Ares Cucurell

Cucurell, Ares

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Jornada "Alart i la lexicografia catalana" (10 d'octubre de 2014)

Hemeroteca Cientifica Catalana

540 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 529-571descriví els aspectes que, des de la perspectiva botànica, feien més rellevant el projecte. En destacàespecialment el rigor seguit en el marcatge de cadascuna de les denominacions, que es presentenamb la indicació de la font en què s’han documentat i amb una caracterització tipogràfica que per-met ràpidament prioritzar les denominacions principals respecte de les altres.La intervenció de Ramon Solsona, filòleg, escriptor i periodista, consistí en una amena presen-tació sobre els diversos aspectes culturals que s’amaguen rere els noms de plantes. Des de referentsbíblics fins a parèmies i expressions populars, Solsona captà l’atenció de l’audiència amb una in-tervenció ben entretinguda. Destacà la importància de disposar d’una obra com Noms de plantes,que pot tenir un ampli públic usuari, des del més especialitzat fins al lector simplement encuriosit.La presentació es clogué amb les intervencions de la directora general de Política Lingüística,Ester Franquesa, que es felicità de poder disposar de l’obra i d’institucions com el TERMCAT, quepoden donar continuïtat a projectes complexos com aquest; i del rector de la Universitat de Barce-lona, Dídac Ramírez, que expressà la satisfacció de presentar una obra en què havien intervinguttantes persones vinculades a la mateixa universitat, cadascuna aportant-hi la seva expertesa.Reservem per al final d’aquesta crònica una referència a la figura de Rosa Colomer i Artigas,directora del TERMCAT entre els anys 2002 i 2012, que fou esmentada i recordada per tots elsponents. Una llarga malaltia en va causar una mort prematura, però ella va ser un dels puntals del’obra presentada, atès que sempre hi va donar suport i sempre va creure que valia la pena dedi-car-hi esforços i treballs. No la va poder veure acabada, però l’obra li és ben justament dedicada.Al final de l’acte, els presents van tenir ocasió de brindar per l’èxit deNoms de plantes. Corpusde fitonímia catalana, i de desitjar-se que ben aviat es puguin presentar nous fruits derivats de lafeina duta a terme en aquest projecte.F. Xavier FargasValeroTERMCATJornada «Alart i la lexicografia catalana» (10 d’octubre de 2014). — La Facultat de Filo-sofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar, el divendres dia 10 d’octubrede 2014, una jornada dedicada a la lexicografia catalana i, més concretament, al filòleg rossellonèsJulià-Bernat Alart. Aquesta jornada va ser possible gràcies al grup de recerca consolidat Grup deLexicografia i Diacronia (2014SGR-1328) i al projecte Portal de Léxico Hispánico (FFI2011-24183), i va comptar, també, amb el suport del Departament de Filologia Catalana de la UAB.La conferència inaugural va anar a càrrec del filòleg Joan Veny, catedràtic emèrit de la Uni-versitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La sevaintervenció, titulada «Lexicografia comparada del segle xvii: els diccionaris de Font, Torra i Laca-valleria», posava de costat les característiques dels tres diccionaris per a l’aprenentatge del llatí: elFons verborum et phrasium (1637), d’A. Font; el Thesaurus verborum ac phrasium (1640), de P.Torra; i, finalment, el Gazophylacium catalano-latinum (1696) de J. Lacavalleria. Veny va dur aterme una interessant comparació d’aquests diccionaris tot fixant-se en llur microestructura i en eltractament que s’hi observa de diversos aspectes de la llengua: l’ortografia, els estrangerismes, lesretrodatacions, els mots fantasma, els neologismes i els fraseologismes.Tot seguit, Pep Vila Medinyà, investigador de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de laUniversitat de Girona, va abordar «L’obra dels filòlegs rossellonesos durant el segle xix. Una re-naixença extrasocial». Inicialment, es va referir al context historicosocial de la Catalunya del Norddel segle xix: una societat afrancesada de pensament, però catalana de sentiment. Així, doncs,mentre es produïa una Renaixença catalana al sud dels Pirineus, amb un suport social ampli, alRosselló es desenvolupava una renaixença «extrasocial», mantinguda per l’Església i alguns intel-021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-05.indd 540 04/04/16 10:51Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 529-571CRÒNICA 541lectuals. Pep Vila va destacar alguns dels filòlegs més rellevants del Rosselló, com per exemple J.de Paçà, P. Puiggarí, J. Perpratx o el mateix J.-B. Alart. Finalment, va suggerir possibles vies derecerca d’aquest període històric i dels seus protagonistes, com ara Josep Santol, el qual va deixaruna obra inèdita sobre la història de la llengua catalana.Després de la pausa, es van reprendre les ponències amb la professora de la UAB,MarMassa-nell, sobre l’«Aprofitament de l’Essai d’Alart en elDiccionari català-valencià-balear d’Alcover ide Moll». Massanell va exposar l’aprofitament minso que el DCVB va fer de l’Essai. Per comen-çar, l’accés als materials recopilats per Alart va ser indirecte: Alcover i Moll no van consultar lescèdules originals, sinó un article de P. Vidal a la revista Ruscino en què reelabora 77 cèdules de lalletra A. A més, els autors del DCVB tan sols van agafar 19 de les 77 cèdules inicials i en van feruna segona reelaboració. D’aquesta manera, la ponent va poder fer una comparativa molt interes-sant del text provinent d’Alart amb relació a les dues reelaboracions esmentades. Gràcies a la ree-laboració de Vidal, s’han pogut desentrellar algunes de les fonts que va consultar Alart, atès que lesreferències amb què estan anotades a l’Essai resulten opaques per a l’estudiós d’avui.A continuació, l’estudiant de doctorat de la UABAres Cucurell, va presentar «Inventari Alart:noves dades, edició i estudi». La ponent va recordar els precedents d’estudi de l’Essai d’Alart:projectes de recerca, articles i, recentment, un treball de màster elaborat per Cucurell. Tot seguit,va projectar deu exemples de noves aportacions de l’Essai en comparació amb els dos diccionarishistòrics de referència: el DCVB i el DECat. Aquestes aportacions són en forma de nous lemes,noves accepcions, primeres datacions o noves localitzacions geogràfiques. Per acabar, va presentarla tesi que té en curs d’elaboració, en la qual estableix una metodologia d’edició de l’Essai, l’aplicaa una part de les cèdules i n’estudia els materials editats.La conferència de cloenda la va pronunciar el catedràtic de la UAB i membre de la Secció Fi-lològica de l’IEC Joaquim Rafel, amb el títol «El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Ca-talana i el Diccionari descriptiu de la llengua catalana». Gràcies al suport informàtic de què esdisposava, el director d’aquests dos projectes va poder mostrar la gran diversitat de cerques ques’hi poden efectuar. A més, va detallar el contingut del Corpus, que consta de milers de citacionsdatades des del moment inicial de la Renaixença fins als anys 80 del segle xx. També va oferirdades numèriques sobre el contingut del Diccionari descriptiu.En definitiva, la Jornada sobre Alart i la lexicografia catalana va ser intensa i plena de nousconeixements, i els assistents en van quedar molt satisfets, especialment pels continguts que s’hivan transmetre.Ares CucurellUniversitat Autònoma de BarcelonaHomenatge a Francesc Vallverdú i Canes (15 d’octubre de 2014). — El dia 15 d’octubrede 2014 es va celebrar, a la Sala Prat de la Riba, de l’Institut d’Estudis Catalans, un homenatgepòstum a Francesc Vallverdú i Canes, membre de la Secció Filològica, que havia traspassat el dia12 de juny anterior. Era un acte organitzat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, de la qualFrancesc Vallverdú era president, i al qual es va adherir l’Institut d’Estudis Catalans.Va obrir la sessió Joandomènec Ros, president de l’Institut, que, en primer lloc, es va referir ala nombrosíssima concurrència a l’acte, i tot seguit va evocar el record de quan, fa més de cinquan-ta anys, va conèixer Francesc Vallverdú a la Universitat de Barcelona, on aquest ja feia, aleshores,classes de català. Després el va retrobar a l’Institut d’Estudis Catalans, quan ell, Joandomènec Ros,ja formava part de l’equip de govern i Vallverdú va acceptar la responsabilitat de ser el seu repre-sentant prop de les societats filials, que agrupen més de 10.000 socis. Durant set anys va dur a ter-me una gestió excel·lent, amb plena satisfacció de les societats. No va deixar mai de fer un informe021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-05.indd 541 04/04/16 10:51

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141147/140236

Jornada "Alart i la lexicografia catalana" (10 d'octubre de 2014)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana