El simple fet d'encendre un misto ha suposat un seguit de recerques i experi&egrave;ncie

Feliu Busa i Ferrer

Busa i Ferrer, Feliu

Hemeroteca Cientifica Catalana

EL LLARG PROCÉS PER OBTENIR UN LLUMÍ Feliu Busa i Ferrer Hi ha objectes familiars i quotidians que amaguen la història sorprenent de com se'ls va descobrir. El simple fet d'encendre un misto ha suposat un seguit de recerques i experiències, que aquest article explica. Les proposicions basades en l'analogia no ofereixen cap mena de certitud científica; amb tot, consti­tueixen estímuls notables per ar­ribar a formulacions i descobertes importants. Un exemple del que diem es troba en el principi alquímic d'experimentar amb matèries que tinguessin aspectes i aparences similars a la de l'or. Tot allò que tin­gués un color groguenc era exami­nat amb cura. Calia dissoldre-ho, destil.lar-ho, sublimar-ho, calcinar­ho, congelar-ho, incinerar-ho, f1Xar­ho . . .  , és a dir, sotmetre-ho a les ope­racions que podien variar d'un bufafocs a un altre. Així, molts d'aquests empírics, que anaven temptejant en els laboratoris-orato­ris, es van dedicar a la recerca de la pedra filosofal i de l'or sòfic en aquesta excreció líquida dels ro­nyons, expel.lida per la uretra, que anomenem orina. Un alquimista d'Hamburg, anomenat Hennig Brandt, va dedi­car els seus afanys a analitzar una mescla de SOlTa i d'orina evaporada, en la recerca de la més preciosa sub­stància a què pot aspirar l'ésser humà. Malgrat els esforços que hi va bvertir, no va aconseguir ni l'or sòfic ni la meravellosa pedra dels savis; però va trobar una substància que avui coneixem amb el nom de fòsfor i que no solament refulgia en la foscor, sinó que s'encenia quan es fregava amb un paper arrugat. 46 E/ llarg procés per obtenir un llum( Brandt, tot i haver descobert per primer cop un element químic, va quedar molt decebut del resultat de les seves operacions. Amb tot, va comunicar les experiències que havia adquirit a la confraria dels deixebles d1-Iermes. Gràcies a això, tiln¡¡mw;¡;-' L'allumette éthérée s 'encenia la notícia d'aquest fet va arribar a tan aviat com era exposada a l 'aire. Robert Boyle (1627-1691), que havia estat en contacte amb els ambients alquimistes malgrat les crítiques que els va dedicar en la seva obra The Sceptical Chemist (1661). LES "V ARETES" DE ROBERT BOYLE En 1680, Boyle va tenir la idea d'estendre fòsfor sobre un tros de paper i fregar-lo amb una vareta de fusta per l'extrem que havia reco­bert de sofre. Va poder comprovar que la fregada provocava la ignició de la tija de fusta. En aquell temps, el fosfor era una substància tan insòlita que les vare­tes de Boyle no van passar de ser una curiositat, una mena d'entreteni­ment de saló, que resultava cer­tament costós. LA 11 ALLUMETTE ÉTHÉRÉE" DE PARÍS S'haurà d'esperar l'any 1817 per sentir a parlar dels 11 umins. Aquell any va tenir lloc a París una ex-Vol. VII octubre 1990/252 periència amb l'anomenada al­lumette éthérée. Tot es basava en un tros de paperet cargolat i tractat amb una composició a base de rosfor que s'encenia tan aviat com era ex­posada a l'aire. És per això que calia guardar aquell paper combustible en un tub de vidre on s'havia fet el buit. Per encendre l'allumette s'havia de trencar el tub. S'ha de dir que el paperet cremava immedia­tament, per tant, és evident que resultava força difícil encendre un foc amb aquell procediment. DIVERTIMENTS D'UN APOTECARI John Walker, apotecari a Stock­ton-on-Tees (Anglaterra) , l'any Vol. VII octubre 1990/ 253 1826 preparava unes pólvores ex­plosives al seu laboratori. Havia estat remenant, amb una vareta de fusta, una mescla de la seva sub­stància explosiva i la va deixar una estona mentre es dedicava a altres afers. Després, quan va agafar un altre cop la vareta, va observar que, a l'extremitat, s'havia format una boIeta d'aquella substància. Va voler treure-la, i per aquest motiu la va fregar en una pedra. Va ser en aquell moment que l'extrem de la vareta es va convertir en una flama encisadora. Segons especifica Walker en el seu Diari, la porció de substància de l'extrem de la vareta era una mescla de sulfat d'antimoni, de clorat de p0-tassi, resina i midó. L'apotecari va Tot i que el raonament analògic, que els alquimistes feien servir en les seves recerques, no té caràcter demostratiu, els va permetre fer molts descobriments. Aix� Brandi, analitzant l 'orina, va descobrir el fòsfor. fabricar uns llumins d'unes deu polzades que encenia per distreure els amics en les tertúlies que tenien lloc a la seva rebotiga. La cosa es va saber, i el descobri­ment de Walker va suscitar molta curiositat. El convidaven perquè en fes demostracions, i ell no es feia pregar gaire per encendre els llu­mins en públic. Fins i tot va anar a encendre'n a Londres. Un tal Samuel Jones, que va presenciar les exhibicions del farmacèutic, va veure les possibilitats de treure un bon profit d'aquelles tiges merave­lloses que s'encenien quan es fre­gaven sobre una superfície rasposa, i es va decidir a frabricar-Ies a l'engròs. L'ingenu de Walker no havia registrat la seva descoberta i Jones es va fer ric amb els llumins, que va anomenar lucifer. Els londinencs es van entusias­mar encenent aquells diminuts bas­tonets que feien unes espurnes vis­toses que ben bé podien considerar­se focs d'artifici miniaturitzats. S'ha de dir que els 1ucifer van provo­car un notabilíssim augment del consum de tabac. El fet que desprenguessin una sentor molt forta no en va fer minvar gens ni mica la difusió. Tampoc no van tenir gaire efecte les indicacions que s'especificaven en les capsetes. S'advertia que s'evités la inhalació del gas que produïen i, a més a més, es recomanava que "les persones de pulmons delicats s'abstinguessin formalment de fer servir els 1ucifer. El /lllrg procis per obtenir un /lum{ 47 LES RATES PROVOQUEN INCENDIS El químic francès Charles Sau­ria, en 1830, va aoonseguir, a base de fòsfor blanc, uns llumins que tenien dos avantatges notables: se n'havia eliminat l'olor i la flama durava més temps. De tota manera, aqueUs U u­mins s'encenien al més petit con­tacte. Es va dir que els ratolins que arribaver a rosegar algun d'aquells llumins que hagués caigut per terra provocaven focs a les cases. A més a més, no podia passar desapercebut l'efecte tòxic del fòsfor, espe­cialment per part dels operaris que intervenien en la fabricació manual dels llumins, entre els quals van difondre's greus malalties. A causa de la necrosi endèmica dels obrers de les fàbriques de llumins exposats a l'acció dels vapors del fosfor blanc, se'n va prohibir l'ús. Potser per això, Sauria va morir en la més absoluta mlserla. En 191 1 ,  la Diamond Match Company dels Estats Units va posar a l'abast del públic el llumí de 48 El llarg procés per obtenir un llumí !lamENT' Robert Boyle. A baix, la fabricació de llumins. Gravat del Museu Municipal de Madrid. sesquisulfur de fòsfor (SaP..), que no presentava cap perill i que tenia un coeficient de combustió notable­ment més alt. Encara més, la firma va renunciar els seus drets de pa­tent perquè altres companyies poguessin fabricar aquells llumins alliberats de tot efecte nociu. DEL LLUMÍ DE SEGURETAT A L'ESTOIG DE PROPAGANDA En 1855, el químic alemany An­ton von Scrotter va obtenir el llumí de seguretat: una part dels ele­ments de combustió es trobava al cap del llumí, oompost d'una mescla de trisulfur d'antimoni i un oxidant aglutinat amb cola, mentre que l'al­tra part, formada per una mescla de fòsfor vermell, vidre polvoritzat i cola, es trobava en un costat de la capsa dels llumins. El cap solament s'encenia quan es fregava contra aquella part situada a la capsa. La calor de la fricció transformava el fòsfor vermell en la varietat blanca, que s'inflamava i determinava la . combustió del cap. Vol. VII octubre 1990/254 COLA FÒSFOR BLANC CL03 K + PARAFINA CL03 K + S -+ COLA S3 Sb2 + Cr2 02 K2 + COLA INCOMBUSTIBLE P04 (NH4) 3 Un tal Joshua Pusey, advocat de Lima, a Pennsilvània, va inventar l'estoig de llumins que va anomenar "butxaqueta". Presentava cin­quanta unitats i portava el raspador a la part interior de la coberta. Aquest aparent avantatge, de fet, provocava sovint l'encesa de tot l'estoig. Malgrat això, aquesta modalitat de presentació va ser molt ben acceptada. La Diamond Match Company es va adonar de les grans possibilitats que l'estoig podia representar com . a element de propaganda. És per això que va adquirir la patent de Pusey i va de­splaçar el raspador a la part exterior que quedava sota la solapa de co­berta. Fins al 1896 la fabricació de llumins encara es feia a mà, però quan un restaurant de renom va arribar a fer una comanda de cin­quanta mil estoigs, per fer propa­ganda com a obsequi per als seus clients, la fabricació es va mecanit­zar. Actualment, als Estats Units es consumeixen cinc mil milions de llu­mins l'any, i d'aquests, dos mil mi­lions es presenten amb l'estoig. Durant la Segona Guerra Mun­dial, els serveis psicològics de l'exèrcit dels Estats Units van fer distribuir una gran quantitat d'estoigs de llumins, amb missatges encoratjadors, als països ocupats pels alemanys. A les Filipines, el Vol. VII octubre 1990/255 general Douglas MacArthur va in­tentar aixecar la moral dels filipins davant de la imminent invasió dels japonesos: va enviar uns avions que van deixar caure quatre milions d'estoigs de llumins en què es podia llegir:"Tornaré. Douglas MacAr­thur." CONSIDERACIONS FINALS Aquesta petita història dels llu­mins és força alliçonadora. D'una banda, ens permet de veure el procés d'assaigs que van sumant avantatges a una troballa inicial que, alguns cops, pot quedar obli­dada durant algun temps. No s'aconsegueix mai res de cop. S'han d'anar afegint unes provatures a • Aquesta història subratlla la importància del " selling value " en el desenvolupament tècnic �mmir A l 'esquerra de la il. lustració, el llumí de C. Sauna. Al centre, el de la Diamond Match Co. A la dreta, el llumí de seguretat d 'A. Don Scrotter. altres provatures, a manera de tempteig. De vegades, es deixa la drecera per anar per camins que fan grans voltes, que semblen allunyar­se de l'objectiu fent ziga-zagues. De vegades es perd l'objectiu; de ve­gades es recupera i s'avança per un increment de la suma d'aporta­cions. D'altra banda, aquesta història subratlla la importància que representa la comercialització a gran escala d'un producte, la dinàmica del selling value, en els processos de desenvolupament tècnic. Ja se sap que la necessitat crea l'òrgan. Finalment, podem considerar que fins i tot una cosa tan petita com és un llumí pot tenir no solament la seva història, sinó un efecte aclari­dor quan li dediquem l'atenció que es mereix. • Feliu Busa i Ferrer és redactor especialitzat en història de la tècnica El llarg procis per obtenir un llum( 49 

El llarg procés per obtenir un llumí

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/129286/128014

El llarg procés per obtenir un llumí

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana