Maria J. Picó

Picó, Maria J.

Hemeroteca Cientifica Catalana

8 Núm. 36  MÈTODELA BIODIVERSITAT ARRELA EN LA TRAMAURBANAMaria Josep Picó*El rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, vainaugurar els actescommemoratius del bicentenaridel Jardí Botànic.En les fotografies, el rector,acompanyat pel vicerector de Política Científica, ManuelCosta, per Vernon H. Heywood,professor emèrit de la Universitat de Reading,i per Antoni Aguilella, directordel Jardí Botànic de la Universitat de València.Els jardins botànics poden estendre les seues bran-ques cap a funcions ornamentals; créixer per a l’en-senyament de l’horticultura; mantenir-se en servei dela conservació de les espècies; afermar les arrels coma patrimoni històric o combinar-se amb zoològics, finsi tot esdevenir parcs temàtics de natura. La classifica-ció d’aquests espais urbans carregats de biodiversitatpot superar la desena, segons el secretari general del’Organització Internacional per a la Conservació enJardins Botànics, Peter Wyse Jackson. El Jardí Botànicde la Universitat de València, amb la promoció de la in-vestigació, la recreació d’ecosistemes i l’educació pú-blica –entre altres activitats–, ha superat l’àmbitacadèmic per tal d’esdevenir, dos-cents anys desprésde la seua creació, un dels jardins clàssics, també ano-menats multipropòsit. L’origen del jardí de València, lligat a la tradició botà-nica i universitària de la Itàlia renaixentista, es remun-ta al 1567, quan els jurats de la ciutat van nomenarJoan Plaça catedràtic d’Herbes de l’Estudi General i livan encomanar la creació d’un hort de simples per al’ensenyament de les propietats terapèutiques de lesplantes. El 1802 aquest espai es trasllada a l’Hort deTramoieres, deixant enrere la terra del carrer de Sa-gunt, la parròquia de Sant Llorenç o l’Albereda. Ambmotiu de la celebració del seu bicentenari, la Univer-sitat va organitzar un seminari internacional sobre lafunció dels jardins botànics en les ciutats del futur, elqual es va desenvolupar l’octubre de 2002.“Els papers diferents que han representat els jardinsbotànics en l’últim segle inclouen l’estudi de les plan-tes medicinals, la introducció de varietats, la investi-gació i exploració (especialment de taxonomia vege-tal), l’educació, el perfeccionament, horticultura iconservació d’espècies amenaçades”, reflexionavaVernon H. Heywood, professor emèrit del Centre forFotos article:Miguel LorenzoNúm. 36  MÈTODE    9Plant Diversity and Systematics, School of PlantSciencies, University of Reading d’Anglaterra, quitambé va rebre la medalla d’honor dels 500 anys de laUniversitat de València. Malgrat aquestes línies decreació, els horts –actualment quasi 1.900 arreu delmón, dels quals més de 620 a Europa– “s’han adaptata les canviants modes i necessitats de la societat i eldesenvolupament científic” i, sovint, “han desapare-gut sota el formigó”, mentre que alguns dels europeusorginals ja “són illes diminutes en un mar urbanitzat iamb un futur incert”, afegia Heywood.L’evolució dels jardins botànics es dirigeix, des delpunt de vista de Heywood, cap a àmbits diversos comara “la conservació i l’ús sostenible dels recursos ve-getals”, “convertir-se en centres capaços d’imple-mentar els tractats i estratègies de biodiversitat”, a mésa més de “participar en plans d’acció de la diversitatbiològica urbana i periurbana o servir com a espaid’educació o cultura recreativa”.Una de les principals raons de ser dels horts urbansés “contribuir al desenvolupament sostenible” mit-jançant la conservació i ús adequat de les plantes, “totpromovent les investigacions i activitats educativesper tal de promocionar la conscienciació del públic engeneral cap al medi ambient”, argumenta l’Organitza-ció Internacional per a la Conservació en JardinsBotànics. Diversos participants en la conferència, responsablesde jardins botànics representatius d’Europa i Nord-amèrica, van explicar a MÈTODE la seua perspectiva,posant la mirada en un futur a mitjà termini.La vicepresidenta d’Horticulture and Living Collec-tions del New York Botanical Garden dels Estats Units,Kim Tripp, assegurava que aquest tipus de jardins “sónreponsables d’aportar a la societat experiències, educa-ció i coneixements tant per al públic com per als pro-fessionals de la ciutat i l’estat”. Per a aconseguir aquestambiciós objectiu, “calen tres camins: la ciència, la in-vestigació i la mostra de la biodiversitat, els problemesde la natura i el significat de les plantes a la població afi de motivar el seu interès i implicació”.El paper “clau” dels jardins botànics és “fomentar laapreciació de la importància de les plantes en les nos-tres vides”, per al director del Royal Botanic Gardensde Kew (Regne Unit), Peter Crane, “independentmentdels canvis en la política global”. “És fonamental ferentendre i interpretar el significat de la natura per al’existència humana, de la cual la societat urbana s’hadesconnectat”. Al mateix temps, “necessitem demos-trar la connexió entre les plantes i aquells aspectes depreocupació general, tant d’àmbit local com interna-cional. Perquè en el context d’una preocupació creixentper lluitar contra la pobresa, per millorar la salut, perpromoure usos sostenibles de l’aigua, l’energia ol’agricultura, “és la rellevància de les plantes allò querequereix ser emfasitzat”, afegeix. NECESSITAT D’INNOVAR“Si realment volem emancipar els jardins botànics, elsarquitectes paisatgistes han d’intentar obtenir una visiómés ampla sobre el que passa a la jardineria actual en re-lació amb entorns culturals distins”, assenyala KlausAmman, de la Universitat de Bern (Suïssa). Aquest pro-fessor, que diferencia entre el concepte d’hort simple enel nord i en el sud d’Europa, destaca que els jardins “aju-den a comunicar els actuals problemes ambientals”.Encara que és optimista sobre el “evident creixement”Els experts coincidiren a recordar que els jardins botànics han de ser respectats per la planificació urbanística de les ciutats, que ha de valo-rar les seues funcions: promocionar i conservar la biodiversitat en un àmbit llunyà de la natura, facilitar la investigació científica, i millorar laqualitat de vida en l’àmbit urbà.d’aquests espais, defensa la necessitat d’in-novar-los: “les exigències de la societat estancanviant i el nostre repte també és canviar”,va comentar.Una de les qüestions bàsiques per a la mo-dernització, segons Amman, i més enllà de lainvestigació, és el finançament, ja que la in-dependència econòmica “garanteix la conti-nuació”. “En la nostra experiència, la creaciód’una fundació ha estat molt bona perquè haatret més participacions”, apuntava. Crane,per la seua banda, va mostrar el seu acordamb Amman en aquest punt. Malgrat això,va reclamar “el component d’institució pú-blica amb paper públic dels jardins”.El director del Jardí Botànic de València,Antoni Aguilella, estima que el desenvolupa-ment de l’espai europeu, a banda d’un simplemercat comunitari, “enfronta els jardins alrepte d’adaptar-se a les noves demandes de lasocietat del coneixement, de les relacionsentre la ciència i la societat”. Aquests espais“han de perfilar-se com a llocs de comunica-ció permanent que han de conjugar la infor-mació, l’educació i la diversió. Així, cal lli-gar la tradició des del punt de vista museísticamb les modernes tècniques expositives i decomunicació que han aflorat en els museusde la ciència i els parcs temàtics”.Kim Tripp reconeix que els horts urbans sónbotànics i jardins “per alguna raó”, per això,“cal que promoguen les col·leccions de plan-tes vives, alhora que han de planejar correc-tament la investigació i l’educació”. Els jar-dins, com matisava Aguilella, “han d’ajudara preservar la biodiversitat”. El treball de lapreservació no solament és una finalitat enella mateixa, segons Tripp, sinó que “inspi-ra altres formes d’espais verds”. La dirigentdel New York Botanical Garden remarcavaque els jardins “poden assistir a grups me-nuts a fi d’instruir-los en els processos deconservació”, a més, “poden ensenyar a lagent una alternativa al desenvolupament quees va imposant”, un desenvolupament con-sumidor de recursos naturals. Peter Crane vaestendre la idea de la integració dels jardinsen les seues societats, però “dotant-losd’una major sofisticació i especialització”.El concepte de “parc temàtic botànic”defensat per Aguilella, com a resposta a“les previsibles necessitats futures de lasocietat europea”, connecta amb l’interèsde Tripp per l’ús de les noves tecnologies afi d’acostar la natura a la societat, sobretot,al públic més jove, alhora que amb Crane ila seua fugida del jardí lineal convencional.Els webs “s’han de convertir en gransfinestres nacionals per mostrar a les ciutatsels jardins botànics, la seua utilitat, etc., iaixí motivar la societat perquè els preservei els use”, segonsTripp.Una eina com Internet “amb visites virtualso la relació amb altres recursos ambientals,ha ajudat a involuclar els xiquets en activi-tats amb molt d’èxit a Nova York”. De lamateixa manera, aquest mètode “es pot uti-litzar per projectar el perill de la contamina-ció atmosfèrica i altres problemes que pateixl’entorn per l’acció antròpica com ara el con-sum de recursos hídrics i, en moltes oca-sions, el seu dèficit, el qual també afecta elsjardins botànics”, alerta Kim Tripp.Crane recorda que durant èpoques passa-des a Anglaterra les emissions industrials“van arribar a ocasionar greus problemes,però en l’actualitat les fonts directes decontaminació han reduït la seua perillositat,al contrari que les fonts difuses, les quals,cada vegada més, amenacen la supervivèn-cia dels ecosistemes mitjançant emissions,abocaments, etc.”.La qualitat de l’aire “és diferent segons lesciutats”, segons Klaus Amman, qui observaque a Suïssa “no hi ha conflictes per la con-taminació atmosfèrica, però sí en altres in-drets, on aquesta qüestió caldria que fóraprioritària”, perquè fenòmens com el canviclimàtic afecten de forma global el planeta.Quant al consum d’aigua, Tripp va explicarla dificultat a Nova York de predir el dèficithídric i per aquesta raó “es desenvolupa unpla controlat de rec”. També va incidir en laproblemàtica dels nous insectes, les novesmalalties i les plantes invasores.Els experts coincidiren a recordar que els jar-dins botànics han de ser respectats per la pla-nificació urbanística de les ciutats, que ha devalorar les seues funcions: promocionar i con-servar la biodiversitat en un àmbit llunyà de lanatura, facilitar la investigació científica, i mi-llorar la qualitat de vida en l’àmbit urbà.*Periodista de Medi Ambient (Levante-EMV)10 Núm. 36  MÈTODECrane: “Cal dotar elsjardins d’una major so-fisticació i especialitza-ció.”Tripp:“Els jardins podenassistir a grups menutsa fi d’instruir-los en elsprocessos de conserva-ció.”Amman: “Els jardins aju-den a comunicar els ac-tuals problemes ambien-tals.”Aguilella: “Els jardinshan de perfilar-se com allocs de comunicaciópermanent que han deconjugar la informació,l’educació i la diversió.”

La biodiversitat arrela en la trama urbana

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/45843/46013

La biodiversitat arrela en la trama urbana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana