B. Darder i Pericas

Darder i Pericas, B.

Hemeroteca Cientifica Catalana

CIENCIA A N Y i N U M . 10 REVISTA C A T A L A N A DE CIENCIA I TECNOLOGÍAS $Q¡2fe NOVEMBRE D E 1 9 2 6 LES AIGÜES SUBTERRANIES DE LA REGIO D'ARTÁ J7 s cosa ben sabuda que el curs de les aigües subterránies d'un país, está subjecte a la configuraeió deis diversos terrenys que el cons-titueixen i que les roques margoses o capes d'argila que ocupen una certa extensió, repre-senten una barrera per al descens interior de les aigües, les quals troben millor camí passant peí damunt d aqüestes capes impermeables. Es compren, dones, fácilment la relació que ha d existir entre els moviments que han sofert els terrenys per causa deis fenómens geológics i el curs actual de les aigües subterránies; aquesta correspondencia arriba a ésser tan ín-tima que la primera base d'investigado per a la recerca d aigües cal que sigui sempre la re-construcció mental de la situació de las diver-ses capes del terreny, per l'estudi de la seva tec-tónica, go es, la seva disposició actual per efec-te deis moviments soferts. De tots els pa'isos que conec, cap no es pot presentar com una mostra tan típica d aixó que acabem de dir, com la regió d'Artá a Mallor-ca. Ocupa l'extrem NNE del conjunt de serres que determinen una zona muntanyosa al llevant de Mallorca. Tot i que les seves alti-tuds son modestes, comparades amb la serra nord de la illa, no deixen aqüestes muntanyes de teñir un encís rialler, puix que venen a cons-tituir com una miniatura deis paisatges gran-diosos de l'altra serra. La geología d'aquesta zona ha tardat molt a desembullar-se. El sei> isolament, que dura fins que fou construir, el tren actual, hi contri-buía no poc. De totes maneres, ja l'any 1915 en un treball meu 1 exposava que l'estructura de la regió d'Artá es podia representar per una massa de roques dolomítiques, la qual ha-via estat traslladada, per les grans pressions ter-restres, sobre terrenys mes moderns. Un pas endavant en aquest estudi representa la nota publicada l'any 1921 », acceptada en termes generáis i que fou discutida l'any següent en algún detall per M. PAUL FALLOT en el seu magnífic treball relatiu a la serra nord de Ma-llorca 3. Posteriorment la Socwté Géologique de Franco 4 ha publicat un extens treball meu Bartomeu DARDER PERICAS. - Estratigrafía de la Sierra de Levante de Mallorca (Región de Fela-nitx). Trab. del Mus. Nac. de Cien. Nat. Serie Geo-lógica, num. 10, Madrid, 1915. • Bartomeu DARDER PERICAS. - Nota preliminar sobre la tectónica de la región de Arta (Mallorca). Bol. R, Soc. Htst. Nat., 1921, p. 204. '5 ( Paul FALLOT. Étude Géologique de la Sierra de .fajorque.480 pag. en foli, 18 lamines i 214 figures Lhbrena Beranger, París, 1922. ' Bartomeu DARDER PERICAS. - La téctonique de la Región Oriéntale de l'ile de Majorque. Bull. Soc. Crcol. de France, 4.a Serie, yol. 25, París 1925 442 C I E N C I A sobre aquesta mateixa comarca, a guisa d'a-venc, d'un estudi cletallat que estic encara bas-tant lluny de poder considerar acabat. La idea en qué es fonamenten aquests dar-rers treballs és que la regió d'Artá representa un empilament vers el NE d'una serie d'es-cates que han pujat unes sobre les altres, amb co que els terrenys relativament moderns han quedat recoberts per altres de mes antics. Així resulta que tenim una serie de terreny triásic, format per dolomies triturades per les pres-sions i que representa, per tant, una veritable esponja que s'empapa d'aigua i la va deixant passar avall sense oposar-hi, gairebé, cap obstacle. A sobre d'aquest triásic segueix el jurásic, format de calisses també aclivellades pero en menor escala i presentant, sobretot, algún nivell margós que detura una mica el descens de les aigües. Aquest jurásic está, al seu torn, recobert peí cretácic inferior o neo-comia, terreny molt margós que ofereix, per tant, grosses dificultáis al descens de les aigües, les quals prefereixen seguir al llarg d'ell, amb curs mes o menys horitzontal. Sobre aquesta serie reposa una altra d'igual rie inferior ha romas semi-horitzontal, mentre que la serie III que la recobreix ha sofert de tal manera l'erosió de les aigües que en molts llocs es troba redu'ida a una capa de dolomia triturada del triásic que recobreix les capes neocomianes. Al SO del poblé d'Artá és on es presenta aquest fenomen en grau mes notable. L'acció nivelladora de l'erosió ha estat tan intensa que sois queden una mena de turons que formen el qué, en termes geológics, s'anomena una pe-niplahura, creuada per barrancades obertes en la dolomia, que arriben fins el neocomia de sota. Ara bé; recordem que la dolomia, gra-des a la seva forta trituració, és molt permea-ble a l'aigua, mentre el neocomia, al contrari, és prácticament impermeable; les aigües po-dran, dones, filtrar per la primera formado; pero no trigaran a trobar-ne una de mes argi-losa que les deturará. Ací resideix la causa de qué gairebé totes les fontetes muntanyenques es trobin en punts de contacte del triásic amb el neocomia, el qual es recobert per les dolo-mies d'aquell. El tall geológic de la fig. i mostra el meca • A/O. SS £*(/($ </€> s<? Sern? ^o/y/iefe? <?€• S<? 3e&t ¿></'j? tf?rd f*y+ y '••'• '•'•'• : : : - í > r > f , " « / t i ^ * + - > + -»- + - » - ^ + • • • • • • • * * * > /V/ re// c/e/ /7?<2r Fig. i.—Tall geológic mostrant el mecanisme de surgencia de la fonteta de "Sa Bedeya" r> i : Dolomies triásiques molt permeables.—2: Calisses jurásiques també permeables per filtració.—3: Margues neocomianes.—4: Calissa nummulítica i sobre el neocomia d'aquesta segona, segueix un triásic pertanyent a una tercera. Aixó no és pas en absolut un fenomen exclusiu d'Ar-tá ; a Mallorca el veiem repetit gairebé arreu, no havent-hi cap serralada que no n'ofe-reixi exemples. A la regió d'Artá, pero, s'afe-geix al fenomen la particularitat remarcable de qué en una gran extensió de terreny la sé-nisme de surgencia d'una de les esmentades fontetes. En el fons de les barrancades a qué abans hem fet referencia, el neocomia acostuma es-Amb Tobjecte de facilitar la comprensió i en contra del costum seguit en els meus treballs pura-ment d'investigació, els talls geológics teñen exage-rada l'escala d'altures en relació amb la de longituds. C I E N C I A tar sempre recobert del tot per una capa pri-ma de térra que román mes o menys empapa-da d'aigua i que forma petits prats avui total-ment aprofitats grácies a un sistema de dre-natge que, a mes de dessecar el terreny, per-met la recollida d'aigües, les quals serveixen per regar els terrenys situats a un nivell infe-rior. La recerca d'aigües per tal de completar el caudal de qué actualment gaudeix la vila d'Ar-ta, ha fet que estudiéssim amb deteniment la geohidrologia dalguns daquests prats, espe-cialment deis coneguts amb el nom de Ses Bergunyes, Bellpuig i Son Sanchos, puix tots tres presenten interessantíssimes particulari-tats geológiques que tractarem d'explicar breu-ment. Prat de Ses Bergunyes Está situat al SO d'Artá, dins un comellá 443 sic de SE, en filtrar-se per entre les dolomies triturades, arriben rápidament a les margues neocomianes inferiors; pero degut a la inclina-do que aqüestes presenten vers el NO, l'ai-gua forma venes que es dirigeixen vers aques-ta direcció; tot i aixó, és evident que encara que el barranc de Ses Bergunyes abasti el neo-comiá, una gran part de les venes que per ell circulen seguirien llur curs cap el NO si no fos que es troben amb un accident tectónic: ens referim al sinclinal tombat del turó on es-tan les cases d'Es Serral, el qual, per seqíién-cia de 1 orientado NE a SE del seu eix—és a dir perpendicular a la direcció de les venes— constitueix un tap per al curs d'aquestes i l'ai-gua es veu obligada a sortir a la superficie empapant tota la térra de tal manera que avui, malgrat del drenatge, a cosa d uns 40 cm del sol ja apareix la infiltrado abundantíssima. Els petits pous i manantials s escalonen al JT-S S<?r/-<?/ 3#rr<snc ds> Ses 3&syts/?yc>s i rVi l Jt/r&s/c I 1 d/t/v/c?/ se>~ E 3 Pr„, í Afc0C00?/í t/xperrnrspó/* Fig. 2.—Croquis tectónic de "Ses Bergunyes" d'erosió obert entre les dolomies triásiques cor-regudes que recobreixen el neocomiá i el jurásic, plegat intensament el conjunt. Millor que des-cripcions, el croquis tectónic de la ñg. 2 mos-tra lestructura complexa de Ses Bergunyes. L examen del «croquis permet comprendre com les aigües plogudes sobre el massís triá-Harg d aquest accident; en canvi, a laltra ban-da del turó esmentat, les aigües son notable-ment mes escasses. No contrastant, hem de fcr notar que sobre els vessants del pujol que ocu-pa l'extrem NO del croquis i just al contac-te del tries i neocomiá, hi ha un pou situat a un nivell notablement mes elevat que el prat 444 C I E N C I A de Ses Bergunyes, que té l'aigua a poca fon-dária, si bé en escassa quantitat. És de lamen-tar que degut a les péssimes condicions higié-niques de l'aigua del prat per una banda i, per l'altra, a trobar-se a un nivell relativament baix en relació al poblé, no sigui possible la seva utilització per a l'abastiment d'Artá. La fotografía de la fig. 3, presa sobre el mateix barranc, mes a l'amont, permet veure les dolomies triásiques (7>) que recolzen so-bre el neocomiá (Neoc). Prats de les proximitats de BeUpuig Fig. 3.—Cabalqamcnt de les dolomies triásiques so-La. finca de Be l lpuig esta situada precisa- bre c¡ Neocomiá en el Valloi de Sa Calabra (Arta) ment sobre la caiguda daquesta especie de -o/y/- <fe> S'/^o/A ^onferó dé S0.9 /feg&tef 1 frttsy >•.•*• + ••< />v<5\5 c/o/o/n/A/c f/>e>svr;<~cS>¿>/e>J 1 ' i ' I '! A/or/<*/ sec Fig. L\.—Croquis tectónic de Bellpuig {Arta) planell dolomitic al SO també d'Artá. El croquis de la fig. 4 donará idea de la seva estructura. Les fontetes indicades son totes petites. Les dues de Bellpuig donaven, a primers de setem-bre de l'any passat,—any, per cert, bastant plo-ver a Mallorca—un caudal d'una mica mes de mig litre per segon; en la de Son Regalat, encara mes petita, fou impossible mesurar-lo. El prat és abundantissim d'aigua, la qual dis-ta molt d'estar tan ben aprontada com la de Ses Bergunyes; pero per les mateixes raons exposades abans tampoc aqüestes no poden aprofitar-se per abastir Arta. Prats de Son Sane líos Al NE d'Artá s'aixeca un massís ja bas-tant respectable,—el massís deis Olors—de 360 metres d'altitud, el qual está constiturt per una massa de dolomies triásiques que a la part mes elevada sostenen ja normalment ca-lisses jurásiques. Tota aquesta massa reposa, C I E N C I A 445 quasi aullada, sobre el neocomiá margós o, tot el mes, sobre el nummulític que segueix el neo-comiá. El tries rocós determina pendents for-tament aspres i, mes sovint, escarpáis, mentre que el vessant neocomiá és de pendent regu-lar encara que pronunciat. Aquest massís re-M&cs o>e/s O/or. vials acumuláis, i el qual nivell, en fer-se mes superficial, detemiina els prats i horts de Son Sanchos, on les aigües son abundantíssimes en oposició A tot el voltant del massís, on els ma-nantials son molt escassos i d'importáncia gai-rebé nul-la. <$.& . Fig- Sr-Talls geológics paraUeh del massís deis Olors i : I n é s d o l o m i t a . - * : J u r á s i c . - 3 : Neocomiá m a r g ó s . - 4 : Calisses nummulítiques i pudingues.—5: AMuvial sea—6: AMuvial aquifer culi forga aigua, puix té una extensió de 5 a 6 kmq; el promig de pluja anual que hi cau és d'uns 650 mm, ais que cal afegir les con-densacions atmosfériques (boires i roades), la importancia de les quals considero mes gran cada dia. L examen del massís deis Olors mostra que el pía de corriment del tries sobre el neoco-miá está lleugerament inclinat vers el NO, el qué tendeix a fer un sinclinal que acumula les aigües cap a un punt determinat, la qual cosa origina un nivell aquifer en els materials al-lu-A/.O. #Orf (fe So/7 S<?/?C¿¿>S Els talls geológics de la fig. 5 mostren com l'al-luvial del fons de la valí interior del massís deis Olors es manté sec quan el neocomiá de sota és a gran fondária; l'aigua apareix quan lal-luvial recolza sobre el neocomiá o l'espes-sor de les dolomies és molt petit. Peí prat de Son Sanchos passen, dones, la immensa majoria de les aigües que recull el massís deis Olors, una part de les quals pas-sen gairebé superficialment, ádhuc a mig me-tre de fondada; pero es pot assegurar l'exis-téncia d aigües mes fondes dintre el neocomiá, Fig. 6—Tall gcológic mostrant la tectónica deis encontoms de Son Sanchos (Arta) 1: Tries dolomític.—2 : Neocomiá.—3 : Calisses nummulítiques.—4: Esllavissaments acm^fers 446 C I E N C I A les quals no formarien un mantell sino venes de caudals segurament grossos. El tall geoló-gic, fig. 6, perpendicular ais anteriors, mostra com la disposició en lleuger sinclinal del neo-comiá és el factor determinant de l'acumula-ció d'aigües a l'Hort de Son Sanchos. Aquest prat es troba a una altura d'uns 45 metres sobre les cases mes altes del poblé; pero té l'inconvenient de les condicions higié-niques de l'aigua; d ací que de voler-se apron-tar caldria cercar les aigües fondes de vena, previa asseguran<;a de qué no han sofert la contaminado de les d'infiltració superficial. Font de la Vila El manantial de la Font de la Vila d'Artá no constitueix excepció al qué hem dit. L'aigua es recull precisament en el contacte de les do-lomies amb el neocomiá inferior, el qual, re-C<?/7?/ fe /Irte a c<? 'o C<9/?<?/s RESUM A la regió d'Artá, el fet de qué el triásic és dolomitic sense presentar nivells argilosos mes que en casos excepcionals, fa que el dit tries sigui molt triturat i, per tant, enormement per-meable a les aigües. Pero ates que recolza so-bre el neocomiá, cobrint-lo a guisa de mantell, i com que aquest neocomiá és molt margós, les aigües, lluny de travessar-lo com travessa-ven les dolomies, tendeixen a correr ja sigui per sobre d'ell, ja per l'interior, pero sempre al llarg de la inclinado que les capes porten; de tal manera, que les aigües s acumularan de preferencia ais sinclinals, al llarg de l'eix deis quals es desligaran. Quan una barrancada o una valí talli les dolomies per un deis sincli-nals del substráete neocomiá, és evident que les s.a Fig. 7.—Tall geológic deis voltants de la Font de la Vila (Arta) 1: Tries dolomitic.—2: Calissa jurásica amb silex.—3: Jurásic calis de tons blan-quinosos.—4: Calissa negra amb betes blanques d'edat dubtosa.—5: Neocomiá mar-gós.—6: Esllavissaments aquifers cobert parcialment de desprendiments allu víais, determina l'empapament d'aquests amb aigües constants ais cinquanta centímetres. El tall geológic de la fig. 7 mostra el mecanisme de la surgéncia. Aquesta font té a mes de l'aprofitament ac-tual del caudal, l'inconvenient de qué surt a un nivell tan baix que sois arriba a mig poblé, per la qual rao hem indicat la conveniencia de captar l'aigua d'un lloc totalment distint, la descripció del qual pensem fer tantost les cir-cumstáncies ens ho permetin. aigües quedaran quasi a la superficie, deter-minant així zones molt aquíferes eonegudes amb el nom de prats, en els quals el terreny al-luvial o detritic que forma el fons es troba materialment empapat d'aigua. Un sistema de drenatge apronta aqüestes aigües i permet convertir els prats en fertilis-sims horts; pero per llur contaminació gairebe segura, donada llur poquissima fondária, les aigües esmentades no han de servir, en cap cas, per a l'abastiment d'una vila. B, DARDER 1 PERICAS 

Les aigües subterrànies de la regió d'Artà

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/78688/78437

Les aigües subterrànies de la regió d'Artà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana