M. Carme Junyent Figueras

Junyent Figueras, M. Carme

Hemeroteca Cientifica Catalana

APUNT SOCIOLINGÜÍSTIC SOBRE ELS AFRICANS SUBSAHARIANS M. Carme JUNYENT Segurament, des de la perspectiva sociolingüistica, la dada més explícita pel que fa a l'acolliment dels immigrants africans a Catalunya és la manca de dades: no sabem quines llen- gües parlen. Com a conseqiikncia, o bé prenem com a punt de referhcia el colonitzador (francb fons, anglbfons, lusbfons, hispanbfons), o bé els posem tots en ei mateix sac -cosa que, sovint, és el més enganyós de tots-, el del color de la pell. Aquesta manca d'interbs per les llengües dels immigrants, que no tan sols afecta els africans, té inevitablement conseqükncies gravíssimes pel que fa a la integració d'aquests col.lectius, la més bbvia de les quals és la contribució a la seva guetització. En les estadísti- ques de la Comissió Interministerial d'Estrangeria es palesa que més de 40.000 persones amb residkncia legal a Catalunya són "magribins" o "nord-africans", terme que no ens explica de cap manera si la llengua d'aquestes persones és l'hrab, l'amazig o qualsevol altra, i pel que fa als africans "subsaharians" el desconeixement adquireix unes proporcions escandaloses en la mesura que la gran diversitat lingüistica (que hem de pressuposar, atks que no en tenim dades) és negada sota un rktol més que equívoc. Més de la meitat dels africans subsaharians que resideixen a Catalunya procedeixen de Ghmbia, i, d'aquests, més de la meitat resideixen a les comarques gironines. Pel que sem- bla, la majoria d'aquests parlen mandinka, tot i que, del fet que a Ghmbia es parli més d'una dotzena de llengües, podem sospitar que hi ha parlants d'altres llengües, si més no de diola, ful, serer, soninke i wblof, que són les llengües més parlades en aquest país. Ben pro- bablement, aquestes llengües són parlades per la majoria de senegalesos residents a Catalunya, que és el segon lloc de procedkncia dels immigrants africans. Les característiques lingüístiques d'aquests dos estats -Gambis i el Senegal- reflectei- xen prou bé la composició sociolingüistica dels estats africans en general. Una llengua estran- gera com a oficial -1'angles en el cas de Ghmbia i el francks en el cas del Senegal-, alguna llengua autbctona amb estatus semioficial -e1 wblof al Senegal- i la resta de llengües que, com a molt, poden ser emprades en els primers anys de l'ensenyament. En els paysos on hi ha una forta influkncia de l'islam, ens podem trobar, a més, amb llengües escrites en alfa- bet Ilrab i, per tant, que els seus parlants hagin estat alfabetitzats en aquest sistema. La mei- tat dels parlants de mandinka, per exemple, escriuen la seva llengua en alfabet hrab. Cal tenir present que, tot i l'estatus oficial de la llengua del colonitzador, el seu coneixement i Ús no és de cap manera generalitzat. Així, doncs, al perfil sociolbgic de l'emigrant africh hi podem afegir una llengua prbpia generalment no reconeguda i una adscripció lingüistica media- titzada per l'estat colonitzador que rarament es correspon amb el coneixement de la llengua en qüestió. Per fer-se una idea de quina pot ser la composició sociolingüística d'aquestes comu- nitats, afegim tot seguit una breu descripció dels estats d'on prové, en conjunt, més del 85% de la població d'origen africh a Catalunya. Entre els estats emissors d'emigració hi ha Nigkria i el Camerun, que, juntament amb la República Democratica del Congo (ex-Zaire), són els estats amb més diversitat iingüísti- Població Írzdex Llengua Nombre aprox. (milions) d'alfubetització oficial de llengües Cap Verd Camerun Ghmbia Ghana Guinea Guinea Bissau Guinea Equatorial Mali Mauritgnia Nigbria Senegal Sierra Leone portugubs anglks, franc& anglbs anglbs francbs portugubs espanyol francbs franc& anglbs francb anglbs ca de 1'~frica; i Cap Verd i Mauritania són excepcionals pel que fa a la seva homogene'itat lingüística. La resta de paysos respon forqa bé al patró de composició sociolingüística que hem esmentat. Dels índexs d'alfabetització podem concloure que, tret dels emigrants universitaris o amb estudis mitjans, no podem esperar gaire en aquest sentit. Per bé que les dades sobre alfabe- tització generalment es basen en la capacitat de llegir i escriure la llengua oficial, els casos en qub, com el mandinka, s'ha alfabetitzat en una altra llengua o en alfabet kab  no s'acos- tumen a incloure. En qualsevol cas, pel que fa a les previsions sobre el futur, I'alfabetitza- ció dels nous immigrants és un aspecte que cal tenir en compte perqub aquest desconeixement -afegit al de la llengua- els deixa particularment desprotegits en una societat en qub la comunicació escrita és fonamental i on nombrosos codis, dels diagrames als logotips, es basen en el nostre sistema d'escriptura. De les llengües oficials dels estats emissors es fa prou evident que no en podem espe- rar cap mena de familiaritat amb les llengües d'ús més freqüent a casa nostra, excepte -pot- ser- en el cas dels immigrants natius de Guinea Equatorial. El que cal remarcar, perb, és que prendre les llengües oficials dels paysos respectius com a punt de referbncia és una manera més de negar-10s la identitat, que per als africans, en general, passa pel grup btnic i la llengua corresponent. No cal aprofundir gaire per adonar-se que la immigració africana ens ha agafat total- ment desprevinguts. El més greu, perb, és que no es veu per enlloc que hi hagi voluntat de canviar la situació, i així les eines imprescindibles per incorporar aquests col~lectius a la nostra societat romanen en mans de la bona voluntat dels professionals implicats, que no poden comptar ni amb els coneixements mínims imprescindibles perqd ningú no els els forneix. Tot aixb esborrona molt més quan pensem en la segona generació, un sector de la població al qual, a més de fer-li difícil la integració, se li nega el coneixement de la seva cultura d'o- rigen, amb la qual cosa se'l situa en una mena de "terra de ningú" des de la qual és gairebé impossible desenvolupar un sentiment de pertinen~a i identitat. Cal tenir present que, en la mesura que la nostra societat es desenvolupa gracies a un sector de població que, en un món més just, hauria de contribuir al desenvolupament dels seus pobles respectius, estem en deute amb aquests pobles i, en conseqü&ncia, ens cal aportar tot el que sigui necessari per aconseguir que aquests nous catalans puguin incorporar-se a la societat amb un bagatge que, al capdavall, ens ha d'enriquir tots. 

Apunt sociolingüístic sobre els africans subsaharians

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana