Redacció

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Reformes a l'Educació 
REFORMES EDUCATIVES A 
AMÈRICA LLATINA 
5 
E s mestres taxi de l'EGB 
CINC ANYS 
DE 
REFORMA 
EDUCATIVA 
A 
BONS AIRES 
Assumint la ideologia neoliberal i 
sotmetent-se en conseqüència als 
dictats polítics elaborats per a 
Llatinoamèrica pels organismes de 
crèdit internacional (Banc Mundial i 
Fons Monetari Intencional), el 
govern nacional i el provincial inten-
ten desestructurar el sistema educa-
tiu a través d'una transferència 
sense recursos i de la Llei Federal 
d'Educació. Apressades després 
pels temps electorals, les autoritats 
educatives de Bons Aires varen 
imposar una reforma educativa 
sense consens ni participació, en un 
context autoritari, contra la voluntat 
de docents, alumnes i comunitat; 
amb "canvis" realitzats sense racio-
nalitat, absolutament improvisats, 
sense temps de capacitació, infor-
mació, debat ni reflexions pedagògi-
ques; centrada a implementar l'ano-
menat "tercer cicle". 
A cinc anys del començament 
d 'aques ta re forma i a qua t re 
d 'haver implementa t el tercer 
c ic le és poss ib le ava lua r les 
seves principals conseqüències : 
Desarticulació i desaparició de 
les escoles mitjanes, tècniques 
i agràries 
Insti tucions de referència, iden-
titat i c o n t e n c i ó d 'un sec tor 
gene rac iona l ( l ' ado lescènc ia ) 
part icularment afectat avui per 
les polí t iques d 'exclusió vigents 
i les seves man i f e s t ac ions 
socials: desocupació , violència, 
drogoaddicció , S IDA, etcètera. 
Fracàs de l'EGB com a unitat 
pedagògica 
N o s'han produït modif icacions 
més que formals de pr imer a 
sisè graus. El setè any imple-
menta t el 1996 no s'articula de 
cap manera amb la creació pos -
terior de l'octau i el novè , que 
han quedat aïllats més enllà de 
l 'espai físic que comparteixin. 
Aques t tercer cicle "virtual" va 
aprofundir la f ragmentació del 
s istema educatiu i va provocar 
fractures en l 'organització esco-
lar, impactant en la quotidianitat 
de les escoles i en la vida de tots 
els actors socials que les transi-
ten. 
Primarització del 8è i 9è 
El discurs de la reforma que va 
sustentar la compuls iva trans-
fo rmac ió del p r imer i segon 
graus de l 'escola mitjana en els 
antepenúl t ims anys de l 'EGB va 
"primeri tzar" l 'extensió de l 'es-
colaritat obligatòria a la provín-
cia de Bons Aires . Aques t d is -
curs es va traduir, entre altres 
coses , en la no cons iderac ió de 
les caracter ís t iques de l 'adoles-
cent, de les cul tures inst i tucio-
nals , de les condic ions de treball 
i de la formació de docents . 
La imposic ió d'una estructura 
per àrees sense que s'establissin 
les condic ions que la fessin pos -
sible i sense garantir als docents 
l 'acompliment en la disciplina 
per a la qual es varen formar, va 
incidir encara més en la qualitat 
dels aprenenta tges . 
PISSARRA 102 29 
Reformes a l'Educació 
Poques respostes per al nivell 
inicial 
L'obligatorietat de la sala de 
cinc anys proposada per la prò-
pia reforma no s 'acompleix, així 
com tampoc la creació de sufi-
cients j a rd ins que a tenguin 
infants de tres i quatre anys tant 
en zones urbanes com a les 
zones del camp. 
La insuficient expans ió del 
nivell inicial inclou també la 
falta de jardins maternals . Els 
jardins d'infants recentment cre-
ats varen respondre més a inte-
ressos "clientelars" que a les 
prioritats consensuades per dis-
trictes , que privilegiaven l'aten-
ció dels sectors populars. 
Una altra de les mesures efec-
tuades va ser la reducció de 
càrrecs de vicedirectors i pre-
ceptors, fet que va afectar la 
tasca pedagògica i institucional. 
A les zones rurals, els SEIN 
(Serveis d 'Educació Inicial 
Nucleats) , que depenien d'un 
director de jardí d'infants prò-
xim, varen passar a dependre 
directament de l'inspector d'à-
rea, que per raons de sobrecàrre-
ga de tasques i distàncies no hi 
pot ésser el que seria desitjable. 
Es desvirtua, així, el valor peda-
gògic d'aquesta experiència. 
Conflictiva imposició per arti-
cular escoles primàries i mit-
janes 
N o es va tenir en compte ni es 
va preveure l'existència de "cul-
tures insti tucionals" tan dife-
rents. Això originà conflictes 
que tensaren encara més la vida 
quotidiana de les escoles, i dete-
rioraren els vincles entre els 
docents. 
Sobrecàrrega de treball en els 
equips directius de primària 
En les mateixes condicions de 
treball, prèvies a implementar el 
tercer cicle, els equips directius 
es varen veure obligats a articu-
lar els 8è i els 9è, dins del 
mateix espai físic o a l'espai de 
l'escola mitjana. A això s'hi afe-
geixen els t rasl lats , que en 
a lguns casos excede ixen els 
quaranta carrers dins del radi 
En les mateixes con-
dicions de treball, 
prèvies a implemen-
tar el tercer cicle, 
els equips directius 
es varen veure obli-
gats a articular els 
8è i els 9è, dins del 
mateix espai físic o 
a l'espai de l'escola 
mitjana. A això s'hi 
afegeixen els tras-
llats, que en alguns 
casos excedeixen els 
quaranta carrers 
dins del radi urbà, 
situació que s'a-
greuja en zones 
rurals. 
30 P ISSARRA 102 
Reformes a l'Educació 
Malgrat la normati-
va vigent recomana-
da pels organismes 
internacionals, que 
estableix un màxim 
de mil alumnes per 
a cada escola, la 
reforma de la pro-
víncia de Bons Aires 
va batre tots els 
rècords, superant 
en molts casos els 
1.500 alumnes. 
La incorporació del 
8è i el 9è any, amb 
el seu corresponent 
augment de matrí-
cula, va determinar 
ampliacions que 
varen suprimir els 
pocs espais que no 
eren aula que hi 
havia. Varen des-
aparèixer, així, 
biblioteques, patis, 
sales de professorat, 
gabinets, gimnasos, 
horts, etcètera. 
urbà, si tuació que s'agreuja en 
zones rurals. 
A tal panorama s'hi va sumar la 
responsabil i tat que varen haver 
d 'assumir les directives davant 
les obres de cons t rucc ió i/o 
reforma imposades per la refor-
ma, que de manera irresponsa-
ble executà en el transcurs del 
cicle lectiu, agreujant les condi-
c ions de seguretat dels edificis 
escolars per a nins i n ines i 
docents . 
La sobrepoblació de les esco-
les 
M a l g r a t la n o r m a t i v a v igen t 
r e c o m a n a d a pe l s o r g a n i s m e s 
internacionals, que estableix un 
m à x i m a de mil a lumnes per a 
cada escola, la reforma de la 
p rov ínc i a de B o n s Ai res va 
batre tots els rècords , superant 
en molts casos els 1 500 a lum-
nes . 
La incorporació del 8è i el 9è 
any, a m b el seu corresponent 
augment de matr ícula, va deter-
mina r ampl iac ions que varen 
suprimir els pocs espais que no 
eren aula que hi havia. Varen 
desaparèixer , així, b ibl ioteques, 
pat is , sales de professorat , gab i -
nets , g imnasos , horts , etcètera. 
Falta de capacitació sistemàti-
ca i adequada 
S'ha est imulat una indiscr imina-
da acumulac ió de crèdits l l igada 
al temor per la pèrdua de la 
feina, mentre la Xarxa Federal 
de Capaci tació ofereix una sort 
d e merca t d e cu r sos , sense 
garanties de serietat ni per t inèn-
cia, on cada un va i pren el que 
pot. La reforma ha implementa t 
la capaci tació de manera c o m -
pulsiva, c o m una eina de l'ajust 
laboral. Les seves característ i-
ques principals són les següents: 
- E s reali tza exc lus ivament en 
cursos fets en horari ext raesco-
lar. 
- Desconeix els títols docents , ja 
que estableix que els que no rea-
litzin la "reconvers ió" quedaran 
fora del s istema educat iu . 
- Ha exclòs s is temàt icament els 
i les docents de planejar la capa-
c i tac ió , i m p l e m e n t a n t - l a d e 
forma autoritària. 
- Ha es ta t i m p l e m e n t a d a de 
forma discriminatòria cap a la 
majoria del professorat , i des t i -
nada de forma gairebé excloent 
als docents de) tercer cicle. 
- Es troba al lunyada de les p ro-
b lemàt iques amb què dia a dia 
s'han d 'enfrontar els docen t s ; 
desvinculada de la pract ica a 
l 'aula i insti tucional, no br inda 
un espa i q u e con tengu i e ls 
c o n e i x e m e n t s de l p rofessora t 
part icipant. 
- Concep el treballador c o m un 
mer "agent" d 'una t ransforma-
ció pensada per altres i, a lhora, 
com un "objecte" que és neces -
sari "reciclar", c o m un "cont i -
nent" sense "contingut". 
Modificació cuitada de la for-
mació docent 
L a reforma ha imposat una nova 
estructura curr icular per a les 
ca r re res d e fo rmac ió docen t , 
s ense g radua l i t a t , parc ia l i 
incompleta , i sense cap part ici-
pació ni d 'a lumnes ni de profes-
sors. 
Abandonament i deteriora-
ment de les següents bran-
ques: 
Educació especial 
- L a reforma encara és 
un " e s b o r r a n y " q u e n o ha 
comença t a implementar -se ; 
- hi ha des invers ió en 
recursos h u m a n s i en infraes-
tructura, p roduc te de la descu-
rança en aquesta branca. 
Psicologia i assistència social 
escolar 
- Es va desdibuixar el 
P I S S A R R A 102 31 
Reformes a l'Educació 
paper de l 'Equip d 'Orientació 
Escolar (EOE) en les seves tas-
ques pedagògica i preventiva, 
ara desenvolupa un treball 
merament assistencialista; 
- a tenció de major 
població escolar; es va estendre 
a dos i tres serveis; 
- als Centres Educatius 
Complementaris (CEC) es va 
produir una pèrdua de càrrecs i 
es va desdibuixar l'especificitat 
de la tasca pedagògica per a la 
qual varen ser creats. 
Educació d'adults i formació 
professional 
-Es va començar a apli-
car el primer cicle d 'EGB sense 
cap tipus de capacitació; 
-en formació professio-
nal es varen reduir, amb la con-
seqüent pèrdua de càrrecs, les 
hores curriculars; també es va 
restringir l'oferta. 
Educació artística 
S'han transformat els càrrecs 
provis ionals en diferents 
mòduls, i s'ha reduït la matrícu-
la atesa. La falta d'inversió ha 
deixat alumnes de primer i de 
segon cicle, entre altres, sense 
professors. 
Educació física 
-El c re ixement edil ici 
originat per l 'expansió de la 
matrícula de l'EGB es va traduir 
en la pèrdua de patis, espais 
naturals de feina per al professo-
rat d'educació física; 
-La superpos ic ió de 
classes i esbarjos atempta contra 
la salut laboral; 
-La subst i tució del 
càrrec per mòduls a l 'EGB va 
convertir el docent en un mestre 
taxi. 
Augment dels nivells de deser-
ció, absentisme, sobreedat i 
compensació 
Un dels principals problemes 
del 8è any és l'elevat índex d'ab-
sentisme, que assoleix el 34% 
de la matrícula provincial. El 
mateix ocorre amb la deserció, 
que en tota la província ascen-
deix a 10,90%, encara que en 
veritat la quantitat de desertors 
encober t s seria sens ib lement 
major. La sobreedat , segons 
dades de la pròpia Xarxa 
Federal d'Informació Educativa, 
en el 8è any durant el 1997 
dupl icava la de la resta del 
nivell (al voltant de 3 7 % , contra 
el 19% a 6è i 7è). Per últim, 
entre 1997 i 1998 es varen 
accentuar els ja elevats índexs 
d 'a lumnes que compensaven 
àrees del coneixement a 8è i 9è . 
Mentre el 1997 aquell índex s'u-
bicava entre el 40 i el 4 5 % , el 
1998 es va elevar al 5 0 % dels 
alumnes, cosa que significa que 
més de 100 000 alumnes varen 
compensar als vuitens anys i 
una xifra similar en els novens. 
Un dels principals 
problemes del 8è 
any és l'elevat índex 
d'absentisme, que 
assoleix el 34% de 
la matrícula provin-
cial. El mateix ocor-
re amb la deserció, 
que en tota la pro-
víncia ascendeix a 
10,90%, encara que 
en veritat la quanti-
tat de desertors 
encoberts seria sen-
siblement major 
El nucli pedagògic 
tura pendent de la 
cativa 
El currículum 
és una cons-
trucció cultu-
ral, social , i 
no un con-
cepte abstrac-
te. 
L ' a c t u a l 
reforma des-
trueix els 
nivel ls les 
m o d a l i t a t s , 
que són pro-
duc te d 'una 
c o n s t r u c c i ó 
h i s t ò r i c a , 
desva lora el 
docent i ten-
deix a seg-
mentar el sis-
tema. 
N o hi ha 
espais per a 
r e f l e x i o n a r 
les accions en 
c o n j u n t , 
és l'assigna-
reforma edu-
TECNOSPORT 
PISCINES 
T E N N I S 
GUNITATS 
PAVIMENTS 
SQUASH POROSOS 
POLIESPORTIUS 
Cl Gremi dels Boters, 19 
07009 Palma 
Tel.: 971 43 02 00 
Fax: 971 43 14 80 
Cl Deulosal, 19 
Maria de la Salut 
Tel.: 971 52 53 50 
32 P ISSARRA 102 
Reformes a l'Educació 
Després de sis anys 
de salaris congelats 
es va aprovar una 
llei per crear un 
Fons Provincial de 
Finançament 
Educatiu, però 
aquest resulta abso-
lutament insufi-
cient El sou bàsic 
del mestre de grau 
és de 234 pesos, un 
dels salaris més bai-
xos del país. 
menys encara per a la construc-
ció curricular. Les etapes en què 
es va implementar la llei varen 
ser p lanif icades improv i sada-
ment i violatòries dels temps 
que porten a una real transfor-
mació educativa: el dels proces-
sos per elaborar un projecte d'e-
ducació, el del projecte institu-
cional, el del procés d 'aprenen-
tatge de l 'alumnat i els temps del 
procés en el qual el mestre està 
aprenent. 
Infraestructura 
L a reforma va implementar la 
inf raes t ruc tura basan t - se en 
temps i necessitats electorals, de 
manera discrecional i sense cla-
redat en la distr ibució de recur-
sos. 
La construcció i refacció dels 
edificis necessaris per a la posa-
da en marxa del 8è grau va patir 
de greus falles. N o sempre es 
varen construir al lloc on més 
falta feien, j a que varen prevaler 
altres factors: influències políti-
q u e s , d e s c o n e i x e m e n t de les 
c o m a n d e s h i s tò r iques de les 
escoles i comuni ta ts , etcètera. 
Els a lumnes varen haver d'a-
frontar si tuacions de risc perquè 
no es varen prendre les mesures 
de segure ta t neces sà r i e s . 
Nombroses escoles a m b greus 
deficiències d' infraestructura no 
varen ser ateses en la més míni-
ma. 
Diputats nacionals i provincials 
del Frepaso varen iniciar una 
causa per defraudació, malver-
sació de fons i incompl iment 
dels deures de funcionari públic . 
L'assessoria pericial del Poder 
Judicial de La Plata va detectar 
que , a la construcció de l 'escola 
test imoni seleccionada, s 'havien 
avaluat sobrepreus entre el 20 i 
el 2 6 % del seu valor. 
El p la d 'obres execu ta t pel 
M O S P va ser de 340 mil ions, 
a m b un sobrepreu global d'entre 
68 i 88 milions de dòlars, a m b 
els quals s 'haurien pogut cons-
truir prop de c inquanta edificis 
escalars més . Cada aula costa 
110 000 pesos : mil pesos el 
metre quadrat . 
Drets laborals 
La reforma va retallar els drets 
laborals dels treballadors de l'e-
ducació , precari tzant les condi-
Reformes a l'Educació 
BATEJOS - NOCES 
COMUNIONS 
MENJARS D'EMPRESA 
MENU DIARI 
Ctra. Manacor - Inca, km. 9 
Tel. 971 83 02 46 
07520 PETRA 
W M 
una qualitat educativa real. 
La implementació del polimodal 
Mostra novament la submissió 
dels t emps i les e tapes que 
impl icar ia una "ver tadera" 
transformació educativa: 
- Participació de docents, a lum-
nes i pares en l 'elaboració d'un 
projecte per a l 'escola secundà-
ria; 
- avaluar en tots els seus 
aspectes l 'aplicació del tercer 
cicle de l 'EGB; 
- d iagnòst ic real del 
nivell mitjà i del perfil adoles-
cent: 
- capac i tac ió docent 
prèvia i relacionada amb un dis-
seny curricular construït a partir 
del consens social. 
Les polítiques d'avaluació 
Es varen aplicar en el sistema 
educatiu polít iques d'avaluació 
de caràcter nacional que tenen 
com objecte mesurar el rendi-
ment dels a lumnes sense consi-
derar els contextos i les condi-
cions de producció pedagògica 
en les quals ensenyen i aprenen 
tant mestres com alumnes. 
Els resultats d'aquestes avalua-
cions "culpabilitzen" els profes-
sors i no construeixen aplica-
cions consistents sobre els pro-
cessos educa t ius . Per aquest 
motiu no han produït modifica-
cions en les pràctiques educati-
ves ni han millorat la qualitat de 
l 'ensenyament. 
Es que aquestes polít iques, real-
ment, més que d'avaluació, són 
polítiques per regular el treball 
docent. 
Extret de La Educación en Nuestras 
Mano's (revista del Sindicat Unificat 
de Treballadors de l'Educació de la 
Província de Bons Aires). Bons 
Aires, any 8, núm. 57, agost-
setembre, 1999, pàg. 5-8. 
34 P ISSARRA 102 
cions laborals i salar ials . El 
govern va arbitrar estratègies de 
fort disciplinament, control de 
les seves tasques i ordenació, 
darrere de la lògica del temor a 
perdre la font de treball. Estudis 
de salut en el treball docent 
informen de fatiga extrema per 
males condicions i sobrecàrrega 
laboral. 
Finançament 
Després de sis anys de salaris 
congelats es va aprovar una llei 
per crear un Fons Provincial de 
F inançament Educa t iu , pe rò 
aquest resul ta abso lu tamen t 
insuficient, j a que els 300 
milions de pesos que el consti-
tueixen només arribaren a possi-
bilitar un increment salarial que 
oscil · la entre l ' l i i el 1 5 % , 
segons els diferents nivells i 
b ranques d 'ensenyament . El 
bàsic del mestre de grau és de 
234 pesos, un dels salaris més 
baixos del país. 
Es fonamental crear un Fons 
Permanent d 'Educac ió , a m b 
recursos genuïns , que s iguin 
destinats a la jerarquització del 
salari docent i a la millora del 
sistema educatiu, que garanteixi 


Cinc anys de reforma educativa a Bons Aires. Els mestres taxi de l'EGB

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2001_n0/102_p029.dir/Pissarra_2001_n0102_p029.pdf

Cinc anys de reforma educativa a Bons Aires. Els mestres taxi de l'EGB

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears