Manifiesto por una vanguardia metálica. El arte como un filum maquínico en Pieter Jansz. Saenredam, Marek Konieczny, Raphael Roginski y Arslanbek Sultanbekov

Abstract

A Le bergsonisme, Deleuze pren com a punt de partida el mètode d’intuïció de Bergson, que advoca per la descomposició dels compostos en línies divergents per tal d’identificar la coimplicació entreteixida de les multiplicitats virtuals intensives i reals extensives com a dimensió de la simple diferència autodiferenciadora, “l’impuls vital com a moviment de la diferenciació” (1988, pàg. 91). El concepte del machinic phylum i la pràctica de la metal·lúrgia corresponent evoluciona a Capitalisme et schizophrénie com a mutació radical de Bergson per via de Simondon i Leroi-Gourhan, i dona durada a les coses i veu, per tant, a la matèria i a les seves forces inherents. El machinic phylum, encapsulat en metalls i les seves propietats conductores, utilitzat com a arma pels turcs mongols nòmades, conflueix amb el projecte de l’avantguarda tal com va ser forjat per Marinetti, que prometia desorganitzar l’humà fomentant les trobades amb la vida inhumana. La formulació del machinic phylum / metal·lúrgia es fa ressò del bergsonisme en la seva correlació de les potencialitats energètiques informes i les seves cristal·litzacions concretes en un “llinatge tecnològic” (Deleuze i Guattari, 2003, pàg. 406). La coimplicació subsegüent és –amprant una frase de Différence et répétition– aquest “alguna cosa en el món que força a pensar. Aquesta cosa és l’objecte d’una trobada fonamental, i no d’un reconeixement” (Deleuze, 1994, pàg. 139).L’article següent utilitza el treball artístic neoavantguardista de l’enginyer polonès esdevingut artista Marek Konieczny, la música del guitarrista de jazz jueu-polonès contemporani Raphael Rogi?ski i la popular dissonant k?lkopuz de l’artista nogai Arslanbek Sultanbekov, per tal de forjar un nou llinatge transversal que revel·la l’art com a tecnologia, com a arma afectiva que fa de conductora de forces imperceptibles. Aquesta trajectòria aberrant ens portarà a través de teulades hiperboloides parabòlics de formigó armat, l’abstracció arquitectònica de Pieter Saenredam, una ontologia de l’exfoliació metàl·lica en escultura i en pel·lícula de 36 mm, amb guitarra preparada i cordes de crin de cua de cavall ressonants. En fer-ho, voldria proposar el machinic phylum com a mètode en el camp emergent de l’ontoestètica deleuze-guattariana. L’escriptura, la investigació i la filosofia de l’art es converteixen així en una pràctica metal·lúrgica que troba el seu ressò en la recerca per part de Deleuze dels afectes de la pintura en Francis Bacon: la Lògica de la sensació, inventant una línia nòmada a través de les èpoques de la història de l’art.Bergsonism, Deleuze builds on Bergson’s method of intuition advocating the decomposition of composites along divergent lines in order to identify the braided co-implication of (1) the virtual intensive multiplicities and (2) the actual extensive multiplicities. Both types of multiplicities constitute but two different dimensions of a single, self-differentiating difference, “élan vital as the movement of differentiation” (1988, p. 91). The concept of machinic phylum and the corresponding practice of metallurgy follows in A Thousand Plateaus as a radical mutation of Bergson via Simondon and Leroi-Gourhan, putting duration into things, and thus giving voice to matter and its inhering forces. Machinic phylum — encapsulated in metals and their conductive powers and as such weaponised by Turco-Mongol nomads — is confluent with the vision of the avant-garde. Forged by Marinetti, amongst others, the project of the avant-garde has promised to disorganise the human by fostering encounters with inhuman life. The formulation of machinic phylum/metallurgy echoes Bergsonism in its correlation of unformed energetic potentialities and their actual crystallisations into a “technological lineage” (Deleuze and Guattari, 2003, p. 406). The ensuing co-implication is — to borrow a phrase from Difference and Repetition — this “something in the world [that] forces us to think. This something is an object not of recognition but of a fundamental encounter” (Deleuze, 1994, p. 139).The following paper uses the neo-avant-garde art-work of the Polish engineer-turned-artist Marek Konieczny; the music of the contemporary Polish-Jewish jazz guitarist Raphael Rogin´ski, and the desonant k?lkopuz folk by the Nogai artist Arslanbek Sultanbekov, to forge a new transversal lineage that reveals art as technology, an affective weapon serving as a conductor of imperceptible forces. This aberrant trajectory will take us through Pieter Saenredam’s seventeenth-century architectural abstraction; a curious of logic of metallic exfoliation rendered in the body and on 36mm film; and, last but not least, sonic mutations generated by a preparedguitar as well as resonant strings made of horse tail hair. In doing so I would like to propose machinic phylum as a method in the emergent field of the Deleuzo-Guattarian onto-aesthetics. Artwriting, art research, art philosophy — all thus become a metallurgic practice which resonates with Deleuze’s pursuit of the affects of paint(ing) in Francis Bacon: The Logic of Sensation, fabulating a nomadic line across periods in art history and speculating about art futures.En El bergsonismo, Deleuze toma como punto de partida el método de intuición de Bergson, que aboga por la descomposición de los compuestos en líneas divergentes para identificar lacoimplicación entretejida de las multiplicidades virtuales intensivas y reales extensivas como dimensión de la simple diferencia autodiferenciadora, “el impulso vital como movimientode la diferenciación” (1988, pág. 91). El concepto de filum maquínico y la correspondiente práctica de la metalurgia evolucionan en Capitalismo y esquizofrenia como mutación radical deBergson por vía de Simondon y Leroi-Gourhan, dotando de duración a las cosas y dando voz, por tanto, a la materia y sus fuerzas inherentes. El filum maquínico encapsulado en metales y sus propiedades conductoras, empleado como arma por los nómadas turco-mongoles, confluye con el proyecto de la vanguardia tal y como fue forjado por Marinetti, que prometía desorganizar lo humano fomentando los encuentros con la vida inhumana. La formulacióndel filum maquínico/metalurgia se hace eco del bergsonismo en su correlación de las potencialidades energéticas informes y sus cristalizaciones concretas en un “linaje tecnológico” (Deleuze y Guattari, 2003, p. 406). La coimplicación subsiguiente es –tomando prestada una frase de Diferencia y repetición– este “algo en el mundo que fuerza a pensar. Este algo es el objeto de un encuentro fundamental, y no de un reconocimiento” (Deleuze, 1994, p. 139).El siguiente artículo utiliza el trabajo artístico neovanguardista del ingeniero polaco devenido en artista Marek Konieczny, la música del guitarrista de jazz judío polaco contemporáneo Raphael Roginski y la música popular disonante k?lkopuz del artista nogayo Arslanbek Sultanbekov para forjar un nuevo linaje transversal que revela el arte como tecnología, como un arma afectiva que ejerce como conductor de fuerzas imperceptibles. Esta trayectoria aberrante nos llevará a través de la abstracción arquitectónica de Pieter Saenredam, una ontología de la exfoliación metálica pasando por el cuerpo y la película de 36 mm, con guitarra preparada y resonantes cuerdas de crin de cola de caballo. Al hacerlo, quisiera proponer el filum maquínico como método en el campo emergente de la ontoestética deleuze-guattariana. La escritura, la investigación y la filosofía del arte se convierten de este modo en una práctica metalúrgicaque encuentra su eco en la búsqueda por parte de Deleuze de los afectos de la pintura en Francis Bacon: la Lógica de la sensación, fabulando una línea nómada a través de las épocas de la historia del arte