Joan i Marí, Bernat

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA 86 Transferències d'educació 
CREANT UN MODEL EDUCATIU 
AUTÒNOM? 
Bernat Joan i Marí 
President d'ERC-Balears i Pitiüses 
El traspàs de les competències en matèria educativa a la co-munitat autònoma de les illes Balears ha estat una reivindi-cació constant des dels professionals de l'ensenyament, sin-
dicats, associacions professionals, etc. a les nostres illes. Si la me-
mòria no m'enganya, durant la dècada passada j a hi va haver algu-
na campanya en favor del traspàs de les competències en educació. 
Aquestes reivindicacions partien (i parteixen) de la consciència 
clara que és imprescindible perquè realment existeixin ni que si-
guin uns mínims d'autonomia i que hi hagi un model educatiu 
propi per a la nostra comunitat suposadament autònoma. 
Durant tot aquest temps hi ha hagut diversos sectors contraris 
al traspàs de competències en matèria educativa, sectors de diver-
sa casta i condició. Si no hi hagués hagut aquests sectors contraris, 
òbviament faria anys que a les illes Balears i Pitiüses tendríem 
competències exclusives en matèria educativa 
Per què tarden tant? (Amb una mica de sort i si el calendari es 
va complint, tendrem traspassos en Educació a principis de l'any 
1998). Podem apuntar diverses raons: 
- Per un cantó, la manca de convicció autonomista dels go-
verns espanyols. És ben coneguda l'actitud tradicionalment jaco-
bina dels socialistes, que no entenen (o no accepten) la 
plurinacionalitat de l'Estat. Per aquesta raó, han procurat que l'Estat 
continuàs gestionant tantes competències com fos possible. 
- Conseqüència d'aquesta actitud, s'ha generat un discurs fre-
qüentment contradictori, dins una certa progressia. Per una banda 
s'afirma seguint aquest discurs, que cal que l'Estat es "descentra-
litzi", però, per altra banda es diu que, tenint a les illes un govern 
de dreta val més que continuïn (durant l'època socialista) gestio-
nant les competències en Educació des de Madrid. 
- Així mateix hem d'apuntar un altre factor important: la 
ideologització espanyolista d'una part gruixuda de les persones 
que avui dia treballen com a professors a les illes Balears i Pitiüses. 
Són funcionaris, funcionaris de l'Estat espanyol, i tenen una certa 
formació, generalment molt hispanocèntrica (sobretot les persones 
que han rebut la seua formació fora dels Països Catalans) i poc 
adequada a la cultura de la pluralitat. 
Per tot això, no hem tingut fins ara competències en matèria 
educativa a les illes Balears i Pitiüses, però a ra segons sembla ja 
estan a punt de caure. 
En una segona part, doncs, hem de tenir en compte què se'n 
pot esperar i, sobretot, què se n'hauria d'esperar, del fet de comp-
tar amb competències d'Educació. 
Del traspàs de competències en Educació n'hem 
d'esperar, com a mínim, un aprofundiment en el 
procés de normalització de la llengua catalana 
A. NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA 
El motor de la reivindicació de competències exclusives per a 
la comunitat autònoma de les illes Balears en matèria educativa ha 
estat la normalització lingüística. El lliure intercanvi, sense condi-
cions, de professorat amb la resta del territori MEC ha constituït 
un llast insalvable per al procés de normalització de la llengua 
catalana als centres d'ensenyament. Només a centres molt petits 
no hi ha professors o professores amb plaça fixa sense coneixe-
ments de català suficients per ensenyar en la nostra llengua Aquesta 
circumstància ha fet que, per manca de personal, d'una manera 
sistemàtica hi hagi hagut una presència majoritària de les classes 
en espanyol per tot arreu (fins i tot a la majoria dels centres que 
16 • maig-juny 97 
Primària 
cicle inicial 
cicle mitjà / cicle superior 
Mapa de conceptes i activitats prèvies Text informatiu Activitats 
Edicions Cort 
Tota l'educació primària! 
Llibres de text propis per a 
un nou PROJECTE DE PAÍS. 
Llum verda per a un material didàctic propi de les Illes Balears. 
LHJ Amb un ampli ventall de possibilitats: llibres 
de text, guies didàctiques, quaderns de treball, 
projecte curricular en disquet... Llengua catalana 
i llengua castellana a partir d'un tractament integrat 
de les dues llengües, coneixement del medi natural 
i social a partir de la nostra realitat pluriinsular, 
matemàtiques, etc. 
pl Un nou projecte pedagògic basat en la 
individualització (4 vies d'aprenentatge segons el 
nivell de cada alumne) i l'atenció a la diversitat 
dels grups d'alumnes de cada centre escolar. 
Llibres de text elaborats per una editorial d'aquí, 
des d'una òptica pluriinsular de Mallorca, Menorca, 
Eivissa i Formentera, integrats dins un vertader 
PROJECTE DE PAÍS. 
H íntegrament en llengua catalana de les Illes 
Balears, amb les modalitats insulars pròpies. 
jjj Amb els continguts, conceptes, procediments 
i actituds referits a la realitat lingüística, cultural, 
territorial, històrica i econòmica de Mallorca, 
Menorca, Eivissa i Formentera, projectada en cercles 
concèntrics a Espanya, la Mediterrània, Europa... 
e d i c i o n s 
CORT 
L'EDITORIAL DE LES ILLES BALEARS 
Cl Can Troncoso, 3, ler • 07001 Palma 
Telèfon (971) 71 27 80 • Fax (971) 72 00 36 • E-Mail: edcort@readysoft.es 
Transferències d'educació PISSARRA 86 
compten amb un Projecte Lingüístic de Centre que afirma que el 
català és la llengua vehicular del centre i que serà la llengua habi-
tual en l'activitat acadèmica: hi ha centres amb un PLC que pre-
veu un ensenyament totalment catalanitzat i que, en canvi té menys 
d'un vint per cent de classes en català!). 
Del traspàs de competències en Educació n'hem d'esperar, com 
a mínim, un aprofundiment en el procés de normalització de la 
llengua catalana. 
El Decret Flaquer, que se suposa que haurà de fer-se efectiu 
abans de començar el pròxim curs, preveu que, com a mínim, la 
meitat de l'activitat educativa a cada centre d'ensenyament s'hau-
rà de vehicular en llengua catalana. Amb el traspàs de competèn-
cies es podrà articular un sistema d'inspecció propi que vetlli per-
què les lleis i els decrets que tenen a veure amb l'ús de la llengua, 
efectivament, es compleixin. 
En política lingüística a l'ensenyament, a més d'assegurar el 
coneixement de la llengua catalana i de l'espanyola, hauria de ga-
rantir també el coneixement de la 
que es va perfilant com a inter-
lingua general arreu d'Europa: 
l'anglès. La manca de planifica-
ció en l'ensenyament de l'anglès, 
a les Illes i a l'Estat espanyol en 
general, mostra ben clarament 
quin paper s'espera que els ciuta-
dans d'aquest estat haurem de ju-
gar (si no canviam les coses) en 
el futur de la Unió Europea. 
B. UN ENSENYAMENT 
AUTOCENTRAT 
Cal que hi hagi una coherèn-
cia entre la llengua vehicular de 
l'ensenyament i els programes 
educatius que duguin a terme dins 
la nostra comunitat autònoma. Es 
incoherent progressar en l'ús del 
català com a llengua vehicular " « . . 
mentre a nivell de programes es 
continua impartint un ensenya-
ment hispanocèntric. Avui dia, infants que reben el seu ensenya-
ment a centres que el vehiculen en català, coneixen abans els Reis 
Catòlics que no pas Jaume I, i dibuixen el mapa d'Espanya molt 
abans de dibuixar el mapa dels Països Catalans. 
S'han d'evitar aquestes disfuncions, perquè són incoherències 
que d'alguna manera afecten el procés educatiu i la percepció dels 
nens i les nenes. 
És necessari, idò, d'articular uns programes educatius autocen-
trats, d'acord amb la realitat social, natural i històrica de les illes 
Balears i Pitiüses. Els infants de les nostres illes haurien de rebre 
alguna assignatura de Geografia de les Illes Balears i dels Països 
Catalans, alguna matèria d'Història dels Països Catalans i d'His-
tòria de les Illes, etc. 
Així mateix, s'hauria d'aprofundir en el coneixement d'aspec-
tes fonamentals de la nostra cultura com ara la Literatura Catala-
na, que hauria de ser una matèria obligatòria a nivell d'ensenya-
ment mitjà, i de la qual s'haurien de donar els rudiments necessa-
ris a nivell d'ensenyament primari. 
L'autocentrament en l'ensenyament constitueix un element im-
prescindible perquè el procés general d'inserció dels infants en el 
seu medi social tengui èxit. 
C. RECICLATGE DEL PROFESSORAT 
El traspàs de competències en matèria educativa ha de garantir 
un reciclatge adequat de tot el 
professorat que treballa a les 
illes Balears i Pitiüses. Aquest 
reciclatge s'ha d'adaptar a la re-
alitat i ha de tenir un enfocament 
més funcional: els professors i 
les professores s'han de reciclar 
no per tenir un títol a presentar 
sinó per poder ensenyar efec-
tivament en català. 
Els programes dels cursos de 
reciclatge haurien de tenir un ca-
ràcter molt més pràctic, i l'ava-
luació s'hauria de fer també des 
d'aquesta perspectiva pràctica. 
Per exemple, un examen de 
Llengua, en els cursos de Reci-
clatge, hauria de consistir en 
l'avaluació directa de les clas-
ses d'una professora o d'un pro-
fessor concret impartides en 
* llengua catalana. 
L'horitzó de tot aquest nou 
sistema hauria de ser que, des-
prés de dos o tres anys, tot el professorat de les Illes estigui en 
condicions d'ensenyar en català. Aleshores, cal vetllar perquè, efec-
tivament, el professorat reciclat faci les classes en català 
D. INNOVACIÓ, INVESTIGACIÓ, QUALITAT 
Competències en Educació, idò, per a què? 
Competències en educació perquè avanci el procés de 
maig - juny 97 «17 
PISSARRA 86 Transferències d'educació 
normalització de la llengua catalana dins l'àmbit de l'ensenyament 
a les Illes Balears i Pitiüses. Un model educatiu propi per a les 
nostres illes s'ha de basar en la catalanització, en la vehiculació de 
l'activitat acadèmica a través de la llengua que, segons reconeix 
l'Estatut d'Autonomia, és la pròpia de les Illes Balears. 
Competències en educació per arribar a aconseguir un ense-
nyament autocentrat, en què els i les alumnes coneguin la història 
pròpia, la geografia del país, etc. Un ensenyament autocentrat im-
plica un ensenyament relacionat amb la realitat que ens envolta, 
un ensenyament arrelat a la pròpia terra, un ensenyament no alie-
nadornidessituat. 
Competències en educació per arribar a comptar amb un 
professorat compromès en la construcció d'un model educatiu propi 
per a les Illes Balears i Pitiüses, sense dependències exteriors i 
sense complexos de cap tipus, partint de l'autonomia i de la lliber-
tat de pensament i de planificació. 
Competències en educació per aconseguir de bastir una dinà-
mica innovadora, pròpia de les situacions en què hom està construint 
quelcom nou. En el cas del bastiment d'un model educatiu propi, 
aquesta dinàmica innovadora serà fonamental perquè pugui tenir 
l'èxit desitjat. 
Competències en educació per fomentar la investigació en edu-
cació, per investigar en sociolingüística, en psicolingüística i en 
altres aspectes que són fonamentals en el context de la nostra dinà-
mica educativa. 
Competències en educació, finalment, per aconseguir un 
ensenyament que augmenti en qualitat i que pugui satisfer les ne-
cessitats educatives de la nostra societat, ultrapassant les dinàmi-
ques viciades que han predominat dins l'àmbit educatiu fins avui 
entre nosaltres. 
No puc acabar aquest article sense apuntar un fet fonamental, 
emperò: resulta imprescindible rebre les dotacions econòmiques 
necessàries per tal de poder construir un Model Educatiu propi per 
a les Illes Balears. No pot ser, com està ocorrent a Eivissa, que la 
construcció de tres instituts d'ensenyament secundari no sigui cos-
tejada directament per l'Estat, sinó que s'esperi al traspàs de com-
petències perquè l'hagi de costejar la comunitat autònoma. 
No hi ha autonomia real, no hi ha de fet competències, sense 
les dotacions pressupostàries imprescindibles per poder gestionar 
adequadament l'activitat educativa. • 
Butlleta de subscripció a PISSARRA1 
N o m i l l i na tges : Tel : 
A d r e ç a : CP: Pob lac ió : 
Se s u b s c r i u a PISSARRA al p reu anua l d e 1.500 p tes . q u e a b o n a m i t j a n ç a n t : 
• ta ló bancar i o g i r pos ta l a n o m d e l'STEI 
• cà r rec al c o m p t e b a n c a r i 2 
(1) Els af i l ia ts i a f i l i ades a l'STEI reben PISSARRA d e f r anc 
(2) En a q u e s t cas h e u d ' e m p l e n a r l 'ordre bancàr ia 
O R D R E DE D O M I C I L I A C I Ó B A N C À R I A 
N o m d e l 'ent i tat : A d r e ç a : 
Loca l i ta t : CP: 
ENTITAT OFICINA DC COMPTE 
Sr. D i rec to r : 
Sou p rega t d 'a tend re a par t i r d 'aques ta da ta , i f i ns n o u avís, e ls r ebu t s q u e us p resen ta rà el S ind i ca t d e T reba l ladors dej 
l 'Ensenyamen t d e les I l les (STEI) a m b càr rec al c o m p t e ind ica t . 
d e d e 199 
(s igna tu ra ) 
18 • ma ig - j uny 97 


Creant un model educatiu autònom?

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1997_n0/86_p016.dir/Pissarra_1997_n086_p016.pdf

Creant un model educatiu autònom?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears