Lluís Pardo García

Pardo García, Lluís

Hemeroteca Cientifica Catalana

J¿**.¿-í;1 . ., .......i ...-. BREUS CONSÍDERACIONS A PROPOSIT DELS CONREUS POSSIBLES A VALENCIA CONSÍDERACIONS LA materia, per a poder contribuir ais fenómens vitáis, necessita tro-bar-se en un* grau de divissibilitat ultra sensible, factible, solament, en l'estat fluid. Aquesta circumstáncia s'opera a través de l'envoltura cel-lular, en la qual s'estableix una funció interna d'indole específica que es diferencia del medi ambient on pot existir. Els elements cel-lulars presenten dues modalitats biológiques—vegetal i animal—, cada una d'elles amb llur procés típicament peculiar, caracte-rístic, el qual, a mesura que és intervingut peí factor temps, mitjancant generacions successives ininterrompudes, s'intensifica i s'arriba a perpe-tuar, amb go que ens dona facilitáis per al mes exacte coneixement deis éssers vivents que nosaltres mantenim subjectes a una constant observacio i a una metódica experiencia. Els elements cel-lulars vegetáis es relacionen principalment amb les transíormacions químiques mes senzilles, és a dir, les no albuminoidees (compostos ternaris), que revesteixen una certa estabilitat, mentre que en la bioquímica animal predominen els albuminoides, substancies caractent-zades per llur major inestabilitat, circumstáncia que obliga les cél-lules ani-máis a portar una existencia manifestament mes activa. Com és prou sabut, la nutricio deis vegetáis es verifica prenent llur aliment del regne mineral, mentre que els animáis necessiten per a llur sosteniment el sacrifici d'altres éssers vivents, ja siguin plantes o altres animáis; d'aquests fets deriva, com a coroMari, el sosteniment onerós, de vegades costosissim, que exigeixen els darrers, mentre que els vegetáis es poden conreuar amb forcea economía i relativa facilitat. Lrarguíssima és la relació deis vegetáis que en menor o major escala son ccnreuats per l'home, en vistes a beneficiar total o parcialment de llurs productos. Un gran nombre d ells, pero, existeixen oblidats entre nosaltres, malgrat la industrialització i, per tant, conreu intens de qué son objecte en altres paisos, com a conseqüéncia de repetides investigacions primer i cons-C I E N C I A 537 tants experiéncies després, que tendeixen a ampliar constantment l'horitzó industrial. Entre els vegetáis al-ludits mereixen la nostra atenció preferent aquells que produeixen ácids vegetáis, determinats olis, bálsams, esséncies, resines, etc., productes de múltiples i variadissims usos, principalment en diverses industries i en terapéutica. La humitat i el calor, com a elements essencials, básics per a la vida de les plantes, han d'ésser les primeres condicions amb qué hem de comptar per a llur cultiu; després, caldrá teñir en compte el lloc d'on siguin origi-náries i les dades meteorológiques del país de procedencia. Així, hi han ca-sos favorables de plantes, el cicle de les quals es completa dins de l'any na-tural, com succeeix amb algunes especies prpcedents de l'hemisferi austral, per a les quals, el període de pluges del país d'origen troba un equivalent - ádhuc substituent avantatjós—en un regadiu abundant, Tacció benfacto-ra del qual és completada peí nostre estiu, sense el qual aquell fóra insufi-cient i imperfecte. Aquest cas es dona, per exemple, amb el cacauet (Arachys hypogea L), importat directament de Méxic al Jardí Botánic de Valencia, des d'on es propaga amb gran rapidesa i intensitat, enriquint la comarca llevantina; quelcom de semblant ha esdevingut amb la pataca de canya (Helianthus tu-berosas L) procedent del Brasil, encara que aquesta especie no está molt es-tesa per Espanya, excepció feta deis pobles de la Manxa, on supleix, fins a cert punt, la falta de fruita de tardor, amb el remarcable avantatge duna superior capacitat alimenticia i poder-sen, també, extreure alcohol. Potser, en un pervenir no molt llunyá, sigui una realitat la introdúcelo de nous conreus diferents deis que ara al-ludim. Potser algún podrá figurar entre els assenyalats per a la rotació d'aquests en la regió de Llevant, fet d'un interés positiu per ais seus agricultors. Aixi ha de succeir, ja que la rota-ció de conreus sintetitza la técnica agrícola, mentre que el sistema de con-reu reflexa una modalitat económica, encara que entre ambdues hi hagi una íntima relació peí fet d'estar una i altra subordinades ais factors intrínsecs que regeixen tota industria, deis quals, com és lógic, no es pot sotstreure agrícola. En els pa'isos o regions d'escassa poblado, no constituirá un gran encert adoptar una rotació de conreus que requereixi un gran treball i una rápida recol-lecció. 538 C I E N C I A II CONCLUS10NS Si per els progressos de la técnica en la química sintética s'ha anat aban-donant el conreu de determináis aromes, com el de la violeta, o per conve-niéncies d'ordre administratiu és desterrat el del tabac, que segurament pro-porcionaría un gran rendiment agrícola en determinades regions espanyoles, son possibles, en canvi, altres conreus. Entre aquests tenim la figuera mora o nopsal (OpuMia vuigaris Mili) i especies afines que, segons l'experiéncia, es podrien mantenir asilvestrades en les crestes de les muntanyes fins a un límit determinat sobre el nivell fiel mar i el fruit de la qual podría beneficiar-se per a l'obtenció d alcohol i mi-llor, encara, per a la de pasta per a paper. Al mateix temps, serviría de pas-tura al bestiar, principalment al boví i cabrum, ja que en els Estats Ühits l'agrónom BURBANT ha arribat a obtenir varietats conreades de figueres mores totalment inermes que ha aplicat a aquest ús, amb éxit. De la cain-paneta ornamental, o meravella d'Indies (Pharbitis hispida Choisy) es pot isolar la clorófilla de les seves fulles per tenyir determinades substancies alimentáries en conserva. Hem de recordar que en la regió valenciana son cada dia mes nombroses les instal-lacions dedicades a la industria conserve-ra i la toxicitat perillosa d'alguna de les substancies químiques que encara s'empren al marge de la llei; amb aquests antecedents no és aventurat su-posar que el conreu en perita escala de la convolvuláncia esmentada, hauria de trobar el desitjat mercat. El ricí, figuera infernal, o palma christi (Ricinus comntunis L) perme-tria extreure l'oli de les seves llevors (que en contenen un 50 per cent) i es propagaría amb facilitat pels paratges semipantanosos, com succeeix en els de la costa meridional, on neix espontániament, a Almuñecar. Del conreu daques t vegetal s'han efectuat diversos assaigs, amb un resultat del tot fa-!aguer, a la provincia de Málaga; de les experiéncies verificades s'ha com-provat que les despeses de conreu per hectárea arriben a 375 pessetes; ca-da hectárea no produeix menys de 2500 kg de llevor, la valor de venda deis quals, fixada triolt baixa, és de 50 pessetes els 100 kg ; la producció d'aque-11a hectárea valdrá, dones, 1250 pessetes, és a dir, que deixa un benefici lí-quid de 875 pessetes. L olí de ricí té cada dia mes aplicacions, que fan que es fabriqui cada vegada en major quanti tat ; ais usos ja coneguts cal afe-gir el que d'ell es fa en els motors per a 1'aviació; per aixó el govern fran-cés dona instiuccions concretes ais governadors de diverses colónies, encar-rilades a fomentar el conreu d'aquest vegetal. C I E N C I A 539 També reportarien considerable utilitat diverses especies de les compre-ses en la familia de les Labiades, per tal com teñen aplicacions distintes, principalment per l'esséncia de llur sumitat. La majoria de les especies d'a-questa familia (que en compren unes 3000) son própies deis paísos cálids i temperáis, essent les menys pobladores de terrenys freds, dada interes-sant peí fet d'ocupar-nos de la regió llevantina. Podrien ésser igualment beneficiats altres vegetáis en atenció a llurs productes aprofitables amb solament aplicar una explotació metódica. Revesteix, encara, mes important pervenir, ja que avui es troba gairebé agavellat per la industria estrangera, el conreu de plantes de les que es pot e. treure algún alcaloide d'aplicado terapéutica. Aquests alcaloides varien gairebé tant com el nombre de families admeses en Botánica i algunes es-pecies en presenten dos o mes en llur flor, escoria, arrel, tubércul, etcé-tera; amb aixó és beneficiaren les diferents flórules d'acord amb el predo-mini de determinades plantes o families. Fonamentat-nos en aixó, per a Tobteniment de la daturina o atropina, ens orientariem vers els llocs on vegetin en bones condicions les solanácies belladona (Atropa belladona L) i extramoni (Datura stramonium L), en les quals es troba aquell principi, ádhuc en la proporció de o'8 per 100 en les lli vors de la primera. En realitat, el producte alcaloidic que es troba, almenys preferentment, ei aqüestes plantes és la hiosciamina que es converteix en atropina per una relativament senzilla transformació molecular. Per a l'extracció de la morfina i teba'ina cercariem els llocs predilectes de les papaverácies, ja que aquells cossos son els principáis components básics de l'opi, que s'extreu preferentment de l'adormidera (Papaver som-«1 crian L), sobretot del látex que contenen les capsules abans de madu-rar. Atenent-nos a la diversitat de clima, sol i altres factors propis del medi ambient, podem concebre l'esperanqa que els assaigs modestament realit-zats fins ara—mes aviat temptatives de carácter particular efectuades iso-ladament—s'intensificaran i ampliaran en un demá no llunyá fins a assolir una producció regular, la importancia de la qual permeti atendré les ne-cessitats del nostre mercat, donant lloc a la nacionalitzacio d'aquesta nova industria fins a emancipar-nos totalment de la servitud que avui hem de rendir for^osament a la fabricado estrangera. LLUÍS PARDO I GARCÍA 54o C I E N C I A Bibliografía Per si interessa a algún lector coneixer amb detall aquest afer, done ni a continuació diversos tractats elementáis, a proposit per a la iniciado tn la materia exposada: BARÓ (Fernando) : Las plantas aromáticas forestales: Catecismo del Agricultor, núm. 18, Cal pe. BARÓ (Fernando) : El esparto y su exportación: Catecismos del Agricul-tor, núm. 135, Calpe. CAÑIZO (José del) : El ricino: cultivo y utilización: Catecismos del Agri-cultor, núm. 137, Calpe. LÁZARO (Blas): Plantas medicinales: Manuales Gallach, núm. 41. O P I S S O (A . ) : Los remedios vegetales'. Manuales Gallach, núm. 69. Ü P I S S O ( A ) : Plantas industriales: Manuales Gallach, núm. y^-

Breus consideracions a propòsit dels conreus possibles a València

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/83466/83161

Breus consideracions a propòsit dels conreus possibles a València

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana