Leandre Cervera

Cervera, Leandre

Hemeroteca Cientifica Catalana

CIENCIA A N Y I N U M . 2 REVI5TA CATALANA De CIENCIA I TECNOLOGÍA M A R C D E 1 9 2 6 ELS ANTiCOSSOS I LES NOVES DOCTRINES DE LA IMMUNITAT TJ I, professor BESREDKA, 1'iMustre romanes de r ins t i tut Pasteur de París, acaba de publicar un llibre, "Immunisation lócale", que mereix un lloc d'honor en la historia de la im-munologia. Ricament proveit de dades objec-tives, aquest llibre, tot just aparegut, ha susci-tat vius comentaris i gairebé unánime elogi. No es tracta, pero, d u n a obra deñnitiva—Fau-tor comenca per declarar-ho en el prefaci—, sino d'un avene, de Tobra que BESREDKA publi-cará en haver acabat els estudis que té actual-ment en curs, orientáis cap a la demostrado del qué, per a ell, constitueix la idea central del seu criteri sobre el mecanisme de produc-ció de la invulnerabilitat deis éssers vius da-vant les infeccions: l'adquisició d una immuni-tat ¡ocal, sense Ja participado obligatoria deis anticossos. Les conclusions que BESREDKA formula en aquest llibre, ens porten a meditar sobre l'evo-lució que ha exj)erímentat, de PASTEUR enea, el concepte d'immunitat i, sobretot, ens menen a reclamar per a la ciencia catalana, represen-tada per T U R R Ó , un meritíssim títol de pre-cursor. En haver observat CHAUVEAU que les reme-lles prenyades, vacunades contra el carbuncle durant lembarag, parien filis immunitzats con-tra aquesta malaltia, hom abandona la teoría pasteuriana, la qual explicava el procés íntim de la vacunado com el resultat de l'empobri-ment deis teixits en determinades matéries 110-dridores (teoría de la sustracció), i es cregué que, contráriament, la immunitat resulta de 1 addició a 1'organisme d u n a substancia nova, provinent del microbi, la qual s escampa pels teixits i, fins i tot, travessa la placenta—imper-meable ais microbis—, i va al fetus a confe-rir-li la propietat de resistir les escomeses in-fectives. Un altre bacterióleg il-lustre d aquella ma-teixa época pasteuriana, C H A R R I N , llenera la idea que la infecció és un complexe de natu-ralesa química, en el qual el microbi invasor fa de fabricant de toxines i 1'organisme enva'it d'elaborador d'antídots. A C H A R R I N corres-pon, sens dubte, el mérit d'haver enfocat peí bon camí les investigacions conduents a l'a-clariment del mecanisme íntim de la immuni-tat. Després deis treballs d aquest bacterióleg i de les observacions de CHAUVEAU, s'admeté que el síndroma específic de cada procés infec-tiu, és degut a lacció química que exerceixen damunt 1'organisme enva'it les toxines pro-50 C I E N C I A I pies deis microbis invasors, i s'acceptá per tots que les propietats de resistencia que manifesta posseir un organisme, després de passada una malaltia, en front deis nous atacs del mateix microbi, son, també, de naturalesa química. Si no s'hagués desviat Torientació marcada per CHAUVEAÜ i CHARRIN, per la intervenció de METCHNTKOFF amb la seva teoría fagocitária. que suposava la defensa de l'organisme com una mena d'exclusiva reservada ais leucocits, no hauríem de plányer-nos d'un temps malmés i es molt possible que avui sabríem molt mes del qué sabem en aquest camp de la Biolo-gía. La primera envestida seriosa contra la teoría fagocitária del naturalista rus, fou la Memoria de T U R R Ó , llegida en 1893, com tre-ball d'entrada a la "Real Academia de Medi-cina y Cirugía" de Barcelona. METCHNIKOFF, de primer, suposava que els glóbuls Manes de la sang exercien llurs fun-cions microbicides en virtut d'un simple acte mecánic d'empresonament de gérmens inva-sors. Després amplia aquest criteri i acceptá la possible intervenció d'un treball de natura-lesa química. El serum de la sang gaudiria de propietats bactericides mercés a una substan-cia que, elaborada pels glóbuls blancs aniria a dissoldre's en ell. Que el serum de la sang posseix propietats antimicrobianes hayia estat plenamenl demos-trat per FODOR ; pero TURRÓ, ajudat per P] 1 SUÑYER, demostrá que tots els teixits de l'or-ganisme posseeixen propietats microbianes, mercés a la possessió de bacteriolisines natu-rals. Aquests trcballs interessantíssims comen c,ats en 1901 i publicáis damunl les planes del Berliner Klinische Wochenschrift i del Zcn-iraíblatt für Bakteriologie, forén resumits per BES RED KA i publicáis en francés en el lUitlletí de l'Institut Pasteur lanv 1905, acompanyats d'un comentar] pie de recéis. Per contra, el prjbfessor CALMETTE, director de L'Institut Pas-teur de Lille, en féu un franc elogi en una lle-tra adrecada al bacterióleg cátala. TURRÓ mira els íenómens de la immunitat amb ulls de fisióleg. Per a ell, l'organisme es defensa digerint i assimilant els microbis qu, arriben a envair-lo, de la mateixa manera qu, digereix, in situ, el fragment de catgut qu; ha deixat el cirurgiá. De la mateixa íwner; que els ferments digestius del suc gástric i é les glándules digestives en general arriber, pe una mena de gimnástica funcional, a adaptar se a les quantitats d'hidrats de carboni, pro temes o greix, que contenen els alir sentí aiximateix les bacteriolisines deis teixits arri ben, per una gimnástica parella, a assoli * uní tal adequació en front deis microbis, qie fe possible la digestió deis mateixos i llur rans-formado en materia propia, talment con si e: tractés de molécules d'aliments posades en pre-sencia deis sucs normáis de Faparell di.;estk TURRÓ considera, dones, la immunitat comm simple procés de nutricio, en el qual el 1 licrol representa el paper de substancia alinuntírá Heus ací un magnífic parágraf de 1 JRRÓ "La presencia de la materia immunógena (1 nerón en el si 'le l'organisme, estimula Pelaboració de íet ments en els elements ceHulars d'una manera 'speci» cament adaptada a la llur naturalesa química, xi COI la presencia de les albíimines de l'ou din: l'esto mac, determina la secreció d'un BUC digestiu quaüt» tivamenl i quantitativamenl di feren 1 del qu< déte mina la presencia de la caseína <> de la carn Aqufe ta elaborado no la ¡mprovitza pas l'organisne, siio que és de formado lenta i constam i es >roduei gradualment, amb íntensital proporcional a í'estn111 que la provoca; així. observem com una dosi lll! nima de toxina determina nna reacció 1<H"'¡: ] £e ral que no s'aconseguirá ja, mes endavant, miM dosi mes gran. D'aquesta manera, l'orgamsnie sensibilitza progressivamenl a racció del t< K1C-que arriba a suportar, ¡mpunement, dosis c< jtup dea de les qué tolerava abans. Aquesta defen 1 re*j de la digestió de la materia agressiva. La moltf* toxica és agressiva precisamenl per la st\ ('()'1, 5ici6; es compren, dones, «pie a mida qu< * P composició es modifica, es ían sentir menj &s ,tencli <. íectes i que a mida que vági éssenl »1U ¡ aquesta modificado, per causa de la major i)( litat deis ferments. mes torta S¡gUÍ Uur '11(lenl1! per a dosis mes i-rans. Si la simple hidratado ' questa materia ja atenúa els seus efed u a c< nseqüéncia d'ella esdevenefl sions i dissociacions que desintegrin tots o aJ8* seus components o modifiquin llur configuracio» ció d'aquests ferments, peí sol íet d'actuar de toxines, resulta essencialmenl antitóxica. C I E N C I A 51 També E H R L I C H suposava que la immuni-tat és una mena de nutricio a base de microbis mfectants; pero, segons ell, la fixació deis eos-sos immunógens dona lloc a la misteriosa neo-formació d'anticossos dotats, providencialment, de propietats defensives. Les doctrines d'EHRLiCH, acceptades gaire-bé per tothom, no resistiren els cops de la crí-tica turroniana. Pero T U R R Ó no escrivia des de cap deis ressonadors oficiáis, sino des de la nostra Catalunya! Per aixó, la seva veu, no era escoltada. Si la seva formidable conferencia de 1916, sobre "Els ferments defensius en la immuni-tat natural i adquirida", hagués estar pronun-ciada a París o a Berlín, no hauria estat ne-cessari esperar aquests nou anys, que han pre-cedit la publicació del llibre de BESREDKA, per declarar inacceptable la teoría d'EHRLiCH. Les propietats precipitants, aglutinants, bac-teriolítiques, etc., d'un serum, eren considera -des com indicadors de la forcea immunitzadora d'un organisme préviament sotmés a l'acció d'un microbi introduít per via parenteral. La riquesa en aglutinines, precipitines, bacterioli-sines, etc., d'un serum, era la mesura de la se-va immunitat. De cinc o sis anys enc,á, el concepte d'immu-nitat sostingut per E H R L I C H ha anat arreco-nant-se, mercés, sobretot, a observacions d'uns quants autors, els quals no solament han vist que la quantitat danticossos d'un serum no es-tá en relació amb el seu grau d'immunitat, sino que fins s'ha trobat el cas d'un serum que a mida que s'enriqueix danticossos perd la seva forqa bacteriolítica. Finalment, BESREDKA, seguint les petjades deis grans immunólegs de leseóla francesa, ha emprés uns treballs que l'han menat a conclu-sions magnifiques. BESREDKA, en el llibre que acaba de publi-car i que motiva aquest article, fa un resum de les seves experiéncies d'aquests darrers anys i en deriva arguments per rebutjar, com T U -RRÓ, els anticossos d'EHRLiCH. La immunitat, segons el bacterióleg romanes, no és un feno-men en la producció del qual participa tot el eos. La immunitat, enfront de cada especie mi-crobiana, és patrimoni d'un teixit receptible dilerent. L'orgnnisine en conjunt pot conside-rar-se invulnerable ais atacs d'un microbi qüan el teixit específicament receptible per a ell, ha adquirit una immunitat apropiada. La immu-nitat general no és, per a BÉSREDKA, sino una conseqüéncia de la immunitat local. És sabut que el conill i el cobai son animáis extraordináriament sensibles al bacil anthracis, agent productor del carbuncle. Dones bé: B E S -REDKA arriba a vacunar els conills i els cobais, fregant-los per la pell afaitada conreus de bacils carbuncosos, progressivament mes viru-lents. Pocs dies després de la tercera aplicado d'un conreu virulent sobre la pell, la infecció introperitoneal de bacils anthracis 110 mata l'a-nimal. Cal, dones, considerar que aquest animal que resisteix la prova brutal de la inoculado experimental, está ¡mmüñitzat contra la ma-laltia, i—acceptant les idees CTEHRLICH—cal suposar que en la seva sang han d'haver-hi abundantíssims anticossos neutralitzadors de les toxines del carbuncle. La sang d'aquest animal, injectada a un altre cobai o conill, no impedeix la mort provocada per una infecció de bacils anthracis virulents. BESREDKA ha aconseguit la immunització de la pell, órgan receptor específic de la febre carbuncosa, i amb aixó ha fet invulnerable tot l'animal. Era molt comú, en bacteriología, confondre la malaltia espontániament produida i la septi-cemia provocada experimentalment amb els mi-crobis específics de la mateixa malaltia. Aixó ha donat lloc a errors i a falses interpreta-cions de resultáis d'investigado. L'individu que ha arribat a una perfecta immunitat lo-cal, o sigui a la possessió d u n a absoluta in-vulnerabilitat del teixit específicament recep-tor d'un microbi determinat, resisteix perfec-tament la prova experimental d u n a inoculado per qualsevol via. En canvi, l'organisme pau-latinament acostumat a les injuries toxiques d'un germen patogen introduít per via no na-tural, és possible que arribi a ésser immune a dosis molt grans del microbi inoculat expe-rimentalment i que posseeixi una forta quan-52 C I E N C I A titat danticossos en la sang, pero que sigui també susceptible a una infecció contreta per via natural per manca d'immunitat local es-pecifica. Pot donar-se el cas, per exemple, d un or-ganisme que després d'haver rebut dosis va-cunants antitifiques fortes per via hipodér-mica, posseeixi una gran riquesa d'antitoxi-nes sériques i resisteixi intensament una ino-culado de bacils CTEBERTH virulents, sense que, pero, pugui resistir ¡'envestida d'un d'a-quests bacils ingerit per via gástrica, que és la via normal de la infecció. BESREDKA, en el cas del carbuncle, demos-tra que és la pell el teixit sensible. Introdueix sota la pell d'un conill un tubet, pie de microbis del carbuncle vius, tancat a la flama per les dues puntes. Al cap d'uns quants dies, quan el forat de la pell está completament ci-catritzat, trenca el tub per tal de deixar en llibertat els microbis presoners ; si l'animal no té cap ferida cutánea, els bacils s'escampen peí eos i al cap de pocs dies no se'n troba ni rastre. Per contra, si l'animal té una ferida en la pell o expressament se li fereix aquesta amb una águila o eina tallant, hom v w , totseguit, esclatar la maíaltia en el 11 oc de la ferida i mo-rir l'animal a conseqüéncia de la infecció car-buncosa. Amb técniques apropiades, demostra també BESREDKA que hi ha un teixit especificament receptor per a la disenteria, els estats tifies i les estafilocócies i estreptocócies i que la immu-nització local contra aqüestes infeccions, por-ta aparellada la defensa total de l'organisme contra els gérmens específics productors de les mateixes. BESREDKA observa que en tots els casos d'im-munitat local, la sang no augmenta el seu con-tingut danticossos després de produir-se el fe-nomen defensor. Pero BESREDKA, a l'hora de treure conseqüéncies d'aquest fet, per comptes de fer volar la seva imaginació per damunt del camp de la Fisiología i, com T U R R Ó , ddnar al fet observa t una explicació d'acord amb els coneixements actuáis de la Biología, es limita a dir, si fa no fa: "Els elements cel-lulars del teixit especificament e-ceptor d'una infecció determinada, esdevenen invul-nerables ais primers productors d'ella, quan s'l an adaptat a llurs atacs i s'han acostumat a llurs toxines, de la mateixa manera que hi han llevadures que r-riben a viure en solucions de fluorur i microbis ( ue s'acostumen ais antiséptics." En la immunitat acón seguida per injecci* ns microbianes per via parenteral, BESREDKA, C )m els bacteriólegs que l'han precedit, observa ( ue els anticossos augmenten considerablement en el' serum de la sang. Aquesta observació el porta a d i r : "Els anticossos no precedeixen a la immunitat, sino que la segueixen i cal considerar-los com citolosiaes de l'estroma proteíc deis microbis, productes exc re-menticis provinents de la digestió intracellular d'a-quest estroma i sense cap valor d'agents primord ais de 1'establiment de la immunitat activa." BESREDKA, que coneix els treballs de TURRÓ i que fins va ésser-ne un comentarista, lia ^ ist com el temps lia vingut a portar-lo a ell nia-teix a eomprovar objectivament la veritat deis fets que la intuido genial del bacterióleg cá-tala explica vint anys endarrera. Pero BES-REDKA, en el llibre que motiva aquests comen-taris, fuig de T U R R Ó fins a l 'extrem de ni tan sois citar-lo, i quan del món essencialment ob-jectiu passa al de les apreciacions subjectives, amb la pruíja d'ésser original, construeix una teoría molt pobra i incapaq de resistir una com-pa rado amb la genial doctrina de T U R R Ó . Aquesta superioritat de les explicacions 'tur-romanes, es deixa veure, sobretot, quan en ex-plicar BESREDKA el mecanisme de la immuni-tat passiva, d iu : "La immunitat passiva és deguda ais anticossos? La preparació, ,per exemple, deis serums antiestreptocóc-cics o antimeningocóccics exigeix, com és sahut, una serie d'injeccions d'estreptococs o de meningococs sota la pell o, millor encara, dintre les venes. Aquests microbis, immediatament que son introduits en el si de l'organisme, atreuen els fagocits, els quals els fafl presoners i els paeixen. D'aquesta digestió deis es-tromes microbians en deriven els anticossos citolítics: aglutinines, sensibilitzines, precipitines, etc. Els virus estreptocóccic o meningocóccic, que porten el cachet específic de gérmens, son incapagos de pi"0" C I E N C I A 53 duir, directament, anticossos. Aquests virus son, per contra, mes o menys modificáis pels leucocits i des-prés excretáis dins de la sang circulant. Blmmediatament, aquests virus modificáis, ais quals nosaltres anomenem antivirus, es dirigeixen, moguts per llur afinitat, vers les cél-lules receptives, que son les encarregades d'absorvir-los. KDesprés d'unes quantes injeccions de microbis, ar-riba un moment en qué l'afinitat de les cél-lules recep-Wmts s'ha satisfet i els antivirus deixen d'ésser atrets o sollicitats per elles. • Aleshores, els antivirus romanen dins de la sang circulant lliurement al costat deis anticossos de H s t r o m a microbiá, és a dir, les sensibilitzines, les aglutinines i altres. • Qué li passa a l'animal que rep una immunització passiva? D'una banda, l'antivirus contingut en el sé-jmm, es dirigeix a les cél-lules receptives de l'animal i les vacuna. D'altra banda, els anticossos continúen • r c u l a n t per la sang, disposats a actuar, únicament, H i a n l'animal és inf ectat; els anticossos, durant la in-fecció, sensibilitzen els virus que envaeixen l'orga-I s m e i els fan mes atacables pels fagocits." Evidentment, BESREDKA, amb les seves in-estigacions, ha vingut a donar un relleu ob-jectiu a intuicions esboqades per T U R R Ó vint anys abans; pero ha donat ais f ets una expli-cado allunyada de les seves própies intencions. Sembla com si en el fons de 1'obra de B E S R E D -KA, s'hi presentí una' paradóxica conclusió: ne-gar ais anticossos d'EHRLicn el paper d'in-dispensables per a la immunitat que aquest els donava, i no poder-se explicar el mecanisme d'aquesta, sense imaginar uns sul)stituts for-máis per un mecanisme no gaire allunyat del que E H R L I C H concebí. La doctrina de T U R R Ó , amb els fets que es consignen en el llibre del professor romanes, rep, sense que aquest se n'adoni, un reforq i guanya un mes gran relleu, malgrat totes les digressions teóriques que BESREDKA ha formu-!at en f er el treball de síntesi que tot home edu-cat en les disciplines científiques ha de verificar, per tal que la seva obra d'investigador no siguí confosa amb la plácida tasca del col-leccionista de segells. L E A N D R E C E R V E R A 

Els anticossos i les noves doctrines de la immunitat

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/123556/122305

Els anticossos i les noves doctrines de la immunitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana