ANTONELL I RIBATALLADA, ALBERT

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El Dr. Verses 
i l'excursionisme 
Albert Antonell i Ribatallada 
En la vida i l'obra de l'iHustre castellarenc R. Dr. D. Antoni Vergés i Mirassó, 
preveré, hi ha uns fets cabdals, que peí seu desenvolupament, realització i posterior 
trascendéncia, entren de pie en í'órbita de rexcursionisme, tal com Fentenem i vi-
vim les entitats excursionistes del nostre país. 
Ens referim a la restauració, o millor dit salvació del Monestir de St. Lloreng 
del Munt, joiell del románic cátala, que providencialment fou dut a terme per la 
ferma voluntat d'aquest home, que amb la seva empenta, els seus amplis coneixe-
ments i costant-li molts esforgos i cabals propis, deixa sólidament encarrilada per 
a molts anys, la supervivencia, si més no física, d'aital important monument ro-
mánic. 
Si ens aturem a pensar en el fet, i aprofundim en l'análisi de les dades i refe-
réncies que ens han arribat a nosaltres, des deis ja llunyans 1868 - 1871 en qué 
portá a terme l'obra, ens trobem que anem descobrint la ferma personalitat, la tos-
suderia potser, la religiositat pregona que li doná forga i ánims per l'empresa 1 
sobretot la solida preparació i l'inequívoc amor a la seva térra. L'amor a la pátria, 
com en diu ell. Sense la suma d'aquests coneixements i virtuts que aquest bon cas-
tellarenc atresorava, potser la iniciativa no hauria reeixit. 
A més de la restauració, escrivi i publicá un treball divulgatiu, St. Lloreng del 
Munt, son pas.sat, son present i venider. Un Ilibret de 176 págines, tamany 15,5x11 
cm., on explica la história que ell coneix del monestir. Una tasca molt meritória 
que li devia portar molta feina i maldecaps, i malgrat que hi ha dades que avui 
s'han corregit o ampliat amb nous i més complerts coneixements, no per aixó li 
resten ni un bri a la importáncia del seu treball. 
Avui dia en totes les restauraeions de monuments es procura publicar quelcom 
de la seva história, amb totes les dades técniques i científiques de que hom disposa. 
14 
Celebració del III Aplec Excursionista Cátala (1920) a Sant Lloreng del Munt i descoberta 
de la placa en honor al Dr. Vergés, restaurador del monestir 
i que cree recordar són unes normes que s'acordaren anys enrera en una convenció 
internacional d'estudiosos que es féu a Venécia. Veiem dones com el treball del 
Dr. Vergés s'avangá intuitivament molts anys a aqüestes bones maneres de fer 
acordades pels entesos. Estem davant d'una persona, un castellarenc, (ell, sempre 
que ve a tomb en els seus escrits, ho fa constar així), amb empenta, preparació i 
visió de futur, que fa les coses amb rigor i seriositat extremes. 
Jo cree, ho he dit en d'altres ocasions, que amb la figura del Dr. Vergés i Mi-
rassó, ens trobem davant d'un pioner de l'excursionisme cátala. Aquest nasqué ofi-
cialment a la llum pública el 1876. amb la creació d'una petita entitat que aviat es 
convertí en el Centre Excursionista de Catalunya, i que ha sigut el llevat del qual 
s'ha anat nodrint tot el moviment excursionista escampat arreu del país. Homes del 
seu tremp i taranná, a ben segur que foren el pósit que féu germinar l'esclat del 
1876 i que ja molts anys abans, amb la seva presencia, obres i estudis, anaven for-
mant el caliu necessari per a fer néixer l'excursionisme. 
Llegint el Ilibret que hem esmentat, enllestit a Badalona el 2 de juny del 1871 
i publicat tot seguit el mateix any, veiem com hi traspuen uns amplis coneixements 
i una immensa estimació de la seva térra. Terra que descriu, enlaira i defensa 
aferrissadament al llarg deis seus escrits. Eixes virtuts, unides amb la fraternitat i 
el respecte vers l'home, són trets fonamentals deis excursionistes de casa nostra. 
Augmentats, o si volea motivats, en el seu cas, per raó del ministeri sacerdotal que li 
fa practicar una religiositat a tota prova, viva i present en tots els seus actes. 
L'excursionisme cátala el 1920 li féu un homenatge en reconeixement al mérit 
de la seva obra, coHocant a la fagana de ponent de l'església una placa de pedra ver-
mellosa que deia: «Al Dr. Antoni Vergés i Mirassó, preveré, primer restaurador d'a-
questa església. III Aplec Excursionista, 30 de Maig 1920». 
Veiem dones que no sois ara, com a castellarens, ens esplaiem en aquesta ad-
miració i reconeixement, sinó que molt abans, uns altres excursionistes ja copsaren 
i expressaren l'oportunitat i validesa d'aquesta obra del Dr. Vergés i Mirassó. 
Podriera dir que Castellar té una muntanya —La Mola—, la muntanya té 
un monestir —St. Llorenc del Munt— i que aquest monestir, tingué fa 114 anys, 
un salvador. Un castellarenc il-lustre, un bon patriota cátala, que tots portera amb 
goig a dins del cor com a homes, com a castellarencs i com a excursionistes. 
15 


EL DR. VERGÉS I L'EXCURSIONISME

https://www.raco.cat/index.php/placavella/article/download/333268/424123

EL DR. VERGÉS I L'EXCURSIONISME

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert