Sagrera, Oriol

Revistes Catalanes amb Accés Obert

M A L S M O M E N T S I D I V I S I Ó 
Oriol Sagrera 
La divisió interna 
La meva vinculació amb el C A C de sempre havia estat a nivell atlè-
tic, que amb els seus alts i baixos es remunta des de l'any 1979 fins apro-
ximadament el 1989. No fou fins a finals de 1992 que s'em demanà de 
formar part d'una comissió tècnica dins de l'entitat, a la qual vaig accedir 
però sense assumir massa responsabilitats. Recordo que assistíem a les reu-
nions amb els monitors de les escoles i els entrenadors. E l que fèiem era 
donar suport a les persones que es dedicaven a la promoció de l'atletisme 
a nivell dels més menuts. També recordo que poc en sabíem del funciona-
ment propi de l'entitat, ja que per això hi havia una Junta directiva que 
duia tots aquests temes. Fou al llarg de la temporada 1992-93 que hi ha-
gué un gran distanciament entre la comissió tècnica i la junta Directiva. 
Aquest distanciament va portar a una sèrie d'atacs frontals entre alguns 
directius de l'entitat, arribant fins el punt de la dimissió del president Ramon 
Montllor i del tresorer en Jaume Gual. Aquest fet ens sorprengué a alguns 
dels components de la comissió tècnica, ja que en cap moment sabíem de 
la tensió interna dins de la junta directiva. Els fets portaren a unes elec-
cions per a elegir nova junta, on finalment hi hagué dues candidatures, una 
de les quals estava encapçalada per en Jaume Gual i Ramon Montllor, i 
l'altra per en Joan Marquillas i Jordi Fusté, i on també hi havia històrics de 
l'entitat com en Jordi Permanyer. 
Després de celebrar-se les eleccions el 17 de juliol el resultat fou 
ajustat, guanyant per 9 vots la candidatura encapçalada per en Jaume Gual 
(22 vots contra 13). Des del primer moment, la intenció d'aquest fou aglu-
tinar a gent de l'altra candidatura i no provocar cap fractura dins de l'en-
titat, cosa que es reflectí en varis escrits a Forja durant els mesos d'agost 
i setembre. Concretament, després d'aparèixer un escrit a la Forja el 24 de 
juliol de 1993 firmat per en Joan Manà, i on es critica durament l'actitud 
abans i durant les eleccions de la candidatura encapçalada per en Joan 
Marquillas, el nou president, en Jaume Gual, contesta en una carta a Forja 
el 28 d'agost desvinculant-se totalment de les crítiques fetes per en Joan 
Manà, i convida a tothom a seguir lluitant per l'entitat, afirmant que en 
aquesta nova etapa de l'entitat «ningú n'és exclòs i ningú se n'ha d'autoex-
cloure». Afirmant que la nova junta considera que tothom és prou vàlid en 
la tasca que desenvolupa en aquell moment a l'entitat. 
32 
25 anys del Club Atlèt ic Castellar 
Tot i així l'objectiu del nou president no s'aconseguí al no ser possi-
ble el diàleg entre ambdues parts i l'octubre de 1993 un grup d'atletes i el 
seu entrenador marxen de l'entitat i formen un altre club d'atletisme al 
poble. Si la situació que vàrem viure en aquell moment fou una mica trista 
per tots plegats, el més lamentable fou el gran suport que reberen aquest 
nou club per part de l'Ajuntament, en el qual hi havia com a regidor el 
pare d'en Jordi Fusté, i el senyor Jordi Permanyer. La sort ha estat que al 
linal el temps ha corregit els errors i avui podem celebrar els 25 anys del 
( :AC. 
Poc recolzament en moments difícils 
A partir d'aquest moment les temporades 1993-94 i 1994-95 foren 
molt dures, ja que el poc suport que rebia l'entitat va desanimar a uns di-
rectius que portaven molts anys en la lluita per l'atletisme al poble, una 
lluita que la majoria de vegades no era entesa ni pels ciutadans i pels go-
emants, i que ara veiem com, després de 20 anys, se li donaven facilitats •i una entitat que començava que el C A C no havia rebut en 20 anys. Exem-
ples d'això en podem trobar molts, alguns d'aquests són: 
—Mentre el C A C tardà més de 7 anys en rebre una subvenció per 
p u t de l'Ajuntament, i hagué de canviar de nom per tal que aquesta fos 
una mica raonable, l'Ajuntament divideix la subvenció anual de l'atletisme 
i ntre els dos clubs, un de més de 15 anys d'història, i un altre de recent 
creació. 
—Mentre el C A C tardà més de 10 anys en oferir un espai per poder 
entrenar —jo mateix recordo la meva etapa atlètica entrenant pels carrers— 
li J A C obtenia unes noves instal·lacions properes al poble, quan ja hi ha-\ i . i unes instal·lacions municipals específiques per l'atletisme. És a dir, se-g o n s com, es parlava d'atletisme local a l'hora de la subvenció, mentre que 
I l'hora d'espai d'entrenament es parlava de clubs. Realment, una gran 
injustícia. 
—La concessió de l'organització de la cursa popular, demanada pels 
dos clubs però reservada a la J A C que a més, menyspreant la feina feta 
II u rant molts anys, l 'anomenà la primera cursa popular, oblidant que ante-
i iorment el C A C n'havia organitzat 10. A més de permetre aquest menys-
I u cu, el suport de l'Ajuntament fou desmesurat, com mai s'havia pogut veure 
en cl C A C , ni en l'organització dels Campionats de Catalunya de Cros. 
—La informació de l'emissora municipal també era totalment parti-
dïlta, així com també el recolzament i l'assistència a actes per part dels po-
Iii ics locals. 
33 
25 anys del Club Atlètic Castellar 
E n definitiva uns fets molt lamentables que, tot s'ha de dir, duraren 2 
o 3 anys, ja que, qui més qui menys, a la llarga va poder veure la gran 
injustícia que s'estava fent amb una entitat històrica del poble. 
Els incondicionals aixequen el C A C 
A nivell esportiu 
E n la temporada 1993-94 pocs eren els atletes del C A C en actiu. A 
nivell femení només hi havia la Mònica López i la Montse Llobet, mentre 
que a nivell masculí hi havia el Carles García, entrenat per en Josep M. 
Giménez; en Lluís García i en Oriol Sànchez, entrenats per en Joan Ave-
llaneda; en Ferran Tàpia, Dídac Pérez, Diego Retamal, Sancho Ayala, José 
Javier López Acemel i Salvador Arrabal, entrenats per aquest últim, i els 
fondistes Manolo Hoyo, Josep Pons, Joan Pere López, Joan Larrosa, Ben-
jamí Benedicto i Josep Toro. A tots ells se li sumaven ex-atletes que apa-
reixien espontàniament per participar en la lliga, amb un gran sacrifici i 
esforç per defensar l'entitat. Aquests eren Josep A . Funes, David Santa-
cruz, Àngel Galobart, Joan Avellaneda, Andreu Costa, Josep Manel Mén-
dez, Jonathan López, Dani i Xavi Sagrera, Antoni Vilarrubies, Joan 
Francesc Iglesias, Toni Playà, Martí Llobet, Josep M. Bea, Jordi Espunyes, 
Josep Orriols, Josep Vinuesa, Rodrigo Gaete... Gràcies a tots ells el club 
pogué seguir endavant i participar en la lliga catalana de clubs. La seva 
contribució ha permès que ara poguem dir que el C A C és dels pocs clubs 
de Catalunya que no ha fallat mai en els últims 20 anys en la Lliga Cata-
lana de Clubs, un fet del que cal estar ben orgullosos. 
Partit de voleibol a les pistes poliesportives dels Saulons 
34 
25 anys del Club Atlèt ic Castellar 
E n les temporades següents es va intensificar l'interès pel C A C per la 
promoció. A la tasca d'en Joan Avellaneda a l'escola Emili Carles Tolrà se li 
sumà la d'en Dani Sagrera a l'escola E l Casal i la de Mònica López a l'escola 
Sant Esteve. L'esforç de tots ells fou primordial per aconseguir nous ade-
ies per a l'entitat, ja que els entrenadors de les pistes d'atletisme —en Josep 
M. Giménez, en Joan Manuel Sesé i Àngel Galobart— comptaven amb pocs 
atletes. Els fundistes també anaven augmentant la família amb talents com 
la Montse Bergadà, que posà amb els seus triomfs el nom del C A C en boca 
de molta gent. Cal tenir present que moltes vegades, encara que es faci 
una bona feina a nivell de promoció, no ets valorat enlloc si no tens la 
publicitat dels èxits. N i tan sols a nivell d'administració local, que presu-
meix de què les subvencions a les entitats es fan en funció de la promoció. 
A nivell organitzatiu 
Si tot això passava a nivell esportiu, a nivell organitzatiu passava tres 
quarts del mateix. En el moment de treballar en les competicions organit-
zades, sortien antics col·laboradors de sota les pedres. La gent que s'esti-
mava el club no es deixava enganyar i tenia encara més ganes de tirar-ho 
endavant. Gràcies a ells es va poder mantenir un nivell organitzatiu que al 
llarg de la història ha estat dels millors de Catalunya. 
Aquestes competicions a càrrec del C A C eren: 
• Cros Vila de Castellar-Memorial Pere Hernàndez: cursa d'un gran 
nivell atlètic on tothom podia veure i gaudir d'un gran espectacle ofert pels 
inillors atletes del moment. 
• Milla Urbana: una prova 
nascuda amb la setmana de la jo-
ventut amb l'objectiu de posar el 
jovent i els més petits a córrer una 
distància inusual per a molts d'ells. 
I 'indret escollit era la Plaça Major 
per tal de donar-hi un caire més 
popular. Amb el temps la Milla ha 
estal una prova on es busca la par-
in ipació de les escoles, tot i que els 
M leies sèniors han mantingut un alt 
nivell. 
• A l mes de maig, cada any 
I ï irganitzava un encontre de lliga a 
u n e s pistes reglamentàries, no dis-
ponibles a Castellar. Per tant, quan 
el C A C corria el seu encontre «a 
Any 1989. Cursa de Torredembarra, 
Oriol Sagrera, Juan Pedró López, 
Joan M. Sesé i el benjamí David López 
amb els trofeus guanyats a la cursa 
35 
25 anys del Club Atlèt ic Castellar 
casa» havia de llogar unes pistes a fora, organitzar l'encontre i córrer. Un 
gran esforç, que demostrava el gran interès de la junta i dels atletes per 
mantenir-se en aquesta competició, cosa que molts clubs de Catalunya (al-
guns d'ells amb pistes pròpies) no ho suportaven i es retiraven. 
• Cada 4 o 5 anys, organitzàvem els Campionats del Vallès. Va pas-
sar, per exemple, l'any 1995, amb tot un èxit de participació i organització 
malgrat alguns escrits apareguts en revistes locals dient tot el contrari. 
• Per si tot això no fos prou, l'any 1994, la junta de C A C decideix 
fer més per l'atletisme local i organitzà per primera vegada els Campio-
nats Locals d'Atletisme de la Vila de Castellar, els dies 20, 22, 24, 27 i 29 
de setembre i 1 d'octubre a les pistes de la carretera de Terrassa. La res-
posta dels atletes fou bona i , encara que la participació es limités a nivell 
d'atletes de l'entitat, l'experiència fou prou positiva. A part d'això la junta 
també va començar la construcció d'una pista de fulbet i d'un circuit il·lu-
minat de cros a les pistes d'atletisme, per tal de millorar-ne els serveis i fer 
més ric l'equipament en general. 
Poca difusió i poc reconeixement 
Però tot aquest treball no fou prou reconegut per part del poble. 
L'Ajuntament seguia abocat en l'altra entitat. E n part els culpables fórem 
la pròpia gent del C A C que, abocats al treball propi de l'entitat, ens des-
cuidàrem d'una faceta de la qual mai n'hem estat mestres, com és la de sa-
ber mostrar i ensenyar el que fem. 
Mentre uns feien una publicitat desmesurada del seu treball, a voltes 
amb mitges veritats, nosaltres ni tan sols ens dedicàvem a escriure o foto-
grafiar tot allò que estàvem fent. La presència del C A C als mitjans de co-
municació, tan locals com comarcals, era quasi nul·la i es limitava a algun escrit 
a Forja on s'explicava només part del que s'estava fent. Deia que en part era 
culpa nostra, però també ho era de la poca predisposició d'alguns (perio-
distes i d'altres) a interessar-se per l'activitat que duia a terme el C A C . 
Aquesta crec que ha estat unes de les grans mancances que ha tingut 
l'entitat al llarg de la seva història: no ha sabut vendre el producte. També 
passa actualment. 
Aire nou 
Tots aquests fets portaren a què, en la diada del C A C celebrada el 
juny de 1995, tres membres històrics del club —Àngel Galobart, Jaume 
36 
25 anys del Club Atlèt ic Castellar 
Any 1996. Sabadell, Parc Catalunya. Grup d'atletes participants en el 
Memorial José Bravo 
1 rtial i Ramon Montllor— anunciessin la seva marxa com a membres de la 
junta directiva. Era un fet prou comprensible tal i com estaven anant les i i ises, però dur per a l'entitat que, tot i l'augment d'atletes i de prestigi, 
ncara es trobava en moments difícils. 
Fou llavors quan els que quedàvem en junta decidírem tirar endavant. 
Recordo les converses amb l'amic Joan Manel Sesé, que em deia: «Si tu t'ocu-
pes de la part directiva i burocràtica, jo ja me n'ocupo de la part tècnica». 
També vam comptar amb l'experiència contrastada d'en Joan Pere López i 
[osep Comasòlives, que portaven ja molts anys com a membres de la junta 
directiva, i de l'ajuda d'en Benjamí Benedicto en temes de secretaria. No 
i 'I (Stant, ens faltava algú que portés el tema dels diners quan vam trobar a en 
[osep Flobet vam tenir l'equip complert. Fou així com, en l'assemblea cele-
brada cl dia 4 de novembre de 1995, amb l'assistència dels membres de 
junta i l'única presència de la mare d'un atleta, es va constituir la nova junta, 
que comptava amb: Oriol Sagrera com a president, Joan Pere López com 
a vice-president, Benjamí Benedicto com a secretari, Josep Llobet com a 
tresorer, Josep Comasòlives com a responsable dels fondistes i Joan Ma-
nel Sesé com a responsable de la promoció. Un mes més tard s'incorpora 
etl Manel Pané, ex-atleta fundador de l'entitat. Les ganes i la il·lusió de la 
gent va fer que tiréssim el carro endavant i aconseguíssim fites impensa-
bles en aquell moment, com fou l'aconseguir un rècord del món. L'es-
deveniment es va produir el setembre de 1996 quan, a les pistes de la car-
i etera de Terrassa, el C A C va inscriure el rècord del món de 100 X 300m. 
37 
25 anys del Club Atlèt ic Castellar 
Any 1996. Atletes del C A C participants en la cursa Contra la Droga, davant 
l'Ajuntament de Castellar del Vallès 
Any 1996. Cursa 75è aniversari de la JA Sabadell. 
Grup d'atletes premiats, Carles García, Juan Pedró López, Montserrat Bergadà, 
Manolo Hoyo i Lluís García 
I S 


Mals moments i divisió

https://www.raco.cat/index.php/placavella/article/download/334921/425902

Mals moments i divisió

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert