Piñol Masgoret, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES A LES VOLTES 
DEL CARRER DE L'ENRAJOLAT I BAIXADA DE LA 
PESCATERIA: 
LES FASES MEDIEVALS 
L'any 1994 es va prendre la decisió per part de l'aleshores Museu de la 
Romanitat, actual Museu d'Història de Tarragona, de procedir a l'adequa-
ció dels espais situats sota els carrers de l'Enrajolat i Baixada de la Pescate-
ria amb la finalitat d'unir-los amb el sector de capçalera de circ i incorpo-
rar-los a l'itinerari turístic de visites. Amb aquest motiu es van portar a 
terme una sèrie de sondejos a la volta circense del carrer del Trinquet Vell, 
16 (CTV 16), a l'edifici i jardí de l'antiga Casa dels Militars (CM), a la 
galeria sota del carrer de l'Enrajolat (CEN A) i a dues de les voltes anne-
xes a aquesta darrera (CEN C i M.). La importància de les troballes en 
alguns d'aquests espais i les necessitats constructives amb vista al muntat-
ge museístic van motivar una segona intervenció posterior, en aquest cas 
en extensió, a un d'aquests espais, en concret a la galeria situada sota el 
carrer de l'Enrajolat (CEN A). 
No ens estendrem en les estratigrafies ni en l'anàlisi dels nivells docu-
mentats en cadascun d'aquests espais, ja que aquestes troballes han estat ja 
estudiades en diversos treballs anteriors. Ara bé, sí que volem sintetitzar, 
pensant en els estudis que es realitzen en aquesta mateixa publicació, les 
diverses estratigrafies d'època medieval. 
Els nivells d'aquesta cronologia van ser documentats en dos dels 
àmbits excavats, en concret a la galeria sota del carrer de l'Enrajolat (CEN 
A) i a la volta del carrer del Trinquet Vell 16 (CTV 16). En els altres 
espais intervinguts no es van localitzar estrats medievals, fet que no exclou 
el seu ús en aquesta època. Es molt possible, per la seva relació constructi-
va amb la galeria sota el carrer de l'Enrajolat, que l'estratigrafia de les fases 
post-romanes s'hagi perdut, ja que el nivell actual en la volta CEN M està 
pràcticament a la cota de la pavimentació romana d'aquest espai. 
El primer estrat arqueològic documentat fou un nivell d'abocador 
situat al final de la galeria del carrer de l'Enrajolat, just sota un dels forats 
oberts en la seva volta. Aquest fou excavat únicament en una extensió de 
tres metres per dos. La resta del mateix ja havia estat intervingut en una 
excavació anterior del TED'A, la qual no ha estat mai publicada. Per tant, 
ens manquen les dades sobre les seves dimensions reals. La potència de 
l'abocador era de quasi un metre. L'estrat consistia en terra de color fosc 
amb un alt contingut de matèria orgànica, de cendres i de pedres de 
diverses dimensions que, a mesura que es descendia anaven augmentant 
en quantitat. Segurament la capa inferior no pertanyia a l'abocador prò-
piament dit, ja que no hi havia materials medievals, sinó que era el nivell 
romà que trobem en altres sectors, contaminat per les filtracions de les 
humitats del nivell superior. Entre les restes materials documentades des-
taquen la gran quantitat de ceràmica, de restes òssies animals, d'escòria de 
ferro i, en menor quantia, de vidre. 
La ceràmica trobada consisteix bàsicament en ceràmica comuna, 
principalment amb cocció reductora, encara que també apareix, ja en 
molta menor quantitat comuna, oxidada i vidrada. Al costat d'aquests 
recipients es van documentar diversos exemplars que vàrem identificar 
com grans contenidors i ceràmica comuna islàmica, que presenten en 
aquest mateix volum Guillem Roselló Bordoy i Magdalena Riera i Natàlia 
Soberats. L'anàlisi de tots aquests recipients ceràmics i la comparació de 
les restes amb altres nivells apareguts i excavats a la ciutat ens porten a 
situar l'abocador en la segona meitat del segle XIH, possiblement en el 
tercer quart del mateix segle. 
La restes de fauna consistien en ossos pertanyents bàsicament a 
ovicàprids (cabres i ovelles), bous i microfauna. Una quantitat força desta-
cada d'aquest ossos presentaven evidents traces d'esquarterament, amb 
clares incisions produïdes per estris metàl·lics. Sense cap dubte ens tro-
bem davant restes que demostren la presència propera de la boqueria de la 
ciutat, que per les afrontacions documentals, diversos autors situen entorn 
al carrer del Trinquet Vell/Baixada de la Pescateria. 
També, com ja hem dit, es va documentar una gran quantitat d'escò-
ria de ferro. En total una quantitat de 84 kg. Una xifra molt alta per la 
potència i extensió del sondeig. La seva aparició s'ha de relacionar amb la 
documentació d'alguns fragments d'eines de ferrer en os, associades 
etnogràficament a la fabricació de falçs dentades. L'aparició de tots 
aquests elements així com la presència en el nivell de capes de cendres ens 
porten a pensar en l'existència de ferrers en un indret proper a l'abocador. 
IN TERVHNCIONS A R Q U l i O I . Ò G l Q U E S A LES VOL TES DEL C A R R E R E N R A J O W T I BAIXADA PESC;A TERIA 1 9 3 
Des del nostre punt de vista és significatiu el manteniment del topònim 
de l'actual carrer dels Ferrers, ja des d'època medieval, en la documentació 
conservada. 
Amb posterioritat a l'iís de la galera com abocador es va construir, al 
final de la mateixa, un mur que es va adossar al romà del costat septen-
trional. D'aquest solament se'n conserven dues filades. La seva cronologia 
és difícil d'establir ja que únicament es van recuperar dos recipients de 
ceràmica vidrada medieval i un fragment de marbre. La datació del mur 
se situaria a partir de la segona meitat del segle XIIL 
El segon nivell documentat correspon a la segona meitat del segle 
XIV. En aquest moment diferents voltes van ser ocupades amb unes fun-
cionalitats per determinar. Segurament la volta CTV 16 fou habilitada 
com habitatge, aprofitant les transformacions de la mateixa dutes a terme 
en època tardoromana (s.V d.C.). La volta es va dividir en dos nivells. A 
l'inferior s'hi accedia des de l'antic nivell de sorra del circ, mentre al supe-
rior s'hi entrava des del passadís de separació entre la media i summa-
cavea. El nivell inferior estava pavimentat amb un sól de terra batuda 
molt compactada. El nivell de regularització del mateix presentava cerà-
mica fina d'importació italiana [ g r a j f i t a arcaica), ceràmica fina catalana 
decorada amb manganès i verd i manganès, verd i manganesos, blaus 
valencians, ceràmica de Pula, pisa blanca i ceràmica comuna amb cocció 
oxidada, reductora i comuna vidrada. Del nivell superior de la cambra no 
es conservava cap resta ja que el paviments era de fusta. Malgrat això, i 
per comparació estratigràfica, se sap que per aquest segon pis es podia 
accedir a la galeria del carrer de l'Enrajolat. La unió entre ambdues voltes 
era un simple forat obert en el mur à'opus caementicium. 
La funcionalitat de la galeria del carrer de l'Enrajolat en aquesta fase 
cronològica no és segura. Malgrat tot, es va documentar durant la inter-
venció arqueològica un altre paviment de terra batuda. La ceràmica pro-
porcionada pels nivells de regularització és la mateixa que la documentada 
a la volta CTV 16, amb l'afegit de la presència de manganès i cobalt, segu-
rament de procedència nord-africana. El sól estava molt afectat per les 
transformacions funcionals posteriors de la volta, fet que va motivar l'apa-
rició de molta ceràmica medieval del segle XIV en els nivells del segle 
XVII. 
En resum, a partir de les dades de que disposem podem concloure 
que al llarg de la segona meitat del segle XIII la volta sota el carrer de 
l'Enrajolat fou utilitzada com abocador de les deixalles que generaven les 
activitats industrials (ferreries) i mercantils (boqueria), que hi havia a 
l'àrea de l'antic circ romà, el qual havia esdevingut, en el segle XII, un 
burg fora muralles conegut com el Corral. 
Durant la segona meitat del segle XIV es documenta una transforma-
ció dels àmbits, possiblement lligada amb tota la transformació de l'àrea 
del Corral i la construcció de la muralleta. Diferents voltes es van comu-
nicar entre elles i van ser utilitzades com espais possiblement d'habitatge. 
El nivell d'abocador precedent, documentat a la volta CEN A, fou en 
aquest moment regularitzat per tal d'anivellar l'espai. 
LLUÍS PIÑOL MASGORET 
Museu d'Història de Tarragona 
BIBLIOGRAFIA 
LL. P I Ñ O L / H . M I R : La reutilització d'estructures romanes en època medieval: excavacions 
a les voltes del circ romà de Tarragona (Campanya 1994), a Actas del XXIII Congreso 
Nacional de Arqueología (Elche 1995), VoL II. Elche, 1996, pp. 335-342. 
LL. PIÑOL; El circ romà de Tarragona: noves intervencions arqueològiques. Estudi histbrico-
arquitectònic de l'edifici. Tesi de llicenciatura. URV. 1995. Inèdita. 
R . M A R / H . M I R / L L . PIÑOL: La formación de la topografia urbana de la Tarragona medie-
val: nuevas aportaciones, a Attività economiche e sviluppo urbano nei secoli XIV e XV. 
Atti deirincontro di Studi (Barcellona, 19-21 ottobre 1995). Archivio Storico del Sanio, 
anno /, num. 1-2. Napoli, 1996, pp. 165-204. 
LL, P I Ñ O L / H . M I R : L'artesanat i el comerç. Les ferreries, a C D - R O M "De Tarraco a 
Terragona ". Tarragona, 1997. 
LL. P I Ñ O L / H . M I R : Excavacions arqueològiques a la ciutat medieval de Tarragona, a Jor-
nades d'Arqueologia 1999. Prehistòria, Protohistòria i època medieval a les comarques de 
Tarragona (1993-1999) (Tortosa, 1-2 d'octubre de 1999) (en premsa). 
LL. PIÑOL: Voltes del Pretori (C/ Enrajolat i Casa dels Militars), a Servei Arqueològic URV 
(Ed.). Intervencions arqueològiques a Tarragona i entorn (1993-1999). Tarragona, 
2000, pp. 89-107. 


Intervencions arqueològiques a les voltes del carrer de l'enrajolat i baixada de la pescateria: Les fases medievals

https://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/download/315295/405415

Intervencions arqueològiques a les voltes del carrer de l'enrajolat i baixada de la pescateria: Les fases medievals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert