Caldentey, Gabriel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA febrer/març/abril        2005
46
XXIX Congrés de la CNTE 
Gabriel Caldentey Ramos 
Representant de l'àrea Internacional  d'STEs-I 
La confrontació ideològica enel Congrés de la CNTE es vacentrar sobre l'anàlisi de les
polítiques educatives, socials i eco-
nòmiques de l'actual govern. El
consens consistia a denunciar el
caràcter neoliberal de la política
econòmica, però el dissens era
considerar globalment l'acció del
govern com a neoliberal. El corrent
majoritari -encapçalat per Juçara
Dutra Vieira, reelegida com a
Presidenta de la CNTE, que va
obtenir prop del 67% dels vots-,
des de l'autonomia de la CNTE
respecte al govern, defensava
una acció no de confrontació
directa amb el Govern, sinó
afavorir amb la pressió l'avanç de
les polítiques socials, laborals i
educatives d'esquerres. 
Les discussions en el Congrés
s'emmarquen dins la reflexió
general que els moviments socials,
sindicals i les forces polítiques
d'esquerra estan en un moment
delicat, on han de combinar la
pressió en defensa de les
polítiques i reivindicacions pròpies
amb la complexitat d'un context
polític, on el PT i els seus aliats
d'esquerra són minoritaris,
recordem que el PT només té el
18% dels diputats, i per això el
president Lula ha d'aliar-se amb
partits del centredreta per tirar
endavant les diverses mesures
polítiques, amb les contradiccions
que generen aquestes aliances; i
per això des dels ambients
intel·lectuals de l'esquerra Petista
es denuncia el caràcter ortodox i
neoliberal de la política econòmica,
l'escàs avanç en matèries socials,
que de vegades són més assisten-
cials que vertaderes polítiques de
govern. Malgrat això, la conclusió
és que l'esquerra social i sindical
no ha de fragmentar-se en disputes
internes i ha de cercar temes aglu-
tinadors per pressionar i reforçar
les línies més socials i avançades
del govern de  Lula i no propiciar la
ruptura del bloc d'esquerres, que
seria la condició desitjada per les
forces de la dreta brasilera que
estan exercint la constant deslegiti-
mació de l'actual govern, amb
l'objectiu de derrotar en les
pròximes eleccions presidencials a
LULA, per la confusió i la desmoti-
vació dels sectors populars. Per
tant, aquest va ser el context que
determinava l'ambient de les dis-
cussions desenvolupades durant
els dies 12 al 15 de gener de 2005. 
"...l'educació brasilera
requereix molts més
fons dels que l'actual
govern hi pot dedicar i
en el seu discurs va
defensar la conversió
del deute extern en
recursos per a
l'educació."
El Congrés es va obrir amb la
participació del Ministre d'Educació,
Tarso Genro, el qual va afirmar que
l'educació brasilera requereix molts
més fons dels que l'actual govern hi
pot dedicar i en el seu discurs va
defensar la conversió del deute
extern en recursos per a l'educació.
Va assumir que l'agenda de la
CNTE és la seva pròpia, encara
que amb les dificultats de traduir-la
en mesures concretes. 
Juçara Dutra, presidenta de la
CNTE, en el seu discurs
inaugural va reclamar que seria
necessari el 10% del PIB brasiler
per a la millora de l'educació
pública i de qualitat social per a
tots; que el govern Lula convertís
en una decisió política la recon-
versió del deute extern en
inversions educatives. Va
anunciar que la CNTE es mobilit-
zaria exigint que aquesta
proposta fos una política
permanent de l'actual govern. Va
convocar els congressistes a la
manifestació que anava a
realitzar-se dia 14 de gener, a la
"Praça dos Três Poderes", com a
inici de la campanya, entregant
Biel Caldentey dirigint una salutació al XXIX Congrés de la CNTE
2005 febrer/març/abril        PISSARRA
47
en aquest dia un document
al·lusiu a aquesta reivindicació. 
Gran part del temps es va
destinar a debatre qüestions de
procediment, era l'estratègia dels
corrents minoritaris davant la
situació d'inferioritat de les seves
tesis, pretenent obstaculitzar
l'avanç del Congrés. La dificultat
objectiva d'administrar un Congrés
de més de 2.000 participants s'unia
a l'esmentada estratègia minorità-
ria, però amb presència organitza-
da. Entre d'altres característiques
rellevants podem destacar l'agru-
pació dels corrents sindicals en
blocs divergents, per exemple, es
dóna la circumstància que els
militants pròxims al "PC do B"
donen suport a la tendència majori-
tària -denominada articulació
sindical- integrada bàsicament per
militants del PT i altres grups;
mentre l'ala esquerra del PT s'alia
o constitueix altres corrents
sindicals amb participació de
militants d'altres partits d'esquerra,
PSTU, Trotskistes, i dissidents del
PT que han format un nou partit, el
PSOL. 
Una altra característica diferen-
cial és l'existència de fins a 12
tesis, ponències, divergents
totalment o parcial, amb la qual
cosa el plenari del Congrés havia
de triar la tesi guia, la ponència
base de la discussió, que va ser
finalment la desena de l'articulació
sindical. Aquesta reflectia des de
l'autonomia sindical, l'exigència al
Govern per a l'aprofundiment dels
drets de la classe treballadora,
afavorint l'enfortiment i la construc-
ció d'un nou model de societat,
més just i rebutjant els aspectes
neoliberals que impedeixen els
esmentats avanços. 
Un cop aprovada la ponència
base es va entrar en la discussió
de les esmenes parcials en grups
de treball per triar les esmenes que
anirien al ple, aquelles que obtin-
guessin el 20%. Per la dinàmica del
Congrés, les qüestions procedi-
mentals impedien el debat de les
qüestions de fons, i se cercava
més la confrontació de blocs, que
la construcció de posicions de
síntesi, que era la pretensió de la
direcció de la CNTE i del bloc
majoritari. La seva aposta estratè-
gica era reforçar la unitat i la mobi-
lització de la base, donant cabuda
a totes les tendències en la
direcció. 
Finalment, el Congrés va poder
atendre els objectius marcats per la
direcció a pesar de les dificultats i
peculiaritats esmentades, es va
aprovar un text base i una nova
direcció triada d'acord amb la
següent correlació de forces: 
La llista guanyadora "CNTE
Independente e de Luta", liderada
per Juçara Dutra Vieira, va rebre el
66,87% dels vots vàlids. En 2n lloc,
amb el 17,6% dels vots, la llista
"Esquerda Socialista: CNTE e prá
lutar", encapçalada per Gesa
Linhares Corrêa. I la 3a més
votada va ser la llista "Per uma
CNTE forte, combativa e de Luta",
comandada per Milton Canuto, que
va rebre el 15,5% dels vots.
"...fomentant la participació
social de la comunitat
educativa per garantir
un ensenyament
inclusiu que permeti
que les capes populars
tenguin condicions per
aprendre..."  
D'acord amb la proporció
d'aquests resultats, es conforma la
nova direcció per al període 2005-
2008. Cal destacar les paraules de
la presidenta reelegida, Juçara
Dutra Vieira: "Els nostres plans de
lluites preveuen que tendrem molt
de treball en aquesta gestió que
s'inicia i vull comptar amb tots per
prosseguir en els nostres esforços
en favor dels treballadors de
l'educació brasilers, així com
garantir més finançament per a
l'educació pública en el nostre
país". (transcripció pròpia) 
El dia 14 de gener, dia de la
manifestació, vàrem ser rebuts per
representants del Ministeri de la
Presidència on els companys i
companyes de la direcció de la
CNTE varen entregar un escrit amb
la petició de transformar el deute
Biiel Caldentey, representant confederal d’STEs-I, a la reunió amb el 
Secretari d’Educació de Brasil
PISSARRA febrer/març/abril        2005
48
extern en inversió educativa,
ressaltant el compromís dels
ministres d'Educació d'Argentina i
Brasil en aquest plantejament i el
suport o comprensió del President
del Govern espanyol. En aquest
context vàrem fer una intervenció
destacant com la Confederació de
STEs-I donava un suport actiu a
l'esmentada reclamació. El repre-
sentant per a Amèrica Central i Sud
de la IE, es va comprometre a
traslladar a les altes instàncies de
la IE aquesta reivindicació, atès
que tal campanya ha de tenir un
abast internacional per dotar de
consistència les campanyes que es
desenvoluparan en principi a Brasil
i Argentina. 
També ens va rebre el Secretari
d'Educació del Ministeri, que ens va
traçar les línies prioritàries
d'actuació de la política educativa
que pretén la millora de la qualitat
social del sistema educatiu brasiler,
ressaltant que es requereixen més
recursos per propiciar no sols un
procés d'escolarització, sinó un
vertader procés d'ensenyament.
Ens va informar que al voltant d'un
milió d'alumnes estan fora de
l'escola, entre els 7 i els 14 anys,
que el 55% dels alumnes de 7 a 8
anys no saben llegir, ni escriure.
També només el 33% dels alumnes
de 15 a 17 anys estan escolaritzats.
Per la qual cosa el Ministeri
d'Educació ha d'afrontar reptes de
millores, tant en el procés d'escola-
rització com en el procés d'ensen-
yament i aprenentatge, fomentant
la participació social de la comunitat
educativa per garantir un ensenya-
ment inclusiu que permeti que les
capes populars tenguin condicions
per aprendre, sent necessari que
altres polítiques socials, laborals i
econòmiques acompanyin l'esforç
educatiu. 
Les delegacions internacionals
sindicals invitades presents al
Congrés es varen dirigir al plenari
dia 15 de gener, al matí, abans de
la conclusió dels debats i les
votacions. La nostra intervenció es
va realitzar en portuguès, fet que
va agradar bastant als congressis-
tes, va consistir en la lectura de
l'escrit ja enviat anteriorment, que
serà transcrit en les actes del XXIX
Congrés de la CNTE.
Presentació de la cooperativa de Treball
Contrafarsa, una ràdio diferent
En el dial 106.5 de líFM
Amb el suport de l'STEI-i


XXIX Congrés de la CNTE

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2005_n0/119_p046.dir/Pissarra_2005_n0119_p046.pdf

XXIX Congrés de la CNTE

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears