Navarro, Lluis

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E L C A N V I D E N O M 
Lluís Navarro 
Un dels temes polèmics de l'ordre del dia de l'assemblea del desem-
bre dc 1983 va ser el canvi de nom de l'entitat. Aquest punt va comportar 
Ull seriós debat dins de la pròpia junta, ja que fins aleshores els únics que 
li.ivien cregut i recolzat d'una manera totalment desinteressada l'atletisme 
.il nostre poble eren els propis estaments del col·legi E l Casal, tant la di-
us i ui com els professors i l'associació de pares. La majoria de membres 
dc li junta directiva del club proveníem de l'associació de pares del col·-
legi, entre ells jo mateix. 
Encara recordo quan, un bon dia, a la primera reunió de pares del 
I ui', escolar 1978-79, vaig ser elegit representant a la junta directiva de 
l'associació de pares del col·legi per la classe de parvulari i en la primera 
i cuiiió de la nova junta directiva d'aquell mateix curs, elegit vice-secretari 
dc l.i mateixa. Als pocs dies es presentaven a casa Gregorio Sànchez, di-
r e i tOI del Col·legi, i en Francesc Sagrera, president de la junta directiva 
di l'associació de pares, explicant-me la creació d'un club d'atletisme per 
dl mai sortida a les inquietuds d'uns quants alumnes —que després de par-
11* ipar en un concurs de televisió volien continuar gaudint d'aquest esport— i uli·iini me el càrrec de secretari. 
Sempre be cregut que l'educació i formació dels fills no s'ha de dei-
sai únicament en mans de l'escola, sinó que els pares tenim molta respon-
'.abililal sobre els nostres fills i que quantes més opcions tinguin per esco-
lin , moll millor serà la seva formació. Per això, i perquè pensava que altra 
',i ni eslava lent el mateix en altres entitats del poble, vaig acceptar la res-
I '..iln li tat que m'oferien, sense tenir fins aquell moment, cap tipus de co-
iH·iM·iiK·nt d'aquest esport. 
\ i a i avui i gràcies a la visió que em dóna el temps transcorregut des 
d iquells anys, vull agrair, molt sincerament, l'ajut de dues persones que 
n < n sci pacients amb la meva ignorància i pesadesa. Són Ramon Montllor 
U. Ié i Josep M. Antentas Altarriba, els dos amants incondicionals i gene-
II m ii d'aquest esport. 
I Vi doneu el lapsus i tornem allà on ho hem deixat. E l motiu principal 
dl ll defensors del canvi de nom va ser que la nostra entitat, encara que 
di dels ini< is havia estat oberta a tot aquell que volgués practicar l'atle-
ii nu , no podia continuar portant el nom d'una escola privada, per molt 
qui fíni aquell dia fos l'única que ens havia donat el seu suport incondicio-
nal Al lin.il de moltes discussions es va decidir incloure com a punt de l'or-
23 
25 anys del Club Atlèt ic Castellar 
dre del dia de l'Assemblea de Socis del dia 17 de desembre de 1983, l'inici 
de les gestions pel canvi de nom. 
Durant tot l'any 1984, la junta directiva, va dur a terme la confecció 
d'uns nous estatuts i , en l'assemblea del 17 de novembre de 1984, en sego-
na convocatòria per falta de quòrum a la primera, van ser aprovats amb 
un vot en contra i una abstenció els nous estatuts. A partir d'aquell mo-
ment, el Club Atlètic E l Casal passa a ésser Club Atlètic Castellar del Vallès 
a tots els efectes. Això comporta també obrir un concurs per escollir el 
nou anagrama representatiu. Es van presentar només dos concursants, 
quedant escollit l'anagrama actual, amb una «petita» modificació, en l'ori-
ginal hi havia escrit «cacv» en lloc de «cac». 
Any 1990. Restaurant Can Font, celebració del 75è aniversari de la Federació 
Catalana d'Atletisme. Taula presidencial amb el senyor Font, Elidia Gonfaus, 
Lluís Navarro, Ventura Mariné, Albert Antonell i Josep Parcerisa 
24 


El canvi de nom

https://www.raco.cat/index.php/placavella/article/download/334919/425900

El canvi de nom

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert