETT, Brenna, Built on Bones. 15.000 Years of Urban Life and Death

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert