SALLÉS I VERDAGUER, FRANCESCA

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOCIETAT 
ELS CASTELLARENCS 
QUE VAREN ANAR 
A «LER LES AMÉRIQUES» 
LRANCESCA SALLES 
CASTELLAR del Valles no va restar al marge del moviment d'emigrants que varen anar «a fer les Amériques», és a dir a fer fortuna. Us presentem una trentena de biografíes (agrupades per famílies i per ordre alfabé-
tic de famílies i al mateix temps per ordre alfabétic deis membres de la familia) 
de tots aquells la memoria deis quals es conserva a Castellar pels parents, amics 
o coneguts. N'hi ha més, pero no ens ha estat possible recollir-ne més que el 
nom i el cognom. 
Entre els biografiáis n'hi ha un que no respon al denominador comú d'ha-
ver marxar per «a fer les Amériques»; és en Ramón Russinyol, que marxá per 
causa de les seves idees anarquistes. 
Molts deis emigrants varen deixar a Cuba o a TArgentina parents, filis i 
néts que encara conserven els lligams d'amistat amb els seus parents de Caste-
llar i encara s'escriuen. E l record del lloc on va néixer el seu avantpassat no 
s'ha pas perdut en la memoria deis anys sinó que continua viu. Agrairíem ais 
familiars esmentats o bé a les famílies amb parents castellarencs emigráis a les 
Amériques abans de la guerra civil, que ens facilitessin dades biográfiques o 
bé correccions deis que hem esmentat per a una possible continuado en un 
altre número de PLA^A V E L L A . 
1. BALSACH I CANET, Dolors: Nascuda el dia 3 de gener del 1883 al 
carrer Major del nostre poblé. Es casa amb Antoni Viver, veí de Sabadell 
en el decurs de 1905. Tingueren dos filis, Antoni i Cassimir. Emigraren 
a Buenos Aires (Argentina) l'any 1912. Allá els nasqué una filia, Aurélia. 
No varen tornar més a Castellar i la mare moria l'any 1965. 
2. B E R N A B E U I L L I N A R E S , Antonia: Nasqué el 1909, filia de Viceng Ber-
nabeu i Ibáñez i de Francesca Llinares i Llinares, ambdós del País Valen-
45 
SOCIETAT 
ciá. E l pare feia de cambrer a TAteneu i va marxar, sol, cap a Cuba el 
1913. E l 1914 varen marxar la seva esposa amb els tres filis del matrimoni, 
Francesc, Maria i Antonia, Túnica nascuda a Castellar. Varen anar amb 
el seu marit i pare que treballava a «Central Santa María», prop de Ran-
chuelo a un «Ingenio» o fábrica de sucre. L'any 1918 moriren de tifus 
la mare i la germana de TAntbnia, Maria. Visqueren a Mariano. LAntbnia 
es casá i tingué dos filis; ha fet de modista. Ara viu a Miami (EUA) amb 
un seu fill. 
3. CASAJOANA I CASAJOANA, Gabriel: Nasqué el 1892. Molt jove mar-
xá a Gijón a fer d'aprenent a la «Casa Massaveu». Des d'allá, l'any 1913, 
abans de fer el servei militar, partí cap a la República d'Argentina. Treba-
Há de viatjant d'un sastre de Castellar, el cognom del qual era Vives. Es 
casá amb una súbdita alemanya i tingué dos filis, un noi i una noia. Vin-
gué a Castellar dues vegades pels anys 30. Morí a Buenos Aires el 1958. 
4. COMAS I LLARGUÉS, Baldomer: Nasqué a Castellar el 1867. Molt jove 
emigrá a TArgentina i més tard a Xile, treballant al comerg. Allá es casá 
amb Llui'sa Reyes Rodríguez i no tingueren filis. Essent a Xile rebé i ensi-
nistrá uns seus nebots, Valentí i Anicet, tots de cal Xixí. A l final de la 
década deis 1910 ja vidu, vingué amb la idea de viure del fruit del treball 
a América. Es feu construir la casa al carrer de Bonavista (nom que ell 
mateix triá i que fou acceptat) cantonada amb la Ctra. de Sentmenat, fent-ne 
construir d'altres dins la població. Més tard es casá amb una vídua, la 
senyora Anna Planas que tenia una filia, la Pilar Cabanas i Planas, amb 
les quals visqué fins que morí el 17 de marg de 1931 ais 64 anys. 
— Q U E R I COMAS, Anicet: Va néixer el 1895. Marxá també a Xile a casa 
del seu oncle Baldomer cap el 1910. Regentá també, un negoci de queviu-
res; es casá i tingué un fill i una filia. No torná més a Castellar i el 1975 
moria a Santiago de Xile. 
— Q U E R I COMAS, Valentí: Nasqué el 1893. Ais catorze anys, l'any 1907, 
sen aná a Xile, on hi havia el seu oncle Baldomer. Amb ell aprengué 
i treballá molt de temps, fins que s'establí peí seu compte. L'any 1931 pero, 
torná a Castellar i comprá una tenda de queviures, Tactual «Pesca Salada 
La Catalana», al carrer Major. Es casá amb Rosa Vinyeta Pía i tingueren 
una filia, la Núria. Encara amb plena dedicació al treball moria sobtada-
ment el 1942 amb 49 anys. 
5. F O R R E L L A T I FATJÓ, Pere: Nasqué el 21 de desembre de 1891. Era 
de Ca TArcís Manyá. Va marxar a Cuba abans de l'any 1915 i el Dr. Ver-
daguer li va deixar les 300 pessetes del viatge. Treballá a «Casa Sallés», 
es casá a THavana i hi tingué filis. No va tornar més a Castellar. 
6. G U A S C H I C A P D E V I L A , Josep: Nasqué ais voltants de l'any 1860, i 
aproximadament marxá a Cuba cap el 1880. E l motiu de la seva emigració 
fou per un desengany amorós. No tenia pares i les germanes grans ja eren 
46 
SOCIETAT 
casades. Quan s'acomiadá digué que mai no escriuria ni voldria saber res 
de Castellar. E l 1910 vingué a Sabadell un viatger, el qual s'acostá a Caste-
llar a portar noves de l'emigrant i a saludar la seva familia. Els explica 
que havia posat una fonda a Santiago de Cuba (el seu pare havia estat 
fondista), i s'havia casat, la familia del qual residia a Cuba. Josep Guasch 
era el germá de Fidel Guasch i Capdevila, conegut com el «Fidelet». 
7. H O M E T I MASAVEU, Feliu: Nascut al carrer de Sant Lloreng l'any 1829. 
Embarca de jove a l'Argentina just en aquells anys del ressorgiment sobre-
tot agrícola d'aquella república sudamericana. Retorna quan el nostre po-
blé era ais inicis de la seva industrialització i amb els bons ingressos ad-
quirits, feu construir Tilla de cases al Passeig que porta el seu nom, com 
també un nou habitatge al carrer Major núm. 82, on s'instal-lá amb els 
seus familiars, morint solter a Tedat de 85 anys el 1914. 
8. L L O R E T I S A L L E N T , Francesc: Nascut al Passeig, núm. 56 l'any 1904, 
nebot deis Soler i Sallent d'aquesta mateixa Uista. L'oncle Menna en un 
deis viatges ací, proposá ais seus pares i a ell de traslladar-se amb ells 
a l'Argentina. Passat un temps ho acceptaren i ais 17 anys embarca i s'ins-
tal-lá amb els oncles. Allá es casá i no tingueren filis. No torná més a 
Castellar i el 1969 moria a Buenos Aires. 
— S A L L E N T I MANAU, Mercé: Nascuda el 1884. Molt aviat de casats mar-
xaren a treballar a l'Argentina. Tingueren un fill, en Juli. No van tornar 
més a Castellar. Ambdos morien cap els anys 1940. 
— S O L E R I YSANTA, Joaquim: Nasqué 
el 1881. Emigrá a l'Argentina amb la 
seva muller abans esmentada. 
9. P E R I C H I FRUITÓS, Remei: Nasqué 
l'any 1863 al carrer de la Mina, núm. 
14, filia de Maciá Perich Bassas, nas-
cut a Terrassa, i de Rosa Fruitós i Tu-
rell de Sentmenat. E l 1887 es casá amb 
el senyor Domingo Utesá Casanovas, 
natural de Sabadell i barber domicici-
liat al carrer Major, número 4, davant 
de Cal Torretes. Casada i amb dos filis, 
Joan i Josep, deixá la seva familia per 
anar a l'Argentina a fer fortuna amb 
Remei Perich Fruitós 
emigrá a l'Argentina a fináis del segle XIX 
juntament amb Josep Sallent (Foto: A .H .C . ) 
47 
SOCIETAT 
en Josep Sallent. Allá treballá com a modista. A comengaments d'aquest 
segle torná a Castellar, on moriría el 1902 a l'edat de 39 anys. 
10. S A L L E N T , Josep: Barber al,carrer Major (al costat de Cal Torretes), mar-
xá a l'Argentina juntament amb Remei Perich. Cap ais anys trenta tornava 
a Castellar. 
11. S A L L E N T MANAU, Menna: Nasqué el 6 de juliol de 1880. Era de ca 
l'Ángel. Quan Espanya debatía les seves possessions a Cuba, emigrá a l'Ar-
gentina. Allá treballá i es maridá amb una subdita uruguaia. Tingueren 
una filia. Va venir algunes vegades a Castellar. Moria a l'Argentina el 1955. 
12. S A L L E S I CUSIDQ, Joan: Va néixer el 1891, era com els altres germans 
de «Cal Carnisser gras», davant la Casa de la Vila. Marxá a Cuba el 1906, 
junt amb el seu germá, Josep; fundá la «Casa Sallés-Cuadros-Molduras-
Estampas». Torná el 1920 i es casá amb la filia del doctor Verdaguer, Ma-
ria. Tingué dues noies. Visqué a Terrassa i a Barcelona, pero passá els 
estius a Castellar. Morí el 1970. 
— S A L L E S I CUSIDQ, Josep: Va néixer el 1881 i marxá a Cuba a fináis 
de segle. Es va casar amb una cubana que portá a Castellar en un viatge 
que varen fer. La cubana fou l'admiració de tot Castellar per la seva vesti-
menta i maneres de fer tan exótiques. Deixá el negoci que havia comengat 
amb el seu germá, Joan, a un altre germá, Viceng. Morí l'any 1930. 
— S A L L E S I CUSIDQ, Maria: Germana deis anteriors. Nasqué el 16 de 
juliol de 1879. Es casá amb Francesc Arbonés i Esteve, de Lleida. Visque-
ren a Sabadell i van marxar a Córdoba (Argentina) el 1907, on hi van 
installar una tintorería. Tingué quatre filis, dos d'ells a Sabadell i dos a 
l'Argentina. Morí el 20 d'agost de 1961. 
— S A L L E S I CUSIDÓ, Viceng: Nasqué el 1876. Es casá amb Angela Turell 
i Borrell i tingué tres filis, Viceng, Teresa i Cecili. Vivien al carrer de 
la Mina i varen marxar tots cap a THavana el 1912. Treballá en un negoci 
familiar i cap ais anys 50 va morir. 
— SALLÉS I T U R E L L , Cecili: Nasqué a Castellar el 1906, fill de Viceng 
Sallés i Cusido i d'Ángela Turell i Borrell. Marxá amb els seus pares i 
germans cap a l'Havana el 1912, estudiá Periodisme i fou redactor de La 
Estampa. Actualment viu a l'Havana. 
— S A L L E S I T U R E L L , M. Teresa: Va néixer el 1902 i marxá a l'Havana 
el 1912 amb els seus pares i germans. Estudiá música i es casá amb Josep 
Raventós, de l'Arbog del Penedés, director del Conservatori- de l'Havana. 
Tingueren una filia, Angelita. Viuen ambdues a la capital de Cuba. 
— S A L L E S I T U R E L L , Viceng: Nasqué a Castellar el 1904 i marxá a Cuba 
amb els seus pares i germans. Estudiá Enginyeria i es casá amb Mercé 
Bohigas, neboda del nostre Caries Bohigas, Fautor de les Fonts de Mont-
jui'c. Morí a Miami (EUA), ón hi viu el seu fill, Jaume, arquitecto 
— T U R E L L I B O R E L L , M. Ángela:Nasqué el 1880, es casá amb Viceng 
48 
SOCIETAT 
Sallés i Cusido. Marxá a l'Havana amb la seva familia el 1912. E l 1935 
va fer un viatge a Castellar que va haver d'interrompre per causa de la 
guerra civil de l'any següent. Morí a l'Havana cap els anys cinquanta. 
13. SABATER I GIRALT, Antonia: Nasqué el 1878, esposa den Ramón So-
ler i Pujol. Marxá a Cuba amb el seu marit i filia, Ángela, el 1913. Residi-
ren a «Central Santa María», prop de Ranchuelo i a Cumanayagua. Torna-
ren tota la familia el 1933 i residí a Castellar fins a la seva mort, el 1943. 
— S O L E R I PUJOL, Ramón: Va néixer el 1874. Feia de llauner a «Cal Ro-
meu», i més tard posá una botiga de llauner al carrer Major, una mica 
més amunt de la Casa de la Vila. Marxá a Cuba el 1913 i va anar a 
treballar a un «ingenio» o fábrica de sucre, a la vora de Ranchuelo, a «Central 
Santa María». Més tard es traslladaren al poblé de Las Villas, Cumanaya-
gua, on feu de llauner. Va marxar casat amb n'Antónia Sabater i Giralt, 
també de Castellar, i amb la seva filia, Ángela Soler Sabater. Tornaren 
el 1933 i residí a Castellar fins el 1951 que va morir. 
— S O L E R I SABATER, M. Ángela: Nasqué a Castellar el 1908.Marxá a 
Cuba ais 5 anys amb els seus pares. Residí a «Central Santa María», prop 
de Ranchuelo, i a Cumanayagua, Las Villas. Torná el 1933 i ha tingut 
una botiga al carrer del Molí fins a la seva mort, el 1989. 
14. F A R I G L E I B U X E D A , Ramona: Nasqué el 1881. Esposa de Joan Turell 
i Borrell. Amb el seu marit marxá a Cuba d'on tornaren el 1932. No 
van teñir filis. Morí a Castellar el 1970. 
— T U R E L L I B O R R E L L , Joan: Germá d'Ángela Turell, casada amb Viceng 
Sallés. Nasqué el 1883. Era de «cal Jaumató», del carrer de Sant Pau. 
Fou el petit de tres germans (tocava l'acordió). Es casá amb Ramona Fari-
gle i Buixeda i cap el 1900 marxaren a Cuba, on regentaren una «bodega» 
a Marianao. Tornaren el 1932 i residiren a Terrassa, Sabadell i Castellar, 
on moriría el 1969. 
15. RIUS I PLANAS, Amadeu: Vivia al carrer Sant Miquel. Marxá a Buenos 
Aires amb el seu germá Joan i allá van treballar el camp a una «hacienda», 
on hi havia bestiar i blat de moro. Els amos se'ls varen estimar molt i 
quan van plegar traspassaren el negoci ais germans Rius. Vingué a Caste-
llar el 1927 i torná a marxar cap a Buenos Aires. Realitzá un altre viatge 
per veure la familia el 1962. Romangué solter i durant la nostra guerra 
civil (1936-1939) enviá molts paquets per a la seva familia de Castellar. 
Morí a Buenos Aires el 1964. 
— RIUS I PLANAS, Ángel: Nasqué el 4 d'octubre de 1897. Quan els seus 
germans, Amadeu i Joan, es guanyaren la vida a Buenos Aires, el vargn 
enviar a buscar i allá es casá amb una argentina, amb la qual tingué cinc 
filis. No torná més a Castellar i morí a Buenos Aires. 
— RIUS I PLANAS, Joan: Va néixer el 15 d'abril de 1889. Marxá a Buenos 
Aires amb el seu germá Amadeu i treballaren a una «hacienda» que més 
49 
SOCIETAT 
Familia Soler-Sabater: Ma. Ángela Soler, Antonia Sabater i Ramón Soler i Pujol 
a «Santa María» (central sucrera) de Cuba, any 1918, aproximadament (Foto: A .H .C . ) 
50 
SOCIETAT 
tard arriba a ser deis germans Rius. Es va casar a l'Argentina i tingué 
tres filis. Tant ell com els seus germans ajudaren molt a la familia des 
d'aquí. Vingué a Castellar cap els anys trenta i des d'aquí va anar a fer 
un viatge a París i a Europa. Sen torná a Buenos Aires, on morí el 1980. 
16. RIUS I V I L A , Joan: Era de ca la Rossa de cal Tino. Nasqué el 16 de 
juny de 1891 al carrer de les Bassetes i de molt jove marxá a América. 
E n tornar, cap ais anys trenta posá un bar al Paral.leí de Barcelona. Més 
tard es casá amb la senyora Monegal que amb els seus germans regentaven 
una pensió del mateix nom a la plaga Catalunya, cantonada Rambles. No 
tingueren filis i durant els estius venien a Castellar. Morí a Barcelona. 
17. RUSSIÑOL S A M P E R E , Ramón: Nasqué cap el 1888. Feia de pastor. Per 
les seves idees anarquistes emigrá a Méxic cap els anys vint, d'on fou ex-
pulsat cap els anys trenta. Durant els primers anys de la guerra civil 
(1936-1939) fou el máxim responsable de la E A . I (Federació Anarquista 
Ibérica) a Terrassa, lloc des del qual salvá algunes persones d'una mort 
segura. Afusellat el 1939-40, no obstant segons una nota inscrita en el 
tom 12, página 103 del Registre Central a Castellar del Vallés del 28 de 
gener del 1967 peí Secretan diu: «Fallecido en Toulouse el dia 9 de enero 
de 1942». 
18. TORT I ROCAVERT, Emili: Nasqué el 22 d'abril de 1881. Era germá 
de l'Antoni Tort. No se sap del cert la data de quan marxá a Cuba, pero 
era molt jove. Allá hi passá uns anys de treball intens fins que ja gran 
es casá amb una subdita cubana amb la que tingué una filia, Evora. For-
mada la familia tingué la disort que ais pocs dies de nascuda la nena mo-
ria sobtadament a La Havana, era l'any 1921. Passats uns anys moria tam-
bé la seva muller pero la filia viu actualment a la capital cubana. 
19. BROSSA, ?: Com a nota anecdótica contarem que fa poc temps un matri-
moni, bons amics d'ací a Castellar, per motius de treball es desplagaren 
a l'Argentina i trobant-se passejant per la ciutat de Rosario, un vianant 
se'ls acostá al sentir que parlaven catalá. Era un senyor ja gran, jubilat, 
i els digué que ell també parlava catalá perqué la seva mare era catalana 
i li ensenyá la nostra llengua, ell pero ja era argentí. L i preguntaren de 
quin lloc de Catalunya provenia la seva mare, i aquesta fou la gran sorpre-
sa quan els digué que era d'un poblé anomenat «Castellar del Vallés». La 
conversa, molt amical i sorprenent per ambdós, fou breu i sois van saber 
que el seu segon cognom era Brossa. Segurament serien uns castellarencs 
o una castellarenca que a l'anar-se'n al nou món, optaren per fer d'allá, 
la seva definitiva pátria. 
51 


ELS CASTELLARENCS QUE VAREN ANAR A "FER LES AMÈRIQUES"

https://www.raco.cat/index.php/placavella/article/download/333626/424476

ELS CASTELLARENCS QUE VAREN ANAR A "FER LES AMÈRIQUES"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert