PINYOT I GARRÒS, JOAN

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estructura de LA, F A R G A 
per JOAN PINYOT i GARRÓS 
L a publicació «LA FARGA», que portava el subt í tol de «Setmanar i Cas-
tellarenc», sortí per primera vegada el 3 de marq de 1933 i s ' impromí ininter-
rompudament fins el dia 29 d'abril de 1938. «LA FARGA», neix fruit d'una 
necessitat: durant els cinc anys que aparegué fou Túnica font d ' informació 
i d 'opinió local, sense cap altra competencia que les própies limitacions. E n 
les seves pagines, en un agradable aiguabarreig, s'hi tractaren la política, la 
literatura, la historia, els esports, Tagricultura, i és avui dia eina básica per 
a la consulta deis anys de la Segona República a Castellar. 
«LA FARGA», d'ideologia netament catalanista i pol í t icament plural, no 
per tangué a cap poder tradicional. Tant per la seva gestió com per la seva 
acceptació fou plenament popular. De fet, «La FARGA» visqué dintre d'un pa-
réntes i historie favorable que l i pe rme té una Ilibertat d 'expressió total, essent 
freqüent en ella el debat i el joc de la réplica, sempre respectuós malgrat 
Tabrandament deis temps. Aquesta a tmósfera no pogué repetir-se malaura-
dament, en el setmanari «FORJA», d'estructura formal molt semblant, des-
prés de la guerra civi l del 1936. 
Un deis seus fundadors, Lluís Montagut, diu en la seva «História breu de 
Castellar»: «LA FARGA», setmanari demócra ta i liberal fundat per un 
grup d'entusiastes inspirats peí desig d'alqar el nivell cultural del poblé ofe-
rint i acceptant la coHaboració de tothom sense distinció de classes ni 
d'idees..., aconseguint el tiratge récord de 400 exemplars, no assoleix desvet-
llar l'apatia general. Sois Tabnegació i la constáncia d'un grup de redaetors 
apassionats ajudades per Tesforq d'un impressor desinteressat com fou Ramón 
Ribera de Solá pe rme té un resultat tan extraordinari. Tot fou fet pe rqué 
el per iódic fos el reflex de totes les tendéncies sense cap exclussiva. Comen-
qant peí eos de redacció del qual formaven part: per la Joventut de la Lliga: 
el doctor Pere Fontanet, en Josep Sellent i en Joan Blanquer; per Esquerra 
Republicana de Catalunya: Ricard Sampere, Valentí Buxadé i Lluís Montagut. 
Entre els collaboradors espontanis més constants, J . Vives i Borrel l , Amat 
Gosalbes, Mariá Ventura, Josep Samaranch, Lluís Canet, Alfons Gubern i 
Miquel Santasuana, aqueix darrer ocupant-se especialment de la crónica local.» 
E l nom del setmanari fou escollit previ concurs públ ic a base d'unes 
butlletes que el consell de redacció r epa r t í per la població. D'entre 172 pro-
postes diferents rebudes, els senyors Josep Valls , Lluís Valí i Francesc Matheu 
coineidiren en la mateixa i la capqalera de «LA FARGA» fou acceptada. 
4 
L a Redacció i Adminis t ració tenien la seu al carrer Puig de la Creu n.° 3 
(el domicili de l'impressor Ribera) i el Consell de Redacció es reunia els diu-
menges per a deliberar. E l dia de sortida al carrer era el divendres. 
E l setmanari constava de dos fuUs d'una dimensió de 37,5 x 27,4 cm. (amb 
moltes variants, peró) , essent la tipografía el tipus d ' impress ió . Del n." 38 a l 
50 tenia tres fulls, i t a m b é el n.° 112. E l n ú m e r o especial (53) del primer ani-
versari (2-3-1934) contenia 6 fulls amb fotografíes i gravats d'indrets urbans i 
paisatges castellarencs. Tingueren només un full els n ú m e r o s 253 (31-12-1937), 
el 267 (aquest per manca de fluid eléctric), el 269 i el 270 (l 'últim, 29-4-1938). 
com a nota curiosa, les pagines interiors del n.° 63 resultaren imprimides a 
l ' inrevés. 
E l 1933 publicó quaranta quatre números (el n.° 7 sort í equivocadament 
com a n." 6), el 1934 cinquanta dos, el 1935 cinquanta tres, el 1936 cinquanta u , 
el 1937 cinquanta tres i el 1938 disset. E n total 270 números . 
E l preu del n ú m e r o solt era de 20 cént ims i la quota de subscr ipció pu-
java a 60 cént ims al mes. Aquests preus s'apujaren a partir del n.° 254 (7-1-
1938) a 50 cént ims el n ú m e r o i a 1,50 pessetes la quota mensual. 
L a dis t r ibució formal es feia a tres columnes, dedicant la portada a l'edi-
torial, les pagines interiors a la tribuna Iliure, a la vida municipal i noticiad 
i la darrera, generalment a la publicitat i notes d'espectacles. Tot aixó, com 
és natural, amb moltes variacions. L a grafía assoleix un carác te r fabriá re-
marcable, essent la redacció ín tegrament en catalá. L a preocupació per l 'ús 
del catalá al carrer és motiu d'algunes editorials i en ocassions s'esmenten 
incorreccions ais anuncis d'aparador que cal esmenar. 
E l s gravats són escadussers, essent constant el que representa una fontal 
amb el malí , el martinet i l'enclusa a la capqalera. A part del n ú m e r o especial 
del primer aniversari, el n.° 165 fa esment de la festa deis avis (17-4-1936) i 
porta 4 fotografíes del dia de Thomenatge. A l n.° 172 hi ha fotografíes de la 
1.^ Exposició de Elors i Ja rd iner ía . 
Passaren per censura, i així es fa constar, els n ú m e r o s 128, del 130 al 
137, el 157, el 263 i el 269. 
E l consell de redacció mai no pa t í problemes económics i assolí una pu-
blicació ágil i atractiva que els fets socials i béllics desviaren cap a un com-
promís politic, des deis diversos partits, amb la Repúbl ica, i que, a la f i , 
truncaren el que podia haver estat, com tantes altres coses, una excellent obra 
cultural al servei del poblé de Castellar. 
.6 


ESTRUCTURA DE LA FARGA

https://www.raco.cat/index.php/placavella/article/download/333282/424137

ESTRUCTURA DE LA FARGA

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert