Fort i Cogul, Eufemià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Mosaic número IX. (Correspon al corredor d 'enlrada tenint l 'escala al costat dret) 
aquí descrits, haigi s igut tan magre la troballa 
d'objectes dels temps romans. Enderrocades 
les parets primitives queden pocs fragments 
del brillant estuc que les all isava; han apa-
regut a lgunes poques monedes dels s e g l e s 
III i IV de nostra era; àmfores I t eu les en 
menuts fragments sols s erve ixen per indicar 
e l s llocs on degueren fer-se ttímuls funera-
ris. Encare que es deu cobejar l 'esperança 
de fer millors troballes al proseguir-se les 
excavac iones , que ha iniciades l'Institut d'Es-
tudis Catalans de Barcelona i prossegue ixen 
les autoritats del Museu Municipal de Reus , 
qual director, D . Salvador Vilaseca, reuneix 
sobradament les condicions necessàr ies per 
a e fectuar son comès amb tota intel igència. 
Diem de pas que cada dia apareix més 
clara la necess i tat de fer uu estudi a fons 
del gran nombre de es tabl iments romans es-
campats per nostres comarques. Ja sabem 
d'on venen. Foren el lloc d'estada permanent 
dels ciutadans inscrits als cens urbà de lu 
vella Tàrraco, però que 110 vivien dintre e ls 
seus murs, on sols hi tenien domicili em-
pleats , sacerdots , soldats i obrers. El Senyor 
romà vivia al camp. D e s e s vi l· les han sortit 
tots els pobles que porten eix nom inicial 
com Vila-Honga, Vila-bella, Vila-nova, etc . 
També hi han sortit els noms de termes que 
avui ja no tenen cap poblat, com Vila-tiuiuya, 
Vilar, e t c . , i, f inalment, queden e l s llocs in-
nominats o s e n s e desinencia romana 011 apa-
reixen cada dia ruïnes d 'e ixes ca.'es senyo-
rials com a Altafulla, Milmanda, La Granja, 
etc- Millor que cap altre , aquest estudi darà 
bona idea de la importància que t ingué en 
terres tarragonines la dominació romana. 
J O A Q U I M G U I T E R T . 
(Fo ios i d ibuixos de ( iu i ter t ) . 
FRA JAUME PALLARES, ABAT 
DE POBLET 
Fra Jaume Pal larès nasqué a la S e l v a del 
Camp de Tarragona a les darreries del se-
g le XVI* . 
Durant el r e g i s m e del darrer abat perpe-
tu del ce lebèrrim monestir de Poblet , Fra 
Simó Trilla, —1602-1623,—trucà el bon se l -
vatà a la mongia, on fou admès per aquell 
sant abat. 
A Poblet pro fe s sà Jaume Pa l larésen 1606, 
i aviat sobresortí entre els monjos d'aquella 
santa casa c l s terc ïense . Consta que féu els 
s eus estudis de Teo log ia al Col· legi que el 
monestir tenia a Lleida. 
Trobem esmentat en les l l istes de la co-
munitat de Poblet el nom de Fra Jaume Pa-
llarès com a monjo ja als 15 de g e n e r del 
1614. Així mateix consta el seu nom, alesho-
res ja auriolat de sapiència i respectat de tots , 
en les l l istes dels anys que es succeïreu, 
com hem comprovat , dels 1017, 1624 i 1627. 
A la mort del darrer abat vitalici de Po-
blet, Fr. Pal larès era un dels monjos de més 
relleu de la Comunitat . 
Quan en 1623 Poblet , per força, s 'hagué 
de subjectar al règim quadrienal es tablert 
per la C o n g r e g a c i ó , en presència de Presi-
dent de l 'e lecció del nou abat de Poblet que 
fungia Fra Bartomeu Rovira, monjo de San-
t e s Creus 1 Comissari General de L'Ordre, 
féu un parlament Fra Jaume Pallarès, en nom 
dels monjos pobletans Aferrissat de fensor 
de les abadies vital ícies , tot i fer avinent 
que la Comunitat e s subjectava a les n o v e s 
constitucions, i que les obeiria, féu una fer-
ma protesta pel règim que s' imposava a 
Poblet , i parlà llargament de les pertorba-
cions que les innovacions havien portat al 
Monest ir . 
S 'e fectuà l 'e lecció del nou abat, que re-
ca igué en la persona de Fra Miquel Merola, 
prior que havia es tat de Nazaret , priorat 
que Poblet tenia a Barce lona. 
Durant l'abadiat del bon balaguerf Fra Mi-
quel Merola, i durant e l s abadiats que el se-
g u i r e n , — D o m è n e c Q u i l e s i Miquel Mayor,— 
Fra Pal larès segut el ritme d e la Comunitat , 
p lanyent-se de les males trugances que el 
nou es tat de c o s e s fe ia planar al damunt de 
Poblet . Era, en el seu temps , una de les po-
ques valors que podia omplir d'orgull el ce-
nobl pobletà. 
En 1630 fou e leg i t abat. C o n g r e g a t s els 
monjos a l'Aula Capitular, i presidits pel Co-
missari de la C o n g r e g a c i ó , fou creat abat el 
dia 12 d'octubre. 
T o t s els cronistes estan d'acord a conce-
dir a l'abat Pallarès les més altes qualitats. 
Però e l s temps del seu abadiat anaren tan 
revolts que no li feren possible actuacions 
dignes de les s e v e s qualitats. L'estat de Ca-
talunya no permetia res més que estar a l'es-
pectat iva i esperar millors dies. i 
Amb tot, Fra Pallarès, dintre les poques 
possibil i tats de fer res e f i caç , no deixà d'ac-
tuar durant el seu quadrienni primer d'abat 
de Poblet . El trobem al Concili de Barcelo-
na l'any 1637, en el qual prengué part ben 
activa, Concili que havia es tat convocat a 
Ta rragona per 1 Arquebisbe Fra Antoni Pé-
rez, qui, nomenat bisbe d'Avila, mori a Ma-
drid el primer de maig del 1637. 
L'any següent , 1638, féu arrenjar la tomba 
de Fra Ramon Sisear, abat que havia es tat 
de Poblet i després bisbe de Lleida, i hi tras-
lladà les despulles d'aquell ex-abat i prelat. 
Palomer diu que en aquest mateix 1638 
visità el Monestir el rei d'Espanya Fel ip IV. 
Això podria é s ser i é s admissible pel que diu 
el P. Fr. V icenç Prada en el seu manuscrit 
actualment servat a la Bibl ioteca provincial 
d'Osca: «Al ültim any del quadrienni d'a-
quest Sr Abat hagué de ser lo que he oii 
referir moltas vegadas a alguns Monges 
vells, y que ho podían assegurar corn a 
cosa de son temps: de que volent lo Sr. Rey 
Dn. Felip 4 conclourer las Corts gene-
rals tenia començadas en Barcelona desde 
l'any 16... (no diu l'any, però e s vol referir, 
amb tota segure ta t , a les del 1640 que no es 
ce lebraren,) havia elegit per aquest f i a la 
Vila de Monthlanch y aquest Monastir per 
sa habitació. Per assó envia dos cava-
llers a mirar esta casa, y tenían format lo 
disseny d'una nova fabrica, encloentsi to 
Palacio del rey Dn. Marti, per habitació 
de Sa Magestat: tot lo que '.v frustrí, per 
las alteracions se mogueren en Barce-
lona. D 
L'abat de Poblet , més empenyut per l e s 
neces s i ta t s de la casa que no pas pels sent i -
ments del cor, hagué de fer , contra la s e v a 
voluntat , allò que hagueren de fer tots e L 
abats de Poblet en temps de les dinast ies 
es trangeres . Ens ho diu una carta, plena de 
les ampulositats característiques del temps 
de decadència castel lana, que es guarda, 
autógrafa, a l'arxiu de Poble t . L'abat Palla-
rès, diu al rei: 
«Señor, Ningún consuelo puede ser ma-
yor pura toda esta Sta. Comunidad de Po-
blet c y para este menor capellan de V. 
Magd. que rescivir ordenes suyos que obe-
descer; como ha los que me irnbia de diez 
y seis de febrero deste any o rindo debida 
obedientia y cumpliendo con ella hago que 
esta Sta. Comunidad incessabternente en 
los sacrificios y oraciones de todos estos 
santos Religiosos se pida ha ntro. Sor. con 
toda humildad y instancia por los buenos 
sucessos de las armas de V. Magd. y toda 
prosperidad en sus reynos: y ademas de 
las comunes oraciones y sacrificios que 
estos capellanes de V. Magd. ofrecen cada 
dia: todas tas semanas jueves y Domingo 
se descubra el Smo, Sacramento, todos los 
viernes se haze procession de comunidad 
y se ayunan a pan y agua por todos los Re-
ligiosos y todos los dias se hazen parti-
cularissimas oraciones con disciplinas y 
otros e/ercissios espirituales y finalmente 
se dize todos los dias una missa ha la in-
tención de V. Magd. la qual dizen los Re-
ligiosos por su turno, haviendole come-
sado yo y todo lo sobre dicho se prose-
guirá con la debida continuación hasta 
que de V. Magd. tengamos otro. Y siem-
pre como los mas rendidos y obligados 
capellanes suplicaremos a ntro. Sr. con-
ceda a V. Magd. en lo temporal y eterno 
prosperissimos sucessores. Des/a Sta. y 
Real casa de Poblet a 27 de mar ço 1639. 
Sr. besa la Real mano de V. R. Magd. 
Su mas humilde echara 
fra. Jayme Pallares Abat de 
Poblet.» 
Un catà leg parcial dels abats quadrlen-
nals de Poblet , guardat a l'arxiu de la Coro-
na d'Aragó de Barcelona, diu que l'abat Pa-
llarès acabà el seu primer quadrienni als 19 
de setembre de IG4Ü. El succeí en l'abadia 
Fra Rafael Llobera. 
Durant l'abadiat de Fra Llobera, l'il·lús-
tre se lvatà seguia e ls ac te s de la comunitat 
com un simple monjo. Talment l 'esmenten 
les l l istes comunitàries del 1613. N o e s tava , 
però, indiferent al que succeïa . Catalunya 
s'havia revoltat fortament a conseqüència 
del Corpus de S a n g i dels altres f e t s que e s 
subseguiren als de l'any 1640, i Fr. Pallarès 
veia l' ineficàcia dels equilibris del nou abat, 
qui creient fer uti bé al Monest ir no seguint , 
o fent veure que no segu ia , la política de 
Madrid ni la de Catalunya, de fet ocas ionava 
ser iosos danys a Poblet . 
Per això qnaii cessà l'abat Llobera, el dia 
14 de se tembre de lt>44 fou novament e leg i t 
Fra Jaume Pal larès . Subjec te grat als mon-
jos tots de la Comunitat , - diu F ines tre s ,— 
car a malgrat de la llibertat de poder e legir 
a qualsevulga dels dotze monjos ve l l s de la 
Junta anterior i a molts d'altres que tindrien 
les qualitats necessàr ies per a é s ser e l eg i t s , 
posaren els ulls en ell com al més di^ne i 
més benemèrit . Fra Pal larès fou el primer 
abat ree leg i t de Poblet . 
L'e lecc ió no es féu per terna de la Con-
gregació, diu Fra Prada, *per trabarse los 
Monastirs de Catalunya privats d'orde del 
Christianissim a qui stava subjecta esta 
Provincia, de comunicarse ab los dentes 
de la Congregado, y son Vicari General, 
que staven en atltres dominis.» 
Amb tot, fou confirmada pel Pont í fex In-
nocenci X, amb butlla datada a Roma als 10 
d'abril de l(>45, i agenciada per Fra Macià 
Ricart que hi era. I a f e g e i g Prada: «Governa 
aquest S. Abat ab molts treballs per ocasió 
de In guerra.» 
Efect ivament: Així ho constata F ines tres : 
Tota la s e v a destresa en el maneig dels ne-
gocis i la prudència en el govern hagué de 
menester l'abat Jaume Pal larès en aquest 
s e g o n quadrienni, per estar les g u e r r e s de 
Catalunya en el seu període més à lg id i el 
monestir molt exhaurit de rendes I encara 
que al principi l'animaven les esperances de 
la reial pietat de la reina Isabel de Borbó, 
prestament quedaren desvenescudes amb la 
niort de la Reina, escaiguda el 6 d'octubre 
d'aquell mateix 1 (344. 
El monestir li celebrà solemnes funerals, 
exercint-hi de pontifical l'abat Pallarès. 
Per celebrar-se el Capítol de la Congre-
gació de febrer de 1645 a Veruela, d'Aragó, 
no lii assistí ni l'abat de Poblet ni el seu pro-
curador. Però hi era l'ex-abat Mayor, afer-
rissat Congregacionista el qual lli resultà 
e legi t Definidor. 
A malgrat dels contratemps de les guer-
res, floria molt a Poblet l'observància mona-
cal. Era l'Advent de 1645, i s'havia de dis-
pensar forçosament. L'abat Pallarès, amant 
com qui més de l'estricta observancia es do-
lía d'això i ho proposà a la Junta de Monjos 
Vells, manifi stant-los que molt s'alegraria 
que aquell any e s pogués servar l'inviolable 
costum que a Poblet hi havia de dejunar el 
temps d'Advent, però que no era possible per 
manca de peix, car li constava amb tota segu-
retat que no n'hi havia a Barcelona. I proposà 
que el Convent podria menjar carn per aque-
lla sola vegada, sense que així es pogués sen-
tar cap precedent perjudicial al bon nom de 
la casa, i encara regulat a cer te s condicions. 
Així disposà que al migdia es mengés 
carn i a la nit e s f e s col·lació, a excepció 
dels dimecres que indispensablement fa taula 
havia d'ésser de rigurosa observància a 
l'abstinència, i que assistissin al Refe tor 
amb cogulla. 
Aquesta prudent i sàvia solució fou de 
grat de tots els monjos vells, i aprovaren ta 
proposta de l'abat Pallarès, i es resolgué que 
així es practiqués i s 'observés estretament. 
La notícia de la recta i prudent direcció 
del Monestir de Poblet per part de Fra Pa-
llarès corregué molt i arribà a la notícia del 
Rdm. P. Fra Claudi Vaussin, Abat General 
de tota l'Ordre del Clster, tot just elegit 
aquell mateix 1(345, Per premiar en certa 
manera el seu bon esperit I amor a la Santa 
Regla i per a animar-lo a prosseguir ei seu 
fructuós govern que floria amb tantes eficà-
cies , el Rdm. P. Abat General envià a l'abat 
Pallarès Lletra Patents , datades als 27 d'a-
bril de l'any 1646 nomenant lo el seu Vicari 
General de tots els monestirs que I Ordre 
del Císter tenia, tant d'homes com de dones, 
radicats a Catalunya i a altres terres adjun-
tes. I consta, com remarquen historiadors de 
la Casa, que exercí el seu ofici lloablenient en 
els monestirs de Santes Creus, Escarp, Vall-
bona de les Monges i Mercadal de Girona. 
La guerra seguia amb molta empenta ¡ 
braó i Poblet es ressentí fortament de totes 
aquelles lluites. A les pèrdues dels béns 
temporals se n'afegí una de molt punyent pel 
monestir. En 1646 el rei Felip IV ordenà 
l'enderroc d'aquell magnífic Col legl que els 
Monjos de Poblet tenien a Lleida, i que s'ha-
via obert en virtud d'ur. Breu de Marti V en 
1419, i que tant havia costat ja de conservar 
en Implantar-se les absurdes teories congre-
gacionis tes . 
Això ferí sensiblement l'abat Pallarès, 
car el vinculaven molt grats records amb 
aquella casa on s'havien format intel·lec-
tualment ell i tants i tants monjos que dona-
ren glòria a Poblet i a la terra. Prou s'es-
merçà el sant abat en fer di l igències , prou 
s'humilià i s'abstaní davant del rei. Res , 
però, no hi valgué. Amb l'excusa de reforçar 
la Ciutadella que de fensava la plaça de Llei-
da va aterrar-se aquell bell edifici, que era a 
l 'ensems una de les més belles construccions 
de la ciutat del Segre . I les pedres centenà-
ries que havien presenciat tants afanys de 
cultura serviren sarcàsticament per a bastir 
els murs d'aquella ciutadella. 
Fra Pallarès senti molt la pèrdua del Col-
legi secular. Protes tà fortament, i el Gover-
nador de Lleida, en nom del Rei, li oferi pa-
gar els materials enderrocats , valorats en 
sis mil escuts . Però el Monestir no en per-
cebé ni un sol diner. 
Amargat sensiblement anà passant els 
dies del s egon abadiat. Als 24 d 'agost de 
1647es trobava a Poblet el bisbe Fra Bernat 
de Santa Teresa , qui ordenà quatre diaques, 
tots monjos de Poblet : Fra Vicenç Prada, 
qui després fou abat i cronista de la Casa; 
Fra Gabriel Serres ; Fra Miquel T o l ó , i Fra 
Antoni Canals . 
Fra Pallarès, qui en altres tenips hauria 
e s ta t un de l s més grans abats de Poble t , 
acabà la s e v a prelatura als 14 de se tembre 
de 1(348, en mig de ls tropel ls d'aquelles guer-
res tan oneroses . Havia treballat molt pel 
bon nom i millor reg i sme del Monest ir . 
En el s eu temps molts foren admesos a la 
comunitat pobletana. Fra Pal larès donà hàbit 
als monjos s e g ü e n t s , durant el seu primer 
quadrienni: Fra A g a t à n g e l Barberà, de Gra-
tal lops; Fra Antoni Rosse l l , de Terrassa , qui 
fou tres v e g a d e s abat; Fra bernat G a y , de 
Reus; Fra Didac Cas te l l e t , d'Olesa; Fra 
Didac Roca , de Flix; Fra Didac Arquer, 
d 'Arenys de Mar; Fra Francesc C a l v e t , de 
Manresa; Fra J o s e p Miralles , de Barcelona; 
Fra J o s e p A v e l l a n o s , de Vic; Fra Isidre Bar-
ce ló , de T à r r e g a ; Fra Isidre Ferrandis , de 
Cornudel la; Fra Joan Vull, de Cabacés ; Fra 
Mateu F o r t , d'Alforja; Fra Miquel Morató , 
de Barcelona; Fra Pere Joan Morató, de La 
S e l v a del Camp; Fra P e r e Lleniés , de Bar-
celona; Fra Rafael Anguera , de La Se l va del 
Camp, i Fra S e v e r í Ol ler , de Tarragona. 
Durant el s e g o n quadrienni invest í la co-
gulla als novicis s e g ü e n t s : Fra Ambròs Be -
renguer, de Lleida; Fra Anton C a s a l s , de 
Prats del Rei; Fra Bat i s ta Marí, de Cornu-
della; Fra F r a n c e s c Mouràs, de Barcelona; 
Fra Jaume C a s t e n y e r , de Bulaternera; Fra 
Josep Serra , de Barcelona, el qual en 1672 
fou e l eg i t abat de Poble t i Vicari General 
de la C o n g r e g a c i ó ; Fra Isidre Malandrlc, del 
Pont d'Armentera; Fra Joan Llombart, de 
Santa Coloma de Queral t ; Fra N o f r e Calvfs , 
de Barce lona , i Fra Vicenç Prada, de Va-
lència, abat en lf>80. 
Quan l'abat Pa l larès c e s s à en el càrrec 
d'abat fou tornat a e l e g i r l'abat Llobera, 
qtii, s egu int el seu t emperament oportunista 
s'havia ja treballat l 'e lecció en t emps de 
l'abat Pal larès . N o hauria recaigut segura-
ment en ell , s inó en Fra Macià Ricart, Pro-
curador que havia es tat a Roma per part del 
Convent . Però In influència de fora hi entrà 
d e ple a ple. 
Fra Pal larès v isqué amargament encara 
tot un segui t d' incidències desagradables . 
Enyorant dies plens per al Monest ir s'anà 
esco lant plàcidament la s e v a vida, donat 
to ta lment a f er - se un sant . 
Veia com anaven les c o s e s de revo l te s , i la 
deval lada de! Monest ir cada dia prenia major 
empenta . A i x ò anà exhaurint Fra Pal larès . 
C o n f ó s entre la nombrosa comunitat ja 
n o e l ve iem f igurar més. Plàcidament deuria 
morir per fruir d'aquella pau que no havia 
vist a la terra, i de la glòria que amb tant 
d'afany s'havia conqueri t . 
EU^EMIA FORT I COGUL. 
FÒRUM ROMA DE TARRAGONA 
Cont ra la suposició més o menys ben fona-
mentada que ens presenta l 'autor del opuscle 
denominat T A R R A G O , publicat l'any 1934 per la 
nos t ra Corporac ió municipal, r e spec te a l 'area 
del emplaçament del F Ò R U M que 'ns ocupa, ens 
permetem so tmet re r a la consideració dels nos-
t res lec tors les següen t s dades e x t r e t e s d 'unes 
no tes inèdites del S r . B. Hernández Sanahu ja , 
ex i s ten t s a l'arxiu d 'aquesta Societa t Arqueolò-
gica; a les quals i per a millor claretuí de lo en 
elles exposat acompanyem l 'adjunt plànol de la 
plantu del mateix, nont s'hi r ep resen ten els res-
tes romans ex is ten ts per mit jà de rat l les de co-
lor vermell i les supòs tes fàbr iques desaparegu-
des per línies de punts . 
Si tuació i dimensions d 'a lguns r e s t e s del 
F Ò R U M : 
En el mes d'Abril de 1849 e s va reedif icar la 
casa del pagès Babot , que existiu en el punt a s -
senyalat en el plànol per A. o s l a en el punt 
d 'encreuament dels c a r r e r s de la Çivader ia i el 
de les Mosques, a l 'enderrocar- la hom va poguer 
veurer en el fons de la mateixa el mur de s o s t e -
niment del ca r re r del Vidre i de la P laçe ta de 
Sant Joan, aquest mur era de pilastres d 'ordre 
dòric absolutament iguals a les del Castel l de 
' ' i l a t s i les del Beatèr i de S t . Domènec. A l 'angle 
del recó que fo rmava el punt d 'unió dels dos 


Fra Jaume Pllares, Abat de Poblet

https://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/download/334313/425169

Fra Jaume Pllares, Abat de Poblet

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert